Ètica (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Vic (UVIC)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Perfils professionals. Ètica i deontologia
Año del apunte 2016
Páginas 22
Fecha de subida 20/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

PERFILS​​PROFESSIONALS​​DE​​ LA​​PSICOLOGIA.​​ETICA​​I​​DEONTOLOGIA.
COMPETÈNCIA​ ​PROFESSIONAL Concepte​ ​competència Característica subjacent en una persona, que està causalment relacionada amb una bona o excel·lent execució de les tasques en un lloc de treball concret i en una organització concreta​ ​(Boyatzis​ ​1982).
Personalitat ● Valors​ ​personals ○ Qualitats intangibles del caràcter. S’entreveuen en els estils de vida de les persones.
○ Horitzons​ ​de​ ​referència.​ ​Cap​ ​a​ ​on​ ​tendim? ○ Força​ ​motriu.​ ​Allò​ ​que​ ​ens​ ​mou​ ​(Aristòtil​ ​ho​ ​anomenava​ ​“ànima”).
Quines coses nostres hem de potenciar per què la nostra feina i la nostra responsabilitat com​ ​a​ ​psicòlegs​ ​es​ ​pugui​ ​dur​ ​a​ ​terme​ ​amb​ ​les​ ​màximes​ ​garanties​ ​i​ ​qualitat? Habilitats​ ​i​ ​actituds ● Fortaleses ○ Capacitat que permet un òptim funcionament o rendiment i que proporciona energia​ ​a​ ​qui​ ​la​ ​realitza.​ ​Els​ ​conceptes​ ​clau​ ​són​ ​capacitat​ ​i​ ​energia.
○ Capacitat: les capacitats o talents poden ser innats o apresos i ens sentim còmodes​ ​desenvolupant-los​ ​i​ ​el​ ​seu​ ​ús​ ​dóna​ ​energia.
○ Energia: força activadora que permet un comportament eficaç i eficient i que proporciona​ ​felicitat​ ​i​ ​relaxació​ ​a​ ​qui​ ​fa​ ​l’activitat.
○ Treballar amb fortaleses individualment ens fa desenvolupar millor el nostre talent, el nostre rendiment, tenir actitud positiva, facilita l’adaptació al canvi i contribueix​ ​a​ ​la​ ​felicitat​ ​i​ ​sentiment​ ​de​ ​realització​ ​professional.
1 Coneixements ● Coneixement​ ​personal​ ​o​ ​de​ ​professionals​ ​dels​ ​diversos​ ​àmbits 1. Psicologia​ ​clínica​ ​i​ ​de​ ​la​ ​salut 2. Psicologia​ ​de​ ​l’educació 3. Psicologia​ ​de​ ​la​ ​intervenció​ ​social 4. Psicologia​ ​del​ ​treball,​ ​organitzacions​ ​i​ ​recursos​ ​humans 5. Psicologia​ ​jurídica 6. Psicologia​ ​esportiva 7. Psicologia​ ​del​ ​trànsit​ ​i​ ​la​ ​seguretat 8. Investigació​ ​i​ ​docència ● Àmbits​ ​emergents 1. Psicologia​ ​coaching 2. Psicologia​ ​en​ ​catàstrofes,​ ​crisis​ ​i​ ​emergències 3. Psicologia​ ​2.0 4. Psicologia​ ​en​ ​els​ ​mitjans​ ​de​ ​comunicació Motivació ● Biografia​ ​personal​ ​rellevant ○ Referents ○ Projeccions​ ​o​ ​interessos​ ​professionals ○ Experiència​ ​vital​ ​(experiències​ ​que​ ​marquen) BIOÈTICA La bioètica s’ocupa dels conflictes ètics que es deriven dels avenços de la ciència i la medicina.
El terme “bioètica” utilitzat per primer cop per V.R. Potter (1970). Amb aquest terme es feia referència als problemes que el sorprenent desenvolupament de la tecnologia planteja a un món en plena crisis de valors. Calia, doncs, superar l’actual ruptura entre la Ciència i la Tecnologia d’una banda i les Humanitats de l’altra. Aquesta fissura té les seves arrels en l’asimetria existent entre l’enorme desenvolupament tecnològic actual que atorga a l’home el poder de manipular la intimitat de l’ésser humà i alterar el medi, i l’absència d’un augment correlatiu en el seu sentit de responsabilitat que l’hauria d’obligar a sí mateix a orientar aquest​ ​nou​ ​poder​ ​en​ ​benefici​ ​del​ ​propi​ ​ésser​ ​humà​ ​i​ ​del​ ​seu​ ​entorn​ ​natural.
2 La bioètica sorgeix, doncs, com un intent d’establir un pont entre ciència experimental i humanitats. S’espera d’aquesta una formulació de principis que permeti afrontar amb responsabilitat – també a nivell global – les possibilitats enormes, impensables fa només uns​ ​anys,​ ​que​ ​avui​ ​ens​ ​ofereix​ ​la​ ​tecnologia.
Bioètica​ ​i​ ​ètica​ ​mèdica Substitueix aquesta disciplina la que fins fa poc ha estat guiant al professional de la salut? No.​ ​L’ètica​ ​mèdica​ ​roman​ ​com​ ​a​ ​matriu​ ​rectora​ ​i​ ​part​ ​principal​ ​de​ ​la​ ​bioètica.
La definició de bioètica de la “Encyclopaedia of Bioethics” és un clar reflex: Estudi sistemàtic de la conducta humana en l’àmbit de les ciències de la vida i de la salut, analitzada a la llum dels​ ​valors​ ​i​ ​principis​ ​morals​ ​(Reich,​ ​1978).
L’ètica mèdica gaudeix d’una rellevància i un valor per la seva rica tradició científica i humana que no pot ser ignorada en el conjunt de la disciplina. La bioètica (amb l’ètica mèdica) afronta avui problemes nous, però amb els mitjans de sempre per resoldre’ls: l’ús assenyat de la raó i la llum dels valors i principis coherents amb l’específica forma de ser de l’home.​ ​No​ ​pot​ ​ser​ ​d’una​ ​altra​ ​forma.
Pel contrari, resulta nou el talant dialogant, tolerant i respectuós que presideix l’exercici bioètic. Així ho exigeix la diversitat cultural i ideològica del món actual. No obstant això, ser tolerant no significa rebaixar les exigències de la realitat, ni el reconeixement de les seves autèntiques implicacions ètiques. El que sí vol és conscienciar de que només una actitud de diàleg obert i honest, respectuós amb la legítima llibertat de les consciències, pot permetre’ns​ ​avançar​ ​junts​ ​cap​ ​al​ ​reconeixement​ ​dels​ ​valors​ ​i​ ​principis​ ​autèntics.
Formació​ ​en​ ​bioètica Motius: Molts professionals sanitaris desitgen trobar una solució adequada als freqüents dilemes ètics que es plantegen en la pràctica clínica. Aquests dilemes es plantegen també a altres​ ​nivells:​ ​docència,​ ​dret,​ ​política,​ ​investigació​ ​amb​ ​ésser​ ​humans,...
3 Es planteja així la necessitat d’adquirir una formació bioètica sòlida. Només una formació pluridisciplinar, teòrica i pràctica, permetrà endinsar-se en aquesta disciplina i donar-li la serietat​ ​i​ ​el​ ​prestigi​ ​que​ ​un​ ​diàleg​ ​com​ ​aquest​ ​mereix.
Per la importància dels seus fins, és necessari que qui pretengui formar-se opinions sòlides en aquest camp aprofundeixi en el coneixement del ésser humà i dels dilemes científics i tecnològics​ ​actuals.
La bioètica té pretensions de globalitat, desitja ajudar a resoldre un conflicte que existeix dintre de qualsevol cultura moderna: el conflicte entre les possibilitats que ofereix el desenvolupament tecnològic i les exigències d’una vida autènticament humana. Donat que el problema és universal, es requereix que els protagonistes de la bioètica es trobin oberts al​ ​diàleg​ ​intercultural​ ​per​ ​tal​ ​de​ ​fixar​ ​valors​ ​i​ ​principis​ ​d’actuació​ ​universalment​ ​vàlids.
Divisió​ ​de​ ​la​ ​bioètica Part​ ​general​ ​o​ ​fonamental​ ​i​ ​part​ ​especial​ ​o​ ​aplicada.
La bioètica general: s’ocupa dels fonaments ètics, dels valors i principis que han de dirigir el judici ètic i de les fonts documentals de la bioètica (codis mèdics, drets nacional i internacional, normes deontològiques i altres fonts que enriqueixen i il·luminen la discussió, com​ ​les​ ​biogràfiques,​ ​literàries​ ​o​ ​religioses).
La bioètica especial: s’ocupa de dilemes específics, tant del terreny mèdic i biomèdic com referents a l’àmbit polític i social: models d’assistència sanitària i distribució de recursos, la relació entre el professional de la salut i el malalt, pràctiques de medicina prenatal, l’avortament, la enginyeria genètica, eugènesia, eutanàsia, trasplantaments, experiments amb​ ​ésser​ ​humans,...
L’enfocament que es doni a la fonamentació (bioètica general) condicionarà les possibles solucions que s’ofereixin als dilemes (bioètica especial). Així succeeix amb el tema de l’eutanàsia: ● Rebuig de l’eutanàsia en un model bioètic basat en la recerca de la veritat sobre l’home​ ​i​ ​en​ ​el​ ​reconeixement​ ​i​ ​respecte​ ​de​ ​al​ ​seva​ ​especial​ ​dignitat 4 ● La entusiasta acceptació de l’eutanàsia en els models relativistes basats en l’autonomia​ ​absoluta​ ​de​ ​la​ ​llibertat​ ​individual.
Principis​ ​fonamentals​ ​de​ ​la​ ​bioètica En 1979, els bioeticistes Beauchamp, T.L i Childress, J.F, van establir els quatre principis de la​ ​Bioètica:​ ​autonomia,​ ​no​ ​maleficència,​ ​beneficència​ ​i​ ​justícia.
Inicialment, van definir aquests principis com a ​prima facie​, que vol dir que vinculen sempre que no col·lideixin entre ells; en tal cas caldrà donar prioritat a un o un altre depenent del cas.
Al 2003 Beauchamp considera que els principis han de ser especificats per aplicar-los a les anàlisis dels casos concrets, o sigui, han de ser discutits i determinats pel cas concret a nivell​ ​casuístic.
Els​ ​quatre​ ​principis​ ​definits​ ​per​ ​Beauchamp​ ​i​ ​Childress​ ​són: ● Principi d’autonomia​. Principi de respecte a les persones que imposa l’obligació d’assegurar les condicions necessàries perquè actuïn de forma autònoma.
L’autonomia implica responsabilitat i és un dret irrenunciable, fins i tot per una persona malalta. Una persona autònoma té capacitat per a obrar, facultat d’enjudiciar raonablement l’abast i el significat de les seves actuacions i respondre per les seves conseqüències. Aquest principi té caràcter imperatiu i ha de respectar-se coma norma, excepte quan es donen situacions en que les persones puguin ser no autònomes o presentin una autonomia disminuïda (menors d’edat, persones en estat vegetatiu o amb dany cerebral,...) sent necessari en tal cas justificar perquèr no existeix autonomia o perquè aquesta es troba disminuïda. En l’àmbit de salut, el consentiment informat és la màxima expressió d’aquest principi d’autonomia,​ ​constituint​ ​un​ ​dret​ ​del​ ​pacient​ ​i​ ​un​ ​deute​ ​del​ ​metge.
● Principi de beneficència. Obligació d’actuar en benefici d’altres, promovent els seus legítims interessos i evitant prejudicis. En salut, promou el millor interès del pacient però sense tenir en compte l’opinió d’aquest. Suposa que el metge posseeix una formació i coneixements dels quals el pacient manca, per la qual cosa aquell sap (i per tant, decideix) el més convenient per a aquest. Dit en altres paraules “tot 5 per al pacient però sense comptar amb el pacient”. Aquest principi desestima i prescindeix de l’opinió del pacient, primer involucrat i afectat per la situació, a causa de la seva falta de coneixements. Aquest fet sol succeir quan les preferències individuals de professionals i de pacients discrepen respecte què és perjudici i què és benefici. En aquest context és difícil defensar la primacia d’aquest principi, donat que si es prenen decisions professionals des d’aquest, es deixen de costat altres principis​ ​vàlids​ ​com​ ​l’autonomia​ ​o​ ​la​ ​justícia.
● Principi de no maleficència. Abstenir-se intencionadament de realitzar accions que puguin causar dany o perjudicar a altres. És un imperatiu ètic vàlid per a tots, no només en l’àmbit biomèdit sinó en tots els sectors de la vida humana. En salut, aquest principi ha de trobar una interpretació adequada, doncs, de vegades les actuacions professionals danyen per obtenir un bé. Llavors, del que es tracta és de no perjudicar innecessàriament. L’anàlisi d’aquest principi va de la mà amb el de beneficència, perquè prevalgui el benefici sobre el prejudici. Les implicacions professionals del principi de no maleficència són vàries: cal tenir una formació teòrica i pràctica i actualitzada permanentment per dedicar-se a l’exercici professional,​ ​investigar​ ​sobre​ ​tractaments,​ ​procediments​ ​o​ ​teràpies​ ​noves,....
● Principi de justícia. Tractar cadascú com correspongui amb la finalitat de disminuir les situacions de desigualtat (biològica, social, cultural, econòmica,...). En la nostra societat, es pretén que tots siguin menys desiguals, per la qual cosa s’imposa l’obligació de tractar igual els iguals i de manera desigual els desiguals per disminuir les situacions de desigualtat. El podem diferenciar en: un principi formal (tractar igual els iguals i desigual els desiguals) i un principi material (determinar les característiques rellevants per a la distribució dels recursos). Per excloure qualsevol tipus d’arbitrarietat és necessari determinar les condicions del principi formal, és a dir, les igualtats o desigualtats a tenir en compte per determinar el tractament que es doni a cadascú. Les polítiques públiques es dissenyen d’acord a certs principis materials de justícia. A Espanya, l’assistència sanitària és teòricament universal i gratuïta, per tant basada en el principi de necessitat. La relació professional-pacient es basa fonamentalment en els principis de beneficència i d’autonomia, però quan aquests entren en conflicte (per falta de recursos), és el principi de justícia el que entra​ ​en​ ​joc.
6 Conflicte​ ​entre​ ​principis L’existència​ ​de​ ​conflicte​ ​entre​ ​els​ ​diferents​ ​principis​ ​és​ ​evident.
Obliguen en la mateixa mesura els quatre principis? Això dependrà de si el comportament a què​ ​afecten​ ​és​ ​públic​ ​o​ ​privat.
● El principi de justícia (social) obliga al psicòleg a vetllar perquè les persones tinguin accés​ ​a​ ​millores​ ​en​ ​la​ ​seva​ ​salut,​ ​educació​ ​i​ ​treball.
● Des d’una perspectiva individual, els principis ètics que cal considerar de manera prioritària​ ​són​ ​el​ ​de​ ​beneficència​ ​i​ ​el​ ​d’autonomia.
● Des d’una perspectiva social, els principis ètics que cal considerar de manera prioritària​ ​són​ ​el​ ​de​ ​no​ ​maleficència​ ​i​ ​el​ ​de​ ​justícia.
Exemples:​ ​fill​ ​amb​ ​addicció,​ ​ ​marit​ ​amb​ ​ludopatia,​ ​pare​ ​amb​ ​deteriorament,...
Posició: ● Fill,​ ​marit​ ​o​ ​pare:​ ​principi​ ​autonomia ● Familiars​ ​o​ ​amics:​ ​principi​ ​beneficència ● Institució:​ ​principi​ ​justícia​ ​i​ ​no​ ​maleficència Principals​ ​regulacions​ ​i​ ​documents ● Declaració​ ​Universal​ ​dels​ ​Drets​ ​Humans​ ​(1948) ● Codi de Nuremberg (1947). Recull una sèrie de principis que regeixen l’experimentació amb éssers humans. Finals II guerra mundial (nazis). Principis: consentiment voluntari, benefici societat, evitar patiment, evitar risc alt, protegir persones,​ ​professionals​ ​qualificats,​ ​interrupció​ ​en​ ​qualsevol​ ​moment).
● Declaració d’Hèlsinki (1964) (posterior a al Codi de Nuremberg). Desenvolupa els deus punts del Codi de Nuremberg i els especifica més. Més acceptat que el Codi de Nuremberg (tot i que aquest codi va ser inspirador a nivell de polítiques sobre 7 investigació en humans). Va relaxar més les condicions del consentiment (possibilitat de​ ​fer-ho​ ​el​ ​cuidador​ ​o​ ​el​ ​representant​ ​legal).
● Declaració de Tòquio (1975). Assenyala que la tortura és “contrària a les lleis de la humanitat” i antiètica a la missió superior del metge, que és “alleugerir i socórrer el dolor de les persones humanes. Els metges han de rebutjar participar, perdonar, o permetre​ ​la​ ​tortura,​ ​la​ ​degradació,​ ​o​ ​el​ ​tractament​ ​cruel​ ​de​ ​presos​ ​o​ ​detinguts.
● Informe Belmont (1979). És una declaració auspiciada pel departament de Salut, Educació i Benestar dels Estats Units, titulat "Principis ètics i pautes per a la protecció dels éssers humans en la investigació", i és un important document històric en​ ​el​ ​camp​ ​de​ ​l’ètica​ ​mèdica.
● Conveni per a la protecció dels Drets Humans i la Dignitat de l’Ésser Humà pel que fa a les aplicacions de la Biologia i la Medicina (Conveni sobre Drets Humans i Biomedicina​ ​o​ ​Conveni​ ​d’Oviedo),​ ​Consell​ ​d’Europa​ ​(1997).
● Declaració​ ​Universal​ ​sobre​ ​el​ ​Genoma​ ​i​ ​els​ ​Drets​ ​Humans,​ ​UNESCO​ ​(1997).
● Declaració​ ​Internacional​ ​sobre​ ​les​ ​Dades​ ​Genètiques​ ​Humans,​ ​UNESCO​ ​(2003).
● Declaració​ ​Internacional​ ​sobre​ ​Bioètica​ ​i​ ​Drets​ ​Humans,​ ​UNESCO​ ​(2005).
Problemas​ ​bioètics Qüestions​ ​freqüentment​ ​tractades​ ​en​ ​bioètica: –​​​​​​​​Avortament –​​​​​​​È ​ tica​ ​mediambiental –​​​​​​​​Clonació –​​​​​​​G ​ enètica –​​​​​​​​Desenvolupament​ ​sostenible –​​​​​​​S ​ anitat –​​​​​​​​Donació​ ​d’òrgans –​​​​​​​I​nvestigació​ ​amb​ ​cèl·lules​ ​mare –​​​​​​​​Drets​ ​dels​ ​animals –​​​​​​​I​nvestigació​ ​i​ ​assaigs​ ​clínics –​​​​​​​​Drogues –​​​​​​​M ​ ètodes​ ​anticonceptius –​​​​​​​​Eutanàsia –​​​​​​​Q ​ ualitat​ ​de​ ​vida 8 –​​​​​​​​Reproducció​ ​assistida –​​​​​​​T ​ ransplantament​ ​de​ ​teixits ​ ​–​​​​​​​​Sexualitat –​​​​​​​T ​ ractament​ ​del​ ​dolor –​​​​​​​​Suïcidi –​​​​​​​T ​ ecnoètica ​ ​Pasos​ ​a​ ​seguir​ ​d’avant​ ​d’un​ ​dilema​ ​(problema​ ​o​ ​conflicte) ● Informació​ ​complerta.
● Clarificar​ ​el​ ​dilema,​ ​problema​ ​o​ ​conflicte: ○ Llista​ ​de​ ​possibles​ ​solucions.
○ Veure​ ​els​ ​avantatges​ ​i​ ​inconvenients​ ​de​ ​cada​ ​situació.
○ Estudiar-ne​ ​les​ ​possibilitats​ ​(la​ ​possibilitat​ ​de​ ​no​ ​fer​ ​res​ ​també​ ​hi​ ​és).
○ Identificar​ ​el​ ​conflicte​ ​en​ ​termes​ ​d’operativitat.
● Valorar-lo​ ​tenint​ ​en​ ​compte​ ​els​ ​grans​ ​principis​ ​de​ ​l’ètica​ ​professional.
● Elaborar un arbre de presa de desicions. jerarquia de decisions, per dur a terme la presa​ ​de​ ​desicions.
● Avaluació.​ ​valorar​ ​la​ ​decisió​ ​presa,​ ​avaluant-ne​ ​els​ ​resultats.
ÈTICA​​ PROFESSIONAL,​​PSICOÈTICA​​I​​DEONTOLOGIA​​PROFESSIONAL ROL​ ​DELS​ ​PRINCIPIS​ ​ÈTICS​ ​EN​ ​LA​ ​PRAXIS​ ​PSICOLÒGICA Psicòleg obligat a fer una valoració de danys d’un treballador que ha patit accident i veu que no disposa de tota la informació necessària. Es veu obligat a prendre decisions sense saber tot el que necessitaria saber. Situacions com aquestes fan que el psicòleg es plantegi si actua de manera correcta i quines podrien ser les conseqüències de la seva actuació per aquestes​ ​persones.
