Ètica professional i psicologia (2015)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Metodes, disseny i tecniques d'investigació
Año del apunte 2015
Páginas 6
Fecha de subida 26/03/2015 (Actualizado: 26/03/2015)
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

ÉTICA PROFESSIONAL Y PSICOLOGÍA Un codi ètic és una característica de professions consolidades. A la pràctica el codi ètic és necessari en tots els professionals del món de la psicologia tant els investigadors com els clínics. Per tant els codis ètics han de contemplar tota la extensió de la practica professional. Si els codis ètics fossin generalitzables, seria un gran benefici tenir un criteri comú (commonality) a través de totes les cultures i països, però són generalitzables? Aquest aspecte s'explora a través de l'anàlisi del "Meta-código de ética" de la Federación Europea de Asociaciones de Psicólogos (EFPA) elaborat per un grup de psicòlegs de diferents països d'Europa. Aquest està basat en els 4 principis ètics: Respecte, Competència, Responsabilitat i Integritat; i originalment va ser dissenyat per guiar les associacions professionals dels països membres en la elaboració o revisió dels seus codis.
Però actualment els psicòlegs també el troben útil per la seva pràctica professional.
La pràctica de la psicologia (tant pública com científica) està basada en dos fonaments principals. El primer està compost per el conjunt de coneixements i habilitats que s'han adquirit a través de la investigació i la practica psicològica. El segon està compost de la ètica en el desenvolupament d'aquest conjunt de coneixements i habilitats, i de les accions fetes quan aquestes s'apliquen per respondre a les demandes de prestació de servei als usuaris.
Les professions tenen aquest elements en comú, tot i que en cada una d'elles hi ha variabilitat. Per exemple, la psicologia està basada en la investigació científica, basant-se en certs enfocaments com la experimentació i intentant optimitzar l'objectivitat i replicabilitat de les troballes. Al mateix temps, l'observació meticulosa, descripció i reflexió dels fets únics que passen de forma natural són també essencials per el desenvolupament científic de la psicologia.
El "Meta-código de la EFPA" ha tingut una gran influència, ja que totes les associacions de psicòlegs que pertanyen a la EFPA han d’assegurar-se que els seus codis ètics estiguin en harmonia i no entrin en conflicte amb el "Meta-código".
LA PSICOLOGIA COM A CIÈNCIA Com que la psicologia pot incloure participants humans com no humans en els seus experiments, ens qüestionem la generalització dels models de les espècies i la seva ubicació en una jerarquia ètica. És a dir, les nostres preocupacions ètiques en la investigació haurien de ser diferents en humans que en no humans? Actualment hi han dues posicions contràries que ressalten dos aspectes. El primer és que la ètica (és a dir, la conducta adequada dels psicòlegs investigadors) està basada en els valors.
I segon, els propis valors estan determinats per factors com la religió, les creences i les expectatives de la influència cultural. Per tant és necessari dur a terme les investigacions dintre d'un marc que accepti la societat on es dugi a terme l'experiment. Òbviament, aquesta acceptació pot canviar en el temps i ser diferent entre cultures.
El tema Pot ser que certs temes d'investigació s'haguessin d'evitar no per causes científiques sinó per raons ètiques (ex: afecten a tota una societat, estan mal vistos, per les implicacions que es poden extreure d'un treball, per diferencies entre grups ètnics...) La realització de la investigació La consideració ètica de la realització d'una investigació requereix prestar atenció a varies dimensions que afecten als participants i també als experimentadors. A més, també existeixen preocupacions ètiques relacionades amb la investigació inclòs el coneixement, la verificació del participant, la validesa i la fiabilitat de les mesures (normalment tractades com a qüestions tècniques). Dades no vàlides plantegen possibles problemes per la competència i integritat dels resultats de la investigació i la reputació del experimentador.
Publicació i divulgació En cada tipus de investigació existeix un requeriment d'integritat, en aquest document es caracteritza per una presentació precisa, verdadera i comprensible. Tenint en compte no falsejar i/o inventar els resultats i, a més no considerar les troballes oposades a l'experiment o no portar a terme estudis que puguin qüestionar els resultats, representaria una falta de integritat. També s'ha de tenir en compte la manera en que es transmet la informació, ha de ser clara i precisa per no confondre al públic o donar a entendre coses que no son certes, si fos el cas, el responsable seria la persona que ha portat a terme l'experiment i no pas el causant del mal entès (com podria ser un professor, una revista...).
Interacció És necessari considerar la interacció d'aquests tres elements i d'aquests amb els valors personals dels psicòlegs. Perquè pot ser que un experiment pot ser que no sigui ètic però els seus resultats siguin beneficiosos.
Per altra banda, el fet que la majoria de psicòlegs siguin políticament liberals (els conservadors estan infra-representats) fa que els temes d'investigació i argumentació siguin els que concorden amb els valors dels psicòlegs. Però si els membres de la professió tenen un alt nivell de homogeneïtat de valors sorgeix un problema.
PSICOLOGIA COM A PROFESSIÓ La necessitat de les Associacions (col·legis) psicològics En les organitzacions formals de psicologia com l'APA (American Psychological Association) o BPS (British Psychological Society) han sigut fonamentals en el desenvolupament dels codis ètics, ja que allà s'han dut a terme els debats i on s'han pres les decisions sobre la naturalesa i l'essència dels codis que s'han anat desenvolupant. Com que es necessita el consentiment i la aprovació dels seus membres, això fa que els codis ètics depenguin de l'existència, la força i la organització de les associacions de psicòlegs, i també de les universitats i de les societats professionals, respecte als procediments per informar i obtenir el recolzament dels seus membres i de les opinions de aquests respecte a qüestions ètiques.
Que és una professió? Pryzwansky y Wendt (1999) argumenten que una professió pot caracteritzar-se per: - La existència d'una organització formal de professionals - Una formació sistemàtica - Un cos de coneixements - Un codi de ètica - La regulació dels membres que proporcionen els serveis El codi ètic de l'APA no va ser aprovat fins al 1953. A Europa, molts països han seguit la iniciativa de l'EFPA (organisme que va crear un grup de treball per el desenvolupament de un codi ètic en 1990, després de l'aprovació del "Meta-còdigo").
Per tant en la definició de les professions s'han de tenir en compte altres factors com: - La especificitat dels coneixements i habilitats - Nivell d'habilitat de aplicació - Interès propi i social PERQUÈ TENIM UN CODI ÈTIC? Els codis ètics es caracteritzen per dos elements; una sèrie de principis ètics i unes declaracions sobre la practica que normalment estan escrites en forma de normes obligant compliment. Per tant, els codis ètics, son medis per traduir las creences sobre el comportament adequat en declaracions que especifiquen com els professionals poden actuar apropiadament.
S'ha proposat que potser no fa falta un codi ètic comú sinó que simplement el fet que el psicòleg tingui "moralitat". El psicòleg ha de cuidar del benestar dels seus clients i/o pacients.
EL DESENVOLUPAMENT DEL "META-CÓDIGO DE L'EFPA" L'EFPA V ser fundada l’any 1981 com la Federació Europea de Associacions de Psicòlegs Professionals (EFPPA), i al 2001 va canviar el seu nom. La EFPA és una federació que té un poder limitat sobre les associacions que la formen (una per cada país membre). Les que exerceixen un poder directe sobre els membres individuals son les associacions nacionals.
La naturalesa de les associacions fa que la psicologia en Europa sigui molt variada (alguns organismes són fonamentalment científics/professionals i d'altres són sindicats). Per altra banda, alguns països tenen una associació predominant sobre les altres i altres països tenen moltes associacions per igual.
Aquests fets són importants quan s’ha de considerar el desenvolupament d’un codi comú.
A principis de l’existència de l’EFPA això es va identificar com un objectiu general.
El grup de treball sobre ètica va ser creat al 1990 amb l’objectiu de elaborar un codi ètic comú per tots els psicòlegs d’Europa. Tenint en compte la llibertat de moviment dels professionals dintre la Unió Europea existeixen beneficis en els procediments comuns. Hi havia la preocupació que un psicòleg sancionat en un país pogués traslladar-se a un altre i que això no es conegués. Tot i així a la primera reunió es va fer evident que aquesta espiració no era realista perquè cada associació tenia els seus propis codis (podien ser molt similars, però hi havien diferencies significatives [representat a la taula]). Finalment es va decidir que aconseguir un codi comú era massa complicat d’aconseguir.
Una alternativa era dissenyar un “Meta-còdigo”, que més que un codi per als psicòlegs, es on s’estableix tot el que ha de contemplar el codi de cada associació, però sent aquestes les que elaboren el seu propi i específic codi i els seus elements (tenint en compte que a moltes parts d’Europa encara no en tenien o estaven elaborant el seu propi codi). Per altra banda, també es va tenir en compte les discrepàncies a nivell sociopolític, a nivell conceptual i lingüístic (idioma), la cultura, la història i la política. Aquesta idea va tenir molt d’èxit i va ser aprovada l’any 1995 per l’Assemblea General de l’EFPPA (més endavant es va revisar l’any 2005).
El procés que es va dur a terme per elaborar-lo va ser convidar un membre de cada associació per formar part del Grup de Treball d’Ètica (que com a mínim hi havien representats 10 països de tota Europa). Posteriorment aquest Grup de Treball va passar a ser la Comissió Permanent d’Ètica (SCE), que va dedicar els seus següents anys a desenvolupar altres directrius, incloses les avaluacions de les denuncies.
Definitivament, el desenvolupament del “Meta-código” és d’interès comú perquè representa una estratègia dissenyada per aconseguir la màxima generalització i acceptació.
Altres orientacions ètiques Abans del 2005 la SCE va elaborar altres directrius ètiques a més del “Meta-código”, com per exemple orientacions sobre com una associació nacional podria tramitar les denuncies de suposades conductes poc ètiques per part d’un psicòleg. Per tant, el “Meta-código”, una vegada revisat, feia referència a la necessitat de procediments per solucionar denuncies.
...

Tags: