Tema 7 - Introducció a les relacions internacionals (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Ciencias políticas y de la Administración - 1º curso
Asignatura Introducció a les Relacions Internacionals
Profesor C.G.
Año del apunte 2016
Páginas 14
Fecha de subida 31/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

9/11/2016 TEMA 7 ALTRES ACTORS INTERNACIONALS —En aquest tema es tracta d’altres actors internacionals que es poden anomenar i/o agrupar en forces transnacionals. Són tots aquells actors que duen a terme accions transnacionals que no són controlades per l’àmbit de política exterior dels Estats.
—Es tracta de forces transnacionals, que són tots els grups, entitats i individus que actuen de forma independent més enllà de les fronteres estatals, és a dir, sense que la seva acció sigui controlada pels òrgans de política exterior de l’Estat.
BLOC 1. Les empreses transnacionals (ETN): 1.Definició de ETN: —Empreses que operen i tenen actius en més d’un Estat, amb una estratègia global i coherent en les seves activitats transnacionals (planificació, producció, distribució).
—Les empreses transnacionals i multinacionals són el mateix en termes de RRII.
—Són empreses que projecten la seva estratègia empresarial a l’exterior, tenen una estratègia global. No pensen només en el mercat nacional sinó que pensen en el mercat global.
—Qualsevol d’aquestes empreses es crea en un país d’origen, però tenen filials en d’altres països.
—La lògica de la seva activitat a nivell internacional és que si realitza la seva activitat fora de les fronteres de l’Estat on ha estat creada l’empresa, li permetrà obtenir més beneficis que si es limités a actuar dins les fronteres de l’Estat en qüestió.
—Segons el tipus d’activitats que duen a terme es poden classificar en tres grans grups: +Extractives: són aquelles que extreuen matèries primes, recursos naturals de països (les més característiques són les empreses petrolieres). Tenen un paper molt important sobre la vida de les poblacions d’allà on s’extreuen els recursos ja que poden influir negativament sobre els Drets Humans de les poblacions d’aquests indrets.
+Industrials: són les que produeixen béns de qualsevol tipus. Moltes vegades van deslocalitzant part dels processos productius a d’altres països que sigui més econòmic i/o que la legislació sigui més laxa envers les condicions laborals i/o que hi hagi més recursos primers per abaratir més els costos.
+Serveis: són tot el conjunt d’empreses que ni produeixen productes ni extreuen matèries primes (ex: telecomunicacions, serveis bancaris, empreses de consultoria, d’avaluació de riscs...), tenen molt poder en la vida internacional.
2.Evolució del fenomen de les ETN: —Els orígens remots de les ETN es poden situar a l’època colonial (tot i que anteriorment ja existien un tipus de ETN), vinculades a les metròpolis i a les colònies.
2.1.Canvis en els sectors predominants: —Aquests canvis tenen molt a veure amb els avenços tecnològics i la industrialització.
—Els antecedents de l’època colonial de les ETN eren empreses extractives, agroalimentàries i mercantils que extreien recursos i/o produïen aliments a les colònies.
—Més endavant evolucionen cap a les multinacionals mercantils, que es dedicaven a l’exportació i la importació de productes.
—Després de la IIGM i fins als anys 60, aquestes empreses comencen a comerciar amb la producció de béns industrials, que sobretot provenen dels EUA.
—A partir dels anys 70 les ETN també duen a terme tasques de serveis o sector terciari com són les finances, telecomunicacions... .
2.2.Canvis en l’organització de la producció: —Integració horitzontal (fordisme): estandardització del procés de producció, fet que permet establir plantes de producció en diversos territoris i es produirà exactament el mateix producte de la mateixa manera. Totes les parts que conformen el producte final es fan en una mateixa filial. A partir dels anys 80 aquest model canvia, es passa al model vertical.
