Apunts CBC (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Educación Primaria - 3º curso
Asignatura CBC
Profesor R.
Año del apunte 2017
Páginas 28
Fecha de subida 30/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Competències bàsiques i currículum Apunts 18/9/17 TEMA 1 : EL CURRICULUM DE PRIMÀRIA: LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES 2. Models d’escola segons ideologies A-En la societat Pre-industrial del s.XVIII Formació de les èlits. La gent pobra no anava a l’escola. Sinó la noblesa, o religiosos.
B-En la societat industrial del s. XIX s’incorporen clases obreres. Llei de Mohedano ( 4 anys d’escola) (1910-1920) Fa 100 anys no tothom anava a l’escola i si anaven , hi anaven poc.
C-Principis del S. XX. Dominava l’escola rigida. Eren escoles fosques, petites, plenes de gent, tradicional.
*Van sortir moviments d’escoles més actives, com Montessori.
D- L’escola posterior a la segona guerra mundial. Desenvolupament social i economic. Anys 50 i 60 es va optar per una escola per tothom obligatoria, fins a 14 anys. S’intentava que tothom hi anes. Espanya amb la republica van apostar per una escola molt grans amb formacions de Mestre.s E- L’escola dels anys 70. Resposta al canvi culturals i politics. Es converteix en l’escola de tots encara que no sigui per tots. Llei d’educació que va marcar un gran canvi. Educació general Bàsica. Es va treure la política de l’escola. Tot i que era per tots, l’escola no s’adaptava per tothom, hi havia nivel si no arribaves fora.
F- L’escola dels anys 90. L’escola s’adapta als canvis que es van produint a Europa. Escola inclusiva. Loxce. L’escola acull a tothom.
L’escola inclusiva és el corrent pedagògic que ha emmarcat la legislació educativa española en les últimes dècades, des dels anys 90 amb la LOGSE i consolidant-se amb la Loe i seguint amb la LOMCE.
El Mestre ha de passar de ser el dispositari del coneixement, a convertir-se en el facilitador de les situacions d’aprenentatge.
3.El currículum d’Educació Primària.
FINALITATS: –Afavorir que tots els alumnes aprenguin més i millor, Potenciar el treball per competències a l’escola, Consilidar un sistema educatiu inclusiu i Desenvolupar l’acció tutorial per contribuir al creixement personal de cada alumne.
1 Competències bàsiques i currículum Apunts COMPETÈNCIES BÀSIQUES -A l’article 8.1 del Decret 142/2007 es defineixen com: S’enten per competencia la capacitat d’utilitzar els coneixements i habilitats, de manera tranversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensió, la reflexió i el discerniment tenint en compte la dimensió social de cada situació. (La capacitat d’utilitzar els nostres sabers i habilitats per resoldre un problema en concret).
-A l’article 6.1 del Decret 119/2015 es defineixen com: S’enten per competencia básica la capacitat d’una persona de resoldre problemas reals en contextos diversos integrants coneixements, habilitats, practiques, actituts i altres components, socials i de comportament que es mobilitzen conjuntament per assolir una acció eficaç i satisfactoria. (mobilitzar totes les meves capacitats recursos per resoldre el problema real).
MARC NORMATIU DE REFERÈNCIA -Llei Orgànica d’Educació, del 2006 (LOE) -Llei d’Educació de Catalunya, del 2009 (LEC) (Socialista) -Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa, del 2013 ( LOMCE) (pp) -Decret 119/2015, (Ordenació dels ensenyaments de l’educació primària: el currículum) -Ordre ENS/164/2016 (Procediment d’avaluació en l’educació primària) Ens podiem preguntar, si tenim diverses lleis i decrets qui marca el currículum? El govern Central per asegurar una formació comuna i una homologació de títols fixa els ensenyaments mínims. Però qui acaba concretant el currículum és la Generalitat.
En el Reial Decret d’ensenyaments mínims publicats per la BOE en la página 6 es llegeix que les 8 competències bàsiques tot i ser en el Fons el mateix están ordenades diferents i tenen noms lleugerament diferents de com les tenim en el currículum a Catalunya.
Si és la generalitat qui ha d’acabar de concretar el currículum, ens podriem pensar que ho fa en la LEC del 2009.
Però la LEC en la sisena DISPOSICIÓ TRANSITORIA diu: “Marc horari en el desplegament curricular Mentre el govern no dicti les disposicions reglamentàries corresponents al desplegament d’aquesta lleig, són aplicables els preceptes del Decret 142/2007, del 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació de primària i del Decret 143/2007, del 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària” Però el decret 119/2015 (ordenació dels ensenyaments de l’educació de primària: el currículum), deroga el Decret 142/2007.
Per tant, qui ordena el currículum de primària és el Decret 119/2015 2 Competències bàsiques i currículum Apunts 4.Presentació del Decret 119/2015 http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/_media/cursos/curriculum/inf_pri/cape/info_prim a_ria_29_6.pdf (imprimir aquest document i estudiar, que és tot aquest apartat) 25/9/17 5.Context en el que han sorgit les Competències bàsiques D’on han sorgit les 8 competències bàsiques del currículum? Ja en la LOGSE (anys 90), en l’avaluació no només es tenia en compte la nota de continguts, sinó que havia uns procediments i aptituds. Per què? Per donar importància a altres coses que només eren els coneixements. A partir dela nys 90 ja no només són importants els coneixements, hi ha més coses.
