UHST (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Ambientales - 1º curso
Asignatura Usos humans del sistema Terra
Profesor G.
Año del apunte 2015
Páginas 25
Fecha de subida 25/04/2015
Descargas 27

Vista previa del texto

USOS HUMANS DEL SISTEMA TERRA TEMA 1. Desenvolupament sostenible i comptabilitat macroeconòmica • Creixement econòmic i desenvolupament sostenible • Crítiques ambientals a la comptabilitat macroeconòmica • Intents de construir un PIB ecològicament corregit • Sostenibilitat dèbil i forta Indicadors monetaris i biofísics de sostenibilitat L'esquema tracta de com els economistes modelaven el sistema econòmic. Tenim per separat les famílies i les empreses. És una simplificació, normalment simplifiquem la realitat per entendre-la. Podríem afegir l'estat amb els impostos, ... En aquest esquema falta alguna cosa que la veurem més endavant, però tot i així abans es creia en aquest model cíclic. En aquest esquema apareix també el valor afegit el qual implica comprar una cosa, manipular-la i vendrela per un preu més alt. Exemple: És més fàcil comprar en un supermercat que no anar d'un lloc a l'altre comprant les diferents coses. És quan compres alguna cosa, "l'arregles" ( ho poses maco) i ho vens a un preu superior. Amb el valor afegit es paguen els salaris de la gent que treballa en una empresa. La gent ven la seva força de treball i rep un salari que després gasta.
Creixement econòmic vs Desenvolupament econòmic: • Creixement econòmic: increment quantitatiu de l’escala física (materials) de la producció de béns i serveis que són intercanviats en una societat i que es mesura pel creixement del PIB. (fer mòbils, més energia,...)Necessitem créixer en termes quantitatius.
– El creixement econòmic dels sistemes productius depèn de: • • – L’increment quantitatiu dels recursos disponibles: o Recursos materials o físics derivats de l'explotació del medi físics o produïts de manera artificial: Producció de mobles, biomassa,... Els boscos a Europa estan augmentant per l'abandonament de l'agricultura, cada cop s'utilitza menys la biomassa, la desforestació esta en disminució. Altres recursos materials són l'aigua i les mines (Xile produïa 1/3 del coure del món, llavors tenint coure podien créixer econòmicament.
o Recursos energètics derivats de l’explotació del medi físic o produïts de manera artificial: Fonts d'energia o energia primària -> Petroli, gas natural, fracking. Energia comercial --> Vent (eòlica), energia solar i nuclear. Sempre s'han de mantenir separades les energies primàries de les comercials- o Recursos de la força de treball: Depèn de la piràmide de la població, la qual esta envellint o El capital fix mòbil.
o A més a més, depèn de la transformació de recursos de bens i serveis, instal·lacions imaginàries, diners en stock.
L’increment quantitatiu de la seva capacitat productiva: no només depèn de la font d'energia que tenim sinó també depèn del cost d'extreure aquesta energia. Llavors la capacitat productiva depèn: (tenir una terra i treballar-la com vulguis) del consum de combustibles amb un potencial energètic més elevat ( hi ha energies més o menys denses, per exemple el carbó té menys Kcal que el petroli), la innovació tecnològica aplicada a mitjans de producció, comunicació i transport. Si ets capaç d'innovar més amb menys recursos tindràs més capacitat productiva i de creixement econòmic. I la millora de la formació laboral de la mà d'obra Desenvolupament sostenible i comptabilitat econòmica. Aquest increment quantitatiu del creixement econòmic es pot produir per: • L'increment de quantitat produïda • Increment del preu (valor) • Increment de la quantitat + increment del preu - Comptabilitat nacional: • Desenvolupament d’indicadors de producció agregada (avaluar tota la producció) - Definició de PIB (producte interior brut)(principal indicador): • – El PIB és el valor de tots els béns i serveis produïts en un territori en un determinat període de temps Definicions tècniques alternatives • El PIB és el valor dels béns i serveis finals produïts a l’economia durant un determinat període.
• El PIB és la suma del valor afegit de l’economia durant un determinat període. I es calcula a partir del sou de la gent que treballa, lloguer del local, transport del producte, l'IVA, la millora del producte,... Compres un producte a un preu i el vens per un altre: la diferencia de preu és el preu afegit. Amb aquesta diferència paguem tot el comentat anteriorment. Podem calcular-ho de tres maneres: - El PIB és el valor dels bens i serveis finals produïts a l'economia durant un determinat període.
- El PIB és la suma del valor afegit de l'economia durant un determinat període - El PIB es la suma de las rendes de l’economia durant un determinat període – Definicions tècniques alternatives • PIB1: el PIB és igual a la suma dels valors afegits bruts dels diversos sectors institucionals o de les diferents branques d’activitat, més els impostos, menys les subvencions sobre els productes.
• PIB2: el PIB és igual a la suma dels usos finals de béns i serveis (consum final i formació bruta de capital), més les exportacions i menys les importacions de béns i serveis. (sumar els dos valors afegits) • PIB3: el PIB és igual a la suma de la remuneració dels assalariats, l’excedent brut d’explotació i renda mixta bruta i els impostos, menys les subvencions sobre la producció i les importacions. Sumar renta (salaris) + renta del capital (beneficis).
El PIB ha anat creixent al llarg del temps fins ara. Continuarà creixent? Continuarà, encara que no per termes físics (ja que són limitats i en sota més trobar recursos).
Tots els recursos materials, la mà d'obra i l'ús d'aquesta.
Desenvolupament econòmic: El desenvolupament econòmic valora el canvi qualitatiu o l’abast de les potencialitats en la qualitat de vida dels individus. Desenvolupament econòmic és un concepte més ampli. A més de quantitat parlem de qualitat. Es mesura un canvi en el qualitatiu. Ens hem de fixar en la part qualitativa, en la qualitat de vida que tindrem.
El que fa falta afegir a l'esquema principal és la natura, però continua sent un model econòmic.
Parla ara d'externalitats, hem de tenir processos sostenibles nets. Tota la economia continua igual excepte que afegim un món extern al qual li afegim un preu (energia, aigua, però tot continua sent un model econòmic) Hi ha la idea que tot pots posar-ho en termes econòmics i la idea de que no.
– El desenvolupament sostenible: nou concepte Hi han hagut moltes definicions sobre el desenvolupament sostenible, hi ha hagut conferències que han intentat definir-ho. És el desenvolupament que satisfà les necessitats de la generació present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per a satisfer les seves pròpies necessitats. Només té en compte les generacions futures i que questes puguin assolir les seves necessitats. Ex: menjar. Si volem créixer hem de fer-ho de maner sostenible, és possible? Desenvolupament sostenible seria: creixement econòmic+desenvolupament econòmic.
Estabilitat al final – Aquest no seria viable ja que no seria sostenible The Brundtland Report - 1987 ("Our Common Future") • Introdueix les idees (+) dins del “creixement” que: • Cal consumir menys materials i energia • Els efectes han de ser més equitatius: distribució igualitària riquesa • La distribució de renda -> qualitat del creixement • També anomena:  El dèficit tecnològic dels països pobres. t'imposen condicions que et fan més pobre.
 El sistema de finançament internacional deficient  Les problemàtiques derivades dels programes d’ajust del BM i FMI  El proteccionisme dels països desenvolupats • Crítiques a l’informe:  No ataca el model de creixement occidental    No defineix el concepte “necessitats” (subsistència, aspectes culturals i polítics) No explicita el número de generacions futures Si que fa referència a la necessitat d’un creixement sostingut del 3-5% anual en tot tipus de país (ric i pobre) –felicitat- Donat que l’economia humana= un subsistema d’un ecosistema global finit que no creix –encara que es desenvolupa-. El creixement econòmic no pot ser sostenible en un període llarg de temps.
El sistema econòmic implica família i empreses dins d'una societat i tot això dins d'un medi natural. A partir d'aquí tenim un sistema obert que és la societat humana i un de tancat que és el sistema terra. A més tenim un flux de recursos naturals i energia, i d'altra banda residus i emissions.
Sistema obert: es manté la estructura en base a inputs i outputs Sistema tancat: els outputs de las parts del sistema estan relacionats amb inputs d'altres parts No hay inputs ni outputs desde el exterior. De hecho, no hay un exterior.
Todos los organismos vivos son sistemas abiertos.
A diferentes escalas… ciertos sistemas no pueden mantener su estructura debido a los procesos de envejecimiento.
Pero a escala social, el sistema se puede mantener reemplazando a las personas con personas.
Tipos de inputs y outputs • Material • Energía • Información.
• Mucha de la cual es generada dentro de las sociedades humanas. Pero hay cierta información que viene desde fuera de la tierra y que ha influenciado nuestra forma de vernos y ver el medio que nos rodea.
• Noosphere: se pierde conocimiento con el envejecimiento y la muerte, y se gana a través de los nacimientos, la educación y la experiencia diaria Importancia del conocimiento sobre la materia y la energía (ejemplos de Alemania y Japón después de la guerra) • Altres conceptes / idees: – Ecodesenvolupament: • Desenvolupament ecològicament compatible, • Socialment just i • Econòmicament viable Consumim Energia i contaminem molt ens tornem rics i ens preocupa el medi ambient ya que diners en tenim.
Kuznets: a mesura que la riquesa d'un pais augmenta, la inequitat (rendes més quitatives) augmenta fins a un punt que disminueix. A partir d'aquestes idees va haver-hi gent que ho va aplicar a la contaminació.
H. Daly Steady state economy. Mantenint-nos en l'estat actual Población y mniveles de consumo estables, que se mantienen al nivel o bajo la capacidad de carga de la tierra Se establece una escala de la economía que no supera los límites ecológicos L’Índex de desenvolupament humà: inclou mesures qualitatives del benestar personal i social:  Esperança vida  Taxa d’analfabetisme d’adults  Accés a sanitat i educació  Llibertats individuals El desenvolupament humà és l’objectiu mentre que el creixement econòmic el mitjà Eduació+Esperança de vida+PIB= molt de tot o poc de tot. Compensa temes socials amb ambientals amb econòmics.
Visions (+) del creixement econòmic – Permet un nivell de vida material més alt (+ felicitat?) – L’Estat pot obtenir més ingressos per a poder finançar serveis pels seus ciutadans – Hi ha un major nivell de renda a repartir (+ redistribució?) – Sol augmentar l’ocupació Visions (-) del creixement econòmic • – La inversió és un factor que explica el creixement econòmic: consum avui vs consum demà – Existeixen impactes ambientals: • Contaminació • Desaparició d’hàbitats naturals • Esgotament de recursos naturals • Problemes de salut de les persones No pot existir el que s'anomena creixement sostenible si ens carreguem facotrs ambientals.
Intents de construir un PIB ecològicament corregit: Crítiques – L’ús del PIB es fa per mesurar la producció de l’economia i també com a indicador de benestar material dels residents d’un país. (Realment ajuda a millorar la Qualitat de vida?) • – La comptabilització és pobra: serveis governamentals, auto-producció, treball domèstic, treball voluntari. (Mercat? El treball es compatibilitzaria? Ex: si tu cuides un avi) – Insuficient comptabilització de les millores qualitatives. (Informàtica) – “Despeses defensives”: evitar elements nocius que sumen i no resten – Menysteniment de la contaminació i la degradació ambiental – Economia submergida critques ambientals: – No s’inclouen els serveis de la natura – Asimetria: depreciació K fabricat vs desgast recursos naturals – No es consideren els impactes ambientals PIB és una mesura de Benestar POC SATISFACTÒRIA Sostenibilitat dèbil i forta • Què és la sostenibilitat? Volem mantenir alguna cosa (qué, qui, com). És el reconeixement de mantenir les següents funcions del Medi Ambient: • – Funcions de regulació (clima, inundacions, erosions, etc.) – Funcions de suport (proporcionant espai i substrat per assentaments humans i animals, desenvolupament agricultura, etc.) – Funcions productives (O, H2O, aliments, combustibles, etc.) – Funcions informatives (estètica, espiritual, etc.) Sostenibilitat dèbil : es basa en 3 supòsits: – La possibilitat de substitució dels béns ambientals per capital manufacturat per l’home. Això nega la importància de les funcions ambientals que representa el medi para la vida a la Terra. Existeixen moltes d’aquestes funcions que no es poden substituir. Les funcions de la natura la podem substituir per capital fet per nosaltres. Es basa en un optimisme tecnologia (crear màquina que facin la funció del medi ambient) – Substitució de factors (o capitals en aquest cas) assumeixen la plena reversibilitat dels processos. Així i tot, gràcies a la termodinàmica sabem que al món real existeix irreversibilitat. Reversibilitat dels processos: encara que passi una catàstrofe, s'acabaria solucionant. Termodinàmica: Energia no es crea ni es destrueix sinó que es transforma. L'Univers tendeix a un creixement continu de l'entropia, per tant, hi ha efectes irreversibles, ja que part de la energia es perd, no es pot recuperar.
