2n tema Condicionament i aprenentatge (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Logopedia - 1º curso
Asignatura Introducció a la metodologia científica
Profesor
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 01/11/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

2n tema Condicionament i aprenentatge

Vista previa del texto

INTRODUCCIÓ A LA METODOLOGIA CIENTIFICA: TEMA 2 Laura Núñez 1. Condicionament vs aprenentatge  Condicionament És una modalitat d'aprenentatge -encara que per als conductistes la bàsica o fonamental- que consisteix a aprendre a respondre d'una manera nova davant un estímul que de forma innata no provocava la resposta en qüestió. El condicionament, entès en la seva versió més conductista, no necessita de la referència a la ment, i es dóna en totes les espècies animals. Gràcies al condicionament, la conducta del subjecte té més flexibilitat i eficàcia en relació amb la seva adaptació al medi.
 Aprenentatge S'anomena aprenentatge al procés d'adquisició de coneixements, habilitats, valors i actituds, possibilitat mitjançant l'estudi, l'ensenyament o l'experiència. Aquest procés pot ser entès a partir de diverses postures, el que implica que hi ha diferents teories vinculades al fet d'aprendre. La psicologia conductista, per exemple, descriu l'aprenentatge d'acord amb els canvis que poden observar-se en la conducta d'un subjecte.
Sabem que hi ha aprenentatge quan una persona el raig i sap que després vindrà el tro.
Això és una resposta anticipada i ens ajuda a afronta allò que ens passarà.
2. Condicionament clàssic. Fonaments i procediments bàsics 2.1.
Fonaments: El condicionament apareix de nou quan hi ha una resposta compensatòria.
Iván Petrovich Pavlov 1849-1936 era un metge digestolag, que va treballar en aspectes reflexes, involuntaris. Va fer un estudi relacionat amb el que ell es dedicava per el qual va utilitzar gossos Mentre estudiava el reflex de salivació va veure que cada cop que entrava a la habitació el seu gos salivava, ja que aquest sabia que li anava a donar de menjar, amb això es va adonar que el gos havia fer un aprenentatge d’anticipació.
En un principi aquests estímuls els va anomenar neutres ja que a primera vita no dona lloc a la reacció que s’ha donat.
Ex. En el cas dels gossos de Pavlov: quan feia sonar la campana el gos salivava. La campana és l’estímul neutre ja que en un principi no hauria d’haver donat lloc a la salivació.
EN: estímul neutre: olfactius, tàctils, etc.
auditius, visuals, EI: estímul incondicionat: carn el pols RI: resposta incondicionada: salivació Per saber si ha hagut aprenentatge hauràs de presentar-li l’estímul neutre però no li posaràs menjar (EI) Quan un estímul neutre una persona li dona importància deixa de ser-ho, passant a ser un estímul condicionat que dona lloc a una resposta condicionada.
1.
INTRODUCCIÓ A LA METODOLOGIA CIENTIFICA: TEMA 2 Laura Núñez 2.2.
    Procediments basics Adquisició: Extinció: a vegades és interesant eliminar la resposta condicionada La generalització: estímuls que se semblen molt donen respostes semblants La discriminació: estímuls que no se semblen en res donen respostes semblants Contra més consolidats estiguin els aprenentatges més difícil serà extingir-lo. Per fer extinció hem de trencar aprenentatge.
Cas de Pavlov: per fer-lo desaparèixer va tocar la campana i no li mostrava el menjar fins que aquest estímul condicionat desaparegui.
Generalització: l’estímul condicionat l’anem distorsionant fins el punt que generalitzem la resposta.
Ex: ens atraca un home amb barba i gorra. cada vegada que veiem un home amb aquestes característiques ens sobresaltem.
Això succeeix si un dia veiem un home amb gorra però amb menys barba i reaccionem de la mateixa manera i així gradualment com es mostra a continuació: Amb la discriminació succeeix to el contrari 2.
INTRODUCCIÓ A LA METODOLOGIA CIENTIFICA: TEMA 2 Laura Núñez La discriminació: ..........................  EI (estímul incondicionat) EL MENJAR La forma de fer-ho era alternar els assajos.
................................  X ( no dona resposta esperada) ...............................  X ...............................  dona resposta condicionada (RC) ..............................  X Una altre manera: Coro corro -r- -rr- EI no EI 3. Condicionament instrumental/operant És una altre tipus de condicionament , d’aprenentatge significatiu on apareixen aquests aspectes: a) Antecedents històrics: Thordike i Skinner b) Skinner i condicionament operant - Moldejament - Concepció de reforçador c) Procediment basic del condicionament instrumental Reforçament positiu/negatiu i càstig positiu/negatiu d) L’extinció 3.
INTRODUCCIÓ A LA METODOLOGIA CIENTIFICA: TEMA 2 Laura Núñez 1849 1874 1936 1904 1878 1949 1958 1990 Pavlov 1849-1936 Thorndike 1874-1949 Watson 1878-1958 Skinner 1904-1990 Antecedents històrics del condicionament instrumental EDWARD LEE THORNDIKE (1874-1949). Va fer uns experiments amb gats i va demostrar amb una gàbia que es podia condicionar als gats.
Ho amb un gat que veia l’exterior on allà havia menjar i dins de la gàbia hi havia una sèrie de palanques que obren o no la gàbia.
Aquesta llei la va anomenar assaig-error o llei d’efecte, on ens ajuda a buscar la resposta esperada.
 llei d’efecte Assaig-error Estímul Corda Palanca Balda resposta    estirar girar aixecar conseqüència    no accés al menjar accés al menjar (satisfactori) no accés al menjar Si la resposta executada en presència d’un estímul va seguida d’un fet satisfactori, l’associació entre estímul i resposta s’enforteix.