Informe Jacques Delor 1996 UNESCO : En “ l’Educació amaga un tresors” ja es va fer un replantajament conceptual de cap on havia d’anar l’educació del segle XXI i es van establir els 4 pilars bàsics de l’educació: - Aprendre a coneèixer -Aprendre a fer -Aprendre a ser -Aprendre a conviure LES COMPETENCIES BÀSIQUES A EUROPA El concepte de competència nascut enel context del món laboral, on es va generalitzar en els anys 1970-80.
Des del 1995 la Comissió Euroopea va començar a tractar de les competències bàsiques o clau en el seu Llibre blanc sobre l’educaició i la formació.
Perquè competències bàsiques i no una altra cosa? en el món laboral es va ontroduir aquest concepte i va tenir exit. Més endavan aquest enfocament competencial del món laboral, va passar al món laboral i al món de la formació i finalment en tot el sistema educaitu.
Es tractava de ser competent en fet alguna feina i aquesta competència demostrava que sabies aplicar les habitlitats i coneixements per resoldre alguna cosa.
-Cimera extraordinària del Consell d’Europa de Lisboa de l’any 2000.
-Cimera del Consell d’Europa a Barcelona el 2002.
-Xarxa Europea de Informació en Educació ( EURYDICE 2002) Projecte tuning(2003) El 2006 el Parlament Europeu va aprovar una recomanació als estats membres titulada “Competències Clau per a l’aprenentatge permanent, un marc de referència Europeu” Aquest document, conjuntament amb el projecte DeSeCo que veurem a continuació són els que han marcat més profundament primer la LOE i posteriorment el currículum actual incorporant les CB.
3 Competències bàsiques i currículum Apunts PROJECTE DESECO El projecte DeSeCo és progomut per OCDE. DeSeCo ha influït en molts països Europeus.
El projecte DeSeCo es va desenvolupar del 1997-2003 i es va concretar el que s’entenia per “Competència Clau”. És en aquest moment que es fa el projecte de selecció de competències i aquesta definició i selencció acaba influint en el que despres es veurà al 2006. Aquest va ser el primer gran estudi per veure que era allò fonamentl que s’havia d’aprendre. Van concretar coses genèriques però que fa 20 anys no ho eren tant.
Els aprenentatges han de ser, bàsics, transferibles i aplicables a diferents situacions.
DeSeCo es pregunta: A) Quines competències necessiten les persones perquè puguin desenvolupar una vida amb èxit? B) Com funcionaria millor la societat? Les tres categories de Competències Clau a treballar de DeSeCo són: A) Utilitzar eines interactivament B) Actuar autònament C) Interaccionar amb grups heterogènis Aquestes 3 competències tenen la intenció de produir benefici econòmic i social. A més, han de complir les condicions següents, han de poder ser: A) Mesurables B) Útils per una gran varietat de contextos C) Útils per tots els individus Les 3 categories de Competències Clau, es concreten en 3 Competències més: A) Utilitzar eines interactivament: -Utilitzar el llenguatge, els símbols i els textos interactivament.
-Utilitzar el coneixement i la informació interactivament -Utilitzar la tecnologia interactivament.
4 Competències bàsiques i currículum Apunts B) Actuar autònomament: -Interaccionar en un ampli context.
-Idear i realitzar plans personals.
-Assumir drets, interessos, límits i necessitats.
C) Interaccionar amb grups heterogenis: -Relacionar-se amb grups amb els altres.
-Cooperar amb els altres.
-Afrontar i resoldre problemes.
PROGRAMA PER L’AVALUACIÓ INTERNACIONAL D’ALUMNES DE L’OCDE (PISA) Els informes PISA a partir del 1997 determinen a través de l’avaluació el grau d’aprenentatge dels alumnes al finalitzar l’ensenyament obligaotri.
De què serveix avaluar els coneixements i les habilitats dels joves de 15 anys? Les tres grans àrees d’avaluació del PISA són: -La competència científica.
-La competència lectora.
-La competència matemàtica.
INFORME PISA 2009 L’any 2000 es va fer el primer informe tal i com els coneixem ara. El pla estratègic de PISA fins el 2015 marca que es vagi fent cada 3 anys.
Cada any es centra més a fons en una competència (tot i que també avalua les altres): -2000 la lingüística.
-2003 la matemàtica -2006 la científica -2009 la lingüística(comp.lectora) -2012 la matemàtica -2015 la científica Els ranquings és el que s’acaba veient com a resultat, tot i que donen moltes altres dades. Els informes PISA estan molt ben elaborats.
5 Competències bàsiques i currículum Apunts Sintetitzant: Les competències bàsiques a desenvolupar no s’escullen arbitràriament o del no res. Sinó que s’escullen després d’un detingut anàlisi del context sociocultural, i això les fa especialment adequades i útils.
A la pregunta: D’on han sorgit les 8 CB del currículum? Podríem dir que de tots els projectes anteriors i d’altres que no hem comentat, però hi ha tingut un paper principal DeSeCo i les competències Clau peu a l’aprenentatge permanents, un marc de referència Euroopeu del 2006.
REPAS: ( Ja hem vist) : -L’educació inclusiva com a corrent pedagògic que ha emmarcat els últims canvis al sistema educatiu.
-El marc normatiu i el Decret 119/2015 que marca el currículum incorporen les CB.
-El context d’on han sorgit i la importància que han tingut a nivell Europeu Fins aquí hauriem de definir les competències bàsiques i quines són les seves característiques i els seus aspectes claus.