– La creença que el creixement econòmic tindrà un efecte positiu en la recuperació o en la conservació de l’ambient.
– Pearce & Turner (1990): el que diuen és que hem de mantenir el capital a un nivell constant per a que sigui sostenible.
• Sostenibilitat dèbil: manteniment en el temps de la suma del K manufacturat pels homes i el K natural. (Valoració?) • Estalvis genuïns: (Pearce & Atkinson ): GS = S – DM – DN • GS= Estalvis genuïns • S= Estalvis • DM= depreciació K manufacturat • DN= depreciació K natural Estalvis nets ajustats: inclou depreciació K manufacturat i també el natural (BM) • Index of Sustainable Economic Welfare (ISEW) de Daly y Cobb (1989) – Indicador de Benestar econòmic que intenta mesurar la porció d’activitat econòmica que realment augmenta la nostra qualitat de vida.
ISEW = Consumo personal + Gast públic no defensiu – Gast privat defensiu + formació de capital + Serveis per treball intern – costos de degradació ambiental – Depreciació del capital natural Si hem de mesurar la (in) sostentabilitat de les nostres societats-> calen altres tipus d’indicadors que han de relacionar els consums d’energia i de materials, a més dels residus generats amb els diferents cicles ecològics que es troben als sistemes naturals. S'han d'utilitzar diversos indicadors biofísics de sostenibilitat + indicadors econòmics. Per restar la part ambiental has de donar-li un valor.
• Sostenibilitat forta – manteniment del capital (K) natural (no la suma de K manufacturat+K natural). Hem de mantenir els boscos perquè hi ha funcions que no sabem d'aquests.
– L’important és que el K natural no es pot substituir Ha d’existir complementarietat • – Existeixen uns serveis oferts per la natura (= K natural crític) que són necessaris pel manteniment i la regulació dels sistemes i que no es podran substituir per K manufacturat per l’home (Noël & O’Connor 1998).
– Problema: L’ús de concepte K natural implica acceptar que es pot fer una valoració dels recursos cosa que permet el càlcul de la seva depreciació. Això no és possible per la major part dels recursos. (Ex. Recursos no renovables.
Regla El Serafy) Implementació de la Sostenibilitat forta: Via criteris operatius en funció del recurs o residu que s’estigui analitzant amb l’objectiu de no interferir o minimitzar-lo amb les funcions naturals que donen suport a la vida.
– Recursos continus (ex. Energia solar): aprofitable quasi sense limitacions – Recursos renovables (ex. Sòls, aigua, etc.): taxa aprofitament = taxa de regeneració – Recursos no renovables (ex. Combustibles fòssils i els minerals): l’esgotament dels recursos és sostenible si  la demanda en igual proporció – Residus flux (ex. CO2, CH4, inerts, etc.): la seva taxa de deposició < taxa de regeneració del medi – Residus acumulatius (ex. Nuclears, metalls pesats, etc.): qualsevol descàrrega  la puresa del medi receptor El principi d’equitat intergeneracional exigeix QUE NO ES GENERIN MAI HANPP: apropiació de la producció primària de la natura el problema és que és un indicador indirecte. La petjada ecològica creix pel consum d'energia.
TEMA 2. Població i recursos naturals • L’impacte ambiental del creixement de la població • La noció de “capacitat de càrrega”. És aplicable a l’ésser humà? • L’ús endosomàtic i exosomàtic d’energia per part dels humans • La desmaterialització de l’economia • Relació pobresa – degradació ambiental ----------------------------------------------------------------------• Capacitat de carga (Número de persones, nivell de vida, recursos) • Països sud i nord (slide 19) • Energia endo y exosomàtica • Deferències en el consum de energia (gasoil, electricitat, llenya Població i recursos naturals 1. L’impacte ambiental del creixement de la població. La població ha crescut molt. El creixement de la població es dona en Àsia, en països en via de desenvolupament.
Piràmide de població: La projecció del futur és una població envellida, problemes de pensió, en la sanitat, cotització. Hem de treballar més per mantenir tot això. Envelliment en països rics.
