TEMA 7. IL·LUMINACIÓ I COMPOSICIÓ DE L'ESPAI (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Comunicación Audiovisual - 1º curso
Asignatura Teoria de la Forma, el Color i la Composició
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 10/07/2014
Descargas 12
Subido por

Descripción

Prof: Oliver Pérez

Vista previa del texto

TEMA 7. IL·LUMINACIÓ I COMPOSICIÓ DE L’ESPAI 1.- EL LLENGUATGE DE LA LLUM 1.1.- MODELS UNIVERSALS D’IL·LUMINACIÓ - Clàssic (Hollywood). Base idealitzant. Té molta importancia la idea de claredat estructural (claredat perceptiva: separació figura/fons). Per assolir-ho es fa servir un contrallum per separar-los. També vol dir que les ombres generin volums suaus als rostres dels actors, així sel’s retracta de forma més agradable o estética (Esquema de “tres punts) Puntualment s’aporta dramatisme o valors metafòrics afegits diegèticament justificats.
- Cinema modern. No s’utilitza l’esquema de tres punts i no es busquen la dramatització o valors metafòrics especials. En exteriors s’adopta llum natural. En interiors, predilecció per una il·luminació difusa i neutra, amb llum rebotada, que no genera ombres marcades i facilita una mobilitat escènica i de càmera espontànies. To documental. (Llum que no molesta) - Barroc (manierista). Exageració / transgrressió del model clàssic. Intensificació extrema del sentit dramàtic o metafòric de la il·luminació, lligat a donar menys importància a les justificacions diegètiques ("esteticisme", "efectisme"). La il·luminació sol formar part d'un estil de composició caracteritzat per complexitat i recarregament visual. ex. la dama de Shanghai.
- Naturalista. Il·luminació centrada en llum natural (llum exterior, finestres, espelmes...). Es pot asociar a to documental ("autenticitat", "puresa"), fotografía “paisatgistica” (rellev{ncia d’escenes en exdteriors i decorats naturals) a un component estetitzant (pctoricisme, clarobscurs) i/o a un components històrc (films d’epoca). En termes generals, la renuncia (total o parcial) a utilizar recursos tècnics, l’essencialisme fotogr{fic, la voluntat de no-intervenció en l’entorn (actitud contemplativa) i la idealització de la llum natural rementen a valros com “puresa” (deixar de banda recursos tècnics avançats) “espiritualitat” (i un cert “romanticisme”.
1.2.- PARÀMETRES ESPECÍFICS DEL LLENGUATGE DE LA IL·LUMINACIÓ 1. Qualitat de la llum Contrast dur vs. suau (suau-> llum filtrada, rebotada, día ennuvolat) o (ombres marcades) "Dramatisme", "cruesa", "intensitat", "passió" (ex.
el cinema Sed de mal) vs o (ombres suaus, difuses) "Calma", "afabilitat", "tovesa", "lleugeresa", "sensualitat" Cálida vs freda veure “llenguatge del color” 2. Direcció de la llum - Llum dirigida vs difusa o (ombres marcades) "dramatisme", ""tensió", "intensitat" vs o (ombres suaus) "calma", "dolçor", "lleugeresa"...
- Frontal vs contrallum o frontal: "planicitat", "cruesa" o contrallum efecte "silueta": "misterio" "tensió" - Efectes d'il·luminació des de sota o "sobrenaturalitat".
3. Modelat de llums i ombres: - Ombres i ambientació escènica: Absència d’ombres - ambient eteri, espiritual, sense vitalitat ni matèria.
Exemple: Sacrificio Moltes ombres amb formes complexes - ambient tens, misteriós… Exemple: Blade Runner.
4. Mostratge/Ocultació: Mostrar - Dirigir atenció, destacar, realçar.
Mostrar vs. Ocultar - Claredat vs. Misteri A “El Padrino” es creen conques d’ombra als ulls per afegir misteri a la figura potagonista.
5. Intensificació/Atenuació: Claredat intensa/excessiva per a reflexar commoció, trascendència, alegria artificial.
Subexposició “enterboliment, impuresa” 1.3.- Altres aspectes: Llum d’efecte: punts de brillantor (m{gia, emoció, enigma…) Llum i textures ambientals (fum, pols…) dona un ambient molt carregat i misteriós.
Altres models d’il·luminació segons dialèctiques de fons de narració: diferents tipus de personatge, entorn, situació, etapa vital, estat anímic, tema… 1.4.- Composició de l’espai i profunditat.
Recursos que es poden generar a la imatge per generar a l’espectador una sensació de més o menys profunditat d’això se’n diu Claus de profunditat.
1. Perspectiva lineal Aprofitar escenografies on hi ha línies paral·leles marcades que donaran més perspectiva, pot semblar infinit.
2. Superposició Quants més elements superposats hi ha més lluny percebem el que queda “a sota”.
3. Mides Relatives La interacció entre la mida familiar que sabem que tenen els objectes i altres objectes podem associar les mides amb un altre element.
4. Gradients de textura Incrementen o disminueixen gradualment la perspectiva al llarg d’un eix.
5. Perspectives aèria i cromàtica Sobretot en el llenguatge pictòric, els colors càlids són més propers i els freds més distants.
6. Claus fotogràfiques (profunditat de camp/objectiu) Quant més tancat està el diafragma més profunditat de camp i viceversa.
...