Sociología (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Politécnica de Cataluña (UPC)
Grado Administración y Dirección de Empresas - 3º curso
Asignatura Sociología
Año del apunte 2014
Páginas 16
Fecha de subida 03/11/2014
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

X/IX i IG TX Diftongs Diacrítics Apòstrof Essa sonora Essa sorda G/J I TJ/TG O/U àtones Vocal neutra Les grafies p/b, t/d, c/g i les grafies b/v/w Escrivim X: Escrivim IX: Escrivim IG: •Al començament de •Darrere les vocals •A final de paraula, a,e,o,u: aixella, peix. quan les quan les mot: xai,xop.
paraules de la mateixa • Darrere familia s´escriuen amb consonant:marxa, g, j, o tg tj: assaig, punxa.
assajar.
•Darrere la vocal i: guix.
•Darrere u en diftong decreixent: rauxa i disbauxa.
Escrivim TX: •A principi d´algunes paraules d´origen estranger: Txad.
•A l´interior de paraula, entre vocals: cotxe •A final de mot, si s ´escriu tx en paraules de la mateixa familia: esquitx.
Diftongs creixents Diftongs decreixents    ai: ai-re I,u (amb o sense hac)seguides de vocal, a pricipi de mot.
Ex:iode, iogurt ei: fei-na Qua qüe qüi quo qua ii: no-vii oi: al-moi-na ui: cui-na    au: tau-la Gua güe güi guo gua A meitat de paraula entre vocals .ex:cauen (forta+feble+forta) fora: adverbi fóra: verb ser joc, jocs: acció de jugar, entreteniment jóc: aviram jóc, jócs (però joca): ajocat les: plural de l'article definit femení la Lés: topònim ma (plural mes): adjectiu possesiu mà (però mans): part final del braç mes: dotzena part d'un any; plural de ma més: quantitatiu meu: possessiu mèu: miol del gat molt, molta: quantitatiu mòlt, mòlta: participi de moldre mòlta: acció de moldre mon (plural mos): possessiu mon (plural mons): nom d'una llengua; relatiu a aquesta llengua món (però mons): univers mora: dona àrab móra: (plural móres): fruita Móra: forma part d'alguns topònims net (neta, nets, netes): adjectiu nét (néta, néts, nétes): parentiu familiar os: part de l'esquelet ossa: ossada, esquelet ós, óssos: animal óssa, ósses: animal pel, pels: contracció de per + el, per + els pèl (plural pèls): vellositat porca: femella del porc pórca: faixa de terra que: relatiu -sense preposció-, exclamatiu què: relatiu tònic, interrogatiu Bé:(plural béns): possessions; adverbi; conjunció be: nom de la lletra b; xai, anyell, corde Cóm:obi com: adverbi Cóll:topònim Coll:par del cos res: pronom rés: pregària rossa: dona amb els cabells clars ròssa: animal vell i flac se: pronom reflexiu sé: verb saber sec: aixut séc: plec de roba segle: cent anys sègle: sègol seu: catedral; pronom possessiu; forma del verb seure sèu: greix si: nota; cavitat d'un ós; pronom reflexiu; conjunció sí: adverbi (afirmació) soc: calçat, tros de fusta sóc: verb ser sol, sols: astre; nota; solitud; verb soler sòl (plural sòls): terra son: acte de dormir són: verb ser te: planta; infusió nom de la lletra t; pronom té: verb tenir tot: adjectiu tòt: broc gros us: pronom personal feble ús: acció d'usar vens, venen: formes del verb vendre véns, vénen: formes del verb venir ves: reducció de veges vés: verb anar veu: so produït a través de les cordes vocals véu: verb veure vos: pronom personal feble vós: pronom personal fort feu: domini, senyoria; present feu: domini, senyoria; present nos: pronom personal feble nós: plural majestàtic Els artilces definits, el, la i els personalas en, na s’apostrofen davant de vocal o h (L’amor, l’estadi, n’eusebi...)i davant de xifres que es llegeixen començament amb vocal: l´11 (l’onze) no apostrofem al davant de vocal i a principì de mot seguida de vocal: el iogurt, y tampoc la davant i,u àtones(precedides o no de h:la idea la unió la historia)ni quan començan amb hac aspirada.Per evitar confusions(la una, luna) La preposició de s’apostrofa davant de vocal o h(d’avui, d’hungria) i davant de xifres que es llegeixen començament amb vocal:d’11 a 4 (d¡onze a cuatre)no s’apostrofa quan va davant de la vocal i a principi de mot seguida de vocal(de iode)ni davant del nom de les lletres(de ena , de essa). Ni quan començen amb hac aspirada.
ESSA SONORA[Z] Escrivim S: Entre vocals:casa, frase, pisos En el prefix trans-: transeunt, transit En els mots derivats i compostos de –fons i –dins: enfonsar, endinsar Escrivim Z: A principi de mot.zebra zenit.
Entre consonant i vocal:alzina,benzina,catorze Excepció:a l’escriptura de la essa sonora: escrivim z entre vocals en mots d’origen grec i hebreu Essa sorda[S] Escrivim s: Escrivim ss: Escrivim ç: Al començament i al final de paraula:sol cas Entre dues vocals: bossa, massa Davant les vocals a o u adreça ,eriçó, forçut; a les paraules acabades en ança ença Davant i darrere consonant:crosta nansa Terminacion i sufixos:gressió gressor, missor,missió assa, dissa,issim,essa Escrivim c: Escrivim sc: Davant les vocals e i :ceba cendre, cèntim Entre vocals i precedint les vocals e i:ascensor, piscina Al final de mots aguts:audaç , març Escrivim g: Escrivim j: Excepcions: Davant la vocal e:gelat taronges Davant la vocal a:pluja,jardí Davant la vocal i:pàgina,règim Davant la vocal o:jove,joguina Els grups –jecc i – ject:injecció trajecte Escrivim tj: Davant la vocal u:ajudar judici Davant la vocal a:platja viatjar Escrivim tg: Davan la vocal o:mitjor Davant la vocal e:fetge rellotge Davant la vocal u corretjut Davant la vocal i:trepitgi viatgi Verbs jeure i ajeure Mots següents i derivats:jersei jeure majestat Noms propis hebreus :jerico jerusalem jesus En català oriental el so de u s´escriu amb o, o amb u depenent del mot: A l´interior de paraula: en els mots derivats escrivim la mateixa vocal d´un mot de la mateixa familia en que sigui tònica ( pontet. Pont) en els verbs cal fixar-se en la tercera persona del present d´indicatiu.
Excepcions: algunes formulas verbals de collir, cosir, escopir, sortir i tossir també el present de subjuntiu i l´imperatiu de poder i voler: puguem, vulguem A final de paraula: escrivim o en moltes paraules masculines ( carro, ferro) en la primera persona de singular del present d´indicatiu dels verbs regulars, i en el plural dels mots masculins acabats en s, sc, ç, sp, tx, xt, x, ix. Escrivim u en alguns mots en singular (ateneu, estiu) i en noms invariables acabats en us ( cactus, eucaliptus ) Normes: Els noms i els adjectius masculins acaben en e: home, mestre... Noms i adjectius femenins acaben en a: dona, apta Excepcions: dia, goril.la, mare, classe Els mots que en plurar acaben en vocal neutre+s s´escriuen amb e: homes, mestres...
En les terminacions verbals la penultima lletra es una e ( pintes, dormies) i l´ultima, una a ( pinta, bevia) A l´interior de mot ens fixarem si les paraules de la mateixa familia s´escriuen amb a o amb e: blavós, de blau i carreró de carrer.
Normes: •Despres de vocal tònica o diftong tònic s´escriu p,t,c: cap, buit...
•Despres de vocal àtona o de consonant s’escriu la mateixa lletra que s’utilitza en els derivats: etíop, Etiòpia.
•Escrivim p davant de d en mots compostos de cap i prop i en els grups consonàntics pt, pc, pn: capdavanter, opció •Escrivim t en els grups tg,tj,tlll,tm,tx i tz: metge, platja...
•Escrivim c en el grups cc,ct, cz: accent, adjectiu...
•Escrivim b en els prefixos ab,ob,sub: absent, objecte •Escrivim d en el prefix ad: admirar •Escrivim g davant d,m,g,n: regne,suggerir...
Excepcions: •Els mots capdavall,cabdell,cabdill,dissabte,dubte... En les terminacions agog: pedagog •Paraules com adob,cub,club... Els noms femenins acabats en etud, itud: quietud •La primera persona del present d’indicatiu de molts verbs que acaben en nc encara que en altres formes aparegui un g: aprenc (aprengui). Paraules com ànec (aneguet) fàstic (fastiguejar) Normes: Escrivim b davant de l i r: blanc. Braç Escrivim b darrere de m : ambiciós, ambulància Escrivim b quan alterna p en paraules de la mateixa familia: llop, llobató Escrivim v darrere de n: canvi, enveja Escrivim v quan alterna u amb paraules de la mateixa familia:blau, blavós Escrivim v en la terminació ava de l’imperfet d’indicatiu de la 1a conjugació: cantava En totes les formes del verb haver que contenen aquest so: havia , havíem....
Escrivim w en paraules provinentsd’altres llengües que mantenen la w original: kiwi, waterpolo Escrivim w en noms propis estrangers: Newton Posa x,ix,ig,tx on calgui: _emeneia ca_a bo_ Ar_iu disbau_a co_e _ènia despa_ gui_ Separa les paraules per síl.labes i indica si són diftongs creixents o decreixents: Mai Iaia Caixa Guapo Aigua Col.lecció Pintessiu Pingüí Couen Queixal Història Caimà Menjàreu Seül Accentua quan calgui: Ma mare te mes nets que jo de jocs de taula que no tenen cap us El meu del gat i els seus pels estirats em van fer correr com un monjo que fa el seu res mentre el perseguiex un os ven gros.
Mon pare sembla que visqui en un altre mon quan s’asseu sol Col.loca l’apostrof on calgui: Història Iena Universitat Iglú Iode Índia Hindígena Iaia Instrumental Escriu essa sorda o essa sonora: Ca_a Pi_ina Pè_ols A_a_í Bar_a _ol Bi_antí Mu_ol Tran_itar Endin_ament Parme_à _in_eritat _oo Por_í Clà_ic _elebrar e_peran_a Escriu g/j tg/tj: Paisa_e _erani _irafa _esuïta _perut ob_ecte in_ecció _ugador a_ornar _erusalem _eroglífic rello_e _oguina ver_e fe_e _abalí me_e _lat assa_ar Escriu o/u: B_tifarra b_rr_ carr_ c_nill c_gombre adv_cat c_nversa B_nifaci v_lguéssim p_guessiu Escriu a/e: _baixad ass_mblea hom_ s_rgent àn_c m_rav_lla _sp_ctacular Escriu quan calgui p,b,t,d,g,c,b,v,w: Llo_ ado_ pedago_ Tram_ia can_iar Pote_ a_eptar Bom_ay Madri_ alberco_ Ha_ai _ruticia _lanquejar a_miració ad_ocat Ki_i lle_jot _l_var f_rit ...