Temes 7-11_Resum (2008)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Ambientales - 1º curso
Asignatura Botànica
Año del apunte 2008
Páginas 20
Fecha de subida 25/05/2014
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

Alejandro Batlle Sitges 7. Cianòfits Són organismes procariotes amb nutrició autòtrofa, que fan fotosíntesi oxigènica.
12 H2O + 6 CO2 → C6H12O6 + 6 CO2 + 6 H2O Pigments que hi trobem: - - Ficobiliproteïnes (que es troben als ficobilisomes): o Ficocianina (de color blavós) o Ficoeritrina (de color vermellós) Clorofil·la a: la única que tenen els cianòfits, es troba a les membranas tilacoidals, a la perifèria de les cèl·lules.
- Carotenoides: carotens i xantofil·les Alguns estan adaptats a zones amb poca llum, ja que presenten un ampli espectre.
Poden ser unicel·lulars o colonials senzills.
Colònies filamentotes: - Acinets: cèl·lules inflades amb engruiximent de la paret.
Acumulen cianoficina, una substància de reserva Estan adaptats a condicions desfavorables, ja que pot actuar com a espora, i quan les condicions tornen a ser favorables tornar un altre cop a filament.
-Heterocists: Tenen la paret gruixuda. Presenten corpuscles a cada pol de la cèl·lula, que és per on conecten amb les cèl·lules adjacents.
Fixen N2 atmosfèric gràies a la Nitrogenasa, i el transformen en nitrit, nitrat o amoni. Són fertilitzadors.
-Hormogonis: fragments de tricomes. Tenen una coberta protectora, anomenada beina i una paret igual a la dels bacteris gram negatiu.
Els hormogonis es desplacen (llisquen) per la beina.
Un conjunt de tricomes amb la seva beina constitueixen un filament.
Només presenten reproducció asexual, que pot ser per diferents mètodes.
- Bipartició, fragmentació - Formació de necridis (cèl·lula morta gràcies a la qual la mare es parteix en dos) - Exo i endo espores Diversitat: Unicel·lulars i colonials - Chroococcus 1 Alejandro Batlle Sitges - Gloeocapsa - Microcystis: és amorfa. El trobem en aigües dolces. Produeix mircocistina, un neurotòxic molt potent. És un dels cianobacteris que trobem en basses verdes.
- Merismopedia: creix en un plà sobre dues direccions perpendiculars Filamentosos - Oscillatoria: té forma de oneda i un cert moviment oscil·lant - Rivularia: tricoma atenuat (cada vegada es fa més prim) Té la beina molt clara - Nostoc: és circular, presenta heterocists - Anabaena: forma cadenes en rosari (esfèriques). Presenta acinet i heterocists. S’utilitzen en molts conreus aquàtics, per exemple d’arròs. Té una vida molt llarga.
- Spirulina Moviment Els cianobacteris no presenten mai flagels de cap mena i la majoria no tenen moviment. AIxò no obstant, una bona part de les espècies filamentoses nues (sense beina o amb beina molt fina) i no ramificades que viuen sobre sediments presenten un tipus de moviment que els serveix per evitar 2 Alejandro Batlle Sitges ser colgats pel sediment que s'hi va dipositant. Es creu que aquest moviment és degut a l'acció de microfibril·les que, fora de la paret de mureïna, estan enrotllades sobre el filament. La seva acció produeix ondulacions que, interaccionant amb el substrat, són causa d'un moviment de rotació i, alhora, de translació.
Ecologia - Sòls: “merda de bruixa” o Nostoc. Es produeix quan hi ha humitat. Té una gelatina que conté les cèl·lules i s’infla amb l’humitat.
- Rius, rierols, sobre pedres: Rivularia, Nostoc - Fangs i parets humides: Phormidium - Sobre algues i molses: Merismopedia - Aigües sulfuroses i termals: Oscillatoria, Mastigocladus - Plàncton i Néuston: blooms i eutofització. Toxicitat de l’aigua (riu verd) Anabaena i Microcystis - Roquissars litorals: Nostoc, Rivularia, Oscillatoria - Salines: Lingbya, Phormidium - Simbiosis: Anabaena en Azolla (falguera d’aigua), Nostoc en briòfits, Líquens Cal tenir en compte que van colonitzar la terra sencera, per tant estan molt ben adaptats.
Blooms Creixement massiu de fitoplàncton en el mar, influencien molt en la indústria pesquera.
Utilitat Spyrulina → 60% proteïnes Porta, a més, vitaminas.