La solució trobada pels nostres organismes professionals (COP’s) per resoldre dites situacions ha estat establir unes normes ètiques i de comportament professional que prevegin tant les normes d’actuació professional com les responsabilitat derivades del rol professional​ ​del​ ​psicòleg.​ ​Són​ ​els​ ​codis​ ​ètics​ ​i​ ​deontològics.
A l’inici d’aquests codis: enumeració principis ètics que els psicòlegs han de respectar en el marc del seu exercici professional. Representen intent d’aclarir i garantir el compromís ètic de la professió cap a la societat i afavorir la confiança mútua entre els psicòlegs i les 9 persones o institucions a les quals presta servei. L’aparició d’aquests és possible per l’experiència professional acumulada, que fa coneixedors de problemes que deterioren la imatge de la professió de psicòleg i la confiança en la mateixa per part de la societat. Què més​ ​ho​ ​fa​ ​possible? ● Reconèixer la necessitat de normes per assegurar el compliment dels deures professionals​ ​(aliança) ● L’existència d’una massa crítica de professionals que avali la necessitat d’un sistema de​ ​responsabilitat​ ​ètica​ ​i​ ​d’autoregulació​ ​col·lectiva​ ​(la​ ​veu​ ​del​ ​sistema​ ​o​ ​propòsit) ○ L’existència​ ​d’identitat​ ​professional​ ​(valors​ ​i​ ​l’estaca).
A Espanya, això es va aconseguir cap a finals dels 80 i principis dels 90, quan els col·legis professionals ja tenien prou entitat per començar a preocupar-se per la dimensió ètica de la professió​ ​de​ ​psicòleg.
Ètica​ ​positiva​ ​o​ ​activa Alguns autors, van intentar fer veure que els principis ètics també podien ser vistos com l’eina perquè els psicòlegs aconseguissin el seu major potencial i desenvolupament professional.
El intentar veure aquesta eina més enllà d’un instrument que evita ser sancionats per no fer bé​ ​el​ ​treball,​ ​ ​és​ ​el​ ​que​ ​es​ ​denomina​ ​ètica​ ​positiva​ ​o​ ​ètica​ ​activa.
Principis​ ​ètics​ ​bàsics​ ​de​ ​la​ ​psicologia​ ​(la​ ​psicoètica) Derivats del principi ètic més general de respecte de la dignitat humana. Fa referència a la necessitat de considerar que qualsevol intervenció amb persones té com a única finalitat el ​ seu desenvolupament i perfeccionament. Aquest principi es concreta i es detalla en els principis ètics bàsics, que la bioètica i després la psicoètica han adoptat com a guia per a la pràctica professional. Complir els principis és el camí que pot portar als psicòlegs a la pràctica​ ​d’un​ ​comportament​ ​professional​ ​que​ ​respecti​ ​la​ ​dignitat​ ​de​ ​les​ ​persones.
Tot i això, val a dir que no hi ha total unanimitat entre els autors ni entre els diferents codis deontològics​ ​sobre​ ​quins​ ​són​ ​els​ ​principis​ ​ètics​ ​propis​ ​de​ ​la​ ​professió​ ​de​ ​psicòleg.
● França-Tarragó​ ​(1996)​ ​destaca​ ​tres​ ​normes​ ​ètiques.
● L’Ethical Principles of Psychologist and Code of Conduct de l’American Psychological​ ​Association​ ​(APA,​ ​2002)​ ​identifica​ ​cinc​ ​principis.
● Metacodi d’ètica de la Federació Europea d’Associacions de Psicòlegs (EFPA) enumera​ ​quatre​ ​(Infocop,​ ​2001).
10 ● El codi deontològic vigent a Catalunya (Codi Deontològic del COPC de 2014) en fa referència​ ​a​ ​sis.
● El codi deontològic vigent a Espanya (Código Deontológico del Consejo General de Colegios​ ​Oficiales​ ​de​ ​Psicólogos​ ​de​ ​2010)​ ​en​ ​fa​ ​referència​ ​a​ ​vuit.
Regles​ ​psicoètiques França-Tarragó (1996) va traduir els principis generals i bàsics de la psicoètica i de la bioètica en una sèrie de normes ètiques més específiques, que per ell eren com “les condicions​ ​imprescindibles​ ​perquè​ ​aquells​ ​es​ ​puguin​ ​posar​ ​en​ ​pràctica”.
Destaca​ ​tres​ ​normes​ ​o​ ​regles​ ​bàsiques​ ​i​ ​prescriptibles​ ​en​ ​la​ ​relació​ ​psicòleg-persona.
● Regla​ ​de​ ​confidencialitat.
Molta​ ​tradició​ ​en​ ​les​ ​relacions​ ​professionals.
Respectar​ ​el​ ​que​ ​diu​ ​el​ ​client.
Bàsica​ ​per​ ​establir​ ​aliança​ ​(relació​ ​fluida).
Exemples:​ ​cas​ ​portador​ ​virus​ ​SIDA,​ ​cas​ ​suïcida,​ ​cas​ ​assassí.
● Regla​ ​de​ ​veracitat​ ​i​ ​consentiment Aplicació​ ​principi​ ​autonomia.
Requisits del consentiment: exprés, abans d’inici d’actuacions, informar, capacitat per decidir​ ​i​ ​sense​ ​pressions​ ​externes.
Raons: preservar de possibles abusos i facilitar confiança i responsabilitat compartida en la relació.
Dificultats en donar consentiment previ de manera autònoma davant determinats casos (menos, persones amb capacitats intel·lectuals disminuïdes, immigrant amb dificultats de comprensió, …) i dificultats nostres per acceptar les seves decisions com una mostra de consentiment​ ​vàlid.
Què fer? Plantejar-te si el client ho ha entès, si pot preveure les conseqüències de la seva conducta i si pot decidir voluntàriament el que li proposa el professional. Caldrà ser molt prudent i tenir cura perquè no tindrà mai indicadors clars, evidents i fiables en aquestes situacions.
Pautes de comportamet professional que minimitzen el risc. Fer la informació el màxim de comprensible i donar la necessària pel procés (formació rebuda, tipus d’ajuda, beneficis, costos​ ​i​ ​confidencialitat).
11 ● Regla​ ​de​ ​fidelitat​ ​als​ ​acords Similar​ ​jurament​ ​hipocràtic​ ​dels​ ​metges.
Compromís públic i implícit de prestar els serveix professionals amb competència i respectant el codi ètic i deontològic. Tot compromís genera expectatives, per tant, cal delimitar bé l’abast de la relació professional i quines seran les actuacions professionals i les conseqüències​ ​que​ ​tindran​ ​sobre​ ​el​ ​client.
L’acord de prestació de serveis implica que el psicòleg donarà el servei d’acord amb els seus coneixements tècnics i saber professional, mentre que el client haurà de complir les instruccions​ ​rebudes.
Principis​ ​ètics​ ​de​ ​l’APA Considerats​ ​el​ ​cos​ ​ètic​ ​de​ ​la​ ​professió​ ​de​ ​psicòleg.