6 Competències bàsiques i currículum Apunts 6. Aproximació i delimitació del concepte de competència.
DEFINICIÓ GENERAL DEL CONCEPTE DE COMPETÈNCIA El significat de la paraula competència ( Del llatí competentia) té dos grans significats: 1- La disputa o confrontació entre dues o més persones sobre alguna cosa. El mateix sentit, es refereix a la oposició o rivalitat entre dos o més que aspiren a obtenir el mateix.
2- El segon significat del terme competència està relacionats amb la incumbència, la destresa, aptitud o idoneïtat per fer alguna cosa.
APROXIMACIÓ AL CONCEPTE DE COMPETÈNCIA EN TERMES EDUCATIUS.
En l’educació el concepte de competència suposa una via d’accés original i alternativa ala concreació de les intencions educatives.
Introdueix matisos d’interés i amb importants implicacions educatives en la manera d’entendre el tipus d’aprenentatge: - Mobilització(fa referencia al fet que posem en joc diferents coneixements i processos per resoldre els problemes quotidians. Normalment són diversos i de diferents tipus), - Integració, - Contextualització. (l’aprenentatge ha de ser concret i no abstracte, com més real possible millor.) Què ens aporta l’aprenentatge per competències? La incorporació de les competències en el currículum ens permet posar l’accent en aquells aprenentatges que són imprescindibles.
El densenvolupament de competències és un aprenentatge per la vida.
La inclusió de les CB en el currículum té diverses finalitats: 1- Integrar els aprenentatges 2- Poder utilitzar els aprenentatges en diferents contextos.
3- Orientar l’ensenyament.
DEFINICIONS DE LES CB EN L’ÀMBIT EDUCATIU Una competència és la capacitat per a respondre a les exigències individuals o socials o per a realitzar una activitat. Cada Competència reposa sobre una combinació d’habilitats pràctiques i cognitives interrelacionades, coneixements, motivació, valors, actituds, emocions i altres elements social i comportamentales que poden ser mobilitzats conjuntament per a actuar de manera eficaç. OCDE. Projecte DeSeCo, 2003.
S’entén per compe`tencia bàsica la capacitat d’una persona de resoldre problemes reals en contextos diversos integrant coneixements, habilitats pràctiques, actituds i altres components socials i de comportament que es mobilitzen conjuntament per assolir una acció eficaç i satisfactòria. Article 6.1 del Decret 119/2015 Fes una reelaboració la de la definició del concepte de competències bàsiques. ( és per mi mateixa per saber si puc ferho) Definició de competència bàsica: és l’habilitat que te la persona per a resoldre problemes de la vida quotidiana, aplicant els coneixements apresos i integrarnt-los en les pràctiques de resolució d’aquests problemes amb èxit i de manera satisfactòria.
7 Competències bàsiques i currículum Apunts DELIMITACIÓ I CARACTERITZACIÓ DE LES CB Característiques d’una competència clau o bàsica: -Ha de ser necessària i beneficiosa per a qualsevol persona i per a la societat.
-Ha de permetre a qualsevol ciutadà integrar-se en la societat, però, mantenint la seva capacitat d’actuar de forma independent.
-Ha de fer possible una actualització permanent de coneixements i habilitats durant tota la vida.
Philippe Perrenoud: La competència consisteix en la capavitat de mobilitzar coneixement de tot tipus per sortir del pas de situacions problema.
Aquesta definició de Philippe Perrenoud es recolza en: 1- L’aplicabilitat dels aprenentatges.
2- La mobilització dels coneixements.
3- Davant de situacions problema Però la competència no és un simple saber fer que s’identifica amb habitatts concretes.
Phillippe Perrenoud: “Proposo reservar la noció de competència per un saber fer d’alt nivell que exigeixi la integració de múltiples fonts cognitives en el tractament de situacions complexes”.
La competència és la capacitat de fer ús de tots els recursos disponibles fent sinèrgia o integrants totes les capacitats, habilitats, coneixements, recursos, ... per resoldre situacionsproblema.
Per això la competència es mesura en l’acció concreta.
Síntesis de les característiques de les CB: 1- La mobilització de coneixements.
2- La integració de diferents coneixements i recursos.
3- El context d’aplicació i adquisició Quan es delimiten les competències s’ha de: a- Definir els resultats esperats en termes de capacitats, per actuar de manera adient i eficaç.
b- Mitjançant la mobilització de continguts (de tot tipus integrants el conjunt de coneixements i recursos).
c- Per afrontar pràctiques contextualitzades relativament complexesm tant autèntiques com sigui possible i exigents per qui les realitza.
NOU PARADIGMA EDUCATIU: L’APRENENTATGE SITUAT ( “SITUATED LEARNING”) De uns sabers descontextualitzats s’ha de passar a uns sabers contextualitzats que permetin l’aplicació immediata.
8 Competències bàsiques i currículum Apunts 1- La noció de cognició situada, fa referència a un context físic i social determinat.
2- La concepció situada és social per naturalesa.
3- La concepció situada busca la interacció de l’individu amb les altres persones i amb les eines d’aprenentatge, és a dir, no només amb paper i llapis si no tenir a ma una tablet o un ordinador.
Els mestres al desenvolupar el currículum han de preparar activitats contextualitzades. La capacitat argumentativa és un recurs molt útil en diversos situacions.
Marco, B 2008.
La capacitat argumentativa en una simulació o Role- playing.
4 Mestres en una reunió de cicle mitjà estan discutint els avantatges i inconvenients de programar per competències (contextualització).
-2 defensen els sabers, la cultura, els coneixements conceptuals.
-2 defensen l’aplicabilitat dels aprenentatges i crear situacions problema trencant amb el mestre transmissor de coneixements.