8. Algues Generalitats 1. Criteris de classificació: Composició pigmentària Substàncies de reserva Paret cel·lular Nombre i disposició de flagels Nombre de membranas cloroplàstiques … 3 Alejandro Batlle Sitges 2. Criteris ecològics - Concentracions salines Dulciaqüícoles Salobroses Marines -Acidesa de l’aigua Acidòfiles Neutròfiles Basòfiles -Comunitat Plantòniques (arran de l’aigua) Neustòniques (pel·lícula sobre l’aigua) Bentòniques (fixades al sòl) -Concentració de nutrients Oligotròfiques (pocs nutrients) Eutròfiques (molts nutients) -Zona litoral Supralitoral: Zona d’esquitxos. Algues resistents a la dessecació Mediolitoral: Entre la marea alta i la baixa. Algues molt importants econòmicament Infralitoral: Zona on les algues que hi viuen estan sempre submergides Circalitoral: On només hi arriba el 5% de la llum -Llum Fotòfiles: molta llum Esciòfiles: poca llum Anomenem Zona Fòtica a la zona on poden viure les algues (màxim 200m) -Moviments de l’agua Lòtiques: en moviment (rius o mar) Lèntiques: aigües amb poc moviment Divisió Pirròfits (o Dinoflagel·lats) - Organismes unicel·lulars plantònics (microscòpics) - Juntament amb les diatomees són els principals productors primaris del mar - Hi ha espècies sense cloroplasts (heteròtrofs) - Pigments: clorofil·la a i c, β-carotè i xantofil·les - Substàncies de reserva: midó i lípids - Paret cel·lular de cel·lulosa rígida, anomenada Teca. Està fomada per plaques poligonals normalment ornamentades. Estan dividides en dues parts: 4 Alejandro Batlle Sitges o solc ecuatorial (Cíngul) → flagel que no surt mai o solc longitudinal (Sulcus) → flagel que si que surt. Fa el moviment de rotació i els impulsos.
Diversitat Ceratium sp.: té prolongacions (banyes). És una adaptació de flotabilitat. Això és perquè busquen més llum.
Alexandrium sp.: produeix toxines (saxitoxina). És una de les causants de la marea roja, que és tòxica.
Noctiluca scintillans: no té paret cel·lular, és una excepció. Produeix marees roges, però no és tòxica. És bioluminescent.
Divisió Crisòfits: Diatomees - Són productors primaris - Són organismes pluricel·lulars i colonials - Presenten una coberta de sílice (SiO2) ornamentada anomenada Frústrul. Té dues valves: o Superior: epiteca o Inferior: hipoteca Pel rafe, que és una discontinuïtat, pot sortir el citoplasma.
El nòdul central també és una discontinuitat sense sílice.
Són dels millors bioindicadors actuals d’aigua dolça.
La majoria són plantòniques. Algunes porten un petit peduncle, anomenat epífit, i s’enganxen sobre altres algues.
Tenen un color més aviat daurat (marró) i són molt relliscoses.
No presenten flagel, però sí que en poden presentar els seus gàmetes.
En certes diatomees, una de les valves (o totes dues) presenta una fissura longitudinal, la rafe, que permet que els moviments del citoplasma i del mucus, fregant sobre el substrat, originin el trasllat de l'alga.
5 Alejandro Batlle Sitges Reproducció Per entendre la reproducció cal recordar que tenen dues valves. Una de gran que es troba a sobre: epiteca, i una de petita que es troba a sota: hipoteca.
En la reproducció les dues valves passen a ser epiteca, la de sobre. Aconseguirem així una reducció de mida. Quan s’arriba a una mida de 30x de la mida originària, passem a la reproducció sexual.
Sentit de la reproducció sexual: - Recombinació - Crear zigots de resistència - Recuperar la mida original L’àcid fluorhídric (HF) mata les diatomees.
Algues verdes: Cloròfits - Són importants evolutivament parlant. D’aquí provenen les plantes, ja que tenen clorofil·la a i b.
- Tenen 2 o 4 flagels llisos isocontes (iguals) - Tenen una gran diversitat morfològica i reproductiva - Són majoritàriament d’aigua dolça - Tenen paret cel·lular de cel·lulosa i pectina (algunes amb carbonats) Diversitat ∞Unicel·lulars: Chlorella sp.: immòbil Closterium sp.
Chlamydomonas sp.: en tolls Cosmarium sp Totes les unicel·lulars són d’aigua dolça ∞Colonials mòbils 6 Alejandro Batlle Sitges Volvox presenta una gran especialització ∞Colonials immòbils Pediastrum presenta divisió de treball. Les de fora i les de dins són diferents i realitzen tasques diferents.