- L’activitat desenvolupada pels humans impacta sobre el medi ambient: • Esgotament dels recursos • Contaminació • Interferència amb els sistemes i cicles naturals salud, educació, ...
- Thomas Malthus: “Assaig sobre el principi de la població i els seus efectes en la futura millora de la societat“. Any 1798. Malthus defensava que les terres productives i l’aigua potable són recursos limitats, el creixement de la població sobrepassarà inevitablement en algun moment el subministrament d’aliments i aigua, i sobrevindrà la fam en massa i l'anarquia. --> Esgotament dels recursos vs contaminació generada pels humans. Recursos limitats. Taxa de mortalitat, arribem al límit d'aliments per a la gent.
- Boserup: A mesura que hi havia necesºsitat, augmentava la innovació. Deia que per resoldre el problema dels aliments havíem d'intensificar l'agricultura quan discutien Malthus i Boserup).
Agricultura amb guaret (descans any). Plantació-crema-deixes reposar i vas cultivant en un altre lloc-plantació al guaret del principi. La intensificació de l'agricultura és disminuir aquest període de temps de descans. Augment de la productivitat per Kg/m2.
MILPA: combinació d'unes tres hortalisses conreades en el mateix terreny que es complementen nutricionalment.
• Majors esforços en fertilització, preparació de la terra, control maleses i reg.
• Augment dels costos marginals del treball dels agricultors • Puja la càrrega de treball i disminueix la productivitat per hora (però augmenta per hectàrea) 2.L’impacte de l’activitat humana: • Degradació de l sòl • Pol·lució dels subministraments d’aigua Noció de “capacitat de càrrega” • Alteració dels cicles de la natura • Destrucció/alteració dels recursos biològics - La noció de “capacitat de càrrega”. És aplicable a l’ésser humà? Concepte que prové de l’ecologia: Número màxim d’individus d’una espècie que un ecosistema donat pot suportar de forma indefinida. Depèn de l'estil de vida la capacitat varia.
• Ampliació definició Capacitat de Càrrega: En Ecologia és la màxima població d’una espècie que pot mantenir-se indefinidament en un territori sense provocar una degradació en la base de recursos que pugui fer disminuir la població en el futur.
• Aplicació en el cas dels humans: Número de persones que la Terra pot suportar de forma sostinguda, és a dir, sostenir indefinidament a un nivell de vida determinat sense destruir la base de recursos naturals.
• Objeccions a l’aplicació en el cas dels humans: L’espècie humana té un consum d’energia no relacionat amb l’alimentació més elevat que el consum d’energia relacionat amb l’alimentació. La distribució territorial de l’espècie humana no té una explicació únicament biològica Països en via de desenvolupament • Principi de Lawrence Summers (“els pobres venen barat”): (Economista en cap del BM 1991). Com en països subdesenvolupats venen barat, contaminen més, per tant, la contaminació l'hem d'exportar, ja que la mort serà més barata, ja que moriran de totes maneres per la seva pròpia contaminació, per això hem de protegir la gent rica.
Eficiència en l’assignació de recursos en matèria ambiental. Proposa que els països pobres d’Àfrica estaven sub-contaminats.
Els països pobres havien d’acceptar una “redistribució” més justa dels residus i de la contaminació del mon industrial --> “Gran progrés vers la rectificació del “desequilibri” tòxic actual” --> Lògica econòmica de Summers: Si es traslladés una quantitat de residus tòxics a un país amb salaris més baixos --> les pèrdues econòmiques derivades de les pèrdues humanes serien menors donat que el cost d’oportunitat és inferior en aquests països --> Els països pobres haurien d’explotar el seu avantatge comparatiu de salaris baixos o d’accés als recursos naturals o el fet de tenir estàndards ecològics baixos --> Els pobres venen barat Se justificava que la vida de un ciutadà del Norte valia més que la vida d'un ciutadà del Sud • El concepte de capacitat de càrrega alerta dels problemes que una població excessiva pot causar sobre l’ambient, però també té limitacions en no incloure els diferents nivells de vida en la seva anàlisi --> És cert que la quantitat absoluta de població afecta a l’ús dels recursos --> El Fons de NNUU de la població urgeix a estabilitzar els nivells de població per a aconseguir nivells de vida més alts.