Proveen dels principis morals essencials en l’ètica biomèdica. Són principis prima facie, principis que impliquen obligacions morals d’ordre superior de les quals les persones no sempre​ ​són​ ​conscients​ ​però​ ​que​ ​respecten​ ​de​ ​form​ ​intuitiva​ ​(Knapp​ ​i​ ​VandeCreek,​ ​2006).
Els​ ​5​ ​principis​ ​són: ● Beneficència​ ​i​ ​no​ ​maleficència.
Actuació psicòleg encaminada a beneficiar persones amb què treballa. Per fer-ho ha de ser acurat, per evitar tot tipus de danys. Davant dubtes, minimitzar danys. Responsabilitat estesa​ ​a​ ​la​ ​influència​ ​de​ ​les​ ​actuacions​ ​i​ ​judicis.​ ​Mostrar-se​ ​sensible​ ​a​ ​les​ ​conseqüències.
Cas​ ​psicòloga​ ​hipnosi​ ​inexperta ● Fidelitat​ ​i​ ​responsabilitat.
Atuació psicòleg caracteritzada pel compromís amb les persones amb què treballen. Com es manté el compromís? Revisant els propis criteris d’actuació, acceptant la responsabilitat de​ ​les​ ​pròpies​ ​actuacions​ ​i​ ​evitant​ ​conflictes​ ​d’interessos​ ​als​ ​quals​ ​es​ ​pugui​ ​veure​ ​sotmès.
Ser conscients de l’abast de la seva responsabilitat professional cap a la societat. Aquí hi hauria la recomanació que el psicòleg consulti i/o cooperi amb altres professionals i institucions per donar el millor servei possible als seus clients. El compromís i responsabilitat també implica el respecte dels principis ètics d’altres psicòlegs (cas B i escas).
● Integritat.
12 Psicòleg ha de promoure l’honestedat i la veracitat en la seva actuació. Claredat (informar), transparència (no fraus), pactes (no falses promeses), serien algunes de les conductes a potenciar.
Si per determinades circumstàncies el psicòleg no fos del tot honest, hauria de considerar les conseqüències de l’actuació i acceptar la responsabilitat de corregir malentesos o efectes​ ​indesitjats.
● Justícia.
Dret de totes les persones a accedir a les contribucions de la psicologia i beneficiar-se de les​ ​mateixes.
Rebre serveix psicològics de la mateixa quantitat que reben la resta. Psicòleg ha de ser prudent​ ​i​ ​valorar​ ​si​ ​està​ ​sent​ ​just​ ​amb​ ​la​ ​gent.
● Respecte​ ​dels​ ​drets​ ​de​ ​les​ ​persones​ ​i​ ​la​ ​seva​ ​dignitat.
Implica​ ​dret​ ​a​ ​la​ ​privacitat,​ ​la​ ​confidencialitat,​ ​l’autodeterminació​ ​i​ ​l’autonomia.
Salvaguardar​ ​i​ ​protegir​ ​els​ ​drets​ ​i​ ​el​ ​benestar​ ​dels​ ​col·lectius​ ​més​ ​desafavorits.
Vetllar pel respecte a les diferències individuals i culturals (edat, gènere, raça, religió, origen, orientació sexual…). Eliminar biaixos a l’hora de treballar i condemnar l’activitat bassada​ ​en​ ​prejudicis​ ​(dona​ ​sud-americana​ ​atropellada).
Cal assegurar-se que s’entenen aquestes diferències abans de poder oferir una intervenció de​ ​qualitat.
Principis​ ​ètics​ ​de​ ​l’APA Aquests principis representen aspiracions (no defineixen com ha de ser la conducta apropiada​ ​d’un​ ​psicòleg).​ ​No​ ​tenen​ ​cap​ ​relació​ ​jeràrquica​ ​(tots​ ​igual​ ​de​ ​rellevants).
El​ ​codi​ ​deontològic​ ​de​ ​l’APA​ ​sí​ ​detalla​ ​els​ ​estàndards​ ​de​ ​conducta.
No obstant això, la seva relació no hauria de ser gens aïllada en el dia a dia. Per què? Perquè​ ​no​ ​es​ ​respecten​ ​els​ ​principis​ ​i​ ​si​ ​es​ ​vulneren​ ​els​ ​diferents​ ​estàndards​ ​deontològics.
Exemples: es vulnera el principi de beneficiencia si no es disposa de la competència necessària, no es respecta l’autonomia del client si no s’uses procedimets de conscentiment informat....
Aquests principis s’han convertit en un estàndard de referència quant a ètica psicològica.
Per tant, Knapp i VandeCreek (2006) proposen que els psicòlegs han d’anar més enllà i maximitzar la seva adhesió als principis ètics, ja que aquests representen l’ideal d’actuació 13 dels psicòlegs. Això és possible si s’accepta que comportar-se de forma ètica implica anar més​ ​enllà​ ​del​ ​respecte​ ​de​ ​la​ ​llei​ ​i​ ​els​ ​estàndards​ ​professionals.
D’aquesta forma, els psicòlegs tractaran de: acostar-se als grups desafavorits, treballar per desenvolupar al màxim la seva competència, conrear la qualitat en les seves relacions professionals, millorar la participació del client en el desenvolupament i objectius de la teràpia​ ​i​ ​establir​ ​relacions​ ​professionals​ ​basades​ ​en​ ​la​ ​confiança.
Metacodi​ ​d’ètica​ ​de​ ​la​ ​Federació​ ​Europea​ ​d’Associacions​ ​de​ ​Psicòlegs El Consell de COPs és membre de la Federació (EFPA) i les iniciatives d’aquesta impliquen a​ ​les​ ​associacions​ ​integrants.
L’EFPA va elaborar al 1995 un matacodi, és a dir, un codi que recull els elements comuns als​ ​codis​ ​ètics​ ​i​ ​deontològics​ ​de​ ​les​ ​associacions​ ​de​ ​psicòlegs​ ​europeus.
Marc de referència i contrast amb què s’hauran de comparar i revisar les futures versions dels​ ​codis​ ​ètics​ ​i​ ​deontològics​ ​del​ ​psicòleg​ ​a​ ​l’Estat​ ​espanyol.
Els​ ​principis​ ​ètics​ ​presentats​ ​pel​ ​metacodi​ ​són: ● Respecte​ ​dels​ ​drets​ ​i​ ​la​ ​dignitat​ ​de​ ​les​ ​persones “Respectaran els drets dels individus en la privacitat, l’autodeterminació i l’autonomia…” del Río​ ​(2001) Respectar els coneixements, les experiències i l’especialització dels clients, col·legues, estudiants​ ​i​ ​públic​ ​en​ ​general.
Ser​ ​conscients​ ​de​ ​les​ ​diferències​ ​individuals​ ​(cultura,​ ​gènere,​ ​capacitat,​ ​nacionalitat…).
● Competència Actuar amb competència inclou l’obligació de tenir un bon coneixement del codi ètic i de la integració​ ​dels​ ​aspectes​ ​ètics​ ​en​ ​la​ ​praxis​ ​professional.
Actuar amb competència inclou conèixer els límits dels procediments, l’actualització professional​ ​i​ ​no​ ​exercir​ ​quan​ ​l’habilitat​ ​o​ ​el​ ​judici​ ​professional​ ​estan​ ​afectats.
● Responsabilitat Conscients de les seves responsabilitats professionals i científiques amb els clients i la societat​ ​on​ ​viuen​ ​i​ ​treballen.
Responsable de la qualitat de la seva intervenció i de les conseqüències de les seves intervencions. Han d’evitar produir danys, però si es donen per un mal ús dels coneixements o mala praxis, s’ha d’assumir la responsabilitat de les conseqüències negatives que se’n derivin​ ​pel​ ​client.
14 Responsable del respecte dels principis ètics dels seus treballadors, ajudants, supervisats i estudiants. Si es té coneixement d’una acció no ètica, el psicòleg està obligat a criticar raonablement​ ​l’actuació​ ​del​ ​company​ ​i,​ ​si​ ​cal,​ ​informar​ ​l’associació​ ​professional.
● Integritat Com​ ​es​ ​promou​ ​la​ ​integritat? - Sent​ ​honestos,​ ​sincers,​ ​justos​ ​i​ ​respectuosos​ ​amb​ ​els​ ​altres.
- Tractar​ ​d’aclarir​ ​els​ ​rols​ ​professionals​ ​i​ ​actuar​ ​d’acord​ ​amb​ ​aquests.
Aquest​ ​principi​ ​implica​ ​mostrar-se​ ​obert​ ​cap​ ​als​ ​límits​ ​personals​ ​i​ ​professionals.
Ser honest amb el que saps, ser just amb el que cobres, evitar l’engany, no ocultar alternatives,​ ​…​ ​Si​ ​no​ ​fas​ ​això,​ ​tard​ ​o​ ​d’hora​ ​hauràs​ ​de​ ​restablir​ ​la​ ​confiança.
Els​ ​codis​ ​deontològics La pràctica de la professió de psicòleg sovint presenta situacions en què aquest s’enfronta al​ ​repte​ ​de​ ​prendre​ ​decisions​ ​que​ ​tenen​ ​fortes​ ​repercussions​ ​per​ ​a​ ​les​ ​persones.
Aquest fet provoca sovint un qüestionament cap a la seva pròpia actuació, que requereix l’aplicació de criteris i principis ètics que li permetin decidir quina és la millor actuació possible.
No obstant això, ja hem vist que els principis ètics no ens donen pautes clares d’actuació en situacions​ ​concretes.
L’acumulació d’experiència professional que permetia evidenciar que hi havia determinats tees que repetidament eren objecte de conflictes o dilemes entre els professionals, així com la constatació que la manera d’exercir la professió de psicòleg era un tema que era i seria important en un futur, va portar al COP a començar a desenvolupar el 1989 el Codi deontològic​ ​del​ ​psicòlegs,​ ​que​ ​va​ ​ser​ ​aprovat​ ​el​ ​1990.
La Llei de Creació del COP (Llei 43/79) és la que va encarregar expressament al COP l’ordenament​ ​de​ ​la​ ​professió​ ​de​ ​psicòleg.
En virtut d’aquesta llei, els psicòlegs estan obligats a pertànyer al col·legi professional per exercir la professió i han de complir les seves normes i respectar el Codi deontològic de la professió​ ​de​ ​psicòleg.
Deontologia La deontologia pot ser entesa com un manual de “bones pràctiques”, de bones maneres i d’actuacions professionals correctes, que possibilita i assegura una bona praxi professional 15 en tractar d’evitar errors i prevenir formes d’intervenció professional que estiguin fora de tot allò​ ​que​ ​és​ ​acceptable​ ​i​ ​raonable.
Comissió​ ​deontològica​ ​COP Constituïda el 1991 com a resultat de l’aprovació del Codi deontològic del psicòleg de la Junta​ ​de​ ​Govern​ ​del​ ​COP​ ​l’any​ ​1987.
Òrgan autònom i independent del Col·legi que actua al servei dels òrgans de govern del Col·legi​ ​i​ ​l’Assamblea​ ​General.
Missió: defensar la professió des del punt de vista deontològic i les bones pràctiques professionals.
Participaven els presidents de les diferents comissions deontològiques de les delegacions del​ ​COP​ ​de​ ​tot​ ​l’Estat​ ​espanyol.
A​ ​partir​ ​de​ ​1992,​ ​el​ ​COPC​ ​va​ ​crear​ ​la​ ​seva​ ​pròpia​ ​Comissió.
Ètica,​ ​deontologia​ ​i​ ​llei Fins ara hem vist els principis ètics i les normes deontològiques que guien i regulen l’exercici​ ​de​ ​la​ ​professió​ ​de​ ​psicòleg.
Ara bé, els principis ètics no són lleis, tenen caràcter de recomanacions o aspiracions que permetin​ ​als​ ​psicòlegs​ ​orientar-se​ ​cap​ ​a​ ​un​ ​exercici​ ​responsable​ ​de​ ​la​ ​seva​ ​professió.
Tot i ser normes emanades de l’ordenament legal vigent (la legislació estipula que és el col·legi professional l’entitat responsable de vetllar per la bona pràctica professional), no tenen el rang de llei i, per tant, no respectar el Codi deontològic no es pot considerar una vulneració​ ​d’una​ ​llei.
La deontologia representa únicament el conjunt de normes que els mateixos professionals consideren correctes, obliguen únicament als membres del col·lectiu professional, mentre que​ ​les​ ​lleis​ ​ens​ ​obliguen​ ​a​ ​tots​ ​per​ ​igual.
Recordar que les lleis són de compliment obligat: estem obligats a respectar-les encara que no​ ​les​ ​coneguem.
Una violació de les normes expressades en el Codi deontològic no representa una violació de la legislació. La sanció imposada serà la prevista pel mateix codi (obertura expedient, inhabilitació​ ​professional,​ ​…),​ ​no​ ​té​ ​més​ ​repercussions​ ​legals.
Encara que una vulneració de les normes deontològiques no és una falta ni un delicte, es pot donar el cas, cada cop més freqüent, que una persona que es consideri afectada per una “mala praxis” professional reclami per via civil, i fins i tot penal, per danys i prejudicis.
Per tant, una actuació professional contrària a l’ètica i la deontològica, habitualment, s’acabarà​ ​convertint​ ​en​ ​una​ ​demanda​ ​legal.
16 Algunes vegades, deontologia i llei impliquen les mateixes obligacions, i d’altres, entren en conflicte. Els psicòlegs han de ser conscients de quan es guien per l’ètica, per la deontologia​ ​o​ ​per​ ​les​ ​lleis.
Al camp de la psicologia hi ha dues àrees que han acumulat la major part de conflictes entre ètica, deontologia i llei. Són les intervencions del psicòleg en relació amb la justícia i la “mala​ ​praxis”​ ​professional.
Una actuació professional contrària a l’ètica i deontologia professional acostuma a ser denunciada​ ​davant​ ​la​ ​Comissió​ ​Deontològica​ ​(explicada​ ​abans).
ETICA​ ​PROFESSIONAL​ ​I​ ​CODIS​ ​ÈTICS Ètica​ ​vs​ ​Moral - Ètica:​ ​Reflexió​ ​crítica​ ​sobre​ ​els​ ​costums​ ​d’una​ ​societat​ ​en​ ​un​ ​moment​ ​determinat.