SKINNER (1904-1990) Reforçador  conducta  reforçador CONDICIONAMENT OPERANT ( gàbies de Skinner) Segons ell si hi havia qualsevol tipus de reforçament es podia aprendre qualsevol tipus de conducta a l’hora d’aconseguir el reforç positiu.
Ho va demostrar amb un experiment amb rates on els hi feia prémer botons per aconseguir el menjar i nomes hi havia un amb el qual aconseguien el seu resultat. Quan la rata trobava quin era el boto que li donava el menjar Skinner augmentava les vegades que havien de prémer.
4.
INTRODUCCIÓ A LA METODOLOGIA CIENTIFICA: TEMA 2 Laura Núñez MOLDEJAMENT/ SUCCESIVES REFORÇAMENT DIFERENCIAL D’APROXIMACIONS Skinner alhora va demostrar una altre teoria, on va fer veure com s’augmentava una conducte que ja es feia perquè aquesta encara quedes més reforçada i aparegués més fortament. Alhora també va demostrar que es podia provocar una conducta.
La clau del moldejament és anar progressivament per arribar fins la fase esperada.
Aquesta és ideal per quan la conducta encara no ha sortit i la volem instaurar Per portar-ho a terme s’han de porat a terme el següent: - Definir la conducta meta Desglossament de la conducta en petits objectius Reforçament de cada aproximació fins arribar a la conducta meta.
Conducte conseqüència Deia que hi havia 4 tipus de procediments instrumentals amb 4 tipus de conseqüències diferents i fan que vagi a més o menys la conducta.
 Conducta  presentació estímul repetitiu (EAP) estímul agradable per la persona  reforçament positiu (ref +)  Conducta  retirada EAP reforçament negatiu ( ref -) ex. Et mal de cap  el que millor et vagi per perquè se’n vagi  Conducta  presentar EAU  càstig positiu (càstig +) Ex: si no reculls  rentarà els plats. La conducta de recollir es la de NO recollir.
 Conducta retirar algun aspecte agradable  càstig negatiu (càstig. -).
Ex. Si no menges això t’apagaré la tele.
14/10/2016 fantàstict ico Hauré de depertar-me plorant més sovint 5.
INTRODUCCIÓ A LA METODOLOGIA CIENTIFICA: TEMA 2 Laura Núñez  Segons el nen: En aquest cas se li presenta al nen una conducta agradable, fent que cada dia plorarà més, ja que ho utilitza com a instrument per dormir amb els pares. Fent que se li presenti un estímul positiu que es repetirà.
 Segons els pares: Ells posen al nen amb ells perquè deixi de plorar i ells puguin dormint, sense pensar estan desenvolupant un reforçament negatiu.
- En el cas que facis fugida agafar l’infant qual plora - Evitació agafar a l’infant abans que plori. Des de un principi que dormi amb els pares, sense esperar a que es posi a plorar.
A l’extinció de la conducta positivament, al treure el reforç no s’eliminarà progressivament, sinó que en un principi anirà a més. Això s’anomena augment paradoxal, sentit contrari al esperat.
Després d’aquest augment vindrà la disminució, aquesta serà pers sempre.
El càstig/ premi ha d’anar immediatament desprès del fet, ja que sinó no servirà per repetir o disminuir. Aquest fet fa aprendre quin és el fet/element que es vol eliminar o reforçar.
També s’han de tenir en compte si hi ha elements reforçadors que estiguin mantenint la conducta.
Per omissió  no es dona algun fet que jo desitjava que es presentes augment paradoxal 4 3 2 1 0 -1 0 0,5 1 1,5 Ex: si no em fas cas no podràs veure la tele.
 - Hi ha tres mètodes: Extinció si hi ha elements de reforçament, en el cas que hi hagin podràs utilitzar el càstig (retirem el reforçador) Càstig negatiu retirem estímul agradable del que disposa en aquell moment Càstig positiu 4. Aprenentatge per observació Ex. Si un nen veu parlar malament als seus pares ell també parlarà malament.
Aquest aprenentatge serà més elaborat ja que suposa que sempre està en l’ambient.
Les actituds, forma de pensar, reaccionar ... que contínuament està al entorn, ens agradi o no.
6.
INTRODUCCIÓ A LA METODOLOGIA CIENTIFICA: TEMA 2 Laura Núñez S’anomena actiu ja que no només s’aprèn per instrucció sinó pel que fas.
BANDURA (EXPERIMENT PIONER DE BANDURA 1961) Deia que s’aprèn a imitar les conseqüències de les conductes dels altres.
 - El seu experiment: 66 nens de 4 anys distribuïts en 3 grups al atzar miraran una pel·lícula, on les nens que apareixen peguen una mena de ninot i posteriorment poden imitar el que han vist.
Grup 1 els nens veuen conductes agressives que són premiades.
Grup 2  veuen conductes agressives i són castigades Grup 3 veuen conductes agressives amb el ninot i no tenen cap conseqüència.
El grup 1 i 3 eren els que van imitar la conducta a l’hora de posar-los davant del mateix ninot.
4.1 variables que afecten a l’aprenentatge per observació 1. semblança amb el modelimitar persones amb les mateixes característiques (mateixes o semblants edats). Les accions i instruccions han de ser coherents entre si.
2. motivacions la i emocionals  tan imiten conductes en positiu que en negatiu. Els models més imitats són amb els que mantenen relacions afectives. Si aquestes són molt negatives poden arribar a provocar rebuig.
3. incentius del model aquelles persones que consideren simpàtiques o que admirem per algun aspecte, fan que sigui una persona amb més nombres a ser imitada.
4. socials o culturals el context que ens envolta ens pot influenciar a la manera d’actuar i pensar (cas de reds socials o televisió).
7.
...