Tema 16 Derecho de Sucesiones (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Derecho - 3º curso
Asignatura Derecho de Sucesiones
Año del apunte 2014
Páginas 6
Fecha de subida 13/12/2014
Descargas 5

Vista previa del texto

TEMA 16. EL PROCÉS D’ADQUISICIÓ DE LA HERÈNCIA.
L’OBERTURA DE LA SUCCESSIÓ. LA HERÈNCIA JACENT.
1.- LES FASES D’ADQUISICIÓ DE LA HERÈNCIA El punt d’inflexió és la mort del causant, i a partir d’aquí l’obertura de la successió. Es veuran quines institucions jurídiques preveu el CCCat respecte els qui participen al procés d’acceptació de la herència. S’han de compaginar l’art. 411 (universalitat de la successió) i 461 i ss. El títol VI, l’art 461 el legislador l’ha titulat “l’adquisició de la herència”.
L’obertura de la successió es produeix a la mort del causant (art.411-2.1, 411-4): “ la successió s’obre en el moment de la mort del causant” i “ la successió es defereix en el moment de la mort del causant”. La mort del causant, per tant, no només obra la successió, sinó que determina la delació hereditària, que comporta la possibilitat immediata d’acceptar o repudiar la herència. El cridat només es converteix en hereu si accepta la delació al seu favor.
La mort del causant NO implica directament la transmissió dels béns en favor de l’hereu, sinó que cal la vocació i delació en favor de determinades persones i només per efecte de l’acceptació, hi haurà la transmissió dels béns. Per tant, la mort del causant NO dóna lloc automàticament a la transmissió de la titularitat del patrimoni relicte. (La mort del causant, a més, és el punt de partida per saber el dret a aplicar, el valor dels béns, termini per a acceptar o repudiar dels 30 anys, etc).
Exigeix una sèrie de tràmits i formalitats, que es distingeixen conceptualment per les següents: o o Obertura de la successió, en el moment de la mort del causant.
Designació d’hereu, realitzada per el causant –en el testament o pacte successori o o norma legalVocació hereditària, o “crida”: es produeix en el moment de l’obertura de la successió. Els cridats tenen expectativa de succeir al causant. (Ex. Hereu sota o condició suspensiva, en tant que retarda la delació. ) Delació “Dret a acceptar o repudiar i a exercir el ius delationis”: efecte de la vocació hereditària o cridada, oferiment de la herència per la seva acceptació o repudiació, o el dret a acceptar o repudiar.
Acceptació o repudiació: declaració unilateral de voluntat del cridat de voler o assumir la qualitat d’hereu i adquirir la herència.
Presa de possessió del patrimoni hereditari 1 Tot i que l’art. 461 prevegi que els efectes una vegada produïdes les fases de l’adquisició de la herència, quan hi ha acceptació de la herència s’entén que tot el que s’ha produït en l’ ínteri ha sigut produït per l’hereu com a tal. Per això es retrotrauen els efectes a la mort del causant, però sempre una vegada que hagi ocorregut l’acceptació, doncs el cridat/s poden repudiar perquè la transmissió no es automàtica i implica un acte de voluntat.
Hi ha un cert marge de temps entre delació i acceptació i repudiació.
 FASE 1. VOCACIÓ HEREDITÀRIA.
La vocació només recau en aquells que han sigut prèviament designats com a possible successor en testament, heretament o per llei i que té capacitat per a succeir. És la crida a una persona per a succeir un determinat causant. NO és automàtica, requereix la prèvia designació.
La vocació hereditària naix en el moment de l’obertura de la successió, el punt de referència per l’ inici del procés adquisitiu del causant és la data de la seva mort –o de declaració de mortLa vocació no legitima al cridat per a acceptar la herència, sinó que només li concedeix la delació.
Requisits:  Ser designat en el moment de l’obertura de la successió  Sobreviure al causant.
 FASE 2. LA DELACIÓ La delació suposa un pas més en el procés de l’adquisició de la herència, consisteix en atribuir al cridat la possibilitat immediata de succeir mitjançant l’acceptació. És l’oferiment concret a una persona concreta d’un patrimoni relicte determinatEl ius delations, té com a pressupòsit una prèvia vocació, però NO tota vocació comporta delació*.
L’acceptació per el titular del ius delationis provoca la extinció del ius vocationis. Maneres de manifestar l’acceptació o repudiació:  Delació immediata: En la majoria dels casos vocació i delació coincideixen el temps ja que no existeix cap obstacle per a què l’hereu procedeixi a acceptar o repudiar la herència.
2  Delació eventual: té lloc quan es crida una persona de forma principal i a altres que la substitueixen per al cas que aquella no arribi a acceptar la herència. Donat que no és segur que els substituts heretin, la delació és eventual, ja que depèn de la frustració de la delació a favor del primer cridat o bé en seu de successió intestada el sistema de “graduum et ordinum”, és a dir depèn de la NO existència d’un hereu de grau preferent.
 Delació diferida: si bé existeix vocació, està subjecta a la superació d’un obstacle previ. (Ex. Supòsit del concebut no nascut que s’haurà d’esperar al naixement per aconseguir personalitat jurídica, o l’hereu sota condició que fins que no es compleixi la condició no es produirà la delació)  Delació successiva: Es nombra un hereu per després d’un altre, que adquireix la herència en primer lloc. (Ex. fidúcia, fideïcomís).
Característiques de la delació: • • • Dret personalíssim i intransmissible (Excepte ius transmissionis, art.461-3).
El cridat que ha mort sense haver acceptat o repudiat la herència, transmet el dret als hereus. L’objecte de transmissió és la delació hereditària, el ius delationis.
Sense contingut patrimonial, no pot ser objecte de contracte.
Universal, perquè pot fer referència a tot el títol successori que el cridat pot acceptar o repudiar.
Vocació i delació.
*El ius delationis té com a pressupòsit una prèvia vocació, però NO tota vocació comporta una delació. En l’ordre de les fases, sempre ha d’haver crida (vocació), però després s’haurà de comprovar si simultània o diferidament hi ha delació.
Així doncs, l’hereu condicional només té delació en el moment en què es compleix la condició. (Art. 411-4). Per això, la delació atribueix amb caràcter immediat el dret a acceptar o repudiar la herència, i a diferència de la vocació (que té lloc amb l’obertura de la successió un cop mort el causant) la delació no es produeix més que quan concorren aquelles circumstàncies que provoquen el seu naixement.
El substitut vulgar, ha sigut cridat i té vocació hereditària i una delació eventual en cas què els primers cridats no acceptin la herència o es donin els supòsits prevists.
És una vocació simultània en el primer cridat i els substituts o els subjectes de representació en la intestada, però només es dona delació en aquells que realment tinguin dret a acceptar o repudiar.
Per tant, en dret català la vocació és simultània en el moment de la mort del causant ja que es crida a tots els que puguin ostentar un dret de succeir tant en la intestada (crida i 3 representants) com testada (crida i substituts). Per això la vocació no legitima per acceptar, és precisa la delació.
Tot i així, la vocació genera altres efectes, ja que: -. El cridat pot exercitar la interrogatio in iure (art.461-12), que és la facultat dels interessats en la successió d’obtenir del jutge un termini per a què el cridat manifesti si accepta o repudia la herència. (Ex. el cridat com a substitut vulgar l’hi interessarà saber si el primer cridat acceptarà o repudiarà i a través d’aquesta institució pot demanar en el termini d’1 mes des de la delació per a saber si accepta o repudia i es resol la qüestió de si a més de vocació hi ha delació.) -. Els cridats abans de saber si tenen delació estan legitimats per a realitzar actes possessoris, de conservació, de defensa i administració ordinària de la herència jacent.
-. Pot sol·licitar del jutge un administrador per la herència jacent quan el testador no ho hagi designat.
 FASE 3. L’ACCEPTACIÓ O REPUDIACIO És l’exercici del ius delationis en sentit positiu o negatiu. Es tracta d’un acte: o o o o o o o o o inter vivos unilateral o no receptici voluntari i lliure irrevocable individual no condicionat indivisible no parcial NO personalíssim. (art.461-1.1 i 2).
És transmissible i és pot acceptar per mitjà de representant.
Hi ha un termini de 30 anys des de la mort del causant (art.461-12.1).
Capacitat per a succeir • Sobreviure al causant i NO estar afectats per cap causa d’indignitat o inhabilitat. El indigne no és capaç per a rebre la llegítima ni succeir al causant. En la inhabilitat el legislador designa persones que respecte una determinada herència NO tenen capacitat. No son indignes, però la relació personal o professional amb el causant el legislador determina que no tenen capacitat. (testimonis, facultatius, intèrprets, interventors en l’acte de disposició mortis causa, notari, tutor, religiós que ha assistit en la seva ultima malaltia, ) 4 Capacitat per acceptar i repudiar • Les persones físiques han de tenir capacitat d’obrar i les jurídiques que siguin vàlides en dret.
Respecte els nasciturus NO poden ser hereus però SÍ legataris. Tindran vocació però no delació.
 FASE 4. PRESA DE POSSESSIÓ.
Pot ser acte simultani o no en el temps, perquè la persona accepta la herència o bé abans de l’acceptació té cert domini sobre els béns de la herència.
2.- L’ HERÈNCIA JACENT. (art.411-9 i 461-5) Situació en què es troba el patrimoni relicte des de la mort del causant fins l’acceptació per l’hereu o hereus. Suposa un supòsit que és dóna sempre de pendència en la herència, en la qual el patrimoni relicte NO té titular. Ja s’ha produït la mort del causant i NO ha ocorregut l’acte d’acceptació o repudiació per qui han estat cridats, podent tot i així els cridats a succeir, realitzar els actes de: - Possessió dels béns i exercici d’accions possessoris Conservació Defensa Administració ordinària del patrimoni hereditari, sempre que els seus actes no impliquin acceptació tàcita (ex. Art 461-5).
L’herència jacent sorgeix amb la finalitat de protegir els drets dels futurs hereus i dels creditors hereditaris, l’OJ admet la falta d’un titular actual, donat que el titular necessariament existirà amb posterioritat, i a més l’efecte retroactiu de l’acceptació de la herència cobrirà aquest període jacent. Com que hi ha uns bens i uns deutes que no son de ningú es regula el supòsit de l’herència jacent.
Són diversos els supòsits que donen lloc a la herència jacent, però tots tenen en comú el NO exercici de la delació. Per què no s’arriba a acceptar?:  Per la inexistència de la persona cridada en el moment de l’obertura de la successió (Ex. S’ha instituït hereu un concebut no nascut, art 412.1,1).
 Per la incertesa de la persona que serà hereu, per exemple amb la institució d’hereu per fiduciari (art.424-1 i ss).
 Per falta de delació, per exemple en el cas de l’hereu instituït sota condició suspensiva 5  Perquè tenint delació, NO l’exercita; de manera que mentre l’hereu no manifesta si accepta o repudia, aquesta està jacent.
Per tant, es pot produir un conflicte ja que malgrat el patrimoni no tenir titular, es conservat, defensat, etc pels cridats, i a més es pot produir l’acceptació tàcita derivada de determinats comportaments dels quals el legislador dedueix que està exercint com a hereu.
La clau està en els actes que realitzen els cridats durant el temps previ a l’acceptació o repudiació. Així doncs, parlem d’un element subjectiu i objectiu:  Art.411-9.2: (Element subjectiu) Els actes NO requereixen acceptació, tret que amb aquests es prengui el títol o la qualitat d’hereu i s’accepti tàcitament. (conservació, administració ordinària, etc)  Art.461-5: (Element objectiu) L’acceptació tàcita estableix que és igual quina sigui la intenció del cridat. El que realitza determinats actes que si no fos hereu no podria fer, està acceptant tàcitament. Per tant, s’introdueix un matís de caire objectiu que en contrast amb l’altre article no implica la mera conservació o administració sinó que requereix la condició de titular dels béns. Si els actes es produeixen a títol d’hereu s’està produint una acceptació tàcita. Casos:  Si el cridat fa qualsevol acte que no pot fer si no és a títol d’hereu  Si el cridat ven, dóna cedeix el dret a l’herència a tots els cohereus, a algun d’ells o a un tercer, llevat que es tracti d’una donació o cessió gratuïta a favor de tots els altres en la proporció en què són hereus.
 Si el cridat renuncia al dret a succeir a canvi d’una contraprestació o hi renuncia a favor de només algun o alguns dels cohereus Hi ha la possibilitat que siguin diversos els cridats. L’acte d’acceptació i repudiació és lliure i per tant un pot acceptar i l’altre no. Ara bé, l’actuació d’un d’ells NO vincula als demés.
Es plantejava la possibilitat de què hi hagi herència jacent respecte d’unes quotes hereditàries i respecte les altres hi hagi pressa de possessió i exercici del domini. L’art.4119.4 estableix que si són diversos, l’acceptació d’un dels cridats extingeix la situació d’herència jacent.
6 ...