Tema 1. Introducció al sistema endocrí. (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 1º curso
Asignatura Fisiologia II
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 16/04/2016
Descargas 77
Subido por

Vista previa del texto

Pedro Larín TEMA 1. INTRODUCCIÓ AL SISTEMA ENDOCRÍ El nostre organisme està format per milions de cèl·lules, les quals han d'estar perfectament organitzades i amb una funció específica.
Aquestes cèl·lules tenen uns sistemes de comunicació i control que les coordinen (sistema nerviós i el sistema endocrí), els quals possibiliten la nostra vida.
Existeixen dos sistemes que serveixen per a coordinar les funcions de totes del cèl·lules de l’organisme: Sistema nerviós i sistema endocrí.
1. Sistema nerviós La informació és transmesa i processada mitjançant circuits elèctrics.
La informació es troba codificada en forma d'impulsos elèctrics que són conduits al llarg de les fibres nervioses cap a l'òrgan diana, en el qual provoca una resposta específica.
2. Sistema endocrí La informació es troba codificada en l'estructura química de substàncies altament especialitzades que es transporten per la sang a les cèl·lules de l'organisme, en les quals provocaran diferents respostes.
L’hipotàlem s’encarrega de regular totes les funcions del nostre organisme.
La hormona La hormona és una substància transportadora d’informació i secretada per glàndules endocrines.
Les hormones fan la seva funció al teixit diana on encaixen amb el seu receptor. Són secretades des d'unes glàndules i van a parar a les cèl·lules mitjançant la sang.
L'hormona dóna instruccions a la cèl·lula per tal que aquesta realitzi una sèrie de canvis. (FUNCIÓ DE LA HORMONA) La majoria d'hormones estan formades a glàndules epitelials, que s'anomenen glàndules endocrines i alliberen la seva secreció directament al torrent circulatori. El lloc de formació i d'actuació de les hormones no té per que ser el mateix que el lloc on es troba la glàndula endocrina en concret. Són alliberades directament al torrent sanguini. Algunes de les hormones emmagatzemades i alliberades a la hipòfisi estan sintetitzades a l'hipotàlem, al qual s'hi secreten 2 hormones molt importants.
Proporció d'alliberació d'hormones No totes les hormones s'alliberen en la mateixa quantitat ni en les mateixes condicions.
- 1er grup: S’alliberen en les proporcions que els requeriments metabòlics precisen en un moment determinat o bé són alliberats en resposta a curts estímuls interns o externs. Com per exemple la hormona antidiürètica (ADH), la aldosterona, la adrenalina i la noradrenalina.
- 2n grup: Són secretades a un ritme determinat dins les 24 hores, com els glucocorticoides. En altres casos, com en el cas de les hormones sexuals femenines, són alliberades amb un ritme que avarca un període de temps més llarg.
- 3er grup: Són secretades en una proporció constant, ja que la seva concentració en la sang precisa ser casi constant. Un exemple són les hormones tiroides.
Mecanismes d'acció de les hormones. Receptors hormonals Les hormones endocrines quasi mai actuen directament en els mecanismes intracel·lulars (els orgànuls, l'ADN o el nucli), sinó que de manera invariable primer es combinen amb receptors hormonals localitzats a la superfície de les cèl·lules o al seu interior. Quasi sempre encaixa amb el receptor que, juntament amb l'hormona, passen a l'interior de la cèl·lula.
Hi ha cèl·lules que tenen més d'un receptor. La combinació de cèl·lula - receptor desencadena unes reaccions.
Els receptors hormonals són proteïnes molt grans, ja que cada cèl·lula pot tenir entre 2.000 i 10.000 receptors. A vegades la combinació de vàries hormones provoquen uns canvis específics, tot i que cada hormona tingui una funció específica. Com que el receptor sol ser molt específic per a cada hormona, cadascuna d'aquestes actuarà sobre un teixit determinat.
Els receptors hormonals es troben a la membrana cel·lular, a dintre el citoplasma o fins i tot, dins el nucli de la cèl·lula. Quan una hormona s'uneix al receptor produeix un canvi que altera la permeabilitat de la membrana cel·lular a un o més ions, en especial el sodi, potassi, clor i calci.
En estat lliure, abans d'unir-se a l'hormona, solen estar inactius. En canvi, en alguns cassos els receptors lliures es troben actius i s'inhibeixen quan s'uneixen a l'hormona.
 Genètica i epigenètica Són els efectes externs que ens determinen. És la part "variable" de la genètica, com per exemple fumar, veure alcohol, etc.
Acció endocrina Formació de glàndules  alliberació a la sang  actuació sobre una cèl·lula diana distant.
Acció autocrina Es secreten hormones, les quals actuen sobre les cèl·lules de la glàndula que l'ha secretat.
Acció paracrina Moment en què una hormona actua sobre una cèl·lula veïna i no actua a través de la sang, sinó que actua per continuïtat. Té una acció local.
Mecanisme d’acció de les hormones Actuen de dues maneres. Amb l’activació dels gens de la cèl·lula i amb l’activació del sistema del AMP cíclic.
- Activació dels gens de la cèl·lula Els gens controlen les funcions de les cèl·lules i les mateixes cèl·lules. La hormona (esteroides especialment) és una de les que activen els gens de la cèl·lula. El seu procediment és: - Entra al citoplasma i que es fixa a un receptor específic.
- La combinació d'hormona - receptor difon o es transportada al nucli.
S’activa el procés de transcripció que implica la formació de RNA missatger.
- Aquest es transporta cap al citoplasma, on estimula el procés de traducció a nivell dels ribosomes.
RECORDA: “DNA = llibre d’instrucció . El DNA no pot sortir del nucli.
El que fa la hormona és duplicar el DNA convertint-lo en RNA (procés de transcripció).
El procés de traducció, consisteix en “traduir” el DNA perquè pugui ser llegit. Les hormones també són les que se’n adonen de si fa falta alguna cosa.
- Activació del sistema AMP cíclic Certes hormones, com l'adrenalina o el glucagó, reaccionen amb el seu receptor específic de manera que s’activa l’enzim adenilciclasa.
Aquest enzim promou la conversió d’AMP cíclic i aquest, actua com a 2n missatger.
ADRENALINA + RECEPTOR  Activació d’adenilciclasa AMP  AMP Cíclic  2n missatger.
RECORDA: “Les cèl·lules s’equivoquen bastants cops. Normalment passa de la transcripció de DNA a RNA. Si no es corregeix l’error, la informació que arriba és deficient. Les proteïnes que es fabriques són errònies i poden provocar càncer”.
...