• Elements que impulsen a l’alça la taxa de fecunditat: Manca d’accés a serveis de salut reproductiva i planificació familiar, dèficit d’educació de nens i dones, pobresa i poder limitat de la dona vs home --> Esgotament dels recursos vs contaminació generada pels humans.
3. L’ús endosomàtic i exosomàtic d’energia per part dels humans: La seva relació és molt alta a la capacitat de càrrega. El concepte de capacitat de càrrega no és suficient. La humanitat té una característica: pot tenir grans diferències en l’ús d’energia i matèries entre persones i territoris.
• • Ús endosomàtic: ús d’energia que cal per a mantenir el metabolisme intern del cos.
(creixement i desenvolupament). Unes 2000-3000 Kcal Ex: anar en bici Ús exosomàtic: instruments i eines que s’utilitzen habitualment, mesurats en termes de l’energia requerida per a la seva producció. Ex: anar en moto.
Exemples d’energia exosomàtica: En un país ric equival a quasi tot el que es coneix com a “energia comercial” o energia tècnica. En països pobres implica fonts més tradicionals d'energia com l'energia animal, vent, aigua, foc, llenya.
A nivell endosomàtic quasi no hi ha diferencies entre els humans, sinó que és a nivell exosomàtic on es troben les grans diferencies entre els nivells d'us d'energia d'uns països i d'altres, que reflexen els diferents nivells de consum material (ver Jackson y Ramos-Martín) Hi ha relació entre els usos endo i exo en diferents països Rol de la “tecnologia humana” en alimentar la capacitat dels humans de controlar la producció i el consum de béns i serveis.
La energia endosomàtica la necessitem sempre per viure. A mesura que utilitzem la exosomàtica (ens desenvolupem), disminueix la endo. La raó es més o menys 5/1 en la majoria d’economies de subsistència (donat que es deu a l’ús de biomassa pel foc i a l’energia animal pel que fa a l’ús exosomàtic), mentre que arriba fins a valors de 90/1 en els PD”.
Exemple: agricultura moderna: eficiència energètica? Les unitats de mesura solen ser: productivitat per hectàrea de terra o por hora de treball --> A l’agricultura ha augmentat la productivitat per hectàrea i per hora de treball. Increment considerable del consum d’energia.
Potencia y producció d'aliments Densitat de població Força de treball en agricultura A mida que augmenta la població es van utilitzant altres mètodes .
A mesura que s'introdueix la maquinària es disminueix el treball a l'agricultura.
Creixement exponencial Pic del petroli Cada cop costa més i surt més car obtenir el petroli i els productes derivats d'aquest. Però pitjor és el fòsfor, ja que l'agricultura mundial depèn d'aquest mineral.
La dieta importa La producció de la agricultura necessita més energia, però també depèn del que estem consumint. 0'7 kg de pinso ha de donar per tenir 1L de llet. L'impacte ve determinat per la població, estil de vida (riquesa, tecnologia, mitjans de producció) i dret.
Per tant l'ús exosomàtic d'energia/ús endosomàtic es recíproc amb la capacitat de carrega del planeta? El concepte de capacitat de càrrega no és suficient S'ha de tenir en compte: el consum endosomàtic d'energia (genèticament codificat) i el consum exosomàtic d'energia (definit socialment) El rol de la tecnologia: desmaterialització I= augment de la població + augment de la riquesa + tecnologia?? Si tot augmenta la tecnologia hauria d'augmentar o fer-la servir per reduir el consum d'energia i, per tant, l'impacte ambiental.
El rol que se li assigna a la tecnologia és la desmaterialització (disminució consum de recursos i produir menys residus).
La desmaterialització és la disminució de la intensitat material de la producció al llarg del temps. Hipòtesi de “la intensitat d’ús” Malenbaum (1978): el nivell d’ingrés és el principal factor que explica el consum de materials Durant el procés de desenvolupament econòmic els països tendirien a augmentar el consum d’energia i materials al mateix ritme que el creixement del nivell de renda, fins a arribar a un cert nivell. Aleshores, s’esperaria un procés de desacoblament entre creixement econòmic i consum de materials. Això provocaria que posteriors creixements en el nivell de producció no comportessin un augment en el consum d’energia i materials a la mateixa taxa.
Ets tan ric que et comences a centrar en altres coses com en la contaminació, ja que els diners no són una preocupació.
- Flux metabòlic i metabolisme social [Continuació desmaterialització de la economia] Conceptes de desmaterialització: - Dèbil: Per existir només és necessària la disminució de la intensitat d'ús (intensitat a la que utilitzo la energia).
Cada vegada consumim menys per produir una unitat de PIB. Això indica desmaterialització.
Cada cop hi ha més eficiència però això és relatiu en la realitat encara que augmentem la eficiència el consum continua en augment.
Exemple de l'elefant i la rata.
- Forta: Ha de disminuir l'ús total de recursos com a variable extensiva (total, valor absolut, si fos intensiva seria la intensitat d'ús). La dèbil para de l'augment de la eficiència i la forta inclou també reduir aquest consum que està augmentant, encara que augmenti la eficiència.
 Major eficiència en l'ús dels recursos  Menys generació de producte interior brut Encara que fem servir una millor tecnologia estem augmentant l'impacte, pensem que creant tecnologia som més eficients.
Un país petit però molt industrialitzat té un alt consum d'energia, en canvi, un país gran poc industrialitzat té menys consum d'energia. L'impacte en la terra és més gran en països pocs industrialitzats que en un petit. Ex: consum d'aliments, al tenir més població, més consum d'aliments. Realment l'impacte depèn del tamany.
I l'ecologia industrial? Aprofitar més els recursos i fer els processos més eficients.
- Teoria tradicional de la desmaterialització de l'economia:  El desacoblament s'explica per 3 factors: 1. el canvi estructural en la economia, canviant de sectors altament intensius en energia a altres ments intensius 2. millores en l'eficiència energètica 3. canvis en els patrons de consum.
 Critiques: – El desacoblament implica una desmaterialització dèbil (per unitat de producte) però no una desmaterialització forta o absoluta (una disminució en el metabolisme del sistema) . Dit d'una altra manera, una disminució per unitat de producte no implica una disminució en termes absoluts.
– El desacoblament ocorre quan el país ha arribat a un cert llindar de renda i consum d’energia i materials per càpita. Mirant els valors mundials, aquest llindar queda encara molt lluny per la majoria de la població. Així haurem d'arribar a un desacoblament de la economia, però aquesta dona una desmaterialització dèbil.
Només alguns països han arribat a aquest llindar de riquesa que provoca una disminució de la contaminació Anàlisis basats en l’aplicació de “ceteris paribus” a sèries històriques ... I el futur??? Disminució de recursos/unitat de producte NO implica una  en termes absoluts La majoria dels estudis no tenen en compte el factor temps a l’hora d’avaluar l’impacte d’una societat via consum d’energia i materials "It is wholly a confusion of ideas to suppose that the economical use of fuel is equivalent to a diminished consumption. The very contrary is the truth." [William Stanley Jevons (1835 - 1882)] Jevons va observar que el consum de carbó va créixer ràpidament després que James Watt va introduir la seva maquina de vapor a carbó, que va millorar la eficiència respecte dels dissenys previs de Thomas Newcomen.
Ara tot és més automàtic, no necessitem tants empleats. El que abans era un luxe ara ho veus per tot arreu. Tot això suposa un augment de consum. Ex: màquina dispensadora.
En el cas de l’energia implica que una política de promoció de l’eficiència energètica a nivell micro (agents econòmics individuals) pot D el consum d’energia a nivell macro (tota la societat) (Herring (1999).
El que pot ser sostenible a un nivell, però a un altre no. Ex: treure impostos: Està bé a nivell individual però a nivell de societat no tan bé.
Rematerialització de l’economia (De Bruyn y Opschoor 1997): – Alguns països viuen en una fase de rematerialització que segueix una anterior desmaterialització. “Hipòtesi de reacoblament” implica que una inversió de tendència sempre és possible Existeixen països que tenen una corba de transflux en forma de N (segons l'interval analitzat) 3 fases: – L’ús de recursos creix de forma paral·lela al creixement de la renda – Fase de capitalització de l’economia ve seguida d'una disminució en la taxa de rematerialització, (major D de producció en el sector dels serveis) – Nova fase de materialització pot començar en qualsevol moment (ex. en introduir noves activitats en el procés econòmic). Fase que sol continuar fins que noves innovacions tecnològiques permeten un nou desacoblament (D en l’eficiència de les noves activitats) ...