1.1 El gran impacte físic i moral de la Guerra (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 3º curso
Asignatura Història Contemporània II
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 11/11/2014
Descargas 23
Subido por

Descripción

Primer Trimestre

Vista previa del texto

TEMA 1: EL LLEGAT DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL I LA RECONSTRUCCIÓ A L’EUROPA OCCIDENTAL 1.1 El gran impacte física i moral de la Guerra  Una ‘’guerra total’’ L’abast territorial de la Segona Guerra Mundial fou el doble de la Primera. El nombre de víctimes fou molt major: entre 50 i 60 milions de morts. La població civil fou víctima de la guerra, hi ha més víctimes civils que combatents. Les víctimes del nacionalisme es calculen a l’entorn dels 11,5 milions de persones, la meitat dels quals eren jueus. Sorgiren molts problemes amb exiliats i ex presoners. N’és un exemple el cas de molts dels espanyols (expulsats per ser contraris al regim franquista) a Mauthausen – ‘’el camp dels espanyols’’ -, no pogueren retornar al seu país d’origen perquè no eren reconeguts com espanyols pel regim.
Durant la guerra, s’arribà a extrems inaudits en la criminalitat calculada racionalment. Després de l’episodi de l’Holocaust, s’evidencia que el progrés de la raó i la tecnologia ha portat a la criminalitat més brutal. L’alliberament dels camps de concentració impactà la consciència dels europeus i evidencià l’aplicació del progrés científic per als objectius més inhumans.
S’evidencia que l’home civilitzat és capaç de destruir físicament, materialment i moralment la humanitat, està en perill la mateixa supervivència de la humanitat. Primo Levi, un italià jueu internat a Auschwitz, és excepcional perquè al contrari de tota la gent que ha aconseguit sobreviure i ha oblidat per continuar endavant, P. Levi no calla i explica la seva experiència i evidencia la necessitat de prendre mesures per evitar que els homes destrueixin la humanitat: ‘’Imagineu ara un home a qui, juntament amb les persones estimades, se li arrabassi la casa, els costums, la roba, en fi, tot, literalment tot el que posseeix: serà un home buit, reduït al sofriment i a la necessitat, mancat de dignitat i de discerniment, ja que (...)’’. Primo Levi va acabar suïcidant-se als anys 80, sense haver pogut superar la experiència.
El consens del silenci de la postguerra es trenca al voltant de l’any 1970. Es reflecteix en escenes com la del canceller Willy Brand, que s’agenollà davant el monument als herois del ghetto de Varsòvia en senyal de reconeixement. Es un moment de canvi on la memòria es començarà a tractar d’una altra manera, trencant el silenci dels primers anys de postguerra.
Des de llavors, només de manera progressiva s’ha anat imposant com una exigència història el reconeixement de les víctimes.
A més, després de la Segona Guerra Mundial no es van acabar els crims, sinó que trobem que antics camps de concentració es converteixen en presons estalinistes. Així també, trobem la ocupació de la Xina per part del Japó on també es van realitzar nombrosos crims.
Durant la Segona Guerra Mundial, tots dos bàndols conculcaren les convencions internacionals. Els bombardejos de Guernica i Coventry exemplifiquen la conculcació de les convencions internacionals referent a bombardejos per part de l’Alemanya nazi.
Els bombardejos aliats sobre Alemanya i Japó en la part final de la Guerra s’han interpretat com un preludi de l’atac atòmic. Dresde, la ‘’Venècia de l’est’’ fou bombardejada al febrer de 1945, però no s’acabarà de reconstruir fins el 2005.
Es tornà a replantejar el dret internacional que havia estat violat, tot i que les Nacions Unides sorgides de la gran Guerra encara avui en dia té polèmiques sobre la seva actuació. Després de la fi de la Guerra Freda, la historiografia ha debatut ‘’si’’ i ‘’com’’ tractar el tema dels bombardejos aliats, mentre que fins aleshores havia estat un tema tabú i silenciat, ja que havien estat victoriosos els mateixos aliats i els perdedors quedaven com a simpatitzants amb la ideologia nazi.
 La decisiva contribució soviètica La derrota alemanya a Stalingrad (al 1943) enfront a l’exèrcit roig, fou decisiva per al desenvolupament de la Guerra, ja que provà a l’URSS i als seus aliats que els alemanys no eren invencibles. Fou la primera gran victòria d’una força aliada enfront als alemanys, fou un gran element positiu per la moral aliada, ja que la progressió dels aliats occidentals fou lenta.
L’arribada dels aliats a la frontera amb Alemanya va ser molt dificultosa i, fins a Berlín es prolongà gairebé un any. Sense l’impuls soviètic des de l’Est la victòria aliada hauria estat molt més difícil.
La doble capitulació de l’exèrcit alemany s’ha interpretat com un preludi de la Guerra Freda, els occidentals (A França) i els soviètics (a Berlin) van firmar els tractats de pau per separat.
Durant la guerra les tensions de la Guerra Freda ja hi eren, però durant la guerra es va encallar i es van unir contra el nazisme.
 L’inici de l’era nuclear Els bombardejos a les ciutats del Japó des de finals de 1944 causaren més de mig milió de morts, sense tenir en compte el bombardeig amb la bomba nuclear. El llançament de bombes atòmiques sobre el Japó va empènyer la humanitat al límit de la destrucció tecnològica. Amb les bombes nuclears podem destruir el món i la humanitat. Es calcula que, en les 48 hores que seguirien al llançament de la bomba, moria l‘entorn de la meitat de la població d’Hiroshima i gairebé la meitat de la ciutat quedà en runes. Tres dies després de la d’Hiroshima, els EEUU llançaren una segona bomba sobre Nagasaky. A Nagasaky, les víctimes immediates de la bomba es calculen en una tercera part de la població i a l’entorn d’una quarta part de la ciutat quedà en runes. Ell llançament de les bombes ha donat lloc a intenses controvèrsies: Era justificat en aquell moment? L’objectiu era rendir el Japó o espantar l’URSS? Per què també Nagasaki? Atac terrible o element dissuasiu efectiu? Hi ha respostes extremes a totes les preguntes...
La Guerra del Pacífic tingué efectes a llarg termini no desitjats pels aliats occidentals: impuls a la descolonització d’Àsia i a la victòria comunista a la Xina. És un impuls que comença a Àsia, ja que es demostra que occident no es imbatible i que no es sosté l’argument de superioritat occidental.
Tot i semblar que va quedar evident l’impacte de les bombes i armament nuclear i la capacitat de destrucció que té, des de 1945, el nombre de països amb armament nuclear no ha deixat de créixer. El NPT (1970) no ha modificat aquesta progressió ascendent.
 Una Guerra inacabada Les guerres s’acaben quan en signen els tractats de pau que estableixen els pactes de postguerra. Però després de la Segona Guerra Mundial, per exemple, Italià el va signar al 1947, Japó al 1951, Viena va signar al 1955. I finalment, el tractat de pau amb Alemanya no se signà fins a la tardor de 1990, arribant a la fi de la Guerra Freda.
...