En 3 minuts mitja classe heu de preparar arguments en contra de programar per competències i mitja classe arguments a favor.
En 2 minuts es trien i preparen els 2 portaveus.
5 minuts de debat entre 4 escollits (portaveus), 2 per bàndol.
5 minuts la resta de l’equip pot aportar arguments.
Canvi de rols, els defensors de sabers passen a defensar l’aplicavilitat i a l’inversa.
REPAS: Reelabora quines són les característiques, els aspectes claus, de les competències bàsiques.
TEMA 3: LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES EN LA PROGRAMACIÓ D’AULA.
7. La programació -Què i com s’ha de fer per desenvolupar la programació? 9 Competències bàsiques i currículum Apunts TÈCNICA DEL TRENCACLOSQUES (Preparació): 1- Creació de Grups Cooperatius de 4 Persones.
2- Objectiu: al finalitzar l’activitat els alumnes seran capaços d’explicar: les característiques i els tipus de programació, com realitzar el desplegament curricular del PEC i els aspectes fonamentals de la Programació anual de centre i de les Unitats Didàctiques.
3- Material: 4 documents, un per cada membre del grup.
4- Criteri d’èxit: Qualsevol membre del grup podrà respondre les preguntes del professor sobre qualsevol dels materials o bé podrà fer un resum global de la documentació.
(Desenvolupament): 5- Desenvolupament de l’activitat: -20’ Lectura individual i començar a fer esquema -15’ Reunió d’experts (mínim de 3). Discurs del material 10’ Elaboració d’un guió (esquema) per explicar el material en 5’ als companys del grup original 5’.
-20’ Reunió del grup original. Presentadó dels esquemes 5’ per cada un.
-5’ Es realitzaran preguntes aleatòriament sobre els continguts.
-5’ Reflexió sobre el treball realitzat (un aspecte positiu i un aspecte negatiu i s’entrega).
6- Rols estàtics per la reunió d’experts.
-Ponent: Explicia el material tal i com l’entén.
- Interrogador: Demana explicacions i fa crítiques.
-Secretari: Anota aspectes i controla el temps.
7- Rols mòbils per la reunió de grups originals (van canviant).
--Ponent: Explica la seva part -2 Interrogadors: Demanen explicacions i fan crítiques.
-Secretari: Anota aspectes i controla el temps.
(Aspectes destacats) 8- Interdependència positiva: Cada membre del grup té una part del material, un rol assignat i és necessari perquè la tasca funcioni.
9- Exigibilitat personal: es poden fer preguntes orals o escrites per assegurar que tothom ha adquirit els coneixements.
10- Augment de la responsabilitat individual, implicació en l’aprenentatge propi i dels companys. Increment de l’autoestima, al sentir-se útil al grup.
11- Integració de tots els alumnes ja que tots poden fer d’experts, fins hi tots els menys capacitats. I millora de l’empatia perquè tots fan el rol d’expert i d’aprenent.
12- Millora de l’expressió verbal i de les habilitats comunicatives a més de la capacitat per expressar i sintetitzar idees.
13- Treball d’habilitats socials: Capacitats per quëstionar i demanar explicacions sobre les explicacions dels altres. Reconeixement dels iguals com a font d’aprenentatge.
14- Reflexió sobre el treball en grup: Cada membre del grup ha de dir una cosa que ha anat bé i una que ha anat malament sobre el treball realitzar pel grup.
10 Competències bàsiques i currículum Apunts TEMA 2. ANÀLISI DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES 8. El currículum i les CB Decret 142/2007 Competència comunicativa lingüística i audiovisual.
Competència artística i cultural Competència del tractament de la informació i competència digital Competència matemàtica Competència d’aprendre a aprendre Competència d’autonomia i iniciativa personal Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic Competència social i ciutadana Decret 119/2015 1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
Compeptència comunicativa lingüística i audiovisual Competència matemàtica Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic Competència artística i cultural Competència digital Competència social i ciutadana Competència d’aprendre a aprendre Competència d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria.
En el propi currículum trobem: Les CB com a marc de referencia curricular: -Les competències bàsiques són l’eix vertebrador del procés educatiu.
-El currículum orientat a l’adquisició de competències.
- Un currículum per competències significa ensenyar a aprendre i seguir aprenent al llarg de tota la vida.
- La idea de competència es sustenta en els diferents tipus de continguts a mobilitzar per fer front a situacions diverses i actuar-hi de forma eficaç.
PODEM TREBALLAR PER COMPETÈNCIES? Dissenyar un currículum per competències és molt més complicat que treballar a l’aula per competències. Quan pensem en una activitat la podem contextualitzar ràpidament.
El treball per competències és un pas important: - La importància del saber fer 11 Competències bàsiques i currículum Apunts - La contextualització dels aprenentatges La metàfora molt potent de la mobilització.
TIPOLOGIES DE COMPETÈNCIES -Amparo Escamilla ( 2008) diu que podem estudiar les Competències per: 1. Àmbit o do mini de referència. Disciplinàries (mates, llengua..), interdisciplinàries i metasdisciplinàries.
2. Sentit o caràcter( Les competències clau o essencials, i les que només són desitjables...) 3. Grau o nivell de generalitat-concreció REPAS: Hauriem de saber dir la diferencia de la competència del currículumdel 2009/2015 9. Anàlisi de les 8 CB del currículum 1. COMPETÈNCIA COMUNICATIVA LINGÜÍSTICA I AUDIOVISUAL És la capacitat d’expressar, interpretar i comunicar conceptes, pensaments, fets i opinions, oralment i per escrit, fent servir diferents suports i formats (escrit, audiovisual, gràfic...) atenent la diversitat de llengües, per interactuar lingüísticament de manera adequada i creativa en diferents contextos socials i culturals.
