Capítol 11 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Criminología - 2º curso
Asignatura Introducció a la Ciència Política
Año del apunte 2014
Páginas 6
Fecha de subida 25/11/2014
Descargas 6
Subido por

Descripción

Resum del manual Ciència política per a principiants de Lluís Orriols i Agustí Bosch

Vista previa del texto

Tema 11 : Sistema electoral En aquest capítol estudiarem el funcionament del sistema electoral.
11.1 Els elements del sistema electoral.
El sistema electoral el componen cinc elements diferents però que interactuen contínuament: les circumscripcions o districtes electorals, les fórmules electorals o odes d’es uti i, la fo a o est u tu a del vot, el p o ateig i el lli da legal. Cap d’a uests ele e ts o s de isiu pe si sol, i a a te itza el siste a ele to al ell tot sol.
11.1.1. Circumscripció electoral La i u s ip i ele to al s el ol·le tiu d’ele to s so e el ual es fa l’ope a i d’assig a els escons en joc a les ele io s e t e dive ses a didatu es ue s’hi presenten. La circumscripció electoral quasi sempre té una base territorial, però també podria referir-se a algun col·lectiu definit per altres característiques. Una característica molt important de les circumscripcions electorals es la seva magnitud. La magnitud d’u a i u s ip i s el o e d’es o s ue s’hi elegei e , de a era que, en funció de la seva magnitud, existeixen circumscripcions uninominals, circumscripcions plurinominals i circumscripcions úniques.
Una altra característica molt important de les circumscripcions electorals és la seva delimitació; és a dir, el procedi e t pel ual s’esta lei e els seus lí its. Pod ía se la ue l’esta li e t dels lí its de les circumscripcions és una operació innòcua que no té conseqüències polítiques, però no és així en absolut, ja que les circumscripcions es poden delimitar interessadament de manera que alguna de les candidatures en surti afavorida. ( GERRYMANDERING) 11.1.2. Fórmula electoral La fórmula electoral –ta a o e ada odel d’es uti i- és el procediment de càlcul que utilitzem per transformar el nombre de vots que han obtingut les a didatu es e el o e d’es o s pa la e ta is ue els pe to a.
Malg at el epe to i de f ules ele to als, totes s’ag upe e dues g a s fa ílies: les f ules ajo ità ies e les uals la a didatu a ue gua a s’e po ta els escons que en disputa) i les fórmules distributives o proporcionals ( en els quals els escons es distribueixen en diverses candidatures en funció dels vots que obtenen).
E la f ula de la ajo ia si ple, els es o s s’adjudi ue a la a didatu a ue obté més vots en la circumscripció. En la fórmula de la majoria absoluta, els escons s’adjudi ue a la a didatu a ue hagi o ti gut s de la eitat dels vots. Co ue s ve se la t ue ap a didatu a hi hagi a i at, la utilitza i d’u a f ula de ajo ia absoluta va ha itual e t a o pa ada d’u es p evisio s so e u passa ( segona volta, vot preferencial, etc.) al fe ua ai La fórmula de les restes més elevades és força més complexa i comprèn tres passes successives. Primer, es calcula la quota electoral. La uota ele to al s’ha d’e te d e o u a p i e a i di a i i tuïtiva de ua ts vots ald a aproximadament per obtenir un escó i, habitualment, és igual el nombre de vots e esos e u a i u s ip i dividit pel o e d’es o s ue s’ha de epa ti . “egon, es calcula quantes quotes electorals ha obtingut cada partit ( això es fa senzillament dividi t el o e de ada pa tit e t e la uota ele to al i s’adjudi a a ada pa tit tants escons com quotes enteres hagi obtingut. Habitualment, el pas 2 deixa alguns es o s se se adjudi a . I te e , s’adjudi ue a uests es o s ue e a a o estave adjudicats a aquells partits que en la divisió del pas 2 hagin obtingut uns decimals més grans.
Fi al e t, el fu io a e t de la f ula d’Ho t. Els esultats dels partits es divideixen pe , pe , pe et . D’e t e els quocients que aquestes divisions generen, s’asse ale els m més grans, essent m el o e d’es o s ue s’ha d’adjudi a .
