TEMA 8 Àrees monetàries òptimes i l'experiència europea (2013)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Economía - 2º curso
Asignatura Integració Econòmica
Año del apunte 2013
Páginas 5
Fecha de subida 14/04/2016
Descargas 15
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 8: Àrees monetàries òptimes i l’experiència europea 1. Què és la Unió Europea? És un sistema d’institucions internacionals que es va originar l’any 1957 i que ara representa 27 països europeus a través de:      Parlament Europeu: escollit pels ciutadans dels països membres.
Consell de la Unió Europea: escollit pels governs dels països membres.
Comissió Europea: poder executiu.
Tribunal de Justícia: interpreta les normes europees.
Banc Central Europeu (BCE): dirigeix la política monetària.
Per ser membre de la Unió Europea, un país ha de: 1) Tenir baixes barreres que limitin el comerç i els fluxos d’actius financers.
2) Adoptar regles comunes per a l’emigració i immigració per facilitat la circulació de persones.
3) Establir normes de seguretat laborals comunes i normes de protecció dels consumidors.
4) Establir determinades institucions polítiques i jurídiques que siguin coherents amb la definició de democràcia liberal de la UE.
2. Què és el Sistema Monetari Europeu? Era originalment un sistema de canvi fix implementat al 1979 a través d’un mecanisme de tipus de canvi anomenat “Exchange Rate Mechanism, (ERM)”. L’objectiu era reduir la variabilitat del tipus de canvi per tal d’intentar aconseguir l’estabilitat europea.
El SME ha esdevingut una Unió Econòmica Monetària (UEM), un sistema més ampli de les polítiques econòmiques monetàries i coordinades.
El SME també ha substituït el mecanisme de tipus de canvi de la majoria dels països membres amb una moneda comuna sota la UEM.
Per ser membre del SME, un país ha de: 1) Primer adherir-se al ERM.
2) Seguidament, seguir les polítiques fiscals i monetàries fixades pel Consell de la Unió Europea i del Banc Central Europeu.
3) Finalment, reemplaçar la moneda nacional per l’Euro.
Perquè els països es van unir a la UE i al SME: 1. Per augmentar el poder d’Europa en els assumptes internacionals.
2. Per fer d’Europa un mercat unificat: lliure comerç, lliure circulació de fluxos d’actius financers, lliure migració de persones.
3. Per fer Europa políticament estable i pacífica.
Perquè es va crear una moneda única, l’Euro: 1. Per unificar el mercat: es creia que hi hauria una major integració de mercats i major creixement econòmic.
2. Estabilitat política: creença de que la moneda única faria els interessos polítics més uniformes.
3. Creença que la influència alemanya sota el SME seria més moderada.
4. Eliminar la possibilitat de devaluacions i revaluacions: no es podria fer ja que perjudicaria a altres països (perquè s’incrementaria la competitivitat del país).
3. Història de la creació del SME.
1944: Es signen els acords de Bretton Woods, que consistía en establir una paritat fixa del dòlar amb l'or i canviar altres tipus de moneda per dòlar.
1979: Creació de l'SME.
1971: Ronald Reegan suspen la convertibilitat de dòlar a or Així, totes les divises passen a ser fiduciaries i a deixar de fluctuar conjuntament, el que implica una possible major producció de diners, per tant una devaluació de les monedes i com a conseqüència una disminució de l'estabilitat pressupostària.
1979-1993: l'SME defineix la fluctuació del tipus de canvi en +/- 2,25% (Espanya, Portugal, Regne Unit (fins 1992) i Itàlia (fins 1990) +/-6%) Per prevenir l'especulació, s'apliquen alguns controls d'intercanvi per limitar el comerç de divises, però en 1987 - 1990 aquests controls es treuen per tal que la UE sigui un mercat comú.
També es va desenvolupar entre els membres del SME un sistema de crèdit per prestar a països que necessitaven actius i monedes i que estaven en alta demanda.
Però a causa de les diferències en les polítiques monetàries i fiscals, els mercats participants comencen a comprar actius alemanys (per tenir taxes d'interès més altes) i comencen a vendres al SME.
Al 1993, es redefinex el mecanisme del tipus de canvi i es permeten bandes de fluctuació de +/-15%, per tal de deixar que altre monedes es devaluïn en relació al deutschemark Com a resultat, GB va deixar l'SME al 1992 i va permetre a la lliura flotar contra altres monedes europees.
Però, finalment, cada membre del SME adopta les mateixes polítiques fiscals i monetàries i convergeixen en les taxes d'inflació (i l'especulació es para o va més lenta) 4. Polítiques de la Unió Europea.
ACTA ÚNICA EUROPEA (1986): És un tractat internacional signat pels 12 països membres que en aquell moment constituïen la CEE. Va contribuir a la institució de la Unió Europea 5 anys després. Recomanava que moltes barreres al comerç, als fluxos d’actius financers i a la migració fossin eliminades, fet que es va produir al 1992.
TRACTAT DE MAASTRICHT: Proposat al 1991 i signat al 1992, va ser concebut com la culminació política d’un conjunt normatiu format per tractats preexistents.
Criteris establerts a la UE per avaluar els països candidats a entrar a l’euro:  INFLACIÓ: En el moment, no supera en més de 1,5% la mitjana de les inflacions dels tres països de la UE menys inflacionistes.
 TIPUS D’INTERÈS A LLARG TERMINI: No pot superar el 2% dels països menys inflacionistes (mateixos que abans).
 DÈFICIT PÚBLIC: Els seus ingressos financers no poden superar el 3% del seu PIB. (Si les despeses totals > ingressos corrents, aquesta diferència es paga amb ingressos financers, que són l’anomenat dèficit públic).
 DEUTE PÚBLICA: No pot superar el 60% del PIB. (És l’stock del dèficit públic).
 El país que vulgui la divisa única, haurà d’haver estat al menys 2 anys a l’SME d’una manera estable.
A més, es va signar un “Pacte d’Estabilitat i Creixement” que establia que un cop un país tingués l’euro, havia de mantenir els criteris del dèficit i la deute pública per tal de garantir l’estabilitat i el creixement a la Unió.
L’euro va ser adoptat al 1999 i el mecanisme de tipus de canvi anterior, l’SME, va quedar obsolet.
Es va crear un nou tipus de mecanisme de canvi: l’SME 2. Es un mecanisme actualment existent de fluctuació entre l’euro i altres divises dels estats que no formen part de la Unió Europea.
Diferència SME i Unió Monetària? A la Unió Monetària existeix realment una paritat central mentre que l’SME es una zona de fluctuació, és a dir, que a la UM no hi ha bandes de fluctuació.
5. Zones Monetàries Òptimes.
La teoria de les zones monetàries òptimes estableix que perquè una zona monetària sigui òptima ha d’estar molt ben integrada econòmicament. Ha de tenir 8 característiques: 1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
Flexibilitat de preus i salaris.
Mobilitat de factors (inclòs treball).
Integració del mercat financer i bancari (Unió Bancària).
Grau d’obertura econòmica.
Diversificació en l’estructura de producció i consum.
Similitud en els tipus d’inflació.
Integració fiscal.
Integració política.
+ Importants Tenir un tipus de canvi fix implica beneficis i costos per als països.
ELS BENEFICIS són que s’evita la incertesa i els costos de transacció internacional que impliquen els tipus de canvi flotants (Eficiència Monetària Guanyada).
Per a un país es beneficiós si:    El comerç entre el país i els membres de la mateixa moneda és extens, ja que s’evitarien els costos de transacció.
Els actius financers fluctuen lliurement entre ells, perquè reduiria la incertesa sobre la taxa de retorn.
Les persones emigren lliurement entre els països, perquè reduiria la incertesa sobre el poder adquisitiu dels salaris.
En general, com més grau d’integració econòmica, més eficiència monetària guanyada.
Quan es considera que inserir-se en el tipus de canvi fix provoca beneficis pel país, es considera que els membres del sistema volen mantenir els preus estables (no existeix la variable inflació entre els membres) i que estan compromesos amb el sistema (que no l’abandonaran ràpidament).
ELS COSTOS consisteixen en que el país perd la seva pròpia política monetària i l’ajustament automàtic del mercat en canvis en la demanda agregada (Pèrdua d’Estabilitat Econòmica).
Si un cop el país s’ha unit a l’euro, veu que la seva demanda agregada pot caure;  Els preus relatius tendiran a caure fet que conduirà a altres membres a augmentar la seva demanda agregada si la integració econòmica és extensa, de manera que la pèrdua econòmica no serà tan elevada.
 Els actius financers o de treball emigraran a altres àrees amb retorns o salaris més elevats si la integració econòmica és extensa, de manera que la pèrdua econòmica no serà tan elevada.
En general, com més grau d’integració econòmica, menys pèrdua d’estabilitat econòmica.
6. La Unió Europea és una zona monetària òptima? Per saber-ho s’hauria de veure si la UE compleix algunes necessitats o requisits bàsics: Grans volums de comerç en relació al PIB entre països: La majoria dels membres de la UE exporten entre un 10% i un 20% a la resta dels membres sobre el seu PIB. Es considerable si es compara que la UE exporta un 2% a EEUU. Però, el comerç entre regions d’un mateix país es molt més gran que entre països.
Igualtat de preus entre països: Si es produïa la integració econòmica, se suposava que els preus de béns i serveis entre països serien gairebé igual, però realment, el preu del mateix cotxe BMW varia un 29,5% entre mercats britànics i holandesos.
Grans quantitats d’inversió financera estrangera i inversió directa estrangera en relació a la inversió total: Hi ha evidències que els actius financers van poder moure’s més lliurement a la UE entre 1992 i 1999. Se sap que la mobilitat de capital sense mobilitat laboral pot fer més gran la pèrdua econòmica. La pèrdua d’actius financers a un país sense perdre força laboral, podria reduir més la producció i augmentar l’atur.
Gran quantitat de migració entre fronteres en relació a la força laboral total: Hi ha poca evidència de què hi hagi molta migració entre països, pel fet de tenir una gran diversitat d’idiomes i cultures. També es mostra a través de la taxa d’atur, que es molt diferent entre els diferents països d’Europa.
7. Diferències i semblances entre països UE.
SEMBLANCES: Hi ha un volum alt de comerç intraindustrial en relació amb el volum total.
DIFERÈNCIES: el nord dels països europeus tenen un nivell més alt de capital físic per treballador i mà d’obra més qualificada que els països del sud.
...