Capítol 2 (2014)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Introducció Ciència Política
Año del apunte 2014
Páginas 7
Fecha de subida 25/11/2014
Descargas 4
Subido por

Descripción

Resum del capítol 2

Vista previa del texto

Tema 2: Comportament electoral En aquest capítol tractarem d’explicar el comportament electoral dels ciutadans:    La posició que ocupa l’individu en l’estructura de la societat, “ Posició social i vot” Les conviccions que mantenen aquests individus, “ Valors polítics i vot” Les circumstàncies específiques que es viuen en el territori i en el període en el qual es desenvolupen unes eleccions, “ Context electoral i vot” 2.1 Posició social i vot Els individus voten un partit com a conseqüència de la posició que ocupen en l’estructura social del seu país. El fet que un ciutadà sigui de classe obrera o burgés; que sigui catòlic, protestant... Tots aquests fets col·loquen el ciutadà col·loquen el ciutadà en un lloc determinat de l’estructura social del país. I fent-ho, varia la perspectiva amb la qual l’individu mira cap al mon, cap a la política i cap a les eleccions.
I és clar això varia el vot d’aquests ciutadans.
Les societats que coneixem estan dividides en diversos bàndols. En el camp de la Ciència Política, s’anomena “clivella” a la divisió de la societat en diversos bàndols. Hi ha països on la divisió es produeix entre obrers i burgesia, i diguem que hi ha una “clivella de classe”. N’hi ha d’altres on és entre catòlics i protestants, i diríem que hi ha una “clivella de denominació religiosa”. En un país on hi ha una clivella de classe, hi ha moltes possibilitats que els obrers hagin creat un partit polític i la burgesia un altre. I en un país on hi ha una clivella de denominació religiosa ( per exemple entre catòlics i protestants), hi ha moltes possibilitats que els catòlics hagin creat el seu partit polític i els protestants el seu.
Així doncs, els partits polítics solen ser la creació d’un dels bàndols de la clivella.
I per això els individus que pertanyen a aquell bàndol acaben percebent aquell partit com a propi; aquest lligam emotiu entre un partit i un bàndol de la clivella s’anomena “alienament”. Els alineaments són bàsics perquè són molt bons predictors del vot. Les principals clivelles que hi ha en les democràcies occidentals avançades són la clivella de classe social, la clivella de denominació religiosa, la clivella urbà-rural i la clivella d’origen.
2.1.1. La Clivella de classe social Totes les democràcies occidentals avançades tenen una estructura social dividida en classes socials. D’una banda hi ha la classe obrera i d’altra la burgesia. La influència que exerceix la clivella de classe social és el que anomenem vot de classe. El vot de classe pressuposa l’existència de partits obrers i de partits burgesos. També pressuposa l’existència d’uns forts alineaments dels obrers amb els partits obrers i dels burgesos amb els partits burgesos.
Els politòlegs han descobert que el vot de classe s’ha anat debilitant durant els darrers cinquanta anys. Hi ha quatre causes per aquest debilitament. En primer lloc, el vot dels obrers és cada dia més pensat i menys mecànic, segurament a causa de la major formació i mobilitat ocupacional. En segon lloc, s’han escurçat les diferències entre classes. En tercer lloc, ha aparegut una nova classe social composta principalment de professionals del sector de serveis amb un alt nivell d’estudis, amb bones condicions laborals i econòmiques, i amb alineaments molt diferents als de les dues classes anteriors. I en quart lloc, les campanyes dels partits han deixat d’apel·lar només a la seva classe social. O per dir-ho d’una altre manera, els partits han adoptat estratègies interclassistes.
2.1.2 La clivella de denominació religiosa La majoria de les societats occidentals estan dividides en diferents comunitats definides per la denominació religiosa. En una versió rigorosa de la clivella de denominació religiosa, només hi hauria clivella quan la societat estigués fracturada en dues o més denominacions religioses. No obstant això, també s’ha popularitzat una altra versió d’aquesta clivella en la qual s’obvia la paraula “denominació” i passa a anomenar-se “clivella religiosa”, S’aplica als països on només hi ha una denominació religiosa ( com els països llatins o els escandinaus) i divideix la societat en funció del nivell de religiositat.
2.1.3 La clivella urbà-rural En alguns països, hi ha una forta divisió entre les zones rurals i les zones urbanes, la qual cosa dóna lloc a una clivella urbà-rural. Als països escandinaus és on més s’ha detectat aquesta clivella. A imatge de les altres clivelles, hi ha partits alienats amb els sectors rurals i partits alienats amb els sectors urbans. I cada partit té més implantació electoral en el “seu” territori. A Espanya ( però també en altres països que no apareixen aquí com França i Rússia) no s’aprecia cap diferència substancial.
2.1.4 La clivella d’origen La clivella d’origen pot adoptar tres versions diferents segons la societat: la versió belga ( o d’origen nacional), la versió americana ( o d’origen ètnic) i la versió mediterrània ( d’origen regional o també “ centre-perifèria”).
En primer lloc, la versió belga fa referència a l’origen nacional dels ciutadans: o bé flamenc o bé való. Altres exemples europeus són Irlanda del Nord, Escòcia, País de Gal·les, Bòsnia, Catalunya i el País Basc. Fora d’Europa, els exemples es multipliquen. El comportament electoral de les dues col·lectivitats nacionals de Bèlgica és abismalment diferent. Els alineaments són el bloc: els individus només voten els seus partits i mai no voten els partits del col·lectiu nacional contrari.
En segon lloc, la versió americana fa referència a l’origen ètnic dels ciutadans: d’una banda, els blancs i de l’altra, un llarg repertori de minories ètniques ( negres, hispans, asiàtics, etc.). Aquesta també és una clivella habitual als països llatinoamericans, als països ex colonials africans, als països del nord d’Àfrica, a Oceania, etc.
En tercer lloc, en alguns països mediterranis, el conflicte d’origen es deriva d’una confrontació regional entre el centre i la perifèria. Les clivelles centre-perifèria es manifesten electoralment amb l’aparició dels partits regionals o perifèrics ( també anomenats PANE) 2.2. Valors polítics i vot En concret, veurem quina influència exerceixen sobre el vot dos valors polítics: la identificació amb un partits i la ideologia esquerra – dreta.
L’anomenat “model de Michigan” parteix de la idea que el valor polític que utilitzen la majoria d’americans per processar la informació política és el que -en el capítol I- hem anomenat “identificació amb un partit”. En conseqüència, el model pronostica que la major part de l’electorat vota aquell partit amb el qual es sent identificat. La identificació amb un partit influeix sobre el vot dels ciutadans però, a més, aquest valor polític té força estabilitat en el temps. Com a conseqüència l’individu que s’identifica amb un partit és molt probable que el vagi votant repetidament una i una altre vegada al llarg del temps. I com més temps es va reiterant aquest ritual, més difícil és que algun dia s’interrompi. A l’Europa continental, s’argumenta sovint que el valor polític que exerceix un major impacte sobre el vot és la ideologia esquerra-dreta, i no pas la identificació amb un partit. Es per això que l’anomenat “model ideològic de vot” s’ha convertit en l’explicació més reeixida del vot en aquest context geogràfic.
Que el vot depengui tant estretament de la ideologia esquerra-dreta fa que la distribució ideològica de l’electorat esdevingui una dada fonamental. També cal notar que els canvis profunds a mitjà o llarg termini en la ideologia d’un país poden construir una explicació satisfactòria de les variacions del comportament electoral.
No obstant això, tot i que en la majoria de països europeus la relació entre vot i ideologia esquerra-dreta és molt clara, també deixa clar que aquesta relació és molt més dèbil en altres països, com és el cas d’Irlanda. La causa d’aquesta anomalia irlandesa és el nacionalisme. Això passa en alguns països europeus on el nacionalisme és un valor polític rellevant i ratifica la idea que el valor polític més influent sobre el vot pot variar entre països. Pot haver-hi, doncs, un model de vot en el qual el comportament dels electors depengui d’altres valors polítics, com ara el nacionalisme o el postmaterialisme.
El model ideològic de vot pressuposa un comportament emotiu i sentimental , no pas racional. No obstant això, hi ha una revisió del model ideològic del vot que no pressuposa una motivació emotiva de l’elector, sinó una merament racional. Es parteix del supòsit que l’elector no vota com una manifestació emotiva de la seva ideologia esquerra-dreta, sinó que vota per aconseguir alguna cosa, alguna utilitat. Més en concret, el model de competència espacial assumeix que l’elector votarà seguint les passes següents:    L’elector s’autoubicarà en una escala ideològica esquerra-dreta.
L’elector avaluarà quina és la ubicació ideològica esquerra-dreta de cada partit.
L’elector votarà pel partit que minimitzi la distància entre la seva auto ubicació ideològica esquerra-dreta i la ubicació ideològica esquerra-dreta del partit.
Així doncs, la qüestió fonamental en el model de competència espacial és la distància que hi ha entre l’autoubicació ideològica de l’elector i la ubicació ideològica de cada partit. I aquesta distància és la que s’assenyala quin partit acaba votant l’elector. La distancia es manifesta de forma gràfica i el resultat és evident.
Si cada elector vota pel partit que li queda més a prop, és fàcil veure que al voltant de la ubicació ideològica de cada partit es delimita una àrea en la qual aquell partit atrau els electors que s’hi autoubiquen. És el que s’anomena l’àrea d’atracció del partit. L’area d’atracció d’un partit és tota la zona de l’escala ideològica esquerra-dreta on aquell partit és el més proper.
Cal subratllar que les amplades de les àrees d’atracció són un indicador preliminar del nombre de votants dels quals disposa un partit. Així doncs, també és fonamental sobreposar la posició ideològica de l’electorat a les anteriors arees d’atracció. Això se sol fer amb un histograma ( posar histograma) El model de competència espacial que il·lustra el gràfic mostra que el partit gris probablement tindrà més electors que no pas el negre perquè la seva àrea d’atracció està lleugerament més poblada. Un dels avantatges del model de competència espacial és que permet complementar-lo amb elements conjunturals que ofereixen millors explicacions de les variacions electorals, com per exemple, els moviments ideològics dels partits, la seva reputació, l’existència d’escàndols, el “vot útil”, la competència bidimensional, etc.
2.3 Context electoral i vot En aquesta secció ens ocuparem de veure quina influència exerceix sobre el vot el context amb el qual es troba l’elector en unes eleccions. Hi ha diverses variables: la conjuntura econòmica del moment, els candidats que es presenten, els assumptes de debat més prominents darrerament, les campanyes electorals que facin els partits, el sistema electoral que s’utilitzi en aquella convocatòria,etc.
2.3.1. La conjuntura econòmica La conjuntura econòmica d’un país pot influir en els resultats electorals. Els politòlegs han demostrat que, en general, quan la conjuntura econòmica és bona, els electors premien el govern otorgant-li el vot. Es a dir, sembla com si els electors fossin capaços d’avaluar l’encert de la gestió econòmica dels governs i atribuir-los la responsabilitat dels resultats aconseguits. Tanmateix, cal prendre en consideració 4 peculiaritats: Primer: A més de l’impacte electoral que exerceixen les magnituds macroeconòmiques objectives, també s’ha estimat el paper que tenen les percepcions subjectives dels ciutadans sobre l’evolució de l’economia. Lògicament, aquestes percepcions estan influïdes per l’economia real però també –i sobretot- per la cobertura macroeconòmica que fan els mitjans de comunicació i els líders polítics , sindicats, etc.
Segon: Això que hem anomenat “percepció subjectiva” sobre l’economia pot referir-se a “ la situació econòmica del país” o bé “ la situació financera personal” del ciutadà. És evident que les dues estan molt relacionades, però gairebé sempre una d’elles mostra una relació més estreta amb l’evolució del vot al govern. Depenent del país, es vota més en funció d’una o en funció d’una altre.
Tercer: Els electors no solen avaluar el govern prenent en consideració mèrits i errors econòmics que ja fa temps que van passar, sinó que els obliden ràpidament i l’avaluen prenent en consideració sobretot la conjuntura econòmica actual. Això és el que anomenem “miopia del votant”.
Quart: També hi ha situacions en les quals els electors no atribueixen als governs una responsabilitat directa pel que fa als resultats econòmics. Aquest és el cas, per exemple, dels governs locals, regionals i supranacionals, que no tenen competències macroeconòmiques.
2.3.2. Els Candidats L’acadèmia ha estat tradicionalment reticent a admetre una gran influència del carisma dels candidats sobre el vot dels ciutadans. Els votants dirigien el seu comportament electoral a elegir partits més que no pas a persones. En canvi, l’estereotip periodístic assumeix que els candidats tenen una gran rellevància a l’hora de decidir el vot dels ciutadans.
És cert que la correlació entre la valoració des candidats i el vot és molt sòlida, però una part molt important d’aquesta correlació es deu al fet que la valoració dels candidats que fan els electors està fortament influïda per la identificació amb el partit o per la ideologia esquerra-dreta ,etc. Una vegada s’ha “netejat” la valoració dels candidats, extraient-hi els components partidistes, ideològics, etc, la correlació entre el vot i aquesta valoració “neta” del candidat disminueix molt.
2.3.4. Els assumptes de debat polític.
Un antecedent contextual del vot és l’impacte que hi exerceixen els assumptes de debat polític –allò que els anglosaxons anomenen “issues”. Durant la campanya, i sobretot durant la precampanya, els partits, els mitjans de comunicació, i els grups d’interès en general, introdueixen en el debat polític determinants assumptes d’actualitat. Els assumptes estrella seran uns o altres en funció de quin sigui el context en el qual tingui lloc les eleccions. Hi poden haver molts i diferents assumptes de debat que acabin influint conjunturalment en el vot dels electors.
Quan un elector vota no pas en funció de factors estables, sinó en funció de l’acord o desacord amb un partit entorn d’algun d’aquests temes de debat, es diu que aquest elector vota temàticament. El vot temàtic assumeix que el ciutadà té una opinió sobre aquest assumpte de debat, que hi està interessat i que coneix la posició dels partits sobre aquest assumpte. També hi ha condicions que dificulten el vot temàtic, com ara el bipartidisme o la manca de diversitat en el posicionament dels partits.
En canvi, altres experts defensen que els antecedents contextuals del vot que hem mostrat en aquesta secció adquireixen cada dia més rellevància en els països avançats. Això seria així perquè les causes del vot relacionades amb la posició social i els valors polítics estan en crisi. Els electors es senten menys identificats amb els partits i que la ideologia esquerra-dreta condicionada cada vegada menys a la tria electoral.
2.4. Un model general del Vot La influència dels factors contextuals tanca una cadena d’influències sobre el vot que hem anat desgranant en aquest capítol II. Les causes del vot estan interrelacionades, de manera que es produeix un complex procés de causació del vot, en el qual la posició social condiciona els valors polítics, i aquests valors polítics condicionen l’avaluació que el ciutadà fa del context electoral. Al final d’aquest procés, totes les causes conjuntament acaben decantant el vot. Aplegant totes aquests processos tenim el que anomenem un model general de vot, que explicita les parts més importants del procés de causació de vots.
...