Tema 2 (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Història del Dret
Año del apunte 2017
Páginas 9
Fecha de subida 24/06/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Història del dret TEMA 2: Roma DE CIUTAT ESTAT A VAST IMPERI Introducció: Com evoluciona el tema del poder: de ciutat a imperi. Evolució de les fonts del dret al compàs de la societat, economia… Dividim aquest període en 4 fases: 1)La fase primitiva: des de la fundació de Roma(monarquia) fins a l’any 367 (part de la República), apareix per primera vegada un cònsol plebeu i perquè apareix una magistratura nova: el pretor.
El pretor es el “col·lega” menor dels cònsols, encarregat d’administrar i aplicar la justícia.
Destinat a crear una Font del dret molt important: el ius honorarium.
2)Segon període: la República 367 fins al 27, època important pel Ius Honorarium i per la divisió del territori en províncies.
3) El principat que s’inicia al 27 aC. Quan la constitució política s’altera per l’aparició del principat d’August. Aquest principat s’acaba amb una gran crisi, que és alhora quan apareix Dioclecià que donarà pas a la última fase.
4)El dominat. S’inicia amb una gran crisi que només arribarà a la seva fi gràcies a l’aparició de Dioclecià.
(mirar a internet).
1. FASE PRIMITIVA (des de la fundació de Roma al 367) El que coneixem d’aquesta època ha sigut gràcies a fonts molt més tardanes com ara l’arqueologia.
Però la societat que s’organitza a Roma, és una societat basada amb les agrupacions familiars grans amb la figura del Pare (patria potestas) que es relaciona amb els altres pares de família.
Pel que fa al dret, l’important són les creences vinculades amb les divinitats. Aquests deus tenen unes voluntats que dirigeixen la vida dels homes. =el fat Dintre del fat hi ha unes accions (fer, conduir, posar en moviment) que es consideren prohibides pels deus. Considerades nefastes.
A Roma regnava el dit “Tot el que no està prohibit, està permès” Accions festes. Ara bé, dintre de tot allò que està permès, la comunitat ha establert unes normes que ajusten els comportaments entre ells conegudes com Ius civile.
Com que aquest ius civile es manifesta a través del comportament dels ciutadans i no està escrit a cap lloc, a la pràctica són usos i costums. Aquestes costums van passant de generació a generació i per això es coneixen amb el nom de Mores: Mores maiorum (costums dels avantpassats). Amb el temps adquiriran un caràcter dignificat ja que els romans dignificaven, consideraven déus els seus avantpassats.
Lars: avantpassats dignificats de cada família romana.
Aquesta primera fase del dret romà es basa en la font del dret: COSTUM (Ius civile= costums dels romans).
Història del dret TEMA 2: Roma La coecció es duu a terme de manera individual. Cadascú s’agafa la justícia per la seva mà. Per això apareix una institució encarregada, en nom de la comunitat, per a regular les relacions: La Monarquia.
Poder d’imposar les normes: Imperium.
Amb el temps, aquestes accions (costums) ja no podran establir-se espontàniament sinó que hi haurà dintre la societat romana un col·legi de Pontifex que es constituiran com intermediaris entre els déus i els homes. Els Pontifex monopolitzaran allò que volen els déus. Interpreten els mores maiorum i van donant accions.
A partir d’aquest moment tenim el tipus de font: JURISPRUDÈNCIA DOCTRINAL. Descriuen les seves fórmules d’accions de llei i les escriuran en un llibre. Queda monopolitzat el dret.
Quan tenien un litigi, havien d’anar als Pontífex per a que els donessin acció per litigar. Aquesta acció era secreta. En forma de norma: supòsit de fet+ conseqüència jurídica Aquest dret civil estableix les condicions jurídiques de les persones en funció de si son lliures o no. També la potestas de les persones dintre de la família, en relació a les coses...
A través d’aquests Pontífex es van creant uns procediments per a que els drets puguin ser dinàmics. Es pugui passar d’esclau a llibert per exemple, es puguin fer negocis jurídics...
Amb el temps es necessita gent per cuidar els camps, per treballar...i van fer conquestes per reclutar esclaus. Apareixen llavors una massa de gent anomenats: plebeus.
Plebeus (gent dels territoris conquistats), patricis (famílies fundadores, pertanyents des d’un principi de Roma).
Aquests plebeus es manifesten i reclamen una sèrie de drets que també els protegeixi davant d’atacs estrangers.
En l’època de la República s’estableix una comissió de 10 homes per a que escriguin la llei de les XII taules i així estableixin aquests drets necessaris.
S’aprova en uns comicis aquest conjunt de normes i s’esculpeixen aquestes lleis en unes taules de bronze i s’exposen en el fòrum per a que tothom sàpiga que aquestes normes son obligatòries tant pels patricis com els plebeus. Això succeeix al s. V (any 456 aC).
En l’any 367 apareix el Pretor per resoldre els problemes judicials. Procediment judicial amb dos fases: in iure (davant dels cònsols i més tard, davant del pretor) i la fase apud iudicem (davant del jutge).
*Aquest sistema sorgeix gràcies als Pontífex: jurisprudència doctrinal. Però hi hagut moments on ha actuat la llei, encara que de manera excepcional.
La constitució política a Roma durant aquesta època: van tenir en compte el pensament polític dels grecs, en concret d’Aristòtil (la monarquia= govern d’un sol, l’aristocràcia=govern d’uns quants, timocràcia =govern dels més rics).
Roma va combinar aquestes tres formes i es trasllada en les seves institucions: monarquia=cònsols que tenen imperium, poden proposar les lleis i aprovar-les. Dirigeixen la política del dia a dia i representen el poder suprem de Roma, l’aristocràcia= el senat, consell d’homes vells i per tant experimentats i que no tenien imperium/potestas però tenien Història del dret TEMA 2: Roma autoritas (augmentaven el valor d’una decisió amb arguments raonats i raonables). Importants també pels Seantuconsultas (no vinculants i dirigits als cònsols). Finalment cal esmentar les assemblees populars: aprovar les lleis proposades pels cònsols i també elegir els magistrats.
Per tant, època primitiva dos tipus de fonts: costums i tradició. Més tard, amb la llei de les XII taules sorgeix la tercera font: la llei.
En l’època de la República sorgeix una quarta font, la jurisprudència judicial. Nova manera de fer lleis: el monàrquic (cònsols) encarregat de fer la proposta de la llei, i les assemblees populars que eren qui tenien el poder per votar aquesta llei amb la condició de no modificar-la.
Aquestes lleis proposades i aprovades continuaven sent excepcionals.
La interpretació: apareix un Sistema Formulari evolucionat. En el sentit de que les fórmules (accions de la llei), van aparèixer els Equites que eren els nous rics.
Aquests nous rics van ser qui van començar a construir nous edificis per exemple els aqüeductes. Aquests tenien molt temps lliