Civil II Tema 10 (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Derecho - 2º curso
Asignatura obligaciones y contratos
Año del apunte 2014
Páginas 11
Fecha de subida 26/11/2014
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

Tema 10. Els contractes celebrats pels consumidors i pels usuaris L’origen del dret de Consum el situem als anys 40 als EEUU, corrent que es consolida als anys 60, a través del discurs de Kennedy en el que va afirmar “tots som consumidors”.
La Constitució espanyola reconeix el dret dels consumidors en el seu Art.51. CE.
Art.51.CE.
1.Los poderes públicos garantizarán la defensa de los consumidores y usuarios, protegiendo, mediante procedimientos eficaces, la seguridad, la salud y los legítimos intereses económicos de los mismos.
2.Los poderes públicos promoverán la información y la educación de los consumidores y usuarios, fomentarán sus organizaciones y oirán a éstas en las cuestiones que puedan afectar a aquellos, en los términos que la ley establezca.
3.En el marco de lo dispuesto por los apartados anteriores, la ley regulará el comercio interior y el régimen de autorización de productos comerciales.
A partir de l’any 1984, es reconeix la protecció als consumidors mitjançant una llei que regula la contractació entre consumidors. Val a dir, que aquesta llei és prèvia a l’entrada d’Espanya a la Unió Europea. Posteriorment aparegué el fet de que el concepte de consumidor (llei any 1984) era diferent al europeu.
L’origen del dret en el consum. El dret al consum neix a partir de la contractació en massa. La igualtat entre persones es veu desequilibrada a causa de la realitat del mercat. Així doncs, es modula la llei oferta/demanda del marcat a favor de la demanda (és a dir, consumidor, considerada la part més dèbil).
L’entramat legislatiu que presenta el dret de consum el podem entendre a través de determinats motius: Trobem una legislació catalana, estatal i europea.
> Legislació catalana: El dret de consum en la legislació catalana es basa en els articles: l’Art.23. Estatut d’Autonomia i a l’Art.149.3. CE (Estableix les competències) Article 123. Consum Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de consum, que inclou en tot cas: 1.
a. La defensa dels drets dels consumidors i els usuaris, proclamats per l'article 28, i l'establiment i l'aplicació dels procediments administratius de queixa i reclamació.
b. La regulació i el foment de les associacions dels consumidors i els usuaris i llur participació en els procediments i afers que les afectin.
c. La regulació dels òrgans i els procediments de mediació en matèria de consum.
d. La formació i l'educació en el consum.
e. La regulació de la informació en matèria de consumidors i usuaris.
En principi, i d’acord amb l’article anterior, la matèria de consum és competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya. Però, en realitat, aquesta és compartida, i així ho veiem en l’art.149.1.CE. La unitat de mercat i uniformitat formen part d’aquest ordenament econòmic general.
La matèria d’aplicació sobre consum és: El Real Decreto Legislativo 1/2007, text refós. Aquest RDL refon la llei de l’any 84 i part de les directives comunitàries a Espanya.
Pel que a la matèria d’aplicació es refereix, la legislació catalana presenta dues besants (general i específica). La general, es basa en la Llei 22/2010 dels codi de consum de Catalunya i la Llei de disciplina de mercat. Podem dir que la legislació catalana sobre consum és una normativa no civil, sinó que és administrativa Cautela per part del legislador a causa de la por de no caure en un exercici anticonstitucional en motiu de l’excés de legislació estatal en aquests supòsits. Per altre banda hi ha la possibilitat del Legislador català a recórrer a directives comunitàries.
És un mitja d’exercici de les competències assumides per la UE. Situem les directives a dins del dret derivatiu; 3 tipus que van de més a menys eficàcia: 1) Reglaments, 2) Directives, 3) Recomanacions.
Les directives comunitàries regeixen el dret de consum espanyol al haver estat transposades.
*Al haver-hi desigualtat entre estats membres, les directives permeten un espai als estats de com portar a terme tal directiva.
Vist, en el quadre anterior, que són les directives comunitàries. Pot Catalunya transposar directives comunitàries? Si, així ho veiem en l’Article. 113. EA. Correspon a la Generalitat el desplegament, l'aplicació i l'execució de la normativa de la Unió Europea quan afecti l'àmbit de les seves competències, en els termes que estableix el títol V. Catalunya és competent a transposar directives europees en aquelles matèries que li són competents.
Europa té interès en harmonitzar el dret de consum amb l’objectiu d’assolir el mercat comú.
Exemple: Directiva 99/44: Estableix que el consumidor ha d’estar informat sobre la contractació i el consum a fora del seu territori nacional.
1. El concepte de consumidor i usuari.
Tot l’entramat legislatiu, català, espanyol, europeu... requereix l’existència d’un “consumidor”.
El concepte de consumidor depèn dels efectes de determinades lleis, cosa que implica diferents conceptes de consumidor (concepte concret). Però, per altre banda trobem un concepte general de consumidor, definit de diverses formes: I) El primer, expressat per Kennedy Consumidor=ciutadà.
II) A efectes de contractació, contradient el que estableix l’article 51.CE, consumidor = usuari.
II) Definició Comunitària: Tota persona física que adquireixi béns o serveis amb un propòsit aliè a la seva activitat professional.
III) Definició Espanyola: Article 3. REDL 1/2007. A efectos de esta norma y sin perjuicio de lo dispuesto expresamente en sus libros tercero y cuarto, son consumidores o usuarios las personas físicas o jurídicas que actúan en un ámbito ajeno a una actividad empresarial o profesional.
IV) Definició Estatut de Catalunya: Art.111.2. Codi de Consum de Catalunya. les persones físiques o jurídiques que actuen en el marc de les relacions de consum en un àmbit aliè a una activitat empresarial o professional. També tenen aquesta consideració els socis cooperativistes en les relacions de consum amb la cooperativa. Qualsevol referència que es faci en aquesta llei al concepte de persona consumidora s'entén que és feta a la persona consumidora o usuària en tant que gaudeix de béns i serveis fruit de l'activitat empresarial en el mercat.
2. La formació del contracte de consum.
Real Decreto Legislativo 1/2007 Àmbit consumidors.
Llei 7/1998  Àmbit consumidors i tractes entre empresaris.
2.1. L'oferta. La incorporació de la publicitat a l'oferta Article.61. Real Decreto Legislativo 1/2007.
1. La oferta, promoción y publicidad de los bienes o servicios se ajustarán a su naturaleza, características, utilidad o finalidad y a las condiciones jurídicas o económicas de la contratación.
2. El contenido de la oferta, promoción o publicidad, las prestaciones propias de cada bien o servicio, las condiciones jurídicas o económicas y garantías ofrecidas serán exigibles por los consumidores y usuarios, aún cuando no figuren expresamente en el contrato celebrado o en el documento o comprobante recibido y deberán tenerse en cuenta en la determinación del principio de conformidad con el contrato.
3. No obstante lo dispuesto en el apartado anterior, si el contrato celebrado contuviese cláusulas más beneficiosas, estas prevalecerán sobre el contenido de la oferta, promoción o publicidad.
L’oferta s’integra en la oferta en el sentit no tècnic, és a dir, per exemple, productes oferts en un fulletó. Aquesta oferta s’integra en el contracte de consum. Si s’ha anunciat, s’integra en el contracte. A més, els consumidors tenen el dret a exigir-lo. La particularitat de contractació amb els consumidors és la rellevància del dolus bonus. Article. 153. RDL 1/2007. La información contenida en el programa-oferta será vinculante para el organizador y el detallista del viaje combinado, salvo que concurra alguna de las siguientes circunstancias: a) Que los cambios en dicha información se hayan comunicado claramente por escrito al consumidor y usuario antes de la celebración del contrato y tal posibilidad haya sido objeto de expresa mención en el programaoferta.
b) Que se produzcan posteriormente modificaciones, previo acuerdo por escrito entre las partes contratantes.
2.2. Els deures d'informació previs de l’oferent Pel que fa referència als deures d’informació previs de l’oferent, hem de destacar la importància dels següents articles.
Article. 51.2.CE. Los poderes públicos promoverán la información y la educación de los consumidores y usuarios, fomentarán sus organizaciones y oirán a éstas en las cuestiones que puedan afectar a aquellos, en los términos que la ley establezca.
Article.8.d) RDL 1/2007.Derechos básicos de los consumidores y usuarios La información correcta sobre los diferentes bienes o servicios y la educación y divulgación para facilitar el conocimiento sobre su adecuado uso, consumo o disfrute.
Article.17. RDL 1/2007. Información, formación y educación de los consumidores y usuarios 1. Los poderes públicos, en el ámbito de sus respectivas competencias, fomentarán la formación y educación de los consumidores y usuarios, asegurarán que estos dispongan de la información precisa para el eficaz ejercicio de sus derechos y velarán para que se les preste la información comprensible sobre el adecuado uso y consumo de los bienes y servicios puestos a su disposición en el mercado.
2. Los medios de comunicación social de titularidad pública estatal dedicarán espacios y programas, no publicitarios, a la información y educación de los consumidores y usuarios. En tales espacios y programas, de acuerdo con su contenido y finalidad, se facilitará el acceso o participación de las asociaciones de consumidores y usuarios representativas y los demás grupos o sectores interesados, en la forma que se acuerde con dichos medios.
Article 18 RDL 1/2007.Etiquetado y presentación de los bienes y Servicios.
També hi ha els deures de informació prèvia. Aquests els trobem recollits en els Articles. 19, 20, 60 i 97 del RDL 1/2007.
Article. 19. RDL 1/2007. Los legítimos intereses económicos y sociales de los consumidores y usuarios deberán ser respetados en los términos establecidos en esta norma, aplicándose, además, lo previsto en las normas civiles, mercantiles y las demás normas comunitarias, estatales y autonómicas que resulten de aplicación.
Article. 60. RDL 1/2007. 1. Antes de contratar, el empresario deberá poner a disposición del consumidor y usuario de forma clara, comprensible y adaptada a las circunstancias la información relevante, veraz y suficiente sobre las características esenciales del contrato, en particular sobre sus condiciones jurídicas y económicas, y de los bienes o Servicios objeto del mismo.
Article. 97. RDL 1/2007. 1. Antes de iniciar el procedimiento de contratación y con la antelación necesaria, el empresario deberá subministrar al consumidor y usuario, de forma veraz y suficiente, la información prevista en el artículo 60 y además. [...]Veure la llei.
A partir de l’article 60 podem deduir que, davant de una falta de informació, el consumidor gaudeix de 3 vies: - Via Civil.
- Via Administrativa: Estableix que la falta de informació pot suposar sancions administratives (derivades de les inspeccions) Exemple: 331.2 i següents.
− 331.2. Infraccions per alteració, adulteració, frau o engany.
− 331.3. Infraccions en matèria de transaccions comercials i en matèria de preus.
− 331.4. Infraccions en matèria de normalització, documentació i condicions de venda i en matèria de subministrament o de prestació de serveis.
− 331.5. Infraccions per incompliment d'obligacions o prohibicions contractuals legals.
− 331.6. Altres infraccions.
3. El contingut del contracte: les condicions generals del contracte i les clàusules abusives (Definit al tema de tipicitats contractuals) Contracte d’adhesió: Contracte el contingut del qual esta fixat unilateralment per una de les parts (predisposant) i l’altre part només accepta (Adherent).
I) Condició general: Una clàusula és condició general quan esta predisposada i incorporada a una pluralitat de contractes exclusivament per una de les parts, i no té perquè ser abusiva. Les condicions generals de contractació poden donar-se tan en les relacions professionals entres sí (empresaris) com en les d’aquests amb els consumidors. En un i altre cas, s’exigeix que les condicions generals formin part del contracte, siguin conegudes o – en certs casos de contractació no escita- existeixi la possibilitat real de ser conegudes, i que es redactin de forma transparent, amb claredat, concreció i senzillesa. Però, a més, s’exigeix, quan es contarcta amb un consumidor, que no sigui abusiva.
Article.1. LGC/1998. Ámbito objectivo. 1. Son condiciones generales de la contratación las cláusulas predispuestas cuya incorporación al contrato sea impuesta por una de las partes, con independència de la autoría material de las mismas, de su apariencia externa, de su extensión y de cualesquiera otras circunstancias, habiendo sido redactadas con la finalidad de ser incorporadas a una pluralidad de contratos.
2. El hecho de que ciertos elementos de una clàusula o que una o varias cláusulas aisladas se hayan negociado individualmente no excluirá la aplicación de esta Ley al resto del contrato si la apreciación global lleva a la conclusión de que se trata de un contrato de adhesión.
Trobem 3 trets definitoris de les condicions generals: Predisposició, Inhabilitat, Inhabitabilitat.
II) Clàusula abusiva: És aquella clàusula que en contra de les exigències de la bona fe causa en deteniment del consumidor un desequilibri important i injustificat de les obligacions contractuals i pot tenir o no el caràcter de condició general, ja que també pot tenir lloc en contractes particulars quan no existeix negociació individual de les seves clàusules, això és, en contractes d’adhesió particulars.
El concepte de clàusula contractual abusiva té així el seu àmbit propi en relació amb els consumidors. I pot donar-se tan en condicions generals com en clàusules predisposades per un contracte particular en el que el consumidor es limita a adherir-se. Es a dir, sempre que ha existit negociació individual. Això no col dir que en les condicions generals entre professionals no pugui existir abús d’una posició dominant. Però tal concepte quedarà subjecte a les normes generals de nul·litat contractual. És a dir, res impedeix que també judicialment pugui declararse la nul·litat de una condició general que sigui abusiva quan sigui contraria a la bona fe i causi un desequilibri important entre els drets i obligacions de les parts, encara que es tracti de contractes entre professionals o empresaris. Però s’haurà de tenir en conte que en cada cas les característiques específiques de la contractació entre empreses.
Les clàusules abusives només s’apliquen en contractes amb consumidors.
*Recapitulant: >Contracte d’Adhesió = Predisposició.
> Condició general = Predisposició + generalitat.
> Clàusula abusiva = Manca de negociació individual (Predisposició)+ deteniment del consumidor. En la regulació de les clàusules abusives és indiferent la generalitat.
Clàusula abusiva no ha de perquè ser general. Condició general no ha de perquè ser abusiva.
L’àmbit objectiu i subjectiu és diferent: - Clàusula abusiva Només s’aplica en els contractes amb consumidors.
- Condició general S’aplica tan en els contractes amb consumidors com entre empresaris.
Esquema: Directiva Europea (93/13) Clàusules abusives de contractes amb consumidors Presenta una transposició bicefàlica.
I) 7/1998. Condicions generals: S’aplica tan a condicions generals entres empresaris com entres contractes de consumidors.
II) TR. 1/2007. Consumidors (Articles 82 i següents): Només aplicats a contractes amb consumidors. Manca de negociació individual.
Els trets característics de les condicions generals són: Predisposició, inhabitabilitat i generalitat.
En les clàusules abusives, el requisit de “generalitat” és substituït pel de manca de negociació individual. És a dir, per tal de que s’apliqui el règim de les clàusules abusives no es requereix generalitat, n’hi ha prou amb l’existència de manca de negociació individual.
Aquesta diferència (Generalitat/Manca de negociació individual) ens permet fer l’afirmació de que una condició general no sempre serà una clàusula abusiva.
Les clàusules abusives estan definides a l’Art.82.1. RDL 1/2007. Se considerarán clàusules abusivas todas aquellas estipulaciones no negociadas individualmente y todas aquéllas prácticas no consentidas expresamente que, en contra de las exigencias de la buena fe causen, en perjuicio del consumidor y usuario, un desequilibrio importante de los derechos y obligaciones de las partes que se deriven del contrato. Per tal de determinar si una clàusula és abusiva mirarem si s’ha negociat de forma individual i actua en contra de les exigències de la bona fe, Art.82.1.. RDL 1/2007.
En relació al àmbit subjectiu del règim de clàusules generals s’han de tenir en conte si aquestes són en contractes entre empresaris o si ho són en contractes amb consumidors.
Art.2. Llei 7/1998. I) La presente Ley será de aplicación a los contratos que contengan condiciones generales celebrados entre un profesional (predisponente) y cualquier persona física o jurídica (adherente). II) A los efectos de esta Ley se entiende por professional a toda persona física o jurídica que actúe dentro del marco de su actividad profesional o empresarial, ya sea pública o privada. III) El adherente podrá ser también un profesional, sin necesidad de que actúe en el marco de su actividad.
3.1.Contractes exclosos.
Són aquells supòsits en que no s’aplicaran les normes relatives a les condicions generals.
Aquests casos els trobem recollits en l’Art.4. Llei 7/1998. I) La presente Ley no se aplicará a los contratos administrativos, a los contratos de trabajo, a los de constitución de sociedades, a los que regulan relaciones familiares y a los contratos sucesorios.
II) Tampoco será de aplicación esta Ley a las condiciones generales que reflejen las disposiciones o los principios de los Convenios internacionales en que el Reino de España sea parte, ni las que vengan reguladas específicamente por una disposición legal o administrativa de carácter general y que sean de aplicación obligatòria para los contratantes.
3.2. La previsió de les normes favorables al adherent o predisposant.
Ho trobem recollit en els articles 7 i 5 de la Llei 7/1998. En primer lloc, l’Article 5 ens informa dels requisits que han de complir les condicions generals per tal de poder formar part del contingut contractual; si no compleixen no en formaran part i no vincularan al contractant.
Article 5 Llei 7/1998.
1. Las condiciones generales pasarán a formar parte del contrato cuando se acepte por el adherente su incorporación al mismo y sea firmado por todos los contratantes. Todo contrato deberá hacer referencia a las condiciones generales incorporadas. No podrá entenderse que ha habido aceptación de la incorporación de las condiciones generales al contrato cuando el predisponente no haya informado expresamente al adherente acerca de su existencia y no le haya facilitado un ejemplar de las mismas.
2. Cuando el contrato no deba formalizarse por escrito y el predisponente entregue un resguardo justificativa de la contraprestación recibida, bastará con que el predisponente anuncie las condiciones generales en un lugar visible dentro del lugar en el que se celebra el negocio, que las inserte en la documentación del contrato que acompaña su celebración; o que, de cualquier otra forma, garantice al adherente una posibilidad efectiva de conocer su existencia y contenido en el momento de la celebración.
3. En los casos de contratación telefónica o electrónica será necesario que conste en los términos que reglamentariamente se establezcan la aceptación de todas y cada una de las cláusulas del contrato, sin necesidad de firma convencional. En este supuesto, se enviarà inmediatamente al consumidor justificación escrita de la contratación efectuada, donde constarán todos lostérminos de la misma.
4. La redacción de las cláusulas generales deberá ajustarse a los criterios de transparencia, claridad, concreción y sencillez.
En segon lloc, vist l’Article 5, fem referència al contingut de l’Article 7 Llei 7/1998 Estableix quines són les condicions generals que no formaran part del contracte, és a dir, aquelles que no compleixin amb lo establert a l’Art.5.
Article 7 Llei 7/1998: No quedarán incorporadas al contrato las siguientes condiciones generales: a) Las que el adherente no haya tenido oportunidad real de conocer de manera completa al tiempo de la celebración del contrato o cuando no hayan sido firmadas, cuando sea necesario, en los términos resultantes del artículo 5.
b) Las que sean ilegibles, ambiguas, oscuras e incomprensibles, salvo, en cuanto a estas últimas, que hubieren sido expresamente aceptadas por escrito por el adherente y se ajusten a la normativa específica que discipline en su ámbito la necesaria transparencia de las cláusulas contenidas en el contrato.
3.3.La Nulitat de les condicions general.
Article 8. Llei 7/1998.
1. Serán nulas de pleno derecho las condiciones generales que contradigan en perjuicio del adherente lo dispuesto en esta Ley o en cualquier otra norma imperativa o prohibitiva, salvo que en ellas se establezca un efecto distinto para el caso de contravención.
2. En particular, serán nulas las condiciones generales que sean abusivas, cuando el contrato se haya celebrado con un consumidor, entendiendo por tales en todo caso las definidas en el artículo 10 bis y disposición adicional primera de la Ley 26/1984, de 19 de julio, General para la Defensa de los Consumidores y Usuarios.
Els efectes de la nul·litat i no incorporació: Les conseqüències són iguals en ambdós casos.
Article. 10. Llei 7/1998. 1. La no incorporación al contrato de las clàusules de las condiciones generales o la declaración de nulidad de las mismas no determinará la ineficacia total del contrato, si éste puede subsistir sin tales cláusulas, extremo sobre el que deberá pronunciarse la sentencia.  És a dir, en ambdós casos hi ha una depuració del contingut general, després de la qual el contracte continuarà essent efectiu però sense el contingut d’aquelles clàusules que es considerin nul·les o susceptibles de no incorporació. Què passa en cas de que la supressi d’aquestes clàusules suposi una falta de contingut necessari? La resposta la trobem a l’Art.10.2. Llei 7/1998. La parte del contrato afectada por la no incorporación o por la nulidad se integrará con arreglo a lo dispuesto por el artículo 1258 del Código Civil y disposicions en materia de interpretación contenidas en el mismo.
3.4. Accions: Trobem accions individuals i accions de caràcter col·lectiu.
Cal saber: Nul·litat absoluta: Contracte totalment nul, el jutge és a qui li correspon declarar-la. No hi ha confirmació, tampoc hi ha convalidació.
Anul·labilitat o nul·litat relativa: Només apreciable pel tribunal o instàncies de part. Són susceptibles de convalidació i confirmació.
En el cas dels contractes tenim nul·litat absoluta, però la nul·litat és parcial quan efecte tan sols a una clàusula.
La nul·litat absoluta i la anul·labilitat són considerades accions individuals.
Referent a les accions col·lectives trobem la cessació i la retractació. Aquestes accions les recull l’Art. 12. Llei 7/1998.
>Art.12.2. Llei 7/1998: La acción de cesación se dirige a obtener una sentencia por medio de la cual se condene al demandado a eliminar de sus condiciones generales las que se reputen nulas y a abstenerse de utilizarlas en lo sucesivo. Declarada judicialmente la cesación, el actor podrá sol·licitar del demandado la devolución de las cantidades cobradas en su caso, con ocasión de cláusulas nulas, así como solicitar una indemnización por los daños y perjuicios causados. En caso de no avenirse a tal solicitud, podrá hacerse efectiva en trámite de ejecución de sentencia.  és a dir, consisteix en cessar una condició.
>Art.12.3. Llei 7/1998: Por medio de la acción de retractación se insta la imposición al demandado, sea o no el predisponente, de la obligación de retractarse de la recomendación que haya efectuado de utilizar las cláusulas de condiciones generales que se consideren nulas y de abstenerse de seguir recomendándolas en el futuro, siempre que hayan sido efectivamente utilizadas por el predisponente en alguna ocasión.
L’Art.16. Llei 7/1998: recull aquells que poden interposar una acció de cessació i retractació.
3.5. Clàusules abusives.
Article 82. RDL 1/2007. Concepte de clàusula abusiva.
1. Se considerarán cláusulas abusivas todas aquelles estipulaciones no negociadas individualmente y todas aquéllas prácticas no consentidas expresamente que, en contra de las exigencias de la buena fe causen, en perjuicio del consumidor y usuario, un desequilibrio importante de los derechos y obligaciones de las partes que se deriven del contrato.
2. El hecho de que ciertos elementos de una clàusula o que una cláusula aislada se hayan negociado individualment no excluirá la aplicación de las normas sobre cláusulas abusivas al resto del contrato. El empresario que afirme que una determinada clàusula ha sido negociada individualmente, asumirá la carga de la prueba.
3. El carácter abusivo de una cláusula se apreciarà teniendo en cuenta la naturaleza de los bienes o servicios objeto del contrato y considerando todas las circunstancias concurrentes en el momento de su celebración, así como todas las demás cláusulas del contrato o de otro del que éste dependa.
que éste dependa.
4. No obstante lo previsto en los apartados precedentes, en todo caso son abusivas las cláusulas que, conforme a lo dispuesto en los artículos 85 a 90, ambos inclusive: a) vinculen el contrato a la voluntad del empresario, b) limiten los derechos del consumidor y usuario, c) determinen la falta de reciprocidad en el contrato, d) impongan al consumidor y usuario garantías desproporcionades o le impongan indebidamente la carga de la prueba, e) resulten desproporcionadas en relación con el perfeccionamiento y ejecución del contrato, o f) contravengan las reglas sobre competencia y derecho aplicable.
L’element principal en el que es sustenten les clàusules abusives és en la verificació de manca de negociació individual. Malgrat això, pot haver-hi una manca de negociació individual però que no sigui contraria a les exigències de la bona fe (veure Art.82.1).
Hi ha determinades clàusules excloses de l’àmbit de protecció d’aquesta normativa. El control del contingut de les clàusules abusives no entrarà en la regulació del preu just, sinó que només regularà allò que pugui implicar perjudicis pels usuaris (Aquest motiu es justifica amb el fet de que ens trobem amb un sistema de lliure mercat).