—Integració vertical (comerç intra-empresarial): La producció d’un producte està fragmentada en diverses empreses del mateix grup, cada filial d’una mateixa empresa s’especialitza en allò que pot fer millor i que pugui abaratir els costos, i finalment s’ajunta o es munta el producte en un país diferent; és a dir, es du a terme un intercanvi entre les filials o empreses que formen part d’una mateixa ETN. Amb aquest model, els països desenvolupats duen a terme el procés productiu amb un valor afegit major. Entre d’altres motius, s’utilitza aquest model perquè suposa un considerable abaratiment de costos de comunicacions i de transports, que es tradueix en un abaratiment, més rapidesa i major eficiència del producte final. Aquest model de producció està estretament vinculat amb l’evolució tecnològica.
2.3.Canvis en l’origen de les ETN (on estaven les seus de les ETN en diferents èpoques): —Estats Units (anys 50-60): Després de la IIGM les primeres multinacionals se situen als EUA i no tenen competència perquè Europa encara s’està recuperant de les conseqüències de la guerra.
—Europa occidental (anys 60): A principis dels anys 60, amb Europa ja prou recuperada, les empreses europees comencen a convertir-se en empreses transnacionals.
—Àsia (Japó, NIEs, DAEs) (anys 70-80): A finals dels anys 60 i durant els anys 70 i 80, apareixen les multinacionals asiàtiques. On primer apareixen és a Japó, ja que la Guerra Freda fa que els EUA els hi donin protecció, cosa que comporta que allò que haurien d’invertir en protecció ho puguin invertir en el seu desenvolupament. Seguidament apareixen els NIEs, que són les economies de recent industrialització (Hong Kong (com a ciutat), Taiwan, Corea del Sud i Singapur). Finalment, dins aquest grup (NIEs) apareixen les DAEs, economies dinàmiques d’Àsia (Indonèsia, Tailàndia, Filipines, i més endavant també Vietnam i la costa de Xina).
—Països emergents (anys 90): Als anys 90 apareixen els països emergents (BRICS, Brasil, Rússia, Índia, Xina(ch), Sud-àfrica) i altres països de l’Amèrica llatina com Mèxic i Argentina.
3.Funció política de les ETN com actors internacionals: —No s’ha d’oblidar que el seu objectiu principal és l’obtenció de beneficis econòmics, i l’augment d’aquests any rere any.
—Poden ser actors que donin suport a les polítiques governamentals del seu Estat d’origen. És a dir, poden ser agents de la política exterior i interior de l’Estat.
—Actuen independentment dels Estats; abans d’estar al servei del govern, està al servei dels seus propis beneficis. Per això, moltes vegades les empreses, sense dir-ho directament, van en contra o esquiven les polítiques exteriors dels Estats on hi duen a terme accions productives/econòmiques. Per a les ETN el que és important és l’objectiu econòmic, no pas el polític.
—Formen agenda en el país d’origen i en el país de recepció; poden presentar una sèrie de propostes als governs perquè siguin considerades a l’hora de fer polítiques públiques, és a dir, intenten intervenir en les polítiques públiques: +Detectar problemes: i mostrar aquests problemes als governs per tal que facin polítiques públiques adients i que les afavoreixin (polítiques fiscals, polítiques energètiques...).
+Negociació: les empreses tenen molta capacitat negociadora ja que poden amenaçar amb tancar la planta en aquell país, amb les conseqüències – negatives– que això comporta. Per tant, negocien i pressionen amb el govern per a què aquest legisli d’una determinada manera.
+Pressió: fan pressió als governs per a què legislin de manera que afavoreixi a les ETN. Poden fer-ho per vies legals o lobby (grups de pressió organitzats), o poden fer-ho per vies il·legals o corrupció (subornar a polítics, funcionaris...).
—També regulen aspectes concrets: +Negociar amb l’Estat: negocien amb l’Estat per a què ell reguli, els Estats sempre són els que fan les lleis, però les ETN poden pressionar i negociar amb els Estats perquè regulin alguns aspectes tant a nivell nacional com a nivell internacional.