Scenedesmus es desplacen amunt i avall per flotabilitat (densitat) Hydrodyction forma xarxes que suren ∞Filamentosos Spirogyra sp.: són cèl·lules grans amb hèlixs de cloroplasts. Es reprodueix per ponts de conjugació Zygnema sp.: un altre tipus de cloroplast Cladophora sp.: és ramificada, amb el colroplast reticulat. És rasposa, sembla un fregall, i la trobem tant en aigua dolça com en salada. Produeix eutrofització.
Ulothrix sp.: cloroplast acintat (doblegat pels extrems com si fos una grapa) ∞Laminars i pseudoparenquimàtics Ulva sp.
Enteromorpha sp.: té forma de budell Ambdues es troben al litoral i són grans indicadors de mars eutròfics 7 Alejandro Batlle Sitges Codium sp: presenta divisió dicotòmica Invasora: Caulerpa taxifolia, tòxica invasiva que destrueix els camps de Poseidònia oceànica Utilitats cloròfits Chlorella → 60% proteïnes Feòfits o algues brunes - Algues marines d’aigues fredes - Pigments: clorofil·la a i c, carotens i fucoxantina.
- Substància de reserva: Crisolaminaria - Paret cel·lular de cel·lulosa, recoberta per alginats, que protegiesen de la desecació Exemple: Laminaria sp.
Presenta veritables teixits, i són molt grans per fotosintetitzar més Utilitats Kombú → consum humà Cal mencionar especialment els boscos de Kelp. Són boscos d’algues brunes i la segona zona del mar en quant a productivitat primària.
Divisió Rodofits - Algues marines d’aigües càlides - Pigments: clorofil·la a, carotens, ficobilines - Substància de reserva: midó de les florídies - Paret de cel·lulosa amb una capa externa de pectina i ficicol·loides (agar i carragenina) - Reproducció sexual sense cèl·lules flagel·lades - Cicle vital trigenètic (rep. Sexual més complexa que hi ha) - Les trobem a les màximes fondàries, a zones fins i tot amb poca llum Exemples: 8 Alejandro Batlle Sitges Rissoella sp.: la trobem al medioliteral mediterrani. Està arrissada de les vores Gelidium sp.: es cultiva per produïr agar i carragenina Porphyra sp.: la meitat de la població mundial en menja Utilitats Gel·lificants i espessidors Porphyra sp.: Nori (comestible) 9. Briòfits Les algues de colorofil·la a i b passen a fer una vida més terrestre, especialitzen els teixits i no els fa falta fer un embrió de resistència (embriòfits).
Crimpògames: sense flor → algues, briòfits, falgueres… Cormòfits: inclouen plantes amb flor i part de les planyes sense flor. Tenen arrel, tija i fulla.
(Evolució: primer adquireixen embrió, després corm i després flor) Generalitats - Cicle amb alternança de generacions - Formació d’òrgans sexuals pluricel·lulars: Arquegonis i Anteridis 9 Alejandro Batlle Sitges - Encara no tenen corm ni teixits vasculars Cicle Una espora n germina i dóna una fase filamentosa, que s’anomena protonema. Aquesta és la generació de gametòfit, i presenta gametangis.
Per altra banda, l’anteridi i l’arquegoni formen una ovocèl·lula, que formarà un zigot, i seguidament un embrió, que es forma dins l’arquegoni creixent cap a baix (peu) i cap a dalt forma una càpsula on, per meiosi, es formen les espores, la generació esporòfit, que viu damunt el gametòfit.
Són dues genracions heteromòrfiques.
Esporòfit i gametòfit Diversitat 10 Alejandro Batlle Sitges Són bons indicadors de biodiversitat, concretament de la salud dels ambients humits. Cal mantenir les molses del sotabosc mediterrani, ja que sense no hi hauria bosc (una pluja de tardor sobre un sòl sense molsa deixa el sòl un).
Sphagnum sp.: Molsa protegida. Gràcies a ella existeix la torba (“terra vegetal”). No es pot collir! Va creixent i per la part de sota va morint. Això crea gran quantitat d’energia (a Irlanda es feia servir de calefacció!).
Té propietats antibacterianes 10. Criptògames vasculars La part feta de “fulles” de l’esporòfit en realitat és una sola fulla, la tija és un rizima subterrani paral·lel al substrat i té un pecíol. El nervi s’anomena caqui, i cada “fulla petita” pinna, que pot tenir subdivisions, les pinnules.
