Economia Tema 3 i 4 Problemes (2010)

Ejercicio Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Ambientales - 3º curso
Asignatura Introducció a l'Economia Ambiental
Año del apunte 2010
Páginas 12
Fecha de subida 31/08/2014
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

EXERCICIS TEMA 3 1.- El mercat de la restauració té les següents taules de demanda i oferta Preu Quantitat demandada 1000 180 1500 150 2000 125 2500 105 3000 90 3500 80 Quantitat oferta 60 95 125 150 170 185 Representar gràficament les corbes. Calcular per quin preu s’igualaran la demanda i l’oferta.
2.- El mercat d’entrades de teatre es pot descriure amb les següents corbes d’oferta i demanda: s d Q = 5000 + 7p ; Q = 20000 – 3p a) Quin és el preu que fa que les decisions dels compradors i venedors siguin compatibles? b) Quina quantitat es vendrà per aquest preu? d 3.- La funció de demanda d’un determinat bé és Q = 140 – 2p i la funció d’oferta s Q = 20 + p.
a) Trobar el preu d’equilibri del mercat b) Quina quantitat s’intercanviarà en aquest preu? Suposem que el preu incrementa fins a 60 u.m ( augment de 20 u.m).
c) Quina serà la quantitat demandada per aquest preu? d) Quina serà la quantitat que desitjaran vendre els productors? e) Quina serà la quantitat finalment intercanviada en el mercat? Quin fenomen es produeix? Suposem que es dóna una disminució del preu fins a 30 u.m.
f) Quina serà la quantitat que demandaran els consumidors? g) Quina serà la quantitat que desitjaran vendre els productors? h) Quina serà la quantitat finalment intercanviada en el mercat? Què es donarà en aquest cas, un excés de demanda ó d’oferta? d 4.- Sigui la funció de demanda de la gasolina Q = 1000 – 10p i la funció d’oferta s Q = 200 + 10p a) Representar gràficament les corbes b) Trobar l’equilibri del mercat d c) Suposem que es dóna un augment de demanda i la nova corba es situa en Q = 2000 – 10p. Representar gràficament la nova situació. Quin serà el nou equilibri?. Què ha passat amb el preu i la quantitat d’equilibri? d d) Suposem ara que la demanda disminueix (es trasllada a l’esquerra) fins a Q = 500 – 10p. Quin és en aquest cas el preu i quantitat d’equilibri?.
s e) Partint de la situació inicial, l’oferta es desplaça a l’esquerra, disminuint fins a Q = 10p.
Calcular el nou equilibri.
s f) Quin seria l’efecte sobre el preu i quantitat d’equilibri d’un augment de l’oferta fins a Q = 500 + 10p?.
5.- Si es produeix simultàniament un increment de la demanda i una disminució de l'oferta del mateix bé, assenyalar què passarà amb la quantitat i preu d'equilibri.
I si hi ha una disminució simultània de la demanda i oferta del mateix bé? 6.- El mercat del pa ve determinat per les següents corbes: p = 1000 – 3q p = 100 + 6q a) Quina funció correspon a la demanda i quina a l’oferta? b) Trobar el preu i la quantitat d’equilibri del mercat del pa.
c) El govern decideix carregar un impost sobre els flequers de 9 euros per unitat de pa.
Determinar el nou equilibri i la incidència de l'impost.
7.-Indicar que passarà amb la corba d'oferta d'un bé donat els següents casos: a) Els consumidors augmenten les seves preferències per altres béns.
b) Augmenten les subvencions a la producció d'aquest bé.
c) Augmenten els preus dels factors productius utilitzats per les empreses oferents d'aquest bé.
d) Baixa el preu d'aquest bé en el mercat.
e) Disminueixen els preus dels béns substitutius.
8.- Indicar que passarà amb la corba de demanda d'un bé donat els següents casos: a) b) c) d) e) Augmenta el preu dels seus béns substitutius.
Augmenta la renda dels consumidors.
Aquest bé deixa d'estar de moda i apareixen nous béns substitutius.
Disminueix la renda dels consumidors.
Augmenta el preu d'un bé complementari.
9.- Considerem el mercat dels texans. Assenyalar en cada un dels casos, si la corba de demanda es desplaça cap a la dreta , cap a l'esquerra o no es desplaça.
a) b) c) d) e) f) Disminució del preu dels pantalons de pinces.
Disminució del preu de les camises.
Disminució de la renda Augment de la mida del mercat.
La passarel·la Gaudí posa de moda els pantalons de pinces.
Disminució del preu dels pantalons texans.
10.- Assenyalar els desplaçaments de la corba d'oferta dels cinturons de cuir si: a) b) c) d) e) Disminueix el preu del cuir.
Augmenta els preu dels cinturons de cuir.
Augmenten els salaris dels treballadors del sector.
Disminueixen les tarifes elèctriques que paguen les empreses.
Augmenta l'Impost sobre el Valor Afegit.
11.- Suposa que el mercat del cafè és competitiu. Analitzar els efectes que té sobre el preu i quantitat d'equilibri els canvis que s'enumeren a continuació. Descriure el procés generat fins arribar al nou equilibri tot utilitzant gràfics.
a) S'incrementen els salaris dels treballadors agrícoles.
b) Augmenta la renda dels individus.
c) Es troba una nova llavor més productiva.
12.- En relació als moviments i desplaçaments de les corbes de demanda i oferta, indicar l'afirmació incorrecta. Justificar.
a) Un desplaçament de la corba de demanda cap a la dreta significa que s'està disposat a comprar més a cada preu.
b) Un desplaçament de l'oferta cap a l'esquerra vindrà donada per una disminució del preu del bé.
c) Un desplaçament cap a l'esquerra de la corba de l'oferta significa que disminueixen les quantitats que s'ofereixen a cada un dels preus.
d) Un moviment al llarg de la corba de demanda vol dir una variació de la quantitat demandada.
e) Un desplaçament de la corba d'oferta cap a la dreta significa una disminució de la quantitat oferta per un determinat preu.
13.- Si al augmentar el preu d'un bé en un 2 per 100 la quantitat demandada cau en un 1 per 100, l’elasticitat de la demanda val 0,5. Correcte o fals? Argumentar.
14.- Si al disminuir el preu d'un producte en un 2 per cent, la quantitat demandada s'incrementa de 100 a 104 unitats, quan valdrà l’elasticitat de la demanda? d 15.- Calcular l’elasticitat respecte el preu per p = 50, de la corba de demanda Q = 150 2P.
16 El govern ha fixat elevats impostos sobre el tabac. Explica quina és la incidència impositiva en el mercat de tabac. Qui paga realment els impostos? Representa gràficament els efectes de la incidència impositiva en aquest mercat.
17 La demanda d’un mercat ve donada per la funció de demanda: D S Q = 10000 – 1000P i la funció d’oferta :Q = 1000P a) Calculeu el preu i la quantitat d’equilibri d’aquest mercat.
b) Quins serien els efectes en aquest mercat si el govern establís un preu mínim de 6? c) El govern decideix intervenir en el mercat fixant un impost per cada unitat venuda.
L’impost és igual a 2. Analitzeu la nova situació d’equilibri i la incidència d’aquest impost.
18 L’any 2000 hi havia a la ciutat de Girolàndia el complex multicinemes Filiprim. A principis de 2002 es varen introduir a la mateixa ciutat dues sales multicinemes més i un teatre. A continuació, es descriuen els preus i la quantitat demandada del multicinemes Filiprim entre els anys 2000 i 2002: 2000 2001 2002 preu 4 6 8 quantitat demandada 50.000 45.000 20.000 a) Calculeu l’elasticitat-preu de la demanda del multicinemes Filiprim entre els anys 2000 i 2001 i entre els anys 2001 i 2002. Interpreteu els resultats.
b) Si l’objectiu del multicinemes Filiprim és incrementar els ingressos totals, és correcta la política de preus que han dut a terme? Com ho podien haver deduït?.
19 La demanda d’un bé i la seva oferta poden expressar-se com: Q= 100 - 2P (demanda) i Q= P – 20 (oferta) a) Determineu el preu i la quantitat d’equilibri d’aquest mercat quan no hi ha impost.
b) Calculeu la quantitat d’equilibri d’aquest mercat quan s’introdueix un impost de 3 euros per unitat produïda.
c) Quin és el preu que pagaran els compradors després de l’impost i el preu net que rebran els venedors? d) Com es repartirà la càrrega de l’impost entre compradors i venedors? 20 Els valors de la taula reflecteixen el canvi en el consum d’hamburgueses i hot-dogs d’un individu davant canvis en els preus de les hamburgueses complint la condició de “ceteris paribus”.
Hamburgueses hot-dogs PREU 3 1 situació 1 QUANTITAT 30 15 PREU 2 1 situació 2 QUANTITAT 40 10 a) Calculeu l’elasticitat-preu creuada de la demanda de hot-dogs davant del canvi de preu de les hamburgueses. Interpreteu el resultat.
b) Dibuixeu les demandes d’hamburgueses i hot-dogs i analitzeu els canvis que hi ha hagut (un gràfic per a cada producte).
c) Enumereu els factors determinants que poden provocar desplaçaments en una funció de demanda.
21 El camp de futbol d’Anoeta té una capacitat per a 30.000 espectadors (Q oferta = 30.000). Els organismes públics decideixen aplicar una política de preus mínims (p mínim = 50 euros) en aquest mercat per assegurar uns ingressos mínims pel club per a tots els partits de la temporada.
a) Estudieu gràficament i analíticament el preu i quantitat d’equilibri d’espectadors quan l’equip local rep la visita del Barça que genera la següent demanda: Q demanda = 200.000 - 1.000p (heu de tenir en compte el preu mínim). (1 punt) b) Estudieu gràficament i analíticament el preu i quantitat d’equilibri d’espectadors quan l’equip local rep la visita del Nàstic que genera la següent demanda: Q demanda = 70.000 - 1.000p (heu de tenir en compte el preu mínim). (1 punt) c) Analitzeu quin seria el preu i quantitat d’equilibri si no hi hagués preu mínim en l’apartat b). Justifica si és idònia o no la política de preus mínims amb la visita del Nàstic des del punt de vista dels ingressos del club. (1,5 punts) d) Relaciona els conceptes d’elasticitat-despesa i elasticitat-preu de la demanda i justifica perquè augmenten o disminueixen aquests ingressos quan comparem els equilibris dels apartats b) i c). (1,5 punts) 22 La demanda d’un bé i la seva oferta poden expressar-se com: Q=100-2P (demanda) Q=P- 5 (oferta) e) Determineu el preu i la quantitat d’equilibri d’aquest mercat. (1 punt) f) Calculeu la quantitat d’equilibri d’aquest mercat quan s’introdueix un impost de 3 euros per unitat produïda així com el preu que pagaran els compradors i el preu net que rebran els productors. (1,5 punts) g) Com es repartirà la incidència de l’impost entre compradors i venedors i explica per què la incidència d’aquest impost recau més sobre un dels agents (compradors o venedors)? (1 punt) h) Enumereu els factors determinants que poden provocar desplaçaments en una funció d’oferta (1, 5 punts) 23 Mostreu (amb un gràfic per cadascun dels apartats) com afecta al preu d’equilibri i a la quantitat d’equilibri del mercat de viatges nacionals amb avió els següents esdeveniments. Argumenteu cada resposta.
a) b) c) d) augment del preu del petroli disminució del preu del tren i de l’autobús de llarg recorregut augment del turisme augment dels sous dels pilots i mecànics 24 En el mercat del blat hi ha les següents funcions d’oferta i demanda: Qoferta = 10.000 + 100P i Qdemanda = 16.000 -50P.
a) Calculeu l’equilibri de mercat gràficament i analíticament i digueu a partir de quin preu els surt a compte als agricultors vendre aquest blat.
b) El govern decideix subvencionar el blat amb 10 euros per unitat venuda. Calculeu el preu que cobra l’agricultor, el preu que paga el consumidor i la quantitat d’equilibri final. Digues quina és la incidència de la subvenció entre agricultors i consumidors.
c) Calculeu com repercuteix aquesta subvenció als agricultors i als consumidors (incidència de la subvenció).
25 Les funcions de demanda i oferta del mercat de llaunes de sardines ve donat per les següents expressions: D(p) = 10.000 -1000p i S(p) = 1000p.
a) Representeu gràficament les corbes d’oferta i demanda i identifiqueu la quantitat i el preu d’equilibri. (2,5 punts) b) Calculeu l’elasticitat de la demanda i de l’oferta en el preu d’equilibri i digueu si són elàstiques, inelàstiques o hi ha elasticitat-unitària. (2,5 punts) c) El govern vol intervenir en aquest mercat introduint un impost de 2 € per unitat de producte venut. Analitza el preu i la quantitat d’equilibri i la incidència efectiva de l’impost entre el productor i el consumidor. (2,5 punts) 26 Definiu elasticitat preu de la demanda i elasticitat preu de l’oferta. Classifiqueu les demandes en funció d’aquestes elasticitats i poseu un exemple de cada cas.
27 Al mercat d’un bé hi ha 200 consumidors de les mateixes característiques, amb funcions de demanda individuals: qd = 10 – p. També hi ha 200 empreses idèntiques, amb funcions d’oferta individuals: qs = 5p + 1.
(a) Trobeu les funcions de demanda i oferta del mercat i la solució d’equilibri.
(b) Un canvi en les preferències dels consumidors desplaça la funció de demanda, essent ara: qd = 2300 – 200 p . Trobeu el nou equilibri.
(c) Quina seria la situació d’aquest mercat amb un preu de 2,5? Raoneu i representeu gràficament les respostes.
28 Considereu un mercat de gomes d’esborrar.
(a) Si aquest mercat té una oferta molt elàstica i una demanda molt inelàstica, com es repartiria la càrrega d’un impost sobre les gomes d’esborrar entre els consumidors i els productors? (b) Si aquest mercat té una oferta molt inelàstica i una demanda molt elàstica, com es repartiria la càrrega d’un impost sobre les gomes d’esborrar entre els consumidors i els productors? Compareu la vostra resposta amb la de l’apartat anterior.
29 Moviments “al llarg” de la corba de Demanda i “desplaçaments” de la corba de Demanda: expliqueu les diferències. Quin(s) factor(s) poden explicar el primer (al llarg) i quins factors, el segon (desplaçaments)? 30. Coneixem que la demanda de melons té una elasticitat-preu de 1,25 i una elasticitatrenda de 0,75. Coneixem, també, que els preus dels melons han pujat un 10% i que la renda real ha crescut un 16,67%. Calculeu el canvi previst en la demanda de melons.
31- Les funcions de demanda i d’oferta d’un mercat competitiu són, respectivament: QS = 2 + p i QD = 12 – p.
Calculeu l’equilibri del mercat i expliqueu què passaria si el preu fos de 8.
32 Si l’elasticitat de la demanda d’habitacions en un hotel de tres estrelles respecte al preu de les habitacions és de -1,34, aleshores quin serà l’efecte d’un augment en un 0,5% en el preu de les habitacions sobre els ingressos de l’hoteler? 33. Suposeu que les persones que viatgen per motius de negocis i les que viatgen de vacances tenen la següent demanda de bitllets d’avió de Barcelona a Madrid: Preu (€) Quantitat demandada (persones que viatgen per negocis) Quantitat demandada (persones que viatgen per vacances) 150 2.100 1.000 200 2.000 800 250 1.900 600 300 1.800 400 a. Quan puja el preu dels bitllets de 200€ a 250€, quina és l’elasticitat preu de la demanda corresponent a (i) les persones que viatgen per motius de negocis i a (ii) les que viatgen de vacances? b. Per què pot ser que les persones que viatgen de vacances tinguin una elasticitat diferent de la que tenen les que viatgen per motius de negocis? 34 Suposeu que la vostra taula de demanda de CDs és la següent: Preu (€) Quantitat demandada (renda: 10.000€) Quantitat demandada (renda: 12.000€) 8 40 50 10 32 45 12 24 30 14 16 20 16 8 12 a. Calculeu l’elasticitat preu de la vostra demanda quan puja el preu dels CDs de 8€ a 10€ si (i) la vostra renda és de 10.000€ i si (ii) és de 12.000€.
b. Calculeu l’elasticitat renda de la vostra demanda quan la renda augmenta de 10.000€ a 12.000€ si (i) el preu és de 12€ i si (ii) és de 16€.
35 Considereu la política relacionada amb el tabac.
a. Els estudis indiquen que l’elasticitat preu de la demanda de cigarretes és igual a 0,4 aproximadament. Si un paquet de cigarretes costa actualment 2€ i el govern vol reduir el consum de tabac un 20%, en quant n’haurà d’apujar el preu? b. Si el govern apuja amb caràcter permanent el preu de les cigarretes, tindrà aquesta mesura una repercussió més gran en el consum de tabac en un any o al cap de 5 anys? c. Els estudis també han observat que els adolescents tenen una elasticitat preu superior a la dels adults. Per què podria ser així? 36 La demanda d’un bé i la seva oferta poden expressar-se com: Q= 100 - 2P (demanda) i Q= P – 20 (oferta) i) Determineu el preu i la quantitat d’equilibri d’aquest mercat quan no hi ha impost i feu-ne una representació gràfica (0,5 punts).
j) Calculeu la quantitat d’equilibri d’aquest mercat quan s’introdueix un impost de 4 euros per unitat produïda. (0,5 punts) k) Quin és el preu que pagaran els compradors després de l’impost i el preu net que rebran els venedors i com es reparteix la càrrega de l’impost? (0,5 punts) 37 Els medicaments tenen una demanda inelàstica mentre que els creuers tenen una demanda elàstica. Suposem que els avantatges tecnològics dupliquen l’oferta d’ambdós productes (és a dir, ara la quantitat oferta a cada preu és el doble). (ajudeu-vos de gràfics per resoldre els apartats a, b i c) a- Què succeeix amb el preu i la quantitat d’equilibri en cada mercat? b- Quin producte experimenta una major variació del preu? c- Quin producte experimenta una major variació de la quantitat? d- Què succeeix amb la despesa total dels consumidors en cada producte? Augmenta o disminueix? 38 Les següents equacions descriuen l’oferta i la demanda de MP4’s d’última generació.
Qs= 0,25P – 20 i Qd=100 –P a) Representa gràficament la corba d’oferta i demanda. Quin és el preu i la quantitat d’equilibri? b) Si hi ha una subvenció per unitat produïda de s=2 u.m., quin és el preu que paga el comprador, que rep el venedor i la quantitat d’equilibri? c) Digues quin percentatge d’incidència de la subvenció recau sobre cada agent. Per què es dóna aquest resultat? 39 Tenint en compte les següents dades de demanda de taronges de l’individu Y.
Situació temporal Preu taronges Demanda taronges 0 1 2 4 5 6 10 9 14 Preu mig altres fruites del temps 4 4 7 Renda individu Y 100 100 120 a) Calculeu l’elasticitat-preu de la demanda de taronges.
b) Argumenta què succeeix amb la demanda de taronges entre el període 1 i 2. Pots calcular les elasticitats? Per què? EXERCICIS TEMA 4 40 Una glaçada fa malbé la collita de llimones a València. Què passa amb l’excedent del consumidor en el mercat de llimones? I amb l’excedent del consumidor en el mercat de llimonada? Expliqueu les vostres respostes amb gràfiques.
41 Fa calor i l’Abel té molta set. Vet aquí el valor que concedeix a una ampolla d’aigua: Valor de la 1a ampolla 7€ Valor de la 2a ampolla 5€ Valor de la 3a ampolla 3€ Valor de la 4a ampolla 1€ a. Trobeu a partir d’aquesta informació la taula de demanda de l’Abel. Representeu gràficament la seva corba de demanda d’aigua embotellada.
b. Si el preu d’una ampolla d’aigua és de 4€, quantes en compra l’Abel? Quant d’excedent del consumidor obté per les seves compres? Mostreu-ho a la vostra gràfica.
c. Si el preu baixa a 2€, com varia la quantitat demandada? I l’excedent del consumidor de l’Abel? Mostreu les variacions al gràfic.
42. La Pancràcia divideix la seva renda entre cafè i croissants. Una gelada al Brasil provoca una pujada important del preu del cafè a Catalunya.
a. Mostreu com la gelada afecta la restricció pressupostària de la Pancràcia.
b. Mostreu com la gelada afecta la cistella òptima de consum de la Pancràcia suposant que l’efecte substitució és més gran que l’efecte renda en el cas dels croissants.
c. Mostreu com la gelada afecta la cistella òptima de consum de la Pancràcia suposant que l’efecte renda és més gran que l’efecte substitució en el cas dels croissants.
43. En Peret compra només llet i galetes.
a. El 2002 guanya 100€, la llet val 2€ el litre i les galetes valen 4€ la dotzena.
Representeu la restricció pressupostària d’en Peret.
b. Suposeu ara que tots els preus pugen un 10% el 2003 i que el sou d’en Peret també puja un 10%. Representeu la nova restricció pressupostària. Quina diferència hi ha entre la combinació òptima de llet i galetes de 2003 amb la de 2002? 44. Considereu la vostra decisió sobre el nombre d’hores que treballareu.
a. Representeu la vostra restricció pressupostària suposant que no pagueu impostos per la vostra renda. Representeu en el mateix gràfic una altra restricció pressupostària suposant que pagueu un impost del 15%.
b. Mostreu com podria ser que l’impost us fes treballar més, menys o el mateix nombre d’hores. Expliqueu la resposta.
45. La taxa d’activitat de les dones casades ha augmentat considerablement durant els darrers 50 anys en tots els països europeus. Un factor econòmic que ha influït en aquesta taxa ha estat la pujada que han experimentat els salaris de les dones durant aquest període. Un altre factor ha estat la pujada dels salaris dels homes, que ha elevat el nivell de vida de la majoria de les dones casades.
a. Feu servir un gràfic de corbes d’indiferència per a mostrar i explicar com un augment de la renda del marit pot provocar una disminució del nombre d’hores que treballa la seva dona. Quin supòsit s’ha de postular sobre el lleure per tal d’obtenir aquest resultat? b. Feu servir un altre gràfic de corbes d’indiferència per a mostrar i explicar com una pujada dels salaris de les dones afecta la decisió d’una dona sobre el número d’hores que treballarà.
46. Suposeu que el govern de Nova Malvòlia dóna a cada ciutat 5 milions de “deuros” anuals d’ajuda. La forma de gastar els diners no està subjecta actualment a restriccions, però el governador ha proposat que s’obligui a les ciutats a gastar els 5 milions en educació. Podeu representar les conseqüències d’aquesta proposta per a la despesa de la vostra ciutat fent servir una restricció pressupostària i una gràfica de corbes d’indiferència. Els dos béns són la despesa en educació i la despesa en d’altres conceptes.
a. Representeu la restricció pressupostària de la vostra ciutat amb la política existent, suposant que l’única font de recursos, a part de l’ajuda del govern, és un impost sobre béns immobles que genera 10 milions de deuros. Representeu, en aquest mateix gràfic, la restricció pressupostària amb la proposta del governador.
b. Gastaria més la vostra ciutat en educació amb la proposta del governador que amb la política existent? Expliqueu la vostra resposta.
c. Compareu ara dues ciutats (Malvòlia de Dalt i Malvòlia de Baix) que tenen els mateixos ingressos i reben la mateixa ajuda del govern. Malvòlia de Baix té una gran població en edat escolar i Malvòlia de Dalt té una gran població d’edat avançada. A quina ciutat és més probable que la proposta del governador elevi la despesa en educació? Expliqueu la vostra resposta.
47 Definiu els conceptes d’efecte substitució i efecte renda. Com són aquests efectes en el cas d’un bé Giffen? Quines són les conseqüències pel pendent de la corba de demanda.
48. Suposa que l’individu Txuri-Urdin només consumeix dos béns: les pel·lícules, que són béns normals i el transport, que és un bé inferior. Digues com varia la quantitat demandada de cada bé quan: a) hi ha un augment de la renda de l’individu Txuri-Urdin b) hi ha un augment del preu de les pel·lícules. Valora l’efecte substitució i l’efecte renda en tots dos béns.
49. Suposeu que només podem consumir dos béns, X i Y. Sabem que el bé X és inferior.
Si augmenta el preu d’aquest bé X com afectarà a la seva quantitat demandada final? Discutiu la resposta diferenciant entre efecte renda i efecte substitució.
50. Les possibilitats econòmiques d’un consumidor han anat variant al llarg del temps de la manera següent: S’ha fet realment més ric aquest consumidor? Què podeu dir al respecte? (Compareu les tres situacions) 51. Tenim les següents observacions sobre el comportament d’un consumidor.
La demanda d’aquest consumidor del bé x1 té pendent positiva: augmenta quan el preu augmenta i disminueix quan el preu disminueix. És realment així? És, doncs, un exemple d’un bé Giffen? ...