UNITAT 1: BASES CONCEPTUALS EN EPIDEMIOLOGIA (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Enfermería - 1º curso
Asignatura Epidemilogia
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 23/03/2016
Descargas 10
Subido por

Vista previa del texto

UNITAT 1: BASES CONCEPTUALS EN EPIDEMIOLOGIA Índex: 1. Concepte d’epidemiologia 2. Arbres i boscos 3. Objectiu de l’epidemiologia 4. Tipus bàsics d’epidemiologia 5. Etapes històriques de l’epidemiologia 6. Determinants de la salut.
1. CONCEPTE D’EPIDEMIOLOGIA ● Paraula derivada del grec: - Epi → a sobre de, relatiu a - Demos → poblacions, gent - Logos → ciència, tractat ● Ciència o tractar d’aquelles coses que li passen a la població.
● Estudi de la distribució, freqüència i determinants dels problemes de salut i malalties que afecten a les poblacions. MacMahon (1976).
2. ARBRES I BOSCOS Els epidemiòlegs, no veuen arbres, sinó boscos. És a dir, no intenten treballar persona a persona, sinó que treballen tenint en compte tota la humanitat.
Enlloc de donar l’assistència immeditada, que la fa en un moment determinat, intenta pensar el motiu pel qual passa això i poden conèixer les causes principals per evitar situacions finals.
3. OBJECTIU DE L’EPIDEMIOLOGIA Obtenir, interpretar i emprar informació sanitària per promoure la salut i reduir la malaltia.
Permet descriure la distribució dels problemes de salut o de les malalties en una població en els termes següents: ● Quin es el problema i la seva freqüència? ● Qui està afectat? ● On i quan es presenta el problema? ● Perquè passa això en aquesta població concreta? Aquestes preguntes són les bases d’intentar respondre els dubtes d’epidemiologia.
4. TIPUS BÀSICS DE L’EPIMDEMIOLOGIA ● Epidemiologia descriptiva: Descriu patrons i tendències en la salut i la malaltia de les poblacions. Ex: el 30% dels ciutadans de Catalunya tenen sobrepès.
● Epidemiologia analítica: Examina associacions i possibles causes de la salut i la malaltia. Hi ha diversos factors que poden ser la causa de moltes possibles coses, aquesta epidemiologia es basa en formar la hipòtesi.
● Epidemiologia experimental: Prova diferents intervencions sanitàries en la població i valora els resultats de les mateixes. Saber si el tractament A es millor que el tractament B mesurant les seves conseqüències i el resultat.
5. ETAPES HISTÒRIQUES DE L’EPIDEMIOLOGIA A. Estadístiques sanitàries (fins finals segle XIX) B. Epidemiologia malalties infeccioses (segles XIX-XX).
C. Epidemiologia malalties cròniques (segle XX).
D. Epidemiologia moderna (segle XX).
L’epidemiologia no es antiga, va començar al segle XIX on van començar a haver-hi persones que van començar a comptar, i aquest recompte va portar les primeres estadístiques sanitàries. Després vam passar a l’epidemiologia del bitxos, basada en malalties infeccioses, on encara si segueix treballant. L’altra cara important són les malalties no transmissibles que no estan associades a agents infeccioses (càncer, etc.). Finalment, ara s’està amb l’epidemiologia moderna que és més global.
A. Estadístiques sanitàries (fins finals segle XIX).
● Es desconeix la causa de les malalties: les provoquen efluvis nocius (miasmes) del terra, aigua i aire.
Els miasmes era una cosa dolenta o tòxica que es trobava al aire.
● S’inicia l’estudi de mortalitat i morbiditat i les seves agrupacions. Primeres estadístiques sanitàries.
● Comença la prevenció: depuració aigües residuals, recollida de deixalles, higiene bàsica, millores a l’habitatge. Mica en mica, la higiene va millorar juntament amb les condicions de vida.
★ NOMS A RECORDAR John Graunt (1662): Autor de “Bills of mortality” on es recompten naixements i defuncions.
William Farr (1839): Responsable estadístiques mèdiques del Registre Oficial del Regne Unit: - Mortalitat en mines i presons - Mortalitat segons estat civil: es mor més la gent soltera que la casada.
