Possibles Preguntes Primer Parcial (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Empresa y Tecnología - 2º curso
Asignatura Economia Espanyola
Año del apunte 2014
Páginas 6
Fecha de subida 21/11/2014
Descargas 11
Subido por

Descripción

Resum Possibles Preguntes del primer exàmen. Serveixen per l'examen final.

Vista previa del texto

1. L”expansió de 1985 a 1992. Encaix d”aquest periode a l”entrada de la CEE.
Analitzar efectes positius i negatius d”aquesta entrada.
Demanda interna: Quantitat de béns i serveis demandats per un país.
Demanda externa: Quantitats de béns i serveis demandats per un país extern.
Durant aquesta època va haver-hi una baixada dels tipus d”interès, va pujar el consum, la inversió, això va fer que hi haguès un augment de l”ocupació. Van haver-hi millores a l”expectativa de l”economia. També va haver-hi un augment dels salaris.
El perill de totes aquestes mesures, és la Inflació. Al 1990 la inflació estava al 7% aproximadament. Per tal que no hi hagués molta inflació, es van adoptar polítiques restrictives apujant els tipus d”interès.
el 1989 es crea el Sistema Monetari Europeu, just abans de la unificació d”alemanya: punt d”encontre de dues economies de funcionament oposat.
Alemanya necessitava capital estranger, per aconseguir-ne va baixar el tipus d”interès. Això es va reflexar amb un augment exagerat del tipus d”interès per part de l”economia espanyola.
El preu de les hipoteques va augmentar fins un 20%. Aquesta pujada juntament amb unes males polítiques econòmiques, van provocar una crisi economica(del 1992 al 94).
ENTRADA CEE: Aranzels: Es van desmantellar en 6 anys. L”entrada a la CEE també va suposar l”adopció de l”IVA i de la PAC.
Conseqüències entrada: 1. Millora del sistema productiu de l”economia. Les empreses anys abans va començar a modernitzar-se, per tant, es van convertir més prodictives.
2. Va augmentar el dèficit comercial. Les importacions van augmentar un 165% en aquesta època.
2.La construcció de la UME. Anàlisi de la convergència nominal i real.
El tractat de Maastrich va establir una sèrie de criteris que havien de complir les economies candidates a formar part de la Unió Monetaria.
Criteris Convergència: ·Taxa inflació: La taxa d”inflació no podia ser + elevada que un 1.5% + que les tres economies més estables.
·Tipus d”interès: A llarg termini no podien superar en més de 2punts, l”interès mig en els tres països menys inflacionaris.
· Dèficit públic: No podia superar e 3% del PIB.
·Tipus de canvi: Havien d”haver respectat durant els dos anys prèvis, els marges de fluctuació del sistema monetari europeu.
Convergència real: Van aprovar 11 de les 13 economies. Bèlgica i Itàlia no complien els requisits ja que tenien un deute públic més elevat del permès.
Els criteris de convergència no podien garantir l”estabilitat d”una àrea monetària òptima. No eren concidents amb la teoria de les àrees monetàries òptimes dorgida el 1961.
3. Entrada UME i els efectes del saldo exterior de l”economia espanyola.
Entre 1994 i 1997 es va aconseguir un creixement del 3“6%.Va millorar la demanda externa amb un control de la inflació, es va reduir el dèficit públic i l”atur. També es va reduir el tipus d”interès(establerta per un dels criteris de convergència) cosa que va afavorir el consum i la inversió.
1997-2000 El creixement de la demanda externa contribueix de manera NEGATIVA: taxa d”atur, productivitat(Les importacions van créixer més que les exportacions). Es va iniciar una fase de dèficit creixent i continuat de la balança d”operacions corrents.
Causes: Gran augment del consum = + importacions. Augment inversió Estrangera. Inflació en augment i continuada(superior al promig dls paisos).
Comentar Devaluació Moneda. (Recuperaven competitivitat devaluan la moneda, 5 devaluacions i amb la crisi dels 90 va haverhi 3).
4. L”accentuació de l”endeutament intern i exetern a partir del 2000. Explica els erros dels reguladors espanyols i europeus i la bombolla del crèdit.
El principal efecte de l”economia espanyola en la integració en l”àrea monetària va ser la caiguda del Tipus d”interès.
En el periode de 2000 a 2007 hi havia un excés de Liquiditat a nivell internacional, i quan espanya es va integrar a l”euro, va produir una entrada massiva de capitals, a un cost molt baix, que va servir per pagar tot tipus de despesa. Bona part d”aquests capitals es van començar a canalitzar cap a la construcció d”habitatges i altres activitats immobiliaries.
Tot diner va suposar una forta pressió sobre la demanda amb un augment dels preus considerables. En aquesta etapa el Deflactor del PIB(augment del preu) va créixer un 41% a Espanya mentre que Alemanya va ser 7.7% i França 17%.
Això va provocar que perdès competitivitat, augmentessin importacions i augmentes el dèficit per compte corrent de gairebe un 10% del PIB i un gran Endeutament exterior.
Errors reguladors: 1. Innovació financera: Amb la necessitat de vendre més, les entitats financeres van crear productes nous amb l”idea d”augmentar la rendibilitat. Es van fer uns paquets que contenien hipoteques de bona i mala qualitat, tot i que molts no sabien que hi havia dins d”aquests paquets.
2. Fallides en la gestió i valoració del risc.
No es comptava el risc financer. L”anàlisi del risc sempre es fa amb les companyies de RATING, perquè valoressin el seu risc. Aquestes van fer una mala gestió d”aquest ris i tot va començar a anar malament.
3. Fallides en la regulació i la supervisió Estaven en una època d”expansió de la globalització, produida per l”augment dels moviments comercials, augment dels moviments migratoris i pels de capital.
Hi havien masses moviments i això dificultava l”anàlisi del risc. Es feia en base d”una situació econòmica estable i no es tenien en compte molts altres factors que podien produirse.
5. L”accentuació del desequilibri exterior. Anàlisi de la Balança de pagaments de l”economia espanyola.
La balança de pagaments és l”instrument comptable per registrar totes les transaccions de l”economia a l”exterior.Instrument del FMI que utilitzen totes les economies.
Balança d”operacions corrents: Mercaderies, erveis, rendes internacionals i transferències internacionals.
El saldo final de la BOC ens diu si l”economia té necessitat o capacitat de finançament.
Entre 85 i 2012, el saldo ha estat negatiu en 22 de 28 anys. L”any de pitjor comportament va ser el 2007 amb un dèficit de gairebe un 10% del PIB.
SERVEIS: Saldo positiu (4-5%) gràcies a l”activitat turística. Els últims anys s”ha reduit una mica a causa dels Royalties i per serveis d”empreses.
TRANSFERÈNCIA: És positiu(1.5-2%). Els princials ingressos de les transferències eren de la remesa d”immigrants a partir del 2000.
MERCADERIES: Es el gran problema de l”economia espanyola. Dèficit del 8-9%. és una economia poc competitiva i que importa molta energia.
RENDES: Es del 1-2%. Es negatiu perque es una economia receptora de capitals, i aquests capitals s”han de retornar amb uns interessos i dividends a l”exterior.
Aquest dèficit fa que l”economia espanyola necessiti finançament, i això provoca que encara sigui més deficitaria perque ha de pagar els interessos del finançament.
BALANÇA FINANCERA: Recullen les operacions netes, actius i passius d”Espanya a l”exterior.
Amb l”entrada a la CEE quan comença a créixer aquesta balança, amb les entrades de capitals. Amb l”introducció de l”euro l”any 1999, es registra una forta acceleració dels fluxes d”entrada com els de sortida.
Explicar que espanya té necessitat de finançament.
6. Competitivitat exterior de l”economia espanyola.
2 enfocaments: Tradicional i actualitzat Tradicional: Enfocat en ser competitiva a l”exterior, sense mirar l”economia exterior.
Factors per millorar la competitivitat: tipus de canvi, els costos laborals, els preus i els marges de les empreses. L”èxit competitiu es mesura amb la quota de mercat, que en el cas d”espanya es de 1 i pico en tot el món.
Actualitzat: Capacitat de les accions per generar ingressos i nivells d”ocupació alt, d”una manera sostenible i amb exposició a la competència internacional.
La competitivitat es mesura amb el PIB per càpita i amb el creixement de la productivitat.
En una economia com l”espanyola, els avantatges comercials basats en preus, costos i marges, eren d”anar perdent protagonisme degut als canvis de l”estructura productiva espanyola.
7. Causes actual crisi econòmica.
Desregulació financera: Desregularització: procés pel que s”eliminen regulacions que controlen i estructuren el funcionament dels mercats financers de manera que permeten més flexivitat amb el cost d”un menor control per part de les autoritats financeres. Normalment la desregularització produeix dos efectes inmediats(Major risc a l”economia i permet més guanys a leconomia).
L”any 1999 EUA va derrogar la Llei Stegoll i amb això, les entitats financeres disposaven més llibertat i això va provocar més dinamització dels mercats financers.
Tipus d”interès excessivament baixos: Va provocar una inflació molt baixa. Origen als EUA que al final de la darrera dècada del S.XX necessitava reactivar l”economia i es va adoptar per baixar molt el tipus d”interès.
Polítiques de concessió de crèdit excessivament generós: Dues raons: Excés de liquiditat i el cost del diner. Excés de liquiditat: Polítiques expansivos i altres països pel BOC. Cost diner: La baixada del tipus d”interès va comportar una baixada dels marges d”intervenció. Els bancs tenien molts ingressos amb crèdits a interesos molt baixos.
Resum: Excés liquiditat, interesos baixos, deteriorament marge intervenció, augment volum operacions Bombolla immobiliaria: Es va fomentar amb el tipus d”interès baixos i excés de liquiditat.
Les caixes d”estalvi i sobretot els bancs van començar amb una dinàmica de creixement, prestant a promotors immobiliaris i a families prèstecs. Demanda excessiva d”habitatges....
8. Conseqüències actual crisis econòmica.
Problemes de liquiditat bancària i pèrdua de confiança amb el sector financer: Conseqüència de les males inversions de les entitats financeres. Es va solucionar amb ajudes públiques al sector bancari. Els governs van concedir ajudes públiques, socialitzant la pèrdua de bancs i caixes d”estalvi. El juny de 2009 el govern espanyol crea el Fons de Restructuracuó i Ordenacio Bancaria(FROP) i s”hi va destinar un 1% dl PIB.
Augment molt important de l”atur: El 2011 era del 21% i la juvenil del 44%.
Situació financera delicada del sector públic: El deute públic, el 2007 estava al 47.7%, el 2009 al 54%, el 2010 al 76% i actualment al 100% del PIB.
Crisi de les caixes d”estalvi: Són les que han tancat un major nombre d”oficines(2336 en dos anys). Moltes han recorregut a les ajudes del FROP. L”origen d”aquests problemes és l”excés inversió en activitats immobiliaries.
El rescat de les economies dels paisos de la zona euro(portugal, irlanda, grècia): Van fer una injecció de més de 350 mil milions de eu per rescatar aquests 3 països. Les causes d”aquesta situació són que la despesa esta per sobre dles ingressos i l”Estat del Benestar resulta insostenible.
Conseqüències negatives per l”Estat del benestar: Els països estan molt endeutats, amb dèficits molt alts i això ha provocat moltes retallades en termes de sanitat, educació, pensions... La majoria de països no poden arribar a sostenir l”Estat del Benestar que hi havia hagut fins ara i no es tornarà a poguer pagar mai.
També ha suposat un increment en l”edat de jubilació. Aquesta llei va ser aprovada el 2013 i passa l”edat de jubilació dels 65 als 67 anys.
9. Fases de l”actual crisis i la crisi del deute sobirà.
La crisi del 2008 s”ha desenvolupat en fases molt diferents, no ha estat una crisi homogènia, han anat apareguent interrogants i problemes diferents.
S”ha manifestat en 5fases: 1. Problemes de liquiditat. Falta de liquiditat en tot el sistema que es destapa als EUA i queda tot paral·litzat, el tipus d”interès interbancari augmenta molt i les primes de risc es disparen.
2. Intervenció pública de l”economia. La primera intervenció va ser a EUA l”octubre del 2008 quan es van destinar 700000milions de DOL perque una agència pública es quedés amb actius de baixa qualitat de bancs. A europa cada país actuava com li semblava que ho havien de fer.
Europa es va crear ECOFIN per garantitzar els diposits que la gent tenia als bancs i a espanya es va crear el FROP, per ajudar a les entitats que tinguessin problemes.
Es va disparar el dèficit públic que va arribar al 11,2% dl PIB.
3. La crisi del deute subirà. L”economia espanyola te problemes en tornar el deute i les primes de risc es disparen, la qual cosa l”estat espanyol ha de tornar uns interessos mes alts.
4. La nova desacceleracio del 2011. Va provocar: Inestabilitat pel rescat de portugal, no hi havia signes de recuperació a europa.
5. Fase creixement constant. Creixement del 0.1,0.2... S”ha reduit el dèficit públic(fins el 6,3%) però encara hi ha dèficit. L”estabilització d”aquesta economia té un punt dèbil amb l”estalvi tant el públic(inexistent) com el familiar. És una economia molt endeutada 10. Problematica actual de la UME.
Molts dels problemes de l”actual Unió Monetària Europea s”originen per una mala construcció d”aquesta. El primer dels errors és que es construeix sota critèris de variables nominals, que totes les economies havien de complir, i no sota uns critèris reals.
Perquè la UME fos una àrea monetaria òptima les economies hauries de passar tres filtres: 1.
Estructures productives menys diferenciades.
2. Movilitat factor treball.
3. Centralització pressupostaria.
PROBLEMATICA DEUTE PÚBLIC: Aquest és un dels altres problemes de la UME, s”hauria d”intentar fer una unió fiscal i un eurobo comú ja que es reduirien molt els interessos a pagar i l”economia sería més estable.
També s”hauria de fer una modificació del sistema bancari: una supervisió externa a nivell de la UE i crear un fons de rescat, perquè en cas que algún banc fes fallida no hagués de ser rescatat amb diner públic.
El BCE també hauria de comprar deuda pública ja que això faria que la prima de risc baixi molt i els inversos no els hi costaria tant invertir en bons dels països de la UE.
POLÍTIQUES DE CREIXEMENT: Per poder fer més competitiva la UE, s”hauria de baixar la cotització de l”euro. Aquesta es molt elevada i dificulta les exportacions.
Un dels altres punts a millorar es la competitivitat. Però s”esta enfocant malament la manera de millorar la competitivitat. No haurien de disminuir tant els salaris sinó intentar fer estructures més competitives i que el cost unitari per treballador disminuis.
També haurien de fomentar-se la mobilitat de treball i les inversions productives.
...