+Co-regulem: l’Estat regula però són les empreses les que presenten les propostes a regular.
+Autoregulen: estableixen normes entre empreses, acords, codis de conducta...
4.Efectes de l’acció de les ETN: —Sempre cal analitzar cas per cas i diferenciar entre els tipus de països ja que poden tenir efectes molt diferents segons si són països d’origen o de recepció, països democràtics o no democràtics, països industrials o en vies de desenvolupament (les empreses acostumen a tenir via lliure en aquests països ja que no hi ha una estricte regulació laboral).
—Efectes molt diferents segons la relació de poder Estat-ETN, per exemple, pot dur ocupació a un Estat a l’establir una filial.
—Efectes sobre la ciutadania ja que és la que rep l’impacte econòmic que suposa l’establiment d’una filial allà on viuen o la retirada d’una filial. Modifiquen els hàbits de consum. De l’acció de les multinacionals pot dependre’n el benestar o no d’un grup de població.
—Efectes sobre la democràcia: quan una empresa transnacional pressiona a un govern i aquest govern fa una política pensant més en els interessos de l’empresa que en els de la població, en certa mesura l’empresa està legislant a través del govern malgrat els ciutadans voten i elegeixen a un govern per a què aquest governi pels interessos de la població. Així doncs, això s’allunya considerablement de la democràcia.
16/11/2016 BLOC 2. La presència internacional de les entitats polítiques subestatals (EPS): 1.Definició: —Les entitat polítiques subestatals són actors governamentals no centrals que actuen dins dels àmbits regional (unitats polítiques diferenciades que formen part de l’organització territorial dels Estats federals o dels estats unitaris descentralitzats. Ex: regions, províncies, comunitats autònomes...), local (ajuntaments, diputacions) o supranacional (agrupacions internacionals d’aquest tipus d’entitats). Per tant, són actors que pertanyen al sector públic.
2.Factors polítics i econòmics explicatius: —Aquests actors subestatals duen a terme una acció exterior degut a diferents factors.
—Factors externs: depenen del sistema internacional, de les dinàmiques de les relacions internacionals, de la globalització.
+Globalització: és un factor sobretot econòmic. Cada cop hi ha més aspectes que afecten a nivell global; la globalització fa que existeixin reptes que un govern regional ha de fer-hi front.
+Regionalització: el fet que Espanya formi part de la UE ajuda a la cooperació entre les diferents regions de la UE. Només el fet que Espanya pertanyi a la UE fa que Catalunya entri en contacte amb altres regions amb característiques similars per tal de cooperar.Hi ha regions que es poden sentir més identificades o els pot ser més útil relacionar-se i cooperar amb regions d’altres països que no pas amb regions del propi país (ex: els 4 motors d’Europa; agrupació de 4 zones de 4 països diferents que tenen en comú que són zones més dinàmiques de cada país: Baden-Württemberg (Alemanya), Catalunya (Espanya), Llombardia (Itàlia) i Roine-Alps (França)).
—Factors interns: causes que tenen a veure en les dinàmiques pròpies del país en que es troben les EPS.
+Transformacions de l’Estat-nació: descentralització de l’Estat. Transferència de part de les competències de l’Estat a les EPS; això fa que en un entorn que molts pocs temes es poden resoldre a l’interior de l’Estat, les EPS, per assolir el desenvolupament de les seves competències, necessitin projectar-se a l’exterior, establir vincles amb d’altres actors del sistema internacional. Per tant, quanta més descentralització hi hagi, més es podran projectar cap a l’exterior les EPS.
+Proximitat funcional als problemes (subsidiarietat): s’ha d’ocupar del problema l’autoritat més propera al problema. Això és una motivació merament funcional.