2. COMPETÈNCIA MATEMÀTICA És la capacitat per formular, emprar i interpretar les matemàtiques en diferents contextos.
Inclou el raonament matemàtic, la resolució de problemes i la utilització de conceptes, procediments, dades i eines matemàtiques per descriure, explicar i predir fenòmens. Permet reconèixer el paper de les matemàtiques en el món actual i emetre judicis i prendre decisions ben fonamentades pròpies de ciutadans constructius, compromesos i reflexius.
3.COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC.
És la mobilització de sabers que han de permetre a l’alumnat comprendre les relacions que s’estableixen entre les societats i el seu entorn i fer un ús responsable dels recursos naturals, tenir cura del medi ambient, fer un consum racional i responsable i protegir la salut. Inclou també el desenvolupament i l’aplicació del pensament cientificotècnic per interpretar la informació, predir i prendre decisions.
4.COMPETÈNCIA ARTÍSTICA I CULTURAL És el coneixement, la comprensió i la valoració crítica de diferents manifestacions culturals i artístiques, tradicionals o no, que s’utilitzen com a font d’enriquiment i gaudi. També inclou la capacitat de crear produccions artístiques pròpies o expressar experiències i emocions a través de diferents mitjans artístics.
5. COMPETÈNCIA DIGITAL 12 Competències bàsiques i currículum Apunts És l’adquisició d’habilitats imprescindibles per interactuar amb normalitat en la societat digital en què es viu. Inclou destreses referides a instruments i aplicacions digitals; al tractament de la informació i organització dels entorns digitals de treball i d’aprenentatge; a la comunicació interpersonal i a la col·laboració en entorns digitals; i als hàbits, civisme i identitat digital.
6. COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA És la capacitat de comprendre la realitat social en què es viu, afrontar la convivència i els conflictes emprant el judici ètic que es basa en els valors i pràctiques democràtiques i exercir la ciutadania, actuant amb criteri propi i sentit crític, contribuint a la construcció de la pau i la democràcia i mantenint una actitud constructiva, solidària i responsable davant el compliment dels drets i obligacions cívics.
7. COMPETÈNCIA D’APRENDRE A APRENDRE És la capacitat d’emprendre, organitzar i conduir un aprenentatge individualment o en grup, en funció dels objectius i necessitats, així com dominar els diferents mètodes i estratègies d’aprenentatges.
8.COMPETÈNCIA D’AUTONOMIA, INICIATIVA PERSONAL I EMPRENEDORIA És l’adquisició de la consciència i l’aplicació d’un conjunt de valors i actituds personals interrelacionades, com la responsabilitat, la perserverança, el coneixement de si mateix i l’autoestima, la creativitat, l’autocrítica, el control emocional, la capacitat d’elegir, d’imaginar projectes i de convertir les idees en les accions, d’aprendre de les errades, d’assumir riscos i de treball en equip.
10 Ambits i àrees.
13 Competències bàsiques i currículum Apunts Article 7 Àmbits i àrees de coneixement ( Decret 119/2015) 11. Annex 2- Àmbit i àrees.
14 Competències bàsiques i currículum Apunts TEMA 4. METEDOLOGIES PER AL DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES A PRIMÀRIA.
11. La Metodologia L’ENSENYAMENT DE LES COMPETÈNCIES ● - Com s’han d’ensenyar les competències? contextos reals - aplicabilitat i funcionalitat de l’aprenentatge aprenentatge interdisciplinar transversalitat ensenyament progressiu (de més fàcil a més dificil) tenir en compte el punt de partida dels alumnes aprenentatge vivencial Les estrategias per a l’ensenyament de les competències són una novetat? 15 Competències bàsiques i currículum Apunts Moltes experiències publicades els últims 30 anys pretenen aconseguir: -L’aprenentatge funcional.
-La integració de coneixements (tractament globalitzat) -L’autonomia personal Els aspectes clau de les competències bàsiques.
No es necessiten Nous mètodes sinó l’extensió de la seva aplicación. (Antoni Zabala, 2011) Entenem per competencia: La intervenció eficaç en els diferents àmbits de la vida per mitjà de les accions en què es mobilitzen, al mateix temps i de manera interrelacionada, components actitudinals, procedimentals i conceptuals.
CONDICIONS DE L’ENSENYAMENT DE COMPETÈNCIES L’ensenyament de les competències ha d’incloure activitats: - D’anàlisi, que permetin que l’alumnat entengui situacions diverses (personals, socials i professionals…) De selección de recursos conceptuals i metodològics ( esquemes d’actuació) més apropiats per la situación.
D’aprenentatge dels components factuals, conceptuals, procedimentals i actitudinals de la competencia.
D’aplicació en situacions competencials diverses, de manera que afavoreixi la capacitat de transferencia d’unes a altres situacions.
Dificilment un contingut après pot ser utilitzat de forma competent si aquesst no ha estat après de forma significativa i funcional.