La directiva europea preveia un seguit de directives i normes a les quals no se’ls hi podia aplicar un control de contingut. Preveia que determinats aspectes es regulessin per la justícia de mercat, ja que, sinó, en trobaríem en un sistema proteccionista en el qual els jutges, fins i tot, haurien de fixar els preus de les coses.
Un fet important és que Espanya, al transposar la directiva europea en el RDL 1/2007, no transposà aquest concepte. Per tant, a dins de l’estat Espanyol, pot haver-hi un major control a l’Estat donant-li més força, fins i tot, disposa de la capacitat de poder fer una regulació del preu.
En una cosa tan elemental com el preu, ens movem fóra de l’àmbit de les clàusules abusives.
D’acord amb la doctrina, aquesta manca de transposició es pot interpretar de dues formes diferents: 1)La manca de transposició no implica que a Espanya es puguin controlar els preus.
2) Fonamentada en la sentència del Tribunal de Justícia de la UE 3/2010: Va establir que, en un major grau de protecció, la regulació del preu actuaria conforma amb el dret comunitari. (Els jutges espanyols poden actuar en el preu/retribució+ béns i serveis.
Malgrat aquesta sentència, la doctrina espanyola opta per la primera opció (lliure mercantilista) i no la de la sentència (proteccionista).
Exemples de Clàusules abusives: 1. Article 85.10. RDL 1/2007. Las cláusulas que prevean la estipulación del precio en el momento de la entrega del bien o servicio o las que otorguen al empresario la facultad de aumentar el precio final sobre el convenido, sin que en ambos casos existan razones objetivas y sin reconocer al consumidor y usuario el derecho a resolver el contrato si el precio final resulta muy superior al inicialmente estipulado.
Lo establecido en el párrafo anterior se entenderá sin perjuicio de la adaptación de precios a un índice, siempre que tales índices sean legales y que en el contrato se describa explícitamente el modo de variación del precio.
L’acte que se’ns presenta és clarament abusiu, malgrat això, en el seu segon paràgraf veiem que es permet a l’estipulant fixar unilateralment els elements essencials del contracte. (com és ara el preu, sempre complint uns requisits.
2. Article 87.5. RDL 1/2007. Las estipulaciones que prevean el redondeo al alza en el tiempo consumido o en el precio de los bienes o servicios o cualquier otra estipulación que prevea el cobro por productos o servicios no efectivamente usados o consumidos de manera efectiva.
En aquellos sectores en los que el inicio del servicio conlleve indisolublemente unido un coste para las empresas o los profesionales no repercutido en el precio, no se considerarà abusiva la facturación por separado de tales costes, cuando se adecuen al servicio efectivamente prestado.
No es permet arrodonir a l’alça el preu, si fos així seria un acte abusiu.
La directiva incloïa un llistat de clàusules abusives, al esser transposada pels estats existien 2 opcions d’adopció d’aquest com: - Llista negra: Es fixen com a abusives, no permeten interpretació judicial (no hi ha discreció judicial).
- Llista gris: Es permet al jutge determinar què és abusiva i què no, és a dir, permet interpretació judicial (hi ha discreció judicial).
En el llistat Espanyol es va adoptar com a Llista negre (Art. 85 fins a l’Art.91. RDL 1/2007).
3.5.1. Conseqüències de l’abusivitat.
> Art. 83. RDL 1/2007. Nul·litat de ple dret o no de tot el contracte (Nul·litat parcial o depuració).
1. Las cláusulas abusivas serán nulas de pleno derecho y se tendrán por no puestas.
2. La parte del contrato afectada por la nulidad se integrará con arreglo a lo dispuesto por el artículo 1.258 del Código Civil y al principio de buena fe objetiva. A estos efectos, el Juez que declare la nulidad de dichas cláusulas integrará el contrato y dispondrá de facultades moderadoras respecto de los derechos y obligaciones de las partes, cuando subsista el contrato, y de las consecuencias de su ineficacia en caso de perjuicio apreciable para el consumidor y usuario.
Sólo cuando las cláusulas subsistentes determinen una situación no equitativa en la posición de las partes que no pueda ser subsanada podrá el Juez declarar la ineficacia del contrato.
> Accions col·lectives en l’àmbit de les condicions abusives (iniciades, per exemple, per associacions de consumidors). Art.53+ Art. 56. RDL 1/2007.- Cessació i retractació.
4. La facultat unilateral de desistiment 5. El règim de garantia de conformitat al contracte ...