+Asimetria regional: és un factor econòmic. Es tracta de les relacions asimètriques a l’interior de l’Estat; no totes les comunitats autònomes (en el cas d’Espanya tot i que es pot extrapolar a molts altres països) tenen el mateix nivell de desenvolupament i de dinamisme econòmic. La asimetria, tant si és positiva com si és negativa, pot ser un incentiu per buscar –a l’exterior– contactes que afavoreixin la situació econòmica de la regió en qüestió.
+Nacionalismes: és de caràcter polític. Suposa que dins un Estat hi ha comunitats que tenen un sentiment d’identitat nacional diferenciat de la resta de l’Estat; en alguns Estats, aquestes zones amb sentiments nacionals diferents al conjunt de l’Estat poden dur a terme accions polítiques i econòmiques exteriors importants per tal de reafirmar aquesta diferència de sentiment 3.Trets de l’acció internacional de les EPS: —Condicionada pel marc jurídic intern: +Marc constitucional: limita què es pot i què no es pot fer.
+Repartiment de competències: només es pot actuar en allò que la EPS té competències.
—Condicionada pel marc jurídic internacional: +Dret internacional: els tractats internacionals només els poden firmar els Estats, però tot i això, el que s’estableix en aquests tractats també afecta a les EPS.
—Condicionada per la resposta política: +Interna: la resposta que tenen els governs centrals, si et permeten o no fer una acció en concret.
+Internacional: s’han de trobar interlocutors i tenir una resposta a nivell internacional.
—Predomini dels temes de low politics: les EPS acostumen a tractar temes de poca importància (econòmics, socials i culturals) ja que les competències més importants no solen ser transferides, i per tant, les té e govern central.
4.Manifestacions principals (com poden ser les relacions): —Segons la relació amb altres actors del sistema internacional: +Directa: la EPS negocia directament amb altres territoris per aconseguir uns interessos concrets.
+Indirecta: pressionen/negocien primer amb l’Estat per a que aquest defensi els interessos de l’entitat política subestatal a nivell internacional.
—Segons el nivell d’institucionalització: +Formal: intercanvi d’instruments polítics jurídics (cooperació, visites oficials...).
+Informal: l’anomenada “diplomàcia del telèfon”.
—Segons el nivell de conflictivitat amb l’Estat d’origen: +Paradiplomàcia (pseudo-diplomàcia o diplomàcia paral·lela): les EPS busquen uns objectius amb la seva acció exterior que no es contraposen ni s’enfronten amb la política exterior de l’Estat; quan les relacions exteriors de l’Estat i de les EPS no són conflictives ni creen polèmica.
+Protodiplomàcia: l’acció exterior de les EPS entra en conflicte amb la política exterior de l’Estat.
5.Agències de promoció d’inversions: —Una de les activitats de les EPS és crear agències de promoció d’inversions, organismes que atreguin la inversió d’empreses estrangeres en el territori.
BLOC 3. L’individu, la societat civil i l’opinió pública internacional: 1.L’individu com a actor internacional: —Les persones, en algunes ocasions excepcionals, que actuant a títol individual, influeixen i incideixen en l’esfera internacional, se’ls considera actors internacionals diferenciats ja que (políticament) tenen capacitat d’influència, poden mobilitzar recursos i tenen autonomia en la seva actuació.
—Cap individu que representi a un altre tipus d’actor internacional podrà ser considerar actor internacional com a individu (ex: Obama és un individu considerat actor internacional perquè té influència i incideix en les relacions internacionals, però no representa a l’individu, a la seva pròpia persona, sinó que representa als EUA. Diferent és quan Obama ja no és president, llavors sí que serà considerat un actor internacional com a individu perquè no representarà als EUA).
—No es consideren actors internacionals individuals aquells individus que actuen en representació d’un altre actor (Un cap d’Estat representa l’Estat; un líder religiós representa a la seva església; el Secretari General de les Nacions Unides representa a les Nacions Unides).
—La majoria dels casos d’individus considerats com actors internacionals ho són en virtut de càrrecs polítics importants que han tingut anteriorment.
—A diferència d’altres actors, els individus es poden convertir en actors internacionals de forma “accidental” (ex: Malala Yousafzai).
—Tot i que determinats individus poden ser actors internacionals, es fa difícil que un únic individu compleixi tots els requisits o característiques per ser-ho.
—En general, els individus no actuen com a tals sinó que s’integren en algun actor col·lectiu (moviment social, ONG, sindicat, partit...) o es posen al servei d’un altre actor (personatges famosos (com Angelina Jolie, Shakira...) al servei de campanyes d’ONGs, o com ambaixadors de les Nacions Unides...). En aquests casos, aquests actors es tornen agents, ja que persegueixen uns objectius que no son els seus propis sinó que són els d’alguna entitat o organització; són agents d’altres actors, no pas actors propis individuals.
2.La societat civil global (SCG) com a actor internacional: —No és ben bé una unitat del sistema sinó que és quelcom molt més eteri; no é ni un individu ni un grup organitzat. La SCG sovint és presentada com un actor, però no és un actor com a tal sinó que és un fenomen que és el reflex de la voluntat i actuació d’altres actors, l’acció conjunta dels quals forma això que s’anomena SCG. És la manifestació de tota una sèrie d’actors que actuen a l’esfera global.
—Avui en dia, en RRII es parla molt de SCG. En termes de ciència política és el que s’oposa a l’Estat, el sector privat (SCG) enfront el sector públic.
—Es pot definir com una esfera d’associació de la societat diferenciada de l’Estat; com l’expressió organitzada que articula visions de ciutadans de diferents països.
—La SCG s’ha de manifestar o expressar públicament per tal de poder intervenir, influir i actuar en les RRII.
—Concepció ampliada de societat civil: Tots els sectors socials menys l’Estat.
—Concepció restringida de societat civil: Tots els sectors socials menys les empreses i l’Estat. És a dir, “extensió de la societat civil nacional a formes globals, regionals i transnacionals que comporta el desenvolupament d’una cultura, una ideologia i una política globalistes” (segons Mary Kaldor). Esfera pacífica (sense coerció, autoritarisme i violència, associada al desenvolupament i a la democràcia). Hi ha una part de la doctrina que elimina part de la població perquè considera que la SCG es basa en els interessos globals, i aquests actors (empreses, terroristes, xenòfobs...) no representen els interessos globals (globals entesos com a interessos de la majoria). Sovint s’ha vist com el motor de la globalització democràtica des de sota, des de la ciutadania.
—És un fenomen que s’associa en els últims 30 anys (ha fet la seva aparició). Té bastant a veure amb el final de la Guerra Freda, que té el seu origen en el moviment anticapitalista.
—Definició: Esfera d’associació entre individus i grups al marge de l’Estat que es desenvolupa de manera transnacional en diferents regions del món. Els requisits bàsics són: +Valors i objectius comuns (ex: els Drets Humans ens poden unir amb tota la gent que també creu en ells, i això ens pot portar, per exemple, a unir-nos en/a associacions).
+Consciència comuna de la pròpia existència (ser conscients que tenim uns valors i uns objectius comuns, que som alguna cosa com a grup).
+Mobilització i acció coordinada.
+Institucionalització i reproducció (mecanismes que permeten que aquests vincles es mantinguin i es reprodueixin).
—Principals actors de les SCG: La societat civil global duu a terme la seva tasca mitjançant diversos actors que són: +Organitzacions no governamentals (ONG). Són els principals actors de la SCG.
+Moviments socials transnacionals (actor sui generis): –Definició: agrupació social informal (poc organitzada/estructurada) amb una comunitat de valors i interessos que s’organitza i actua de forma transnacional per perseguir els seus objectius. Els moviments socials només existeixen en el moment en que hi ha alguna cosa que els causa.
–La suma de MST conforma la SCG.
–S’identifica i a vegades es confon amb la SCG, però la seva especialitat recau en que és molt flexible i poc institucionalitzat (sense membres formals), però comparteix un conjunt de valors.
–Trets: • Suposa l’acció col·lectiva més o menys espontània.
• A l’origen hi ha un sentiment d’insatisfacció i d’esperança en el canvi.
• Tenen una estructura fluida, no tenen una jerarquia marcada ni una membresia per poder-ne formar part.
• No hi ha líders formals (no hi ha estructures jeràrquiques), malgrat normalment hi ha persones amb carisma que es posen al capdavant.
• Creen un sentiment de pertinença al grup que condiciona les conductes individuals.
• Es visualitza quan tenen lloc actuacions concretes (manifestacions, campanyes...) • El que normalment comporta la pertinença informal als MST és compartir una sèrie de valors i conductes d’acord amb aquests valors.
+Opinió pública mundial (actor sui generis): manifestació de la confluència d’opinions públiques nacionals a favor d’una causa determinada a través de manifestacions, publicacions, campanyes, etc. que intenta incidir sobre els poders públics.
—Altres actors de la SCG: +Activistes individuals.
+Organitzacions de voluntariat.
+Organitzacions comunitàries.
+Fundacions.
+Clubs cívics.
+Sindicats.
+Grups diversos (religiosos, de dones, culturals...).
+Acadèmia.
+Associacions professionals (actor discutible).
—Principals manifestacions de la SCG: +Coalicions i campanyes internacionals: –Definició: agrupacions d’actors i activitats orquestrades per aconseguir finalitats vinculades a una causa determinada a l’àmbit internacional.
Normalment són promogudes per coalicions (grups d’actors), però també poden ser iniciades individualment (ex: campanya contra les mines antipersona/campana per la condonació del deute internacional).
+Fòrums globals i cimeres paral·leles: –Esdeveniments d’àmbit internacional o mundial entorn d’una causa compartida per ONG i diversos actors de la societat civil que poden desenvolupar-se en paral·lel a cimeres oficials d’organismes intergovernamentals. Sorgeixen a finals del segle XX i inicis del segle XXI (anys 90). Habitualment són col·loquis i debats sobre temes globals i solen estar organitzades per ONGs i altres activitats (ex: World Social Forum vs. World Economic Forum (a Davos)).
—Les funcions de les SCG: +Poden legitimar i reforçar les decisions polítiques governamentals.
+Poden discutir i criticar les decisions internacionals.
+Poden crear agenda internacional.
+Fan una tasca de suport als més desafavorits; venen a ser la veu dels desafavorits al món.
+Pressionen als governs (igual que les ONG).
+Creen “lleialtats cosmopolites” que és crear i reforçar sentiments de pertinença a un grup que és la humanitat, més enllà del sentiment de pertinença a una ètnia o país.
+Actuen en molts àmbits: econòmic, pacificació de conflictes, immigració...
+La seva actuació no és massa exitosa generalment, però han ajudat a crear algunes normes globals i alguns tractats internacionals i han posat temes importants sobre la taula.
BLOC 4. Els grups de criminalitat transnacional organitzada (CTO) a la societat internacional contemporània: 1.Definició de CTO: —Organitzacions que inclouen un cert nombre de persones que tenen una relació social propera, que s’organitzen conforme a una estructura jeràrquica amb el propòsit d’obtenir beneficis econòmics i seguretat a través d’activitats legals i il·legals.
—Popularment es coneixen cam a «màfies», malgrat aquesta nomenclatura fa referència a aquests grups de criminalitat transnacional organitzada a Itàlia.
2.Característiques principals: —La gent que forma part d’aquest grup, té un vincle proper amb els altres membres (no té perquè ser de sang), se senten part d’un mateix grup social.