- Tendències d’analfabetisme: es mor més la gent sense estudis.
James Lind (1754): Metge de la Marina Reial Britànica. Tracta 12 mariners amb escorbut en el vaixell Salisbury. No coneixia la Vitamina C i va provar a donar diferents coses a determinats mariners per poder estudiar a veure qui es curava (vinagre, taronges, etc.). Va veure que només es curaven els que menjaven fruites, i així va poder arribar a la conclusió que aquest menjar anava bé per parar les malalties, tot i que no sabia perquè.
Novetat : Prova diferents tractaments, per parelles, de forma “aleatòria”. Els que van rebre taronges i llimones es van curar.
B. Epidemiologia malalties infeccioses (segles XIX-XX).
Les malalties tenen causes: teoria dels gèrmens. Un microorganisme produeix una única malaltia.
Teoria dels gèrmens: un únic germen provoca una malaltia concreta.
Aproximació analítica: aïllament i cultiu en el laboratori, transmissió experimental.
Prevenció: Van intent buscar recursos per evitar aquesta transmissió dels gèrmens. La interrupció de la transmissió va ser mitjançant higiene i desinfecció, vacunes, aïllament dels pacients, antibiòtics i sèrums.
★ NOMS A RECORDAR: John Snow (1813-1859): epidemiologia còlera Londres.
Ignasz Semmelweis (1818-1865): higiene de mans. Va promocionar el rentar de mans.
Louis Pasteur (1822-1895): pasteurització, vacunes (ràbia).
Joseph Lister (1827-1912): antisèpsia quirúrgica. Va polvoritzar un gas per intentar estar més estèril.
Robert Kock (1843-1910): descobriment de la tuberculosi, còlera, etc.
Alexander Fleming (1881-1955): descobriment de la penicil·lina C. Epidemiologia malalties cròniques (segle XX).
Malalties cròniques (“notrasmissibles”: malalties cardiovasculars, càncer, diabetis, malalties respiratòries.
Causa: exposicions relacionades amb la malaltia, multicausalitat.
Aproximació analítica: risc relatiu, estudis de cohorts i estudis de casos-control, anàlisi estadístic… Prevenció: control dels factors de risc modificables, hàbits saludables de vida (dieta, exercici físic, no fumar…) i ambientals (contaminació….) ★ NOMS A RECORDAR: Austin Bradford Hill (1897.1991): criteris de causalitat Richard Doll (1912-2005): tabac i càncer de pulmó. Va associar el tabaquisme amb el càncer de pulmó.
Richard Peto (1943-): assaig clínic aleatoritzat, meraanàlisi Archie Cochrane (1901-1988): eficàcia i efectivitat.
D. Epidemiologia moderna (segle XX).
Ecoepidemiologia: integrar, per explicar la malaltia, els efectes dels determinants ecològics, poblacionals i socials, fins el nivell cel·lular i molecular.
Epidemiologia social: anàlisi dels problemes de salut fent èmfasi en els determinants socials.
Epidemiologia molecular: tracta d’ajudar a entendre les causes de les malalties i com es transmeten.
Epidemiologia genètica: estudi dels gens i la seva relació amb el risc de malaltia.
6. DETERMINANTS DE LA SALUT El 80% dels determinants de la salut es troben fora del sistema sanitari.
→ El determinants de la salut d’una població són: el sistema sanitari contribueix en un 20% a la nostre salut. La conducte nostre respecte hàbits saludables 30%, un 40% són factors socioeconòmics (escriure, alimentació habitatge, educació) i finalment un 10% l’ambient físic.
7. RESUM I CONLUSIONS ● L’epidemiologia és una part central, molt important, de la salut pública. Permet descriure la distribució de la salut i d’una malaltia en una població, i tracta d’identificar factors de risc o causals.
● Permet descriure la distribució de la salut i de les malalties en una població concreta, i tracta d’identificar possibles factors de risc o factors casuals.
● Permet als professionals sanitaris que treballem en salut pública entendre millor els problemes de salut de la població i actuar en conseqüència.
...