- Moral: Conjunt de costums establertes en un entorn durant un període de temps. El costum​ ​és​ ​l’establert​ ​i​ ​no​ ​té​ ​bondat​ ​ni​ ​maldat.
Ètica ● Què​ ​fem?​ ​(comportament) ● Què​ ​som?​ ​(caràcter) Einstein:​ ​el​ ​pensament​ ​és​ ​relatiu​ ​al​ ​punt​ ​de​ ​mira.
La raó humana és relativa a la ubicació de qui pensa. Això, ha esdevingut el corrent de pensament de l’hermenèutica, que vol dir Interpretació. El pensament humà només pot interpretar​ ​la​ ​realitat​ ​i,​ ​això​ ​sempre​ ​és​ ​relatiu.
Engelhardt (especialista en bioètica): concepte de pluralisme ètic (implica la negació de les veritats​ ​absolutes:​ ​el​ ​que​ ​es​ ​bo​ ​per​ ​mi,​ ​per​ ​tu​ ​potser​ ​no).
Josep Mª Lozano (professor d’Ètica d’ESADE) diferència entre l’ètica de la virtut i l’ètica cívica.
● Ètica de la virtut (ètica de màxims): la que pretén la màxima implicació responsable de les persones en les coses. S’escriu en positiu. És una ètica no exigible però si desitjable.​ ​Què​ ​esperem​ ​del​ ​psicòleg? ● Ètica cívica (ètica de mínims): realitat sobre el consens d’allò indispensable per a garantir el bon funcionament de les coses. S’escriu en negatiu normalment. Qui no ho​ ​compleix​ ​és​ ​immoral.​ ​L’ètica​ ​exigible.​ ​Què​ ​exigim​ ​al​ ​psicòleg? Les propostes de màxims estiren la reflexió. Els mínims per inèrcia baixen cada vegada més els nivells. L’ètica professional s’ha de descriure en termes cívic, però ser avaluada en termes​ ​de​ ​virtut.
17 Podem​ ​exigir​ ​al​ ​psicòleg​ ​que​ ​sigui​ ​correcte​ ​però​ ​no​ ​perfecte.
El​ ​psicòleg​ ​ha​ ​d’estar​ ​al​ ​dia​ ​(ètica​ ​de​ ​la​ ​virtut​ ​o​ ​cívica?).
El​ ​psicòleg​ ​s’ha​ ​de​ ​formar​ ​permanentment​ ​(ètica​ ​de​ ​la​ ​virtut​ ​o​ ​cívica?) El​ ​psicòleg​ ​ha​ ​d’estar​ ​satisfet​ ​d’un​ ​mateix​ ​(ètica​ ​de​ ​la​ ​virtut​ ​o​ ​cívica?) Com​ ​hem​ ​d’escriure​ ​l’ètica​ ​professional?​ ​Com​ ​virtut​ ​o​ ​cívica? Deontologia​ ​i​ ​ètica​ ​professional ● Deontologia Mare​ ​de​ ​l’ètica​ ​professional.
Prové​ ​de​ ​la​ ​tradició​ ​deontològica​ ​(dels​ ​metges) Codi​ ​dentològic:​ ​expressa​ ​els​ ​deures​ ​del​ ​professional.
Al s.XX ens adonem que el professional no és l’únic protagonista de l’acte terapèutic, ja que també​ ​hi​ ​ha​ ​el​ ​pacient.​ ​Això​ ​és​ ​el​ ​que​ ​la​ ​deontologia​ ​no​ ​contempla.
Posa​ ​accent​ ​en​ ​el​ ​professional Actualment​ ​no​ ​podem​ ​prescindir​ ​del​ ​pacient.
● Ètica​ ​professional Inclou​ ​la​ ​deontologia​ ​i​ ​va​ ​més​ ​enllà.
Més​ ​complex.
En​ ​l’exercici​ ​professional​ ​hi​ ​ha​ ​més​ ​elements​ ​que​ ​el​ ​professional​ ​i​ ​cal​ ​contemplar-los La​ ​intervenció​ ​no​ ​només​ ​implica​ ​al​ ​professional​ ​sinó​ ​també​ ​al​ ​pacient.
Se​ ​li​ ​reconeixen​ ​al​ ​pacient​ ​uns​ ​drets​ ​i​ ​uns​ ​deures​ ​inclosos​ ​en​ ​l’acte​ ​sanitari.
Codi d’ètica professional: organització sistemàtica de la praxis professional en termes de responsabilitat.
Codis​ ​d’ètica​ ​professional Organització​ ​sistemàtica​ ​de​ ​la​ ​praxis​ ​professional​ ​en​ ​termes​ ​de​ ​responsabilitat.
Funcions: ● Declarativa​ ​(expressió​ ​dels​ ​valors​ ​fonamentals​ ​de​ ​la​ ​professió).
● Identificativa​ ​(identificació​ ​social​ ​de​ ​la​ ​professió).
● Informativa​ ​(comunicació​ ​a​ ​ala​ ​societat​ ​dels​ ​criteris​ ​del​ ​bon​ ​exercici​ ​professional).
● Discriminativa​ ​(discerniment​ ​entre​ ​el​ ​que​ ​és​ ​lícit​ ​i​ ​el​ ​que​ ​no).
● Metodològica​ ​(dóna​ ​eines​ ​per​ ​a​ ​prendre​ ​decisions​ ​davant​ ​els​ ​dilemes).
● Coercitiva​ ​(obliga​ ​el​ ​professional​ ​i​ ​comporta​ ​risc​ ​d’expulsió​ ​de​ ​la​ ​professió).
● Protectiva​ ​(ens​ ​protegeix​ ​si​ ​es​ ​compleix).
18 Elements​ ​que​ ​interrelacionen​ ​en​ ​l’ètica​ ​professional ● Persona: tot professional abans de ser-ho és persona. La professió no ha d’exhaurir la riquesa de la persona, perquè aquest s’ha de desenvolupar en altres àmbits. Cada persona té el seu propi pensament i escala de valors, que el dignifica i el fa tenir la seva​ ​pròpia​ ​percepció​ ​de​ ​la​ ​professió.​ ​La​ ​deontologia​ ​no​ ​contempla​ ​això.
● Professió: tota professió té unes normes (Codi deontològic) al que ens hem d’adequar. Genera una dialèctica amb un mateix per ser fidel a la professió. Qui elimina això, fa una ètica de mínims. Converteix la professió en una simple feina (castra​ ​l’ètica​ ​professional).​ ​La​ ​professió​ ​imposa​ ​una​ ​visió​ ​i​ ​una​ ​socialització.
● Institució: és qui gestiona l’exercici de la professió, perquè tots treballem en el marc d’institucions (un gabinet ja ho és). Tota institució té un ideari, que és des d’on es marquen les fites de la professió. La institució ha de ser responsable tant de la praxis professional com de la persona (i no ser només una tapadera). Per tant, cal saber en quina institució t’introdueixes, perquè has d’assumir les seves coordenades de navegació.
