Tema 7 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Zoologia
Año del apunte 2014
Páginas 14
Fecha de subida 02/11/2014
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

7. CNIDARIS SEGUIM LA TEORIA DE L’ARQUICELOMAT EUMETAZOA (METAZOUS TISSULARS) SINAPOMORFIES Tenen una matriu extracel·lular amb col·lagen de tipus IV. Apareix una làmina basal que separa el teixit epitelial del conjuntiu. En fixar-se les fibres de col·làgena s’aconsegueixen teixits autèntics a diferència de les esponges.
Hi ha presència de sinapsis.
La gastrulació dóna dues capes germinals primàries com a mínim: l’ectoderma i l’endoderma. Es forma una cavitat digestiva (amb cèl·lules endodèrmiques) que secreten exoenzims a l’exterior (digestió externa).
CARACTERÍSTIQUES DEL PHYLUM Els cnidaris són un fílum monofilètic. Trobem pòlips i meduses; són metazous tissulars (Eumetazous); diblàstics, dins de “Radiata”; carnívors, marins (la majoria) o d’aigua dolça, amb reproducció asexual i sexual. Trobem unes 11.000 espècies actuals.
TIPUS ESTRUCTURALS Hi ha dos tipus estructurals: els pòlips i meduses. Tant en pòlips com en meduses trobem endoderma i ectoderma i entre mig la mesoglea. Una medusa és simplement un pòlip girat a l’inrevés adquirint així capacitat nedadora.
La mesoglea (matriu gelatinosa entre l’ectoderma i l’endoderma) pot tenir o no cèl·lules. Hi ha una cavitat gastrovascular.
PÒLIP Prenem com a model un pòlip solitari. Hi ha un disc basal (zona de fixació). Hi ha la columna (que presenta la cavitat gastrovascular), i a l’extrem una boca amb tentacles al voltant.
MEDUSA Forma de paraigües. Tenim una part externa convexa que és la exumbrel·la i una part interna còncava anomenada subumbrel·la. Les dues formen l’umbrel·la. Aquesta umbrel·la a vegades pot presentar una làmina muscular anomenada vel. Quan el vel es contrau ajuda a la locomoció. Les meduses que tenen vel s’anomenen craspedotes; les que no en tenen s’anomenen acraspedotes.
El manubri és la part central on hi ha la cavitat gastrovascular i també és on es troba la boca. Aquesta boca pot presentar tentacles al voltant. La cavitat gastrovascular s’estén per la umbrel·la formant el que anomenem canals radials.
Agafem l’exemple d’un pòlip solitari (Hydra). Si fem un tall a la pell de l’animal, distingim una part interior i una exterior abans d’arribar a la cavitat gastrovascular. La gastrodermis entapissa la cavitat gastrovascular, i hi tenim cèl·lules glandulars (la digestió és intra i extracel·lular), cèl·lules mioepitelials (capacitat de contracció; a vegades tenen funció nutritiva i s’anomenen cèl·lules nutritiu-musculars) i receptors sensorials.
La mesoglea no té cèl·lules en aquest pòlip.
L’epidermis seria la capa més externa de la pell del pòlip. Hi trobem cèl·lules contràctils (anomenades mioepitelials) cèl·lules nervioses, receptors sensorials, etc.
Totes les cèl·lules nervioses acaben formant una xarxa nerviosa que s’estén per tot l’animal. Aquesta xarxa nerviosa està concentrada en gran part al voltant de la boca i de la base.
Trobem a l’epidermis un tipus cel·lular, els cnidòcits – són cèl·lules característiques dels cnidaris. Els cnidòcits són cèl·lules urticants.
Tenen a l’interior del nucli una càpsula plena de líquid urticant amb acció miolítica i hemolítica. Aquesta càpsula s’anomena cnid, i n’hi ha de molts tipus.
Veiem l’exemple d’un nematocist, una modalitat de cnid. En el cas del nematocist, trobem un filament enrotllat al voltant. El cnidòcit té un gallet (el cnidòcil) a la superfície, en forma de pèl. A continuació trobem l’opercle que tapa el cnid (deriva de la membrana citoplasmàtica). Quan toquem el cnidòcil, s’obre l’opercle i surt el filament amb líquid urticant i és injectat a la presa.
Els cnidòcits acostumen a estar als tentacles.
REPRODUCCIÓ La majoria experimenta metagènesi (diferents tipus morfològics i ecològics a conseqüència de fases de reproducció sexual i asexual dins el cicle biològic). Els pòlips es reprodueixen per fragmentació i gemmació asexualment, que donaran altres pòlips o meduses. Les meduses fan reproducció sexual i donen pòlips.
Tot i això, poden haver pòlips solitaris que presentin reproducció sexual.
Dins d’aquesta, trobem espècies monoiques (ambdós sexes), dioiques (trobem mascles i femelles) o les dues coses a la vegada .
CICLE BIOLÒGIC Poden haver modificacions del cicle. Per exemple, en Aglaura no hi ha fase pòlip (només medusa). Dóna una larva sòlida anomenada plànula, amb un epiteli ciliat.
D’aquesta larva, s’originarà una forma juvenil anomenada actínula, i després l’individu adult.
En el gènere Hydra, trobem un pòlip capaç de reproduir-se sexualment. Les gònades masculines fan espermatozous que surten de la paret i van a buscar les gònades femenines fixades a la paret. Es produirà fecundació i s’originarà un nou individu que se separarà de la mare. Poden fer també reproducció asexual.
CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS LLINATGES EVOLUTIUS – Classificació TEORIA PÒLIP Hi ha la teoria medusa, que diu que a partir de les meduses s’originen els pòlips, i la pòlip, que considera que els pòlips són els més primitius.
Segons aquesta última teoria, tenim 2 grups: els antozous i medusozous. Dins els medusozous trobarem més grups.
ANTOZOA Sense fase medusa – els més primitius segons la teoria dels pòlips. No tenen ni cnidòcil ni opercle. Els pòlips es caracteritzen perquè la boca no s’obre directament a la cavitat gastrovascular; ho fa a través d’una invaginació ectodèrmica anomenada faringe.
Tenim com a màxim dos canals o solcs ciliars anomenats sifonoglifs.
Els pòlips són solitaris o colonials. Poden tenir esquelet intern o extern. La reproducció port ser asexual o sexual, i la sexual pot ser monoica o dioica.
Trobem dos grups principals: els hexacorallia i els octocorallia. Els classifiquem així perquè tots els antozoa tenen la cavitat gastrovascular septada, però pot estar septada en números múltiples de 6 o múltiples de 8.
HEXACORALLIA Septada números múltiples de 6. Alguns dels septes arriben fins la faringe i alguns d’ells es queden a mig camí. Generalment l’esquelet és extern. Trobem grups com Actinia quina, Anemona sulcata, i formes colonials com les madrèpores Montrastaea.
OXACORALLIA Septada en números múltiples de 8. L’esquelet és intern i només tenen un sifonòglif.
Trobem grups com Corallium rubrum, Alcyonum o Gorgònia.
Tall a nivell de B – veiem la faringe al centre i els 8 septes.
MEDUSOZOA Ja tenen fase medusoide. Els cnidòcits tenen cnidòcil i opercle. Trobem 4 grups: els scyphozoa, cubozoa, hydrozoa i staurozoa. Els dos primers formen un grup anomenat acraspeda (sense vel).
ACRASPEDA – SCYPHOZOA i CUBOZOA El pòlip està reduït (estadi larvari) o s’ha perdut. Tenen ropàlies que són òrgans sensorials exclusius i complexes – són foto-quimio-estato-receptors.
SCYPHOZOA Són les clàssiques meduses oceàniques. Durant el cicle biològic hi ha un procés de gemmació anomenat estrobilació basat en una divisió transversal successiva que dóna lloc a una repetició lineal d’individus. La larva es fixa al terra, i dóna lloc a l’escifistoma (seria el pòlip larvari). L’escifistoma farà l’estrobilació: va fent gemmació en forma de discs apilats (els més madurs més a dalt) i al final s’acaben desprenent. Les meduses joves que es desprenen s’anomenen èfires i acabaran donant l’individu adult. En adults, la cavitat gastral està septada per 4 septes. Per exemple, Aurelia.
CUBOZOA La umbrel·la té forma de cub. Tenen 4 ropàlies amb ulls.
Tenen una estructura similar al vel, anomenat velàrium (penetra una part de la cavitat digestiva).
1g de la substància tòxica que tenen podria matar 60 persones.
Exemples: Carybdea i Chironex.
HYDROZOA La mesoglea no té mai cèl·lules i la cavitat gastrovascular no està septada. Les meduses són craspedotes (tenen vel).
Hi ha individus solitaris (pòlip o meduses) o poden haver-hi colònies: - - Ecologia: o Colònies bentòniques de pòlips o Colònies bentòniques de pòlips i meduses o Colònies pelàgiques de pòlips o Colònies pelàgiques de pòlips i meduses Tipus de zoides: o Homomorfes o Polimorfes Els individus de les colònies es diuen zoides. Quan tots els zoides són iguals, la colònia és homomorfa. Quan no, es diuen colònies polimorfes.
Dins els hidrozous, trobem els hidrozoides, on domina la fase pòlip. El cas del gènere Hydra, trobem només pòlips solitaris. Dins els hidrozoides podem trobar generalment colònies polimorfes (colònies amb diferents tipus de zoides, pòlips d’una colònia modificats especialitzats en una funció) – alguns d’ells tenen funció de captura i digestió d’aliment, i s’anomenen gastrozoides; altres tenen funció de reproducció que fan les gemmes i s’anomenen gonozoides.
Un altre grup dins els hidrozous són els siphonophora. Formen colònies polimorfes pelàgiques que comprenen la fase medusa i la fase pòlip conjuntament. Tenen un òrgan de flotació i una campana natatòria (és la medusa modificada). Del flotador i la campana pengen els cornidis, que són grups de zoides (gastrozoide; dactilozoides, funció de defensa amb cnidòcits; gonozoides). Els gonozoides generaran gonòfors (gemmes sexuades de la medusa) però no donaran mai meduses lliures, sempre associades a la colònia. Els pòlips d’aquest siphonophora és dioic.
Els chondrophora és un altre grup de hidrozous. És un grup de colònies polimorfes pelàgiques representades per un gran flotador que té cambres quitinoses (de quitina) plenes de gas. Aquest flotador presenta a sota un gran gastrozoide incorporat al flotador especialitzat en l’alimentació i és on trobem la boca. D’ell en pengen altres zoides, com ara dactilozoides (funció de defensa), gonozoides que formaran les gemmes que donaran la reproducció (hi ha dues fases larvàries). En general és un gran pòlip que porta la resta.
STAUROZOA Estaria al mateix nivell que scyphozoa, cubozoa i hydrozoa (és un grup de posició taxonòmica incerta).
Comprèn les meduses sèssils. Tenen forma de trompeta i es fixen al substrat per una prolongació en forma de peduncle que surt de la cara aboral de l’exumbrel·la. La boca queda a la part superior mirant cap a dalt. Tenen 8 tentacles. Es tracta d’una medusa fixa on s’ha suprimit la fase pòlip.
Sinapomorfies: - El desenvolupament contempla una larva plànula sense cilis i reptant.
Els ovaris són complexes.
Com a exemples, lucernaria, haliclystus, crateropholus.
...