Tema 4 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Psicopatologia
Año del apunte 2014
Páginas 9
Fecha de subida 22/10/2014
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

13.02.12   TEMA  4:  TRANSTORNS  MENTALS  ORGÀNICS     Els   trastorns   mentals   orgànics   poden   començar   a   qualsevol   edat.   Però   la   majoria   d’aquests  trastorns  tendeixen  a  començar  en  la  vida  adulta.     Alguns  d’aquests  trastorns  són  aparentment  irreversibles  i  progressius  i  altres  són   transitoris  o  responen  a  tractaments  específics.       Quan   parlem   d’orgànic   (des   de   la   CIE   10)   aquell   trastorn,   síndrome   classificat   com   tal   que   pot   ser   atribuït   a   un   trastorn   o   malaltia     cerebral   orgànic   o   sistèmic   diagnosticable  en  sí  mateix.       Principals  trastorns  orgànics     • Demència   • Amnèsia   • Delírium       1.  DEMÈNCIA     La  demència  és  una  síndrome  deguda  a  una  patologia   cerebral,  generalment  de   naturalesa   crònica   o   progressiva,   en   la   que   hi   ha   dèficits   de   múltiples   funcions   corticals   superiors.   En   general   son   de   millor   pronòstic   les   patologies   agudes   davant   de   les   cròniques.   Els   símptomes   fonamentals   són   les   alteracions   de   les   funcions   corticals   superiors.   La   cronicitat   i   l’augment   progressiu   dels   símptomes.   Les  funcions  corticals  superiors  són:   -­‐ Memòria.  Una  de  les  primeres  funcions  corticals  superiors  que  s’altera.     -­‐ Pensament   -­‐ Orientació   -­‐ Comprensió.  No  acaba  d’entendre  el  que  li  dius.   -­‐ Càlcul.     -­‐ Capacitat  d’aprenentatge.     -­‐ Llenguatge.   -­‐ Judici.  Que  es  millor  o  que  és  pitjor,  que  pot  ser  més  adequat...       En  cada  pacient  s’alteren  més  unes  funcions  o  unes  altres.  Malgrat  que  hi  ha  totes   aquestes  alteracions  la  consciència  es  manté  clara.  És  un  dels  punts  claus.  El  que   ens  distingirà  la  demència  del  delirium,  serà  que  en  la  demència  la  consciència  es   manté  clara  i  en  el  delirium  no.  Malgrat  té  la  consciència  clara,  els  dèficits  que  té  el   pacient   poden   anar   precedits   d’un   deteriorament   del   control   emocional,   del   comportament  social  o  de  la  motivació.         El  fet  de  que  se’ns  alteren  diverses  funcions  corticals  genera  que  el  pacient  tingui   dificultats  en  l’activitat  quotidiana.  Per  exemple:     -­‐ La  higiene  personal.  Perden  qualsevol  tipus  de  control  sobre  aquest  aspecte   -­‐ El  vestir-­‐se.  Dificultat  típica  d’algunes  formes  de  demència.     -­‐ -­‐ El  menjar   Les  funcions  excretores.       Els   factors  socioculturals   també   poden   generar   diferències.   Si   el   seu   entorn   té   en   compte   tot   els   factors   socioculturals   serà   més   fàcil   que   no   es   produeixi   un   gran   deteriorament.       Un   dels   aspectes   que     s’ha   de   tenir   en   compte   és   que   tot   el   tema   de   conservar   o   buscar   feina,   no   s’hauria   de   considerar   com   a   pauta   per   al   diagnòstic,   perquè   hi   ha   grans   diferències   transculturals   i   factors   externs   que   repercuteixen   en   el   mercat   laboral.         Pautes  per  el  diagnòstic     Per  poder  diagnosticar  una  demència  necessitem  que  hi  hagi  un  deteriorament  de   la   memòria   que   afecta   a   la   capacitat   per   registrar,   emmagatzemar   i   recuperar   informació  nova.  En  estadis  avançats  poden  també  perdre’s  continguts  familiars  i   material   après   en   el   passat.   El   la   vellesa   normal,   una   persona   que   comença   a   prendre   la   memòria   immediata   (que   vas   dinar   ahir...)   en   canvi,   tenen   memòria   per   fets   passats   (que   vas   dinar   quan   et   vas   casar...).   Això   també   passa   en   la   demència,  el  que  primer  perd  és  el  que  va  fer  ahir,  però  no  oblida  el  que  va  fer  fa   30   anys.   Si   només   hi   ha   alteració   de   la   memòria,   seria   una   amnèsia.   En   diem   demència,   perquè   apart   de   la   memòria   s’alteren   altres   funcions   corticals   superiors.       Hi  ha  a  demés  un  deteriorament  del  pensament  i  de  la  capacitat  de  raonament,   una   reducció   en   la   flux   de   les   idees   i   un   deteriorament   en   el   procés   de   emmagatzematge  de  la  informació.     Al   pacient   afectat   li   resulta   cada   vegada   més   difícil   mostrar   atenció   a   més   d’un   estímul,  com  per  exemple,  prendre  part  en  una  conversació  amb  varies  persones.       Per   a   poder   fer   diagnòstic   clar   de   demència,   els   símptomes   i   el   deteriorament   deuen  haver  estat  presents  per  lo  menys  durant  sis  mesos.       Principals  formes  de  demència     1. Alzheimer   2. Vascular   3. Pick   4. Creutzefldt-­‐Jakob.  Malaltia  de  les  vaques  bojes,  patologia  que  és  va  posar  de   moda  fa  uns  anys.   5. Huntington   6. VIH     1.  Alzheimer     Va  ser  descrita  per  Alois  Alzheimer  en  1907.     Atrofia  parieto-­‐temporal  del  còrtex,  amb  plaques  senils,  pèrdua  neuronal,  pèrdua   sinàptica   i   degeneració   granulo   vacuolar.   Per   un   costat   tenim   la   pèrdua  neuronal   (les   neurones   es   moren)   i   la   pèrdua   sinàptiques   (pèrdua   de   connexió).   Aquesta   aparició  de  plaques  senils  té  un  factor  genètic.  Si  hi  ha  un  avi  amb  l’Alzheimer  i  una   mare   també   amb   aquesta   patologia,   tenim   més   probabilitat   de   tenir-­‐ho.   La   gent   en   general   sap   que   si   tens   antecedents   genètics,   tu   corres   el   risc   de   tenir-­‐la.   Hi   ha   persones   que   fan   un   envelliment   normal,   però   que   si   tenen   antecedents   amb   Alzheimer,  s’angoixen.       Hi  ha  un  procés  funcional  gradual  i  continuat.  La  pèrdua  és  amb  escala.  La  persona   és   manté   amb   les   mateixes   funcions   i   d’un   dia   per   l’altre   fa   una   pèrdua   molt   important  i  al  cap  d’un  temps  pot  tornar  a  tenir  un  empitjorament.  Però  no  es  un   procés  seguit.       També  hi  ha  un  deteriorament  social  i/o  laboral.       Edat  d’aparició:  temprana  (inferior  a  65  anys),  tardí  (més  grans  a  65  anys)     Pautes  de  diagnòstic       1. Deteriorament  de  la  memòria   2. Deteriorament  cognoscitiu:   a. Afàsia.   Dificultat   per   parlar.   Saben   el   que   volen   dir   però   no   se’n   recorden  de  la  paraula.   b. Apràxia.  Perd  habilitat  motora.  Acaben  amb  una  gran  dificultat  per,   per  exemple,  cordar  un  botó.     c. Agnòsia.  Pèrdua  del  raonament,  coneixement...   d. Funcionament   executiu   anormal.   Com   fem   les   coses   en   el   dia   a   dia,   que  es  van  alterant  d’una  forma  molt  evident.       2.  