El gametòfit el trobem enterrat sota terra, és molt petit.
Cicles - Cicle d’una criprògama vascular isospòrica (1 sol tipus d’espora) És gairebé igual que el dels briòfits.
Comencem als sorus, els esporangis darrera les falgueres, que tenen forma de sonall. Aquests tenen un anell de cèl·lules mortes amb parets cel·lulars egruixides i són higroscòpiques. Quan el temps és sec surten les espores amb un mecanismo molt concret. Com que fa sec, l’anell es desseca i tiba, es trenca deixant sortir les espores i, a més, propulsant-les.
11 Alejandro Batlle Sitges Aquestes espores germinen i dónen lloc al gametòfit tal·lós, amb els dos sexes, anteridi i arquegoi.
Aquí es farà la fecundació, que dóna lloc al zigot. Aquest es desenvolupa en forma d’embrió i dóna lloc a l’esporòfit.
- Cicle d’una criptògama vascular heterospòrica (2 tipus d’espores) En aquest cicle, l’esporòfit fa dos tipus d’esporangis, per tant, dos tipus d’espores: la micròspora i la megaspora. Aquestes generen dos gametòfits diferents.
El gametòfit masculí es troba dins la micròspora, i el gametòfit femení dins la megàspora. La megàspora s’esberla i surt una mica el gametòfit. La micròspora deixa anar espores. La unió de ambdues produirà el zigot.
S’assembla al cicle de les plantes en flor. A les plantes el gametòfit masculí està dins el grà de pol·len i el femení dins el gineceu.
Diversitat Selaginella sp.: la trobem al Pirineu, està protegida. Entre que es forma l’espora i fa el gametòfit passen 6-7 anys (taxa reproductora lenta) Polypodium sp.
Ceterach sp.: és important a nivell ambiental. Colonitza tots els murs artificials.
Equisetum És isospòrica, les espores les trobem a l’estròbil, la càpsula allargada que hi ha al final de la branca fèrtil.
Té dos tipus de branca. Les verdes fan la funció de tija fotosintètica i les altres de tija reproductiva.
Conté tiaminasa, que afecta molt als animals i trenca la Vit B1, cosa que dóna fragilitat.
11. Les plantes amb flor 12 Alejandro Batlle Sitges Juntament amb les criptògames vasculars es caracteritzen per: - Adaptació al medi terrestre - Homeohidres - Impermeabilització superficies externes - Transpiració (estomes) - Organització cormofítica (arrel, tija, fulles) - Màxima diversificació de teixits vegetals Teixits assimiladors (parènquimes) Teixits de sosteniment Teixit absorbent (rizodermis) Teixits epidèrmics Teixit vascular (xilema i floema) La Rel Radial, de creixement il·limitat i fototropisme negatiu. És diferent de la tija, es diferencia a partir del Coll de l’arrel.
Distingim diferents parts: - Zona de ramificació o Regió suburosa - Zona pilífera, amb pèls radicals (rizodermis): pèls superficials que augmenten la superficie d’absorció (absorbeix aigua i sals minerals) - Zona d’elongació: creixement, multiplicació de cèl·lules molt ràpid per mitjà de mitosis, cosa que provoca que de de vegades no tingui temps de formar paret.
Està protegida per l’última part, la caliptra o piloriza, una caputxa de cèl·lules mortes.
Tipus de sistemes radicals: - Axonomorf o pivotant: creixement amb un eix principal, i les ramificacions menys importants (Pi) - Fasciculat: Es mor l’arrel principal quan germina la llavor. Totes les arrels tenen la mateixa importancia (Gespa) Modificacions: -Arrels reservants o napiforme: són les arrels de les plantes vivaces: la part aèrea pot morir cada any però la subterrània perdura. Exemple: naps, pastanagues… -Tubercle radical: arrels d’igual importància, engruixides amb substàncies de reserva: dàlies, xufles… -Arrels adventícies o caulògenes: surten a llarg de la tija per arrapar-se al substrat: heura… -Arrels xucladores o haustories: s’han adaptat a ser paràsits. Exemple: Viscum album, el vesc. Les seves arrels penetren a la víctima a nivell de branca.
13 Alejandro Batlle Sitges A casa nostra triomfa més el fet de que una planta sense clorofil·la parasiti una que sí que en té de manera subterrànea.
El cas del vesc és més difícil i necesita més adaptació. Com puja el vesc dalt l’arbre i, a més, s’hi reprodueix? Un ocell s’n menja el fruit, al defecar la llavor, els excrements s’enganxen amb un fil especial a les branques.
-Nudositats: zona inflada on hi ha un bacteri amb simbiosi, Rhizobium (la majoria de lleguminoses en tenen) La tija Part de la planta amb fototropisme positiu.
Trobem l’àpex vegetatiu o borró terminal, per on creix la planta, la gemma o borró axil·lar, i el nus, on hi ha gemmes d’on surten les fulles. Entre nus i nus trobem l’entrenús.
Tipus de ramificació - Monopòdic: una tija predominant i moltes de menor importpancia: Avet, cedre, xiperer… Fins fa poc la fusta del sistema monopòdic s’utilitzava per tot: Pals de telèfon, taulons, vaixells… van desaparèixer molts arbres monopòdics degut a aquesta explotació. Al segle XII, quan es van construïr les drassanes van desaparèixer els avets; tot just ara es comencen a recuperar.
- Simpòdic: no hi ha eix principal: roure, alzina… Modificacions - Estolons: tiges que creixen horitzontalment i van colonitzant - Suculència: emmagatzematge d’aigua - Cladodis: les fulles són punxes Ruscus aculeatus: (galzerà) no té fulles per no perdre aigua, té tiges aplanades i endurides. No te estomes i té teixits resistents. Això s’anomena Fil·locladis, són tiges en forma de fulla.
- Espines: disminueixen la superficie de transpiració.
Foto: Prunus espinosa (patxaran) L’animal només es pot menjar el fruit, no pot amb la flor i la fulla perquè es punxa IMPORTANT! Diferència entre agulló i espina: les espines tenen vasos conductors per dins, els agullons no.
14 Alejandro Batlle Sitges - Circells caulinars: tija que fa una modificació per adherir-se al substrat. Exemple: arítjol, vinya… - Bulb: la tija stà recoberta de fulles modificades - Tubercle caulinar: la tija enterra uns tubercles per passar periodes desfavorables. Exemple: patatera… Quan la patata “es grilla” estan sortint les tiges! - Rizoma: tija subterrànea. Ex: falguera, poseidonia oceanica… La Fulla És típic del mediterrani tenir l’anvers i el revers diferent, ja que protegeixen els estomes amb pèls.
Tipus Cotilèdons: primeres fulles que es formen al germinar la llavor. Quan tenen una morfología definida s’anomenen Nomofil·les.
Catafil·les: fulles que protegiesen la tija. Exemple: ceba.
Antofil·les: fulles que s’han transformat en peces florals Bràctees: fulles modificades que acompanyen les flors. Per fer-les més visibles, pol·linitzar, ajudar a dispersar el pol·len i les llavors… Les plantes que viuen en llocs pobres en nitògen poden arribar a ser carnívores. Exemple: la fulla es parteix en dues, per poder tancar i atrapar animals. Ex: Dionea A Catalunya existeix Drosera, apareix on hi ha poc nitrògen. Tenen tentacles enganxifosos que es tanquen En llocs tropicals trobem Nepenthes. La planta fa una bossa on hi ha un suc digestiu i té estructures perquè no es pugui tornar a sortir.
Fil·lotaxi i peces accessòries 15 Alejandro Batlle Sitges En roseta basal: distància entre nusos molt petita, tija molt petita. Ex: Agenciana acaule Les gramínies tenen la fulla sense pecíol, la tija s’ajunta amb la fulla i es diu beina.
La lígula no té funció, però ens serveix per saber de quina planta es tracta.
Simples i compostes Les fulles poden ser simples o compostes.
Les comportes fan l’efecte de ser moltes fulles juntes. Un folíol és cada una de les peces de la fulla composta. Ex: julivert, trébol, api… Es veu clarament quina és composta perquè té un pecíol gruixut. Per distingir folíol de fulla hem de mirar les gemmes auxilars, ja que només en tenen les simples.
La flor El gineceu està forma per peces que s’anomenen carpels. La part de baix inflada s’anomena ovari, l’allargada estil i la “boca” estigma.
L’androceu, la part masculina, està format per estams. Cada estam està format per un filament i l’antera, on trobem el pol·len.
L’antera es troba dividida en dues teques, i dins de cada teca trobem dos sacs polínics.
Quan arriba l’època favorable per pol·linitzar, desapareixen els tabics que separen els sacs polínics i els dos sacs s’uneixen. El grà de pol·len germina i forma el gametòfit masculí, format per la cèl·lula vegetativa i la cèl·lula espermàtica. Té una paret molt resistent anomenada exina.
(Segueix sent un grà de pol·len, però no una micròspora).
Un cop el grà de pol·len es col·loca a l’estigma té un tub pol·línic, per on es desplacen dos gàmetes masculins, 16 Alejandro Batlle Sitges formats gràcies a la divisió de la cèl·lula espermàtica.
Gineceu Dins el gineceu trobem els primordis seminals.
Trobem el megaesporangi (nucel·la) protegida per taguments, deixant una obertura o micròpil, per on entra el tub polínic.
El funicle és per on s’enganxa el primordi amb l’ovari.
La unió del primordi seminal a la paret ovàrica s’anomena placentació.
La nucel·la produeix megàspores, tres de les quals degeneren, i en queda una de sola. Aquesta generarà el gametòfit femení. Aquest té a la part del micròpil dues cèl·lules sinèrgides, a la parto posada tres cèl·lules antípodas u al centre dos nuclis polars.
Moltes vegades al gametòfit femení se l’anomena sac embrionari pluricel·lular.
Fecundació Arriba el grà de pol·len amb el tub polínic i entren dins el sac embrionari els dos gàmetes masculins. Un fecunda l’ovocèl·lula i l’altre es fusiona amb els dos nuclis (doble fecundació).
L’embrió inicia el creixement a partir d’un zigot 2n.
Els nuclis polars + el gàmeta en les angiospermes fan l’endosperma 17 Alejandro Batlle Sitges secundari (3n) La llavor i el fruit La llavors és la transformació del primordi seminal.
Quan es fecunda el primordi seminal també canvia l’ovari, i es forma el Fruit El mesocarp produeix sucres i l’endocarp són sucres endurides, la llavor és dins.
Inflorescències Les inflorescències són agrupacions de flors. En trobem de diferents tipus: - Raïm (racimo): eix amb les flors pedunculades - Espiga: igual que el raïm però sense peduncular - Espàdix: espiga amb l’èlix engruixit (blat de moro) - Capítol: eix aplanat amb flors sense peduncular Flors tubuloses + flors libulades. No hi ha sèpals, sinó bracteas, fulles que acompanyen la flor o inflorescencia (carxofes) - Umbel·la: eix del qual surten radis de flors 18 Alejandro Batlle Sitges El fruit Els fruits simples són els que provenen d’una flor Carnosos: - Drupa: un exemple és l’ametlla (la cloaca és l’endocarp) - Baia: l’endocarp és semblant al mesocarp (molt sucós): tomàquet, raïm, kiwi… - Hesperidi: endocarp separa el mesocarp (teixit blanc): cítrics Secs: - Llegum: fruit monocarpel·lar (només té una sutura, l’altre és el nervi de la fulla) - Síliqua: dos carpels - Núcula: roure, castanyer, faig… - Aqueni: volen! Multiples i Infructescències: - Polidrupa: mores - Siconi: inflorescencia convertida en fruit: figa - Eteri: modifica una part que no són els carpels, el receptacle floral. Cada piquet són petits aquenis. Ex: maduixa.
Pol·linització Al·logàmia Pol·linització creuada i fecundació entre individus genèticament diferents - Estil/estigma com a filtres: autoesterlitat i incompatibilitat genètica.
19 Alejandro Batlle Sitges - Dicogàmia: uns maduren abans que els altres: proteràndria (primer madura la part masculina i deprés la femenina) i proterogínia (a l’inversa).
- Hercogàmia: presència de mecanismes o dispositius especials que impedeixen l’autopol·linització.
o Heterostilia: els estams són curts, o l’estigma és curt (l’insecte arriba a un nivell, per exemple als estams…però no arriba a tocar l’estigma per pol·linitzar) Autogàmia 1. Producció de llavors en individus aïllats - Plantes pioneres - Males herbes - Flores insulars - Ambients extrems amb escassos pol·linitzadors (alta muntanya, deserts) 2. Flors tancades o clistògames 3. Com alternativa si no es dona al·logamia Zoogàmia Els animals que duen a terme la zoogamia s’anomenen animals antòfils.
Es fan servir: - dispositius de reclam - estructures especialitzades - mecanismes especialitzats - productes atractius -Pol·len -Nèctar Anemogàmia Es produeix en: - Estrats superiors dels boscos - Poblacions grans i exposades al vent (sabanes, estepes…) - Absència d’animals antòfils (deserts, alta muntanya…) - És rar en selves tropicals 20 ...