Sessió 3.2_El marc normatiu de les llibertats informatives a la UE (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Deontología Periodística i Llibertat d'Expressió
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 29/03/2016
Descargas 31
Subido por

Vista previa del texto

La censura + fets noticiables i les personalitats implicades (17/3/2016) Article 20.1 reconeix llibertat d’expressió i de creació (literària, artística, científica i tècnica) i per tant no es requereix cap autorització per difondre idees pròpies (en el context franquista, per exemple, sí perquè hi havia censura).
La prohibició de la censura  Origen històric i context europeu Constitució francesa 1791, que feia referència a la llibertat de parlar, escriure i publicar pensaments propis sense que aquests siguin sotmesos a censura) Llei de premsa sueca l’any 1776 Constitució de Cadis l’any 1812 Constitució dels Estats Units de l’any 1791, que estableix que el Congrés no aprovarà cap llei que pugui limitar la llibertat de paraula (amb comptades excepcions com incitació a la violència, per exemple).
 Jurisprudència constitucional - El TC espanyol estableix com a censura tot examen previ que realitzen els poders públics; és a dir, entenem com a censura un control exercit des del poder, que força la modificació del contingut a publicar.
- En el cas de la premsa, el concepte adopta matisos diversos, ja que s’acull a l’autoregulació dels mitjans (per exemple mitjançant els codis deontològics).
En tots aquests casos parlem de mesures prèvies a la publicació, i no posteriors.
Elements de la censura:  Trobem diferents tipus de censura: Censura prèvia: element temporal proscrit constitucionalment Censura formal: no és necessari un examen oficial  La censura és pública  Es pot produir de manera no explícita, mitjançant els següents elements o situacions: - Chilling effect o efecto disuasorio: inhibició en l’exercici d’un dret com la llibertat d’expressió per l’amenaça d’una sanció legal.
(ex. l’ordre d’identificar una font de la informació genera un chilling effect que afecta l’exercici de la llibertat d’expressió) - Dipòsit administratiu: és un tipus de censura encoberta, que consisteix en depositar el contingut que es vol publicar a l’Administració abans de la seva publicació.
- Segrest de publicacions: (aplicable només en processos judicials) no es permet la publicació d’un contingut, amb la - intenció de defensar els drets de la intimitat, l’honor, etc. de les persones implicades.
Autocensura: informar o publicar sobre temes molt controvertits por causar unes conseqüències que causen l’autocensura de molts mitjans respecte aquests temes. L’autocensura pot variar molt en funció del país i la realitat social en que ens trobem.
Les persones públiques i les persones privades 1. Persones públiques: estan vinculades als fets noticiables, perquè la seva activitat forma part de l’àmbit públic o polític. Això implica que la seva activitat generi interès general. Polítics i funcionaris*  S’estableix que una persona pot ser de notorietat pública Per professió (polític, artista...) que té una projecció pública Per actituds o posicionaments en esdeveniments públics Per vanitat personal (ex. fama en programes de televisió) *Tanmateix, hi ha matisos quan entra en joc la vida privada d’aquestes personalitats, i es diferencia: part de la vida privada que contribueix i aporta alguna cosa a l’interès públic part de la vida privada que només té com a objectiu satisfer la curiositat i l’entreteniment del públic.
Això no treu que, en un context democràtic, les persones públiques han de suportar la crítica.
Concepte de doble moral: viola el principi d’imparcialitat, i permet més llibertat de conducta a un subjecte que no pas a un altre 2. Les persones privades: no formen part dels fets noticiables i de transcendència pública. No obstant, s’hi poden veure involucrades, generalment, de manera accidental o involuntària. En aquests casos tenen dret de preservar el dret a l’honor, intimitat o imatge, sempre que no donin el consentiment per exemple als mitjans.
L’Estatut de la professió periodística - A l’Estat Espanyol no hi ha una regulació específica de l’Estatut de la professió periodística.
- S’ha arribat a la conclusió de que un Estatut podria limitar l’exercici de la professió.
- No obstant, molts autors i periodistes demanen que l’exercici del periodisme es sotmeti a dos criteris formals: titulació i col·legiació obligatòria.
...

Tags: