Richard Wagner (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia del Arte - 3º curso
Asignatura Història de la musica en epoca moderna i contemporanea
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 05/04/2016
Descargas 1

Vista previa del texto

Singspiel: una opera que no acabava de tenir la entitat enterament de l’òpera, s’utilitzava molt al classicisme.
RICHARD WAGNER 1813-1883 Com artista romàntic exemplifica tots els aspectes del romanticisme, perquè ella mateix canvia un gènere com l’òpera, que la tatxa d’egoista. S’atreveix a encarnar en la seva pròpia figura l’artista romàntic polifacètic, no nomes es music i compositor, sinó que es poeta i filòsof. Canvia l’òpera pel drama musical.
Hem d’entendre a Schopenhauer i a Feuerbach perquè son les dues principals fonts.
Un dels conceptes mes important per Feuerbach es l’home, que passa a ser el centre de tota la seva filosofia. Acusa que la religió cristiana havia comés molts excessos com encarregar totes les responsabilitats a Deu i l’home quedava protegit per aquesta.
L’home es va separant cada vegada mes de Deu. Ell vol agafar aquesta divinitat i acostar-lo a l’home. Wagner voldrà copsar l’atenció d’aquest subjecte immanent i real que te unes necessitats emocionals. L’home es el centre de les òperes de Wagner.
L’home no pot viure sol, ha de compartir les coses amb el col·lectiu. L’home ha de confiar en la col·lectivitat.
Wagner entén el drama musica com una obra de redempció de la humanitat, per això arriba al concepte important de gesamtkunstwerk (obra d’art total). El drama es una font de coneixement i es una eina transformadora. Fusió de les diferents manifestacions artístiques en tant que cadascuna poden expressar el millor d’elles mateixes, Wagner esta sumant a l’hora de concebre l’art total, totes les arts ha de donar el màxim.
Home – col·lectivitat – sentiments El mon com a voluntat i representació, llibre que va llegir Wagner i amb el qual ell canvia la seva visió de les coses. Comparteix la seva lectura amb F. Nietzsche.
Pensen que han de revolucionar-ho tot, no nomes l’art, sinó la vida. Per això han de tenir un model a seguir per representar l’essència universal que es la voluntat, ja que es l’origen de totes les coses, es la música mateixa, tal i com diu Schopenhauer.
Llavors busquen un model que manifestes les idees de Schopenhauer, la tragèdia grega, aquesta serà la única valida per manifestar l’essència universal.
La tragèdia grega: Equilibri entre Apol·lo i Dionís. Dionís es el missatge, la veritat, el contingut; Apol·lo es la forma adequada. Aquestes dues divinitats hi ha de ser sempre, sinó no s’arriba a la purificació final.
Un element molt important es el cor perquè es l’intermediari entre Dionís i Apol·lo.
Wagner tradueix el cor en l’orquestra, aquesta fa que circuli el missatge. Això no s’havia fet fins a aquest moment perquè l’orquestra acompanyava, ara amb Wagner diu que la música te la funció del cor a les tragèdies. L’espectador reconeix l’essència d’Apol·lo.
Va néixer a Leipzig. Al 1829 estrena la seva primera obra que es una obertura orquestral. Es dedica molt a estudiar teoria musica i perfeccionar els seus coneixement. Es casa amb una actriu i al cap de tres anys es trasllada a París. Al 1841 estrena a Dresden una primera òpera a considerar, Rienzi. Al 1843 li demanen que dirigeixi l’òpera. Al cap de dos anys estrena Tannhauser. Al 1849 es trasllada a Zurich.
Es casa amb Cosima Wagner. Al 1866 s’estrena un teatre dissenyat per a Wagner, Bayreuth. Mor a Venècia.
Podríem dividir la seva obra en tres períodes: 1. Els primer anys fins al 1842. Als 17 anys comença a compondre una òpera i s’interessa molt per aquesta. Llavors compondrà La boda, que si que té èxit.
Després Les fades, La prohibició d’estimar. Llavors entrem al períodes de Rienzi, òpera influenciada per la gran òpera francesa. La que es considera com única es aquesta última òpera.
2. Període de maduresa, 1843-1851. Veiem totes les dots de Wagner. Òpera de l’Holandès errant, Tannhauser. Aquí s’adona de que han de canviar les coses en l’òpera.
3. Període de culminació. Comença a compondre l’Anell, aquesta es basa en mitologia nòrdica, compon les dues obres d’aquesta tetralogia. Llavors compon la seva gran obra que canviarà la musica del s. XX, Tristán i Isolda, que recull les idees de Schopenhauer. Reprèn la composició de la tetralogia i acaba escrivint Siegfried i el Capvespre dels deus, aquí ja sí que podem dir que aquestes obres les concep com drames i no com òperes.
La seva obra Parsifal marca la separació entre Nietzsche i Wagner.
(Wagner era antisemita) Obres:  Valkiria  Cor dels peregrins ...