Demència  vascular     Els  símptomes  generals  són  els  mateixos   que   en   la   demència   tipus   Alzheimer   però  és  necessària  la  evidència  clínica  o  analítica  de  causa  vascular:   -­‐  Infarts  múltiples   -­‐  Tromboembòlies,  etc.       3.  Pick       Demència   progressiva   que   comença   en   els   50-­‐60.   Es   produeix   una   atrofia   en   regions  frontotemporals.  És  un  aspecte  que  ens  dona  una  clínica  diferent.  El  lòbul   frontal   té   a   veure   amb   l’aspecte   social.   Per   tant   es   produeixen   canvis   lents   de   personalitat  i  conducta.       Deteriorament  de  la  memòria  i  llenguatge.     Apatia,  desinhibició.           4.  Creutzfeld-­‐Jakob   Malaltia  degenerativa  espongiforme  cerebral.  El  cervell  se’ns  forada.  Causada  per   un  agent  transmissible.  Un  virus,  un  prió,  una  bactèria  lenta...  Per  què  es  parla  de   virus  lent?  Perquè  el  període  de  incubació  és  de  1  a  16  anys,  i  es  transmissible  a   través  de  l’alimentació.       Quan  apareix  la  malaltia,  progressa  ràpidament  produint  demència  i  morint  en  6-­‐ 12  mesos.       Clínica  de  Creutzfeld-­‐Jakob     • Tremolor   • Paràlisis  espàstica  progressiva   • Atàxia   • Mioclònies   • Demència     La  clínica  d’aquesta  demència  és  molt  muscular.       5.  Huntington   Demència   de   tipus   subcorticals.   Amb   lo   qual,   per   un   costat   tindrem   alteracions   motores   (30-­‐40   anys)   que   es   van   convertint   en   un   alentiment   i   dificultat   psicomotora  i  també  produeix  un  moviment   coreoatetoide,  que  són  moviments   que  no  pot  controlar  (tremolós).         6.  VIH   La  encefalopatia  per  VIH  sol  provocar  demència  en  el  50%  dels  casos.     Provoca  una  demència  subcortical  progressiva.   Canvis  de  caràcter  i  personalitat.     Problemes  de  memòria  i  concentració   Retard  psicomotor   Apatia   Hiperreflexia   Moviments  atàxics.  Sensació  d’inestabilitat.       Una  vegada  tenim  la  hipòtesis  del  que  li  passa.  Davant  de  la  hipòtesis  sempre  tenim   que  pensar  en  alternatives,  el  que  és  el  diagnòstic   diferencial,  un  exercici  per  el   qual   nosaltres   repassem   tots   els   altres   diagnòstics   possibles.   S’ha   de   repassar   els   fets  que  donen  altres  patologies     Diagnòstic  diferencial  de  les  demències     • Delirium.   El   delirium   no   es   crònic   que   provoca   deteriorament.   No   podem   fer  un  tractament  de  demència  a  una  persona  que  té  delirium.     • Trastorn   depressiu.  Una  persona  que  s’aïlla,  que  no  te  ganes  de  parlar,  que   no  segueix  les  converses,  pot  semblar  una  depressió  però  no  sempre  ho  és.     • Esquizofrènia.  Ens  podem  confondre  si  no  tenim  els  antecedents.  Sempre   hem  de  fer  un  diagnòstic  de  demència,  després  d’haver  parlat  amb  familiars.     • • Retràs  mental  lleuger.     Trastorn   mental   i   atrogènic.  És  un  trastorn  mental  produït  per  el  un  error   mèdic.  La  persona  pot  fer  un  us  inadequat  dels  fàrmacs  que  està  prenent.       Un  tractament  inadequat  pot  cronificar  el  pacient.         2.  AMNESIA     Síndrome   caracteritzat   per   un   deteriorament   marcat   de   la   memòria   per   fets   remots,   en   el   qual   la   memòria   fer   fets   immediats   està   conservada.   Amnèsia   retrògrada  (no  recordar  res  dels  fets  antics).     També   està   disminuïda   la   capacitat   per   aprendre   coses   noves,   el   que   dona   lloc   a   una  amnèsia  anterógrada  i  a  una  desorientació  en  el  temps.     Forma   part   del   síndrome   una   amnèsia   retrògrada   (no   recordar   coneixements   previs),   però   d’una   intensitat   variable,   que   pot   disminuir   en   el   curs   del   temps,   si   la   malaltia   o   el   procés   patològic   subjacents   tenen   tendència   a   remetre.   A   la   que   la   patologia   de   base   millora,   jo   puc   millorar   i   recordar.   Quan   parlem   de   amnèsia   orgànica   té   molt   a   veure   l’organicitat.   El   nostre   cervell   està   dintre   d’una   caixa   òssea,   si   hi   ha   una   inflamació   fa   que   tots   els   òrgans   estiguin   pressionats,   aquesta   pressió  pot  generar  una  demència.  Quan  aquesta  pressió  disminueix  el  procés  pot   millorar  el  pacient.     Presència   de   fabulacions   encara   de   forma   inconstant.   La   percepció   i   altres   funcions   cognoscitives,   incloent   la   intel·ligència,   estan   ben   conservades   i   constitueixen  un  trastorns  del  que  destaca  d’una  manera  particular  el  trastorn  de   la  memòria.       La   diferencia   entre   amnèsia   i   demència   s’altera   la   memòria,   però   amb   l’amnèsia   només  s’altera  la  memòria.       EL   pronòstic   depèn   del   curs   de   la   lesió   bàsica   (normalment   afecta   al   sistema   hipotàlam-­‐dielcefàlic   o   a   la   regió   del   hipocamp).   La   recuperació   completa   és,   en   principi,  possible.       Pautes  per  el  diagnòstic     -­‐ Presència   d’un   trastorn   de   la   memòria   que   s’evidencia   per   un   deteriorament  de  la  mateixa  ja  sigui  per  fets  recents  o  un  problema  per   recordar   aspectes   antics,   o   els   dos.   Per   tant   necessitem,   que   hi   hagi   amnèsia.       -­‐ L’altre   pauta   per   el   diagnòstic   cal   que   hi   hagi   organicitat.   Algun   tipus   de   patologia  cerebral,  sobretot  una  que  afecti  a  nivell  encefàlic  o  hipofisari.   Que  expliqui  perquè  la  persona  té  aquesta  patologia.       -­‐ No  hi  ha  d’haver:   a)  Trastorns  de  l’atenció  i  de  la  consciència   b)  Deteriorament  intel·lectual  general     -­‐ Per   tant   hem   de   fer   un   diagnòstic   diferencial   de   delirium   i   de   demència.       -­‐ A  més  a  més,  podem  aparèixer  fabulacions,  la  falta  de  consciència  de  la   malaltia   i   les   alteracions   emocionals   (apatia,   falta   d’iniciativa)   són   elements  suggestius,  encara  que  no  indispensables,  per  el  diagnòstic.           3.  DELIRIUM     Síndrome   cerebral   orgànica   que   necessita   d’una   etiologia   específica,   caracteritzada  per  la  presència  simultània  dels  següents  trastorns:     a) Trastorn   de   la   consciència.   EN   la   demència   no   hi   ha   trastorn   de   la   consciència,   el   pacient   està   despert.   En   el   delirium   el   pacient   no   està   despert,  el  pacient  està  endormiscat,  no  sap  on  està,  no  sap  que  diu...  Hi  ha   diversos  graus,  des  de  el  coma  fins  a  nubilació.     b) Atenció.  Presentarà  també  un  trastorn  de  l’atenció.     c) Pensament.     d) Memòria   e) Psicomotricitat   f) Emocions   g) Cicle  son  –vigilia     Quan  ens  pot  aparèixer  un  delirium?     Pot  presentar-­‐se  en  qualsevol  edat,  però  és  més  freqüent  després  dels  60  anys.  El   quadre   de   delirium   es   transitori   i   d’intensitat   fluctuant   (puja   i   baixa).   La   majoria  dels  casos  es  recuperen  en  quatre  setmanes  o  menys.       Tot  i  això,  no  és  estrany  que  el  deliri  persisteixi  amb  fluctuacions  inclús  durant  sis   mesos,   en   especial   quan   ha   sorgit   en   el   curs   d’una   malaltia   hepàtica   crònica,   carcinoma  o  endocarditis  bacteriana  subaguda.       La  distinció  que  es  fa  algunes  vegades  entre  el  delirium  agut  i  subagut  no  té  gran   rellevància   clínica   i   el   trastorn   ha   de   ser   concebut   com   un   síndrome   unitari   la   qual   la  seva  intensitat  pot  anar  de  fluix  a  greu.         Pautes  per  el  diagnòstic     1. Deteriorament   de   la   consciència   de   l’atenció   (que   avarca   un   espectre   que   va   des   de   la   onubilació   al   coma   i   una   disminució   de   la   capacitat   per   dirigir,  focalitzar,  mantindre  o  desplaçar  l’atenció.         2. Trastorn  cognoscitiu  global:     a. Distorsions   de   la   percepció.   Al·lucinacions   i   il·lusions,   sobre   tot   visuals.   b. Deteriorament   del   pensament   abstracte   i   de   la   capacitat   de   comprensió,   amb   o   sense   idees   delirants   passatgeres,   però   de   manera  característica  amb  algun  grau  d’incoherència.     c. Deteriorament   de   la   memòria   immeditat   i   recent,   però   amb   la   memòria  remota  relativament  intacta.     d. Desorientació   en   el   temps   i   en   la   majoria   dels   casos   greus,   en   l’espai  i  per  les  persones     3. Trastorn  psicomotors.     a. Hipo  o  hiperactivitat   b. Canvis  imprevistos  d’un  estat  a  un  altre   c. Augment  del  temps  de  reacció.     d. Increment  o  disminució  del  flux  de  la  parla.       4. Trastorns  en  el  cicle  del  son-­‐vigilia.     a. Insomni  o,  en  els  casos  greus,  pèrdua  total  de  la  son   b. Inversió   de   les   fases   del   cicle   de   son-­‐vigilia   (durant   el   dia   estan   adormits  i  a  la  nit  estan  desperts)   c. Somnolència  diürna   d. Empitjorament  en  el  vespre  dels  símptomes   e. El  pacient  no  sap  si  el  que  té  som  malsoms     5. Trastorns  emocionals.   a. Depressió   b. Ansietat  o  por   c. Irritabilitat   d. Eufòria,  apatia  o  perplexitat.       Tots  aquests  símptomes  apareixen  en  un  quadre  clínic  ràpid,  en  qüestió  de  dies.  En   el   seu   curs   deuen   presentar-­‐se   fluctuacions   diürnes   dels   símptomes   i   la   duració   total   del   trastorn   deu   ser   inferior   als   seus   mesos.   El   quadre   clínic   descrit   és   tant   característic   que   un   diagnòstic   fiable   de   delírium   pot   fer-­‐se   inclús   abans   de   confirmar  la  seva  etiologia.       El   concepte   de   delírium   engloba   molts   altres   trastorns.   Quan   parlem   de   delírium   també   podem   parlar   de   síndrome   agut-­‐cerebral,   d’estat   confusional   agut   o   subagut   (no   alcohòlic),   reacció   orgànica   aguda   o   subaguda   i   síndrome   psico-­‐ orgànic  agut.       Diagnòstic  diferencial     No  podem  confondre’l  amb:   • Demència     • Trastorn  depressiu   • Esquizofrènia   • Retràs  mental  lleuger   • Trastorn  mental  iatrogènic   4.   TRASTORNS   DE   LA   PERSONALITAT   DEGUTS   A   LESIÓ   O   DISFUNCIÓ  CEREBRAL       1. Síndrome  postencefàlic   2. Síndrome  postconmocional   3. Trastorn  orgànic  de  la  personalitat     1.  Síndrome  postencefàlitic     Després   de   que   es   pateix   una   encefalitis,   es   recupera   i   quan   ja   s’ha   recuperat   es   produeixen   uns   canvis   en   el   comportament.   Després   de   la   malaltia   la   persona   canvia.       Els   símptomes   no   són   específics   i   varien   en   funció   dels   individus,   d’acord   amb   l’agent   infecciós   i,   sobretot,   amb   la   edat   del   malalt   en   el   moment   de   la   infecció.   Aquest  tipus  de  patologia  a  diferencia  dels  altres,  és  reversible.       Símptomes:     • Malestar   general,   apatia   o   irritabilitat,   cert   dèficit   de   les   funcions   cognoscitives  (dificultats  de  l’aprenentatge)   • Alteració   dels   hàbits   de   son   i   d   ela   ingesta,   canvis   de   la   conducta   sexual   i   disminució  de  la  capacitat  de  judici   • Poden  presentar-­‐se  disfuncions  molt  adverses  neurològiques  residuals  tals   com  paràlisis,  sordera,  afàsia,  apràxia  constructiva  o  acalculia.       • Aquest   síndrome   es   presenta   normalment   després   d’un   traumatisme   cranial,  per  lo  general  suficientment  grau  com  per  produir  una  pèrdua   de   la  consciència.       • En   aquest   s’incloeixen   un   gran   numero   de   símptomes   tals   com   cefalees,   marejos,  cansanci,  irritabilitat,  dificultats  de  concentració  i  de  la  capacitat   de  portar  a  terme  tasques   intel·lectuals,  deteriorament   de   la   memòria,   insomni   i   tolerància   reduïda   a   situacions   estressants,   a   excitacions   emocionals  i  al  alcohol.       • Alguns   malalts   es   tornes   hipocondríacs   i   s’embarquen   en   la   recerca   constant   de   diagnòstics   i   de   tractaments,   i   d’ells   alguns   poden   adoptar   el   paper  permanent  del  malalt.         2.  Trastorn  orgànic  de  la  personalitat     Clars  antecedents  o  una  altre  evidència  de  malaltia,  lesió  o  disfunció  cerebral,  en  la   presència  de  dos  o  més  dels  següents  trets:     • Capacitat   persistentment   reduïda   per   mantenir   una   activitat   orientada   a   un   fi,   concretament   les   que   requereixen   períodes   llargs   de   temps   o   • • • • • gratificacions  mediates.  No  pot  passar-­‐se  més  de  20  minuts  fent  la  mateixa   tasca.  Per  exemple:  veient  la  tele,  llegint,  cuinant...   Alteracions   emocionals,   caracteritzats   per   l’habilitat   emocional,   simpatia   superficial   i   injustificada   (eufòria,   expressions   inadequades   de   júbil)   i   canvis  ràpids  cap  a  la  irritabilitat  o  cap  a  manifestacions  súbdites  de  ira   i  agressivitat.  En  alguns  casos  el  tret  predominant  pot  ser  la  apatia.     Expressió   de   necessitats   i   d’impulsos   que   tendeixen   a   presentar-­‐se   sense   tenir   en   compte   les   seves   conseqüències   socials.   Ex.   Pot   portar   a   terme   actes  antisocials  tals  com  robatoris,  comportaments  sexuals  inadequats,  no   mostrar  preocupació  per  la  higiene...   Trastorns   cognoscitius,   en   forma   de   suspicàcia   o   idees   paranoides   o   preocupació   excessiva   per   un   tema   únic,   per   lo   general   abstracte.   Per   exemple:  la  religió,  el  “bé  i  el  mal”...     Marcada   alteració   en   el   ritme   i   flux   del   llenguatge,   amb   trets   tals   com   circumstancialitat,  sobreinclusviitat,  hipergrafia...   Alteració   del   comportament   sexual   (disminució   de   la   sexualitat   o   canvi   d’objecte  de  preferència  sexual).       Puntuació  en  pacients  geriàtrics  (test       24  o  més  punts    =  Normalitat   12  a  24  =  Sospita  de  deteriorament   9  a  11  =  Demència     ...