Finalment, cada partit obté tants escons com quocients té assenyalats. Les diverses fórmules poden produir resultats diferents en les eleccions.
11.1.3. Forma de vot.
La forma de vot –també anomenada estructura del vot- s l’ope a i físi a ue ha de fer el votant per exercir el sufragi. Principalment, existeixen tres formes de vot: vot personalitzat, vot de llista i vot preferencial. En primer lloc, per al vot personalitzat, el vota t ha de a a el o d’u a didat e t e tots els ue se li ofe ei e e u a papereta. Hi ha una variant del vot personalitzat en la qual el votant pot marcar el nom de s d’u a didat. E sego llo , pe al vot de llista, el vota t ha d’es olli u a d’e t e últiples a didatu es ue ha o fe io at p via e t els pa tits i ue poden presentar en paperetes físicament separades. Les llistes poden se ta ades o pode se llistes a e p essi de p efe ies ta a o e ades llistes o e tes . Les llistes a e p essi de p efe ies pode pe et e ue l’ele to eli i i algu dels a didats de la llista o ue l’ele to e p essi u a preferència espacial per algun dels candidats de la llista. Fins i tot hi ha alguna variant en la qual l’ele to pot i t odui a didats d’alt es llistes. I e te e llo , el vot p efe e ial, el vota t ta disposa d’u a pape eta o o ste tots els a didats al càrrec, però aquesta vegada no ha de marcar el seu predilecte, sinó escalonar-los segons el seu ordre de preferències.
11.1.4 Prorrateig El p o ateig s l’ope a i d’assig a u o e d’es o s a ada i u s ip i .
Existeixen tres tipus de prorrateig: el prorrateig demogràfic, el prorrateig territorial i el p o ateig o i at. P i e , el p o ateig de og àfi assig a u o e d’es o s a ada i u s ip i d’a o d a el o e d’ha ita ts ue o t . L’ava tatge del prorrateig demogràfic és que el valor del vot serà el mateix per a tots els electors.
“ego , el p o ateig te ito ial assig a u o e d’es o s a ada i u s ip i pel simple fet de constituir una circumscripció. Aquest tipus de prorrateig se sol utilitzar en cambres que tinguin un caràcter de representació territorial. I tercer, el prorrateig o i at fusio a els dos p o atejos a te io s. Al p i ipi, u a pa t total d’es o s ue té el parlament són prorratejats territorialment, de manera que totes les circumscripcions inicie el p o s de p o ateig a el atei o e d’es o s, i depe de t e t de la seva po la i . I desp es, la esta d’es o s del pa la e t s p o atejats de og àfi a e t; s a di , s’assig a u o e d’es o s a ada i u s ip i d’a o d a el o e d’habitants que conté.
11.1.5. Llindar legal El lli da legal s el pe e tatge í i de vots ue s’e igei a les a didatu es pe pode p e d e pa t e l’adjudi a i d’es o s pe e e ple, al Pa la e t de Catalu a cal obtenir un 3% dels vots vàlids). Pot ser un percentatge mínim dels vots emesos en tot el país o bé un percentatge mínim dels vots emesos circumscripció per i u s ip i . El p op sit dels lli da legals s i pedi l’a s al Pa la e t a u a multitud de petits grups amb un suport electoral molt limitat.
11.2. Conseqüències polítiques del sistema electoral Mostrarem quines conseqüències polítiques engendra el sistema electoral. Ens centrarem en només dues: la proporcionalitat i la fragmentació del sistema de partits.
La proporcionalitat d’un sistema electoral és el grau de similitud que hi ha entre el pe e tatge de vots i pe e tatge d’es o s ue o te e els pa tits. La ellevà ia política que té la proporcionalitat del sistema electoral parteix del principi que la funció de les eleccions és elegir els representants dels ciutadans. Una qualitat desitjable del sistema electoral és que les preferències de partit que han expressat els ciutadans amb el seu vot siguin traduïdes precisament en la mateixa proporció en la designació dels diputats.
“’ha o st uït dive ses esu es de p opo cionalitat a partir de les diferències e t e el pe e tatge d’es o s ei i el pe e tatge de vots vi dels dife e ts pa tits. La s se zilla s l’a o e ada p i a ele to al d’u pa tit, ue s se zilla e t la dife ia e t e el seu pe e tatge d’es ons i el seu percentatge de vots ( ei-vi). En un hipotètic ( i impossible) sistema electoral que assignés a tots els partits en un pe e tatge d’es o s e a ta e t igual al seu pe e tatge de vots, la p i a ele to al seria igual a 0 per a tots els partits. Però el sistema electoral quasi sempre acaba atorgant als pa tits g a s u pe e tatge d’es o s supe io al seu pe e tatge de vots; i als pa tits petits, u d’i fe io . Ag ega t les p i es ele to als de tots els pa tits, podem confegir un índex de proporcio alitat. N’ hi ha olts, pe el l’í de de p opo io alitat de Rose, ue s igual a : – ½ E I ei- vi I.
s o egut s La magnitud de la circumscripció té una gran influència sobre la proporcionalitat. Una circumscripció uninominal no pot aspirar a gaire proporcionalitat perquè el partit ajo ita i s’e po ta e essà ia e t el % dels es o s, e t e ue els alt e se ’e due el %. Co t à ia e t, si hi ha u a i u s ip i de es o s, i els tres partits presentats han rebut 48,23%, 35,78% i 15,99% dels vots, es pot arribar a ajustar els pe e tatges d’es o s de ada pa tit de a e a ue s’allu i d’a uests percentatges de vot només per dècimes. La fórmula utilitzada també té una influència sobre la proporcionalitat. Les formules distributives o proporcionals produeixen més proporcionalitat que no pas les majoritàries i, dintre de les fórmules distributives o p opo io als, l’o de a i de e s p opo io alitat a s s la següe t: d’Ho t, Imperiali, Sainte-Laguë modificada, restes més elevades, Sainte-Laguë i Adams.
La fragmentació del sistema de partits és un indicador de la quantitat de partits que hi ha e u país. La t a s e d ia ue pugui te i el fet de disposa d’u siste a de partits més o menys fragmentat és que els països amb sistemes poc fragmentats gaudeixen de més estabilitat governamental que no pas els països en sistemes molt fragmentats.
Tots els sistemes electorals deixen fora del Parlament alguns partits petits, però això es produeix de forma molt més acusada en les circumscripcions petites que no pas en les grans.
Les fórmules majoritàries penalitzen ( o simplement exclouen) els partits més petits, de manera que el nombre de partits presents al parlament serà menor. Aquesta és la raó per la qual les fórmules majoritàries resten associades a sistemes de partits poc fragmentats – particularment sistemes bipartidistes- i les fórmules distributives o proporcionals solen anar associades a sistemes de partits més fragmentats – generalment sistemes mulripartidistes-.
11.3. Alguns dels onze sistemes electorals del món.
Qui siste a ele to al esulta ua s’use i u s ip io s plu i o i als, u a fórmula distributiva i una forma de vot preferencial? Tot i que teòricament els cinc elements que componen el sistema electo al es pod ie o i a d’u o e i fi it de a e es, e el eal o s ho fa d’o ze a e es dife e ts: s els o ze sistemes electorals que hi ha el món.
Els cinc primers sistemes ( firts-past-the-post, vot en bloc, doble volta, vot alternatiu i vot limitat –SNTV) comparteixen una característica fonamental: utilitzen u af ula ajo ità ia. Els dos siste es s popula s di s d’a uest g up s el fi stpast-the-post i i el sistema de doble volta. Els tres sistemes següents ( representació proporcional pura, representació proporcional atenuada i vot únic transferible) comparteixen la característica contrària: utilitzen alguna fórmula distributiva o proporcional. Finalment, el sistema paral·lel, la representació proporcional personalitzada i representació proporcional millorada configuren un grup de sistemes ele to als ue s’a o e e siste es o i ats, ja ue s u a a eja de dos siste es electorals anteriors diferents.
11.3.1. Firts –past-the-post El sistema first-past-the-post s u a o i a i d’u a f ula de ajo ia si ple a circumscripcions de magnitud uninominal i una forma de vot personalitzada. El cas s típi o s’apli a a uest siste a s e l’ele i de la House of Co o s, la a a baixa del Regne Unit. Es tracta del sistema electoral vigent més antic del món.
Les circumscripcions uninominals i la forma personalitzada de vot han promogut en els electors la percepció que escullen persones, i no pas només partits.
U a alt a o se ü ia d’a uest siste a ele toral és que fomenta el bipartidisme perquè la gran majoria de les constituences només poden ser guanyades per un dels dos partits grans, i qualsevol partit que quedi sistemàticament segon o tercer acabarà no tenint cap diputat.
11.3.2. Sistema de doble volta El sistema de doble volta o sistema de dues voltes és un sistema electoral que combina circumscripcions uninominals, vot personalitzat, i una fórmula de majoria absoluta. El as s o egut e el ual s’apli a a uest siste a s pe l’ele i de l’Asse bleé Nationale Francesa.
Pe l’ele i de l’Ase le Natio ale f a esa, el siste a ele to al s un principi- al first-past-the-post.
olt si ila –en Resulta escollit el candidat que aconsegueix més de la meitat dels vots emesos. Quan cap candidat no aconsegueix la majoria absoluta se celebra una segona volta est i gida als dos a didats ue hagi o ti gut s vots, a la ual osa s’assegu a que un dels dos aconsegueix la majoria absoluta. Finalment, és un sistema electoral fo ça la i fo ça fà il d’e te d e pe a l’ele to .
11.3.3. Representació proporcional pura.
El siste a de ep ese ta i p opo io al pu a es asa e u a o i a i d’u a fórmula distributiva o proporcional, una forma de vot de llista, una circumscripció única nacional i la inexistència de llindar legal. Cada un dels partits presenta una llista i els ele to s e vote u a. El àl ul del o e d’es o s ue li o espo e a ada pa tit es fa apli a t u a f ula d’Ho t al o e total de vots ue ha o ti gut e tot el país. L’ava tatge s i po ta t d’a uest siste a s ue assolei u a proporcionalitat molt elevada: les primes electorals dels partits grans són reduïdes i fa ilita l’e t ada dels pa tits petits e a a ue sigui olt petits. A uest siste a electoral presenta el desavantatge que facilita excepcionalment la fragmentació del siste a de pa tits i difi ulta l’e ist ia d’u a ajo ia la a de gove . Ai i pli a governar sempre en coalició, i sovint amb coalició de tres o més partits.
11.3.4. Representació proporcional atenuada.
El siste a de ep ese ta i p opo io al ate uada es o po d’u a f ula distributiva o proporcional, una forma de vot de llista i també ha de contenir almenys un dels dos elements següents: o bé un llindar especialment alt, o bé una magnitud de circumscripció especialment baixa. Aquests dos últims elements són definitoris perquè són els que diferencien el sistema de representació proporcional atenuada de l’a te io siste a de ep ese ta i p opo io al pu a.
El cas més estudiat de sistema de representació proporcional atenuada és el ue s’utilitza a Espa a pe a l’ele i del Co g s del Diputats. U a o se ü ia important del sistema de representació proporcional atenuada és que les i u s ip io s petites te e olt difí il d’es apa -se del bipartidisme. Aquesta tendència al bipartidisme genera una proporcionalitat tremendament reduïda. Els dos partits grans obtenen primes substancioses, mentre que els partits petits amb el vot dispers són severament castigats pel sistema electoral.
11.3.5. Sistema Paral·lel El sistema electoral paral·lel és senzillament la juxtaposició de dos sistemes electorals.
La eitat de la a a s’elegei segui t u siste a first-past-the-post, i l’alt a eitat s’elegei segui t u siste a de ep ese ta i p opo io al pura. Després, les dues meitats senzillament es juxtaposen.
Una primera elecció es regeix per un sistema electoral first-past-the-post, en el qual la Federació Russa es divideix en dues-centes vint-i-cinc circumscripcions uninominals, que escullen els diputats directes. La forma de vot és personalitzada i la fórmula és de majoria simple. Una segona elecció es regeix per un sistema de representació proporcional pura, en la qual tota la Federació Russa consisteix una sola circumscripció. La forma de vot és llista tancada i la fórmula és la de la resta més elevada.
...