—L’organització en “famílies” els fa molt difícils de destruir perquè tenen capacitat de reproducció.
—S’organitzen segons una estructura jeràrquica molt marcada que té una organització del treball molt estricta, amb gent molt formada que duen a terme tasques econòmiques i complicades, i gent poc formada que duen a terme tasques més barroeres.
—Tenen un sistema de codis de conducta molt estrictes, tot un sistema de càstigs i recompenses. La clau de l’èxit recau en què aquests codis, aquest sistema s’aplica per igual a tots els membres, independentment d’on estiguin dins la jerarquia del grup.
—El nombre de persones d’un grup a un altre és molt variat, per això es considera que hi ha grups petits, grups mitjans i grups grans.
—L’objectiu principal sempre és obtenir beneficis econòmics, no tenen objectius polítics, tot i que els pugui interessar que hi hagi una persona concreta al poder perquè així els és més fàcil corrompre’l.
—Intenten penetrar en l’Estat per tenir-lo al seu servei, però no volen un altre model d’Estat.
—Els seus beneficis econòmics surten d’activitats il·legals, de posar coses al mercat que no haurien de ser-hi, amb la qual cosa la oferta és molt reduïda i poden jugar amb els preus.
—Les activitats que realitzen, sempre de bens i serveis il·legals i amb gran demanda, són activitats altament lucratives.
—Generalment poden treballar en diferents coses/productes, però acostumen a centrarse o destaquen en algun producte/activitat concret.
—Intenten exercir el monopoli en els sectors en els que actuen (monopoli funcional (de productes) o territorial).
—Les activitats legals que duen a terme són únicament tapadores per a les activitats il·legals.
—Són grups que es protegeixen de l’Estat, protegeixen als seus membres i a la gent que té relació amb ells, cosa que crea una necessitat de protecció de la societat o certs sectors d’aquesta, sectors en els quals actuen.
3.Mètodes i instruments dels CTO: —Utilitzen la violència i l’amenaça (estructural i directa).
—Utilitzen la corrupció de funcionaris (jutges, policies..) i de polítics per tenir-los al seu servei, penetrar a l’Estat i poder tenir tot l’Estat al seu servei.
4.Transnacionalitat dels CTO: —Són actors transnacionals perquè les seves accions tenen repercussions sobre la seguretat internacional.
—Operativitat a escala mundial: actualment actuen en diversos països, no respecte els territoris nacionals.
—Connexions transnacionals extensives entre els diferents grups (intercanvis de bens i serveis).
—Capacitat per a desafiar l’autoritat nacional i internacional.
—Un aspecte que ajuda a la transnacionalitat d’aquests grups és el sistema financer; els buits legals que hi ha, les facilitats tecnològiques...
5.Principals activitats del CTO: —Tràfic il·legal de drogues, armes i persones (prostitució i immigració il·legal).
—Usura.
—Blanqueig de capitals.
—Joc il·legal.
—Xarxes de comercialització d’objectes robats (cotxes de luxe, obres d’art...).
6.Diferències amb altres bandes criminals: —Forta repercussió social: pèrdues econòmiques (evasió d’impostos) perquè mouen milions de dòlars/euros; efectes psicològic-socials (ansietat, indignació...) perquè fan agafar por amb l’ús de la violència i amenaces; corrupció i influència en el procés polític, administratiu i judicial.
7.Efectes sobre el sistema internacional: —Qüestionament de la sobirania de l’Estat a l’estar fortament influenciat o controlat per aquests grups.
—Erosió de la lleialtat social envers l’Estat.
—Questionament del monopoli de l’Estat en l’administració de justícia.
—Qüestionament del monopoli de l’Estat com a proveïdor de seguretat.
—Genera problemes de governabilitat (eficiència de les polítiques públiques i costs addicionals).
—Provoquen impactes econòmics importants perquè mouen milions de dòlars/euros.
—Provoquen un impacte social i psicològic perquè fan agafar por amb les amenaces i l’ús de la violència.
—Creen lleialtats perquè proveeixen de serveis estatals que l’Estat no és capaç de proveir.
—Té repercussions polítiques perquè tot i que no tenen cap objectiu de canviar el sistema, un sistema corromput és un sistema alterat.
8.Exemples de CTO: —Màfia italiana i Italo-americana: Cosa Nostra (Sicília i EUA).
—Triades xineses: Triada 14K.
—Yakuza japoneses: Yamaguchi-gumi.
—Càrtels de la droga llatinoamericans: Cártel de Medellín (Colòmbia).
—Altres grups de CTO: màfia índia, màfia albanesa...
BLOC 5. Els grups terroristes com a actors internacionals: 1.Definició de terrorisme: —Ús sistemàtic de la violència armada per part d’un individu o d’un grup contra individus i interessos públics i privats amb la finalitat de crear un clima de terror que s’inscriu en la persecució d’objectius polítics.
—Té alguns elements en comú amb el CTO com és l’ús de la violència.
—És un dels termes més controvertits a l’hora de definir-ho ja que té un alt contingut polític (a quin grup li apliques la definició de terrorisme?, i aquesta és una decisió merament política).
—Les accions són aleatòries, per això crea pànic, perquè qualsevol persona pot ser-ne víctima.
—Sempre hi ha un objectiu polític al darrere, a diferència dels CTO.
—És una activitat que ha existit des de fa molts anys, també el terrorisme internacional (ex: Olimpíades de Munich el 1972.
—Anys enrere el terrorisme acostumava a ser nacional.
2.Mètode: —Violència reiterada (continua) i indiscriminada (aleatòria, susceptible de crear terror i ansietat en la població.
—Violència instrumentalitzada: les víctimes no són l’objectiu final. La violència és un instrument al servei del fi últim.
—Aspecte simbòlic.
—Importància de la visibilitat, que surti en tots els mitjans, que se sàpiga arreu del món.
3.Trets dels grups terroristes transnacionals contemporanis: —Avui en dia tenim un terrorisme transnacional, que té unes característiques que el fan més difícil de combatre.
—No són grups organitzats, tenen estructures en forma de xarxa molt flexibles, amb cèl·lules independents, tenen una estructura molt poc jerarquitzada a diferència dels CTO.
—El contingent d’activistes d’aquests grups tenen un perfil molt heterogeni, qualsevol persona podria ser-ho, cosa que fa molt difícil establir-ne unes característiques concretes que permetin detectar a les persones que en formin part.
—Tenen objectius transnacionals, és a dir, molts d’aquests objectiu polítics són objectius d’antisistema, no contra el govern, sinó contra el model occidental, contra el model de societat, contra el capitalisme imperialista... Per això aquests grups terroristes són subversius.
—Fan ús del terrorisme suïcida, un terrorisme individual, cosa que permet actuar en molts llocs, amb molta facilitat, i amb molta dificultat de detecció (poden dur una bomba dins una motxilla).
—Practiquen un tipus d’atemptats que són espectaculars, busquen la repercussió mediàtica (quanta més repercussió tinguin, més por crearan a la societat).
—Utilitzen les tecnologies de la informació i de la comunicació per organitzar-se i ho combinen amb els mètodes tradicionals.
—Radicalització de la seva interpretació de la religió.
4.Acció sobre el sistema internacional: —A més del seu impacte sobre la seguretat individual i estatal, creen un impacte sobre la seguretat del sistema.
—Dificulten la governança global.
—Desafia normes i institucions de l’ordre internacional, posen en entredit la capacitat de seguretat d’organitzacions internacionals.
—Qüestiona la capacitat de tots els Estats (al marge de la potència i poder que tinguin) de garantir la seguretat als seus ciutadans.
...

Tags:
Comprar Previsualizar