● Pacient o destinatari del servei: no podem dissenyar un perfil ideal, però parlar d’uns mínims (què podem exigir? Per exemple, assistència). Els destinataris tenen uns deures sobre els que hem de reflexionar. Un altre punt a considerar és l’asimetria en la relació (parteixen de posicions diferents). Cal preservar aquesta asimetria en termes​ ​de​ ​respecte.​ ​No​ ​oblidar​ ​els​ ​seus​ ​drets​ ​(a​ ​ser​ ​informat,​ ​…).
Aquests elements cal ubicar-los dintre d’una societat i una cultura determinades (els pensaments col·lectius). La cultura genera uns models de normalitat i la societat els dinamitza. Hem de conèixe’ls per poder-los discutir. L’ètica professional ha de considerar-los​ ​tots.
Models​ ​o​ ​paradigmes​ ​ètics Un paradigma és un model configurador d’un saber. Tot saber té unes premisses i el saber es​ ​desenvolupa​ ​lògicament​ ​a​ ​través​ ​de​ ​les​ ​seves​ ​premisses.
● Fiolosòfics ○ Moral cristiana: amor i felicitat (balança del jo-altre, mecanismes egoistes vs mecanismes​ ​de​ ​generositat​ ​i​ ​altruisme).
○ Moral finalística St. Tomàs: tot allò que es mou és per quelcom, per una causa.
19 ○ Moral del deure de Kant: vida normativitzada per un deure moral (fes sempre allò​ ​que​ ​pugui​ ​esdevenir​ ​norma​ ​universal​ ​de​ ​comportament).
● Psicològics​ ​(models​ ​de​ ​Salut​ ​Mental) ○ Model​ ​mèdic​ ​(malaltia​ ​deguda​ ​a​ ​causa​ ​orgànica).
○ Model mental (causes psicològiques). Tres conceptes de salut: salut com a bensestar (patiment), com a coherència (pèrdua de la raó) i com a autorealització.
○ Model​ ​social​ ​(diversitat​ ​vs​ ​normalitat,​ ​desintegració​ ​social​ ​vs​ ​adaptació).
Aquests models són bons en la mesura que no són únics i s’interrelacionen. El concepte​ ​de​ ​salut​ ​no​ ​és​ ​pot​ ​definir,​ ​s’ha​ ​d’abordar.
Discerniment.​ ​Resolució​ ​de​ ​conflictes​ ​ètics Discerniment. Va associat a la paraula prudència, com a virtut que ha d’acompanyar el discerniment. Cal ser prudent, ja que no existeix una norma única i vàlida per a tothom. Cal saber detectar les situacions de conflicte i sistematitzar la seva resolució (organitzar el cervell​ ​per​ ​afrontar​ ​la​ ​situació.
Hi ha una sèrie de punts per organitzar el procés de raonament davant d’una situació que es presenta​ ​conflictiva: ● Recopilar​ ​el​ ​màxim​ ​d’informació​ ​(de​ ​tots​ ​els​ ​tipus).​ ​Rigorositat​ ​vs​ ​intuïció.
● Clarificar el conflicte. Fer el llistat de possibles solucions i veure de cadascuna quines avantatges i inconvenients se’n derivaran. Aquí es constitueixen els dilemes i cal​ ​operativitzar-los.
● Valorar​ ​els​ ​dielmes​ ​i​ ​veure​ ​què​ ​diu​ ​el​ ​codi​ ​deontològic.
● Elaborar​ ​un​ ​arbre​ ​de​ ​decisions,​ ​jerarquitzar​ ​les​ ​decisions​ ​per​ ​prendre’n​ ​una.
● Avaluar​ ​la​ ​decisió​ ​presa.
PRESA​ ​DE​ ​DECISIONS​ ​EN​ ​DILEMES​ ​ÈTICS Passos​ ​a​ ​seguir​ ​davant​ ​d’un​ ​dilema​ ​(problema​ ​o​ ​conflicte) Informació​ ​complerta Clarificar​ ​el​ ​dilema,​ ​problema​ ​o​ ​conflicte: - Llista​ ​de​ ​possibles​ ​solucions - Veure​ ​els​ ​avantatges​ ​i​ ​inconvenients​ ​de​ ​cada​ ​solució - Estudiar-ne​ ​les​ ​possiblitats​ ​(la​ ​possibilitat​ ​de​ ​no​ ​fer​ ​res​ ​també​ ​hi​ ​és) 20 - Identificar​ ​el​ ​conflicte​ ​en​ ​termes​ ​d’operativitat.
Valorar-lo​ ​tenint​ ​en​ ​compte​ ​els​ ​grans​ ​principis​ ​de​ ​l’ètica​ ​professional Elaborar un arbre de presa de decisions. Jerarquia de decisions, per dur a terme la presa de decisions.
Avaluació.​ ​Valorar​ ​la​ ​decisió​ ​presa,​ ​avaluant-ne​ ​els​ ​resultats.
PERFIL​ ​PROFESSIONAL El​ ​professiograma Què entenem per professiograma? La relació entre el perfil professional exigible i el disponible​ ​es​ ​pot​ ​descriure​ ​mitjançant​ ​un​ ​professiograma.
El professiograma defineix el perfil professional, representa gràficament els requisits i les característiques d’una professió i en valora les prioritàries. En comparar el professiograma d’un perfil professional exigible i el d’un perfil professional disponible -és a dir, els requisits i les característiques d’un lloc de treball o professió, i les capacitats personals i professionals d’una persona que hi vol accedir- veiem el grau d’adaptació d’una persona a la professió escollida. Per tant, el professiograma ens marca l’itinerari formatiu necessari per a cada persona​ ​per​ ​accedir​ ​a​ ​la​ ​professió​ ​escollida.
Com​ ​s’elaboren? 21 Per elaborar un perfil professional es constitueix un seminari o grup de treball format per professionals en actiu que exerceixen les funcions del perfil que es vol definir i que tenen experiència​ ​reconeguda​ ​en​ ​l’antenció​ ​a​ ​les​ ​persones​ ​del​ ​col·lectiu​ ​concret​ ​que​ ​tracti​ ​el​ ​perfil.
A fi que el seminari o grup de treball tingui la màxima representativitat del sector es tenen en compte diverses variables del servei com ara la tipologia, les dimensions, les diferents zones​ ​geogràfiques,​ ​les​ ​diferents​ ​titularitats​ ​o​ ​dependències​ ​funcionals,...
Aquest grup de treball elabora un document que té en compte la definició del perfil professional, actitudinal i aptitudinal a partir de les funcions que ha d’exercir, la titulació mínima d’accés i la formació teoricopràctica específica necessària per desenvolupar la seva tasca Una vegada enllestit aquest document de perfil professional, s’eleva al plenari del Comitè d’Expertes i Experts en formació en l’Àmbit de…….. per a ser debatut, modificat i, si escau, aprovat.
De​ ​què​ ​consta​ ​un​ ​perfil​ ​professional? 1. Psicòleg………………… a. Justificació​ ​(antecedents) b. Objectius​ ​(definició) c. Funcions​ ​i​ ​àrees​ ​d’intervenció d. Perfil​ ​aptitudinal​ ​i​ ​actitudinal e. Formació​ ​específica​ ​teoricopràctica 22 ...

Comprar Previsualizar