LECTURA 2. CAPITAL IN THE TWENTY-FIRST CENTURY (2016)

Ejercicio Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Estructura Social
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 10/04/2016
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

María Aperador Montoya NIU: 1422318 09/03/2016 Estructura social CAPITAL IN THE TWENTY-FIRST CENTURY ESTRUCTURA SOCIAL PARAULES CLAU Convergència, divergència, desigualtat, riquesa, capital.
TESIS CENTRAL La tesis central que desenvolupa l’autor és bàsicament la problemàtica que hi ha avui dia amb la distribució de la riquesa. L’autor es centra en diferents incògnites entre les quals hi trobem la de que realment sabem de la evolució de la distribució de la riquesa, la dinàmica del capital privat segons allò que postulava Karl Marx en el segle XIX, si aquesta distribució ha generat desigualtats entre les classes així com pensava un altre autor Simon Kuznets en el segle XX.
En conclusió vol saber que es el que realment sabem de la riquesa i sobre tot de com la riquesa i els ingressos han anat evolucionant des de el segle XVIII i quines són les conclusions que podem extreure d’aquest coneixement per als segles que venen a continuació.
ARGMENTOS QUE LA DES ENVOLUPEN El autor determina que la historia de la distribució de la riquesa sempre ha sigut profundament política, y que no pot ser reduïda a mecanismes purament econòmics. El fet de que la desigualtat econòmica hagi crescut i hagi disminuït en diferents èpoques ha sigut sempre degut a les polítiques que s’han dut a terme a causa de diferents circumstancies. La historia de la desigualtat esta determinada per la forma econòmica i social.
Hi ha dos conceptes clau; convergència i divergència. Els mecanismes que empenten fins la convergència, és a dir, fins l reducció i la comprensió de les desigualats. Les principals forces de convergència son la difusió del coneixement i la inversió en formació y habilitats. La llei de la oferta i la demanda, així com la mobilitat del capital i el treball, que es una variant de la mateixa llei, etc. Arrel d’aquest concepte l’autor afirma que podria existir una major igualtat. D’altra banda, les forces de divergència són les rentes més elevades. Hi ha un conjunt de forces de divergència associat amb el procés d’acumulació i concentració de la riquesa quan el creixement es dèbil i el rendiment del capital és alt. Aquest segon procés és potencialment més desestabilitzador que el primer.
Ambos gràfics que es mostren en el text representen corbes en forma de U, és a dir, un període de disminució de la desigualtat seguit per un augment de la desigualtat. L’autor pretén demostrar que aquest particular augment de la desigualtat reflexa en gran part una explosió sense precedents d’ingressos molt elevats de mà d’obra, una veritable separació dels alts directius de les grans empreses de la resta de la població. El segon patró, de la segona figura reflexa la divergència del mecanisme que exerceix una major influencia en la evolució de la distribució de la riquesa. Hi ha una desigualtat fonamental, la qual l’autor descriu com r>g (on r representa la tassa mitjana anual del rendiment del capital, incloent utilitats, dividends, interessos, lloguers, y g representa la tassa del creixement de la economia, és a dir, l’augment anual dels ingressos o sortides).
María Aperador Montoya NIU: 1422318 24/02/2016 Estructura social Com a resum es podria dir que el procés pel qual la riquesa es acumulada i distribuïda conté poderoses forces que empenten fins a la divergència, o en tot cas fins a un nivell extremadament alt de desigualtat. També existeixen forces de convergència, i en certs països en certs moments aquests poden estar per sempre, però les forces de divergència poden recuperar l’avantatge, com esta passant ara al segle XXI.
L’autor ha presentat l’estat actual del nostre coneixement històric en relació amb la dinàmica de la distribució de la riquesa i els ingressos des del segle XVIII, i ha intentat extraure d’aquest coneixement algunes llissons que puguin fer-se servir per la pròxim segle. Les fonts en les que es basa aquest llibre son extenses. L’autor defineix les seves conclusions com fràgils i que han de ser qüestionades.
COMENTARIOS Y CRÍTICAS La conclusió general d’aquest estudi és que una economia de mercat basada a la propietat priva, si es deixa a si mateix, conté poderoses forces de convergència, associada en particular amb la difusió del coneixement i habilitats; però també conté poderoses forces de divergència, que son una amenaça potencia per a les societats democràtiques i els valors de la justícia social en que es basen.
La forca desestabilitzadora té a veure amb el fet que la taxa privada de rendiment del capital, re, pot ser molt superior per llargs períodes de temps que la taxa de creixement de l’ingrés i la sortida, g. Les conseqüències per a la dinàmica a llarga durada de la riquesa de la distribució son potencialment aterradores.
El problema és enorme, i no existeix una solució simple. La solució correcta és un impost anual progressiu del capital. Aquesta voluntat pot fer que sigui possible per evitar un espiral sense fi. Aquesta evitaria la desigualtat global de la riquesa, que actualment esta augmentant a un ritme que no es pot sostenir. La experiència històrica mostra, que aquestes immenses desigualtats de riquesa tenen poc a veure amb l’esperit empresarial i són de cap utilitat per promoure el creixement.
BIBLIOGRAFIA ...