L’aprenentatge ha de ser el més significatiu posible amb: - Funcionalitat del contingut d’aprenentatge Activació dels coneixements previs Procés de metacognició (autoregular el propi aprenentatge) 16 Competències bàsiques i currículum Apunts - Promoció de l’activitat mental estructuradora Foment de l’actitud favorable de l’aprenentatge Sentit de les tasques que cal realizar 17 Competències bàsiques i currículum Apunts 12.Mètodes per a l’ensenyament de CB Antoni Zabala. Metelodologies per a l’ensenyament de competències Guix. 2009. : 13.El treball per projectes: 18 Competències bàsiques i currículum Apunts 14. la resolucio de problemes 15. La Situació Problema.
Astolfi (1997) va definir les 10 característiques d’una situació problema: 1. Una situació problema s’organitza al voltant de la superació d’un obstacle prèviament ben identificat, per part de la classe.
2. L'estudi s'organitza al voltant d'una situació de caràcter concret, que permeti d'una manera efectiva a l'alumne formular hipòtesis i conjectures.
3. Els alumnes perceben la situació que se'ls proposa com un veritable enigma a resoldre, en el qual estan en condicions de treballar durament. És la condició perquè funcioni la transmissió: el problema, encara que inicialment proposat pel mestre, es converteix llavors en el seu propi problema.
4. Els alumnes no disposen, al principi, dels mitjans de la solució buscada, a causa de l'existència d'un obstacle que han de superar per aconseguir-ho. És la necessitat de resoldre el que condueix l'alumne a elaborar o apropiar-se col·lectivament dels instruments intel·lectuals que seran necessaris per a la construcció d'una solució.
5. La situació ha d'oferir una resistència suficient que porti l'alumne a emprar a fons els seus coneixements anteriors i els seus esquemes mentals, de manera que aquesta resistència el condueixi a qüestionar algun dels esquemes mentals i a elaborar idees noves.
6. Una situació problema s’organitza al voltant de la superació d’un obstacle prèviament ben identificat, per part de la classe.
7. L'estudi s'organitza al voltant d'una situació de caràcter concret, que permeti d'una manera efectiva a l'alumne formular hipòtesis i conjectures.
8. Els alumnes perceben la situació que se'ls proposa com un veritable enigma a resoldre, en el qual estan en condicions de treballar durament. És la condició perquè funcioni la transmissió: el problema, encara que inicialment proposat pel mestre, es converteix llavors en el seu propi problema.
9. Els alumnes no disposen, al principi, dels mitjans de la solució buscada, a causa de l'existència d'un obstacle que han de superar per aconseguir-ho. És la necessitat de resoldre el que condueix l'alumne a elaborar o apropiar-se col·lectivament dels instruments intel·lectuals que seran necessaris per a la construcció d'una solució.
19 Competències bàsiques i currículum Apunts 10. La situació ha d'oferir una resistència suficient que porti l'alumne a emprar a fons els seus coneixements anteriors i els seus esquemes mentals, de manera que aquesta resistència el condueixi a qüestionar algun dels esquemes mentals i a elaborar idees noves.
16.Esquema d’estratègies formatives.
17. Dilemes morals - - Els dilemes morals (entre resolució de problemes i anàlisi de casos) desenvolupen el judici moral que és la capacitat que ens permet respondre els perquès del que és correcte o del que és incorrecte. Ens permet produir raons per a intentar resoldre uns interrogants. Està molt provat per Kohlberg i altres autors que la discussió de dilemes morals desenvolupa el judici moral.
El dilema moral és una història curta que planteja un conflicte de valors a un personatge deixant-li dues alternatives possibles i el subjecte que s'enfronta al dilema haurà de decantar-se cap a una o l'altre, això ha de ser difícil perquè les dues han de tenir arguments a favor i en contra.
Objectius que ens proposem en el treball d'aquesta activitat: - Desenvolupar la sensibilitat moral i la capacitat de raonar sobre problemes morals de forma justa i solidària.
Consolidar els hàbits de reflexió individual i col·lectiva sobre conflictes morals, i justificar la conveniència del raonament al afrontar problemes morals.
20 Competències bàsiques i currículum Apunts Objectius que ens proposem en el treball d'aquesta activitat: - Desenvolupar la sensibilitat moral i la capacitat de raonar sobre problemes morals de forma justa i solidària.
Consolidar els hàbits de reflexió individual i col·lectiva sobre conflictes morals, i justificar la conveniència del raonament al afrontar problemes morals.
Per treballar els dilemes morals es poden seguir els passos següents: 1. Fer 2 lectures de la història curta (individual i en veu alta).
2. Delimitar el personatge que té el dilema i quin dilema té deixant molt clares les 2 alternatives.
3. Ens hem d'assegurar que s'entén el context, les paraules i el paper del protagonista.
4. Llavors tothom ha d'adoptar una postura personal per escrit i ha de donar arguments respondre el perquè (individualment i amb silenci, no s'ha de deixar peu al depèn no s'ha de considerar una opció).
5. Agrupament dels alumnes en petits grups de 4 o 5 on hi hagi diferents posicionaments (es pot alçar la mà per facilitar l'agrupació però no ha de semblar una votació. Si les minories fossin molt minories el dilema estaria mal redactat, es pot assignar a la meitat de la classe que defensi el bàndol contrari).
6. Primer cadascú llegeix la seva opinió i quan tothom ha llegit es passa a la discussió intentant convèncer els companys (no s'aconsella allargar el procés de discussió).
7. Llistar 3 arguments conjuntament, intervé tot el grup, a favor d'una opció i tres arguments a favor de l'altra opció.
8. Es tria la més potent a favor d'una opció i de l'altre, i després es llegeixen a la resta de la classe i es pot tornar a discutir. En aquest moment el professor pot rematar la sessió i intervenir però no s'ha de posicionar (excepte casos excepcionals) per una o altra opció ni voler donar una solució. L'educador pot ajudar a discutir i complicar la vida per fer pensar més.
9. Finalment es pot demanar als alumnes que redactin quina és la seva opinió després de la reflexió i el debat (no és freqüent que es canviï d'opinió), i també es pot preguntar si ara s'han fixat amb més aspectes que no havien vist en un principi.
10. Tot el procés és llarg de realitzar, es poden utilitzar les parts que es creguin més convenients i anar variant perquè no es faci repetitiu.
EXAMEN: entra la lectura de la Neus sanmartí (num 7) (mirar en el mòbil) 5 punts tipu test, sense restar 5 punts estudi d’un cas: - dir 3 possibles respostes i d’aquestes 3 respostes triar la que es millor i dir com la portariem a terme (exemple moodle) 16/10/17 21 Competències bàsiques i currículum Apunts 18.el concepte d’avaluació: Noció d’avaluació: - la definició del diccionari no és gaire clarificadora: Determinar aproximadament la vàlua o valor (d’alguna cosa) per tant podriem dir que l’avaluació consisteix en atribuir un valor, o un judici, sobre alguna cosa o algú, sense una mesura exacte sino una aproximació quantitativa o qualitativa Ja centrats en el món educatiu: - L’èxit d’una metodologia d’ensenyament i dels resultats obtinguts per l’alumnat es fonamenten no tant en la manera com es donen a conèixer els nous coneixements, sinó en l’avaluació, entesa com un conjunt d’activitats que possibiliten identificar errors, comprendre les seves causes i prendre decisions per superar-les. (Perrenoud, 1993) Molts autors diuen que l’avaluació és el més important per a l’aprenentatge. Però no l’avaluació final si no de l’avaluació formativa i formadora, avaluació que serveix per a regular l’aprenentatge, més important que la metodologia (segons Perrenoud). És molt important seguir l’aprenentatge dels alumnes.
- L’avaluació no només mesura els resultats sinó que condiciona què i com aprenen els estudiants.
- Moltes vegades els mestres es preocupen més de com explicar bé un contingut i buscar activitats motivadores per l’alumnat, que no pas, per saber perquè els estudiants no ho entenen.
- Canvi en la concepció de l’error → no renyar no fer crits a aquells alumnes que ho fan malament i intentar que no agafin por a equivocar-se. el que s’ha de fer quan algú s’equivoca és dedicar temps a veure que ha passat - Si no sabem perquè s’equivoquen no els podem ajudar, i si no ho saben ells tampoc podran superar els obstacles, importància de l’autoavaluació.
- L’avaluació s’associa més a la funció qualificadora que a la funció reguladora que és fonamental. → hi ha una funció reguladora de l’aprenentatge i aquesta és la que ens ajuda a aparendre i per això l’hem de fomentar - Necessitat de diversificar els instruments d’avaluació. → nonomés hem de fer servir un examen per a avaluar Diferencies entre dos conceptes que a vegades es confonen. L’avaluació és més àmplia i inclou la descripció quan titativa, qualitativa i judicis de valro en relació al que s’espera. (Blázquez, 1996) 22 Competències bàsiques i currículum Apunts 19. Finalitats de l’avaluació Introducció a les finalitats d’avaluació - - Els canvis curriculars importants com el currículum per competències, requereixen un canvi en l’avaluació. Si aquesta no canvia i es segueix avaluant el mateix que s’ha avaluat sempre, no canvia res.
Podem dir que és important: raonar, establir relacions, aplicar-ho al món real... Però si quan avaluem preguntem si es recorda una informació, l’estudiant creurà que allò és el que és important.
Les dues grans finalitats de l’avaluació a vegades es barregen i es confonen: - L’avaluació com a mitjà per regular els aprenentatges, és a dir, per identificar les dificultats i els errors i trobar camins per superar-los (avaluació formativa o formadora).
L’avaluació com a mitjà per comprovar què s’ha après i quantificar o qualificar els resultats d’un procés d’ensenyament-aprenentatge per tal d’orientar l’alumnat en els seus estudis futurs, i al professorat i a les persones que gestionen el sistema educatiu en els canvis a introduir, per acreditar aprenentatges, o per classificar o seleccionar l’alumnat.
(Sanmartí, 2010) 23 Competències bàsiques i currículum Apunts 20. Diferents tipus d’avaluació diferents tipus i criteris d’avaluació: Avaluació inicial, formativa i sumativa: (Blázquez, 1999) 21. L’avaluació de les competències Lectura de l’article: Innovació en l’avaluació → (article sobre l’avaluació per competències) Per Artur Parcerisa, Universitat de Barcelona La premsa s'ha fet ressò d'una experiència d'avaluació dels aprenentatges, desenvolupada per una trentena de centres, en la qual l'alumnat pot consultar Internet i altres fonts d'informació per realitzar alguns exàmens. La notícia ha saltat als diaris per la seva novetat, ja que posa en dubte alguns principis que semblaven consubstancials amb l'avaluació escolar.
Aquesta notícia propicia, entre d'altres, tres reflexions, que exposem a continuació. En primer lloc, apareix a la premsa una informació relacionada amb l'escola que no és negativa (fracàs, 24 Competències bàsiques i currículum Apunts preu dels llibres de text, etc.). Si és una mostra que hi ha qüestions educatives com aquesta que poden interessar el conjunt de la població, potser comencem a anar pel bon camí. Ho haurem de veure.
En segon lloc, l'aposta per substituir la pura reproducció de definicions per una avaluació de capacitats i competències sembla prometedora. Ho és en el sentit que posa en pràctica un replantejament d'allò que ha d'ensenyar, i per tant avaluar, la institució escolar. Al darrere de la innovació que es proposa hi ha una reflexió de fons sobre l'aprenentatge de competències.
Hi ha, també, un posicionament sobre la relació entre l'escola i la societat: es proposa un ús de les tecnologies de la informació i la comunicació d'acord amb el que se'n fa fora de las parets escolars. En aquest sentit d'obertura, també cal destacar que l'experiència és fruit d'un programa de recerca d'un grup de la Universitat Autònoma de Barcelona, la qual cosa suposa una col·laboració entre la Universitat i la resta del sistema educatiu que hauria de servir d'exemple.
En tercer lloc, la innovació aborda el tema de l'avaluació. En fer-ho, posa el focus d'atenció en allò que constitueix un element clau per afavorir un tipus d'aprenentatge o un altre. L'avaluació és un referent molt important -si no el més important- per a l'alumnat, que influeix en com s'implica aquest en el seu procés d'aprenentatge.
Sense entrar en l'experiència concreta, veiem que la seva filosofia posa sobre la taula la necessitat de buscar alternatives, als centres escolars, que resultin coherents amb l'aprenentatge per competències que requereix la societat actual. Sovint, sembla que el discurs teòric va per una banda i la realitat pràctica per l'altra. Però el cas és que teoria i pràctica són dues cares de la mateixa moneda. No hi ha pràctica sense teoria -tot i que sigui implícita- ni teoria sense el coneixement sorgit de la pràctica. Coordinar l'una amb l'altra es fa indispensable per avançar en la millora de la docència.
Insistir en el fet que l'escola ha d'evitar quedar aïllada, que cal ajudar l'alumnat a formar-se en competències que li permetin ser cada vegada més autònom, crític i capaç d'adaptar-se a situacions canviants, però seguir reproduint les mateixes rutines de sempre, dificulta que l'escola afronti un canvi necessari per respondre millor al seu paper en la societat actual. El canvi es fa imprescindible, i en aquest canvi, els sistemes d'avaluació hi han de tenir un paper molt rellevant.
Experiències com la que dóna peu a aquest article, juntament amb moltes altres que s'estan desenvolupant sense tant de ressò mediàtic, probablement suposen l'avançada d'una necessària i esperem que inevitable reconfiguració de l'escola. Hi ha altres aspectes, però el currículum i l'avaluació són, sens dubte, qüestions centrals.
Conèixer el grau de domini que l’alumnat ha adquirit d’una competència és una tasca força complexa que implica partir de situacions problema que simulin contextos reals i disposar de mitjans d’avaluació específics per cada un dels components de la competència.
(Zabala i Arnau 2007) 25 Competències bàsiques i currículum Apunts (Arnau, 2009) L’error és útil.
Convé estimular l’expressió de l’error perquè es pugui detectar, comprendre i afavorir la seva regulació.
Els errors són una cosa normal en un procés d’aprenentatge i a més ens indiquen el processos intel·lectuals amb els que els alumnes afronten una activitat.
Amagar les pròpies idees i accions o bé copiar les d’altres és el que més impedeix aprendre, perquè és impossible rebre ajuda per facilitar l’autoregulació.
Els alumnes no han de tenir por a expressar els errors i perquè no en tinguin hem de tractar-lo com una cosa normal que no és negativa. (Canvis en la gestió de l’ aula) Autoavaluació El més important és aprendre a autoavaluar-se.
Per això és necessari que els alumnes s'apropiïn de: -Els objectius d’aprenentatge, -Les estratègies de pensament i d’acció aplicables per donar resposta a les tasques.
-Els criteris d’avaluació Els alumnes que més aprenen són fonamentalment aquells que es plantegen qüestions i reflexions sobre els objectius de la tasca.
L’anticipació i la planificació de l’acció en relació als criteris d’avaluació són fonamentals per ser un bon aprenent.
Autoavaluar i autoregular (Sanmartí, 2007) 26 Competències bàsiques i currículum Apunts Autoavaluació.
Aprendre a avaluar-se és una de les condicions bàsiques per aprendre a aprendre.
Tots els estudiants quan aprenen cometen errors però uns estudiants són més capaços de superar-los que d’altres perquè han après a regular-se a avaluar-se.
És important compartir els objectius de les tasques.
Anticipar, planificar l’acció i autoregular-la.
Es poden utilitzar estratègies molt diverses per superar dificultats i errors. (Aprenentatge cooperatiu, hora de la consulta...).
És fonamental compartir els criteris d’avaluació, que moltes vegades són implícits.
Exemple d’activitat de coavaluació amb un consens previ dels criteria d’avaluació (Sanmartí, 2010) 27 Competències bàsiques i currículum Apunts Objectes i criteris en funció dels objectius competencials Rúbrica d’avaluació 1. Llegir article neus sanmartí, avaluar per aprendre 2. finalitat formadora i finalitat formativa 3. tenir clar que dins les competencies hi ha varies parts (diversos tipus de coneixement) i que per tant els hem d’avaluar amb instruments i processos diferents 4. allò que es fonamental i clau es traspassar aquesta responsabilitat d’avaluació als alumnes. en totes les àrees hauria d’haver una autoavaluació on ells s’avaluin 5. molta importància a les rubriques, per reflexionar sobre els processos (Diaris)...
explicitar els processos 6. diferents mecanismes d’avaluació (semàfir, puny amunt o avall, gomets…) 28 ...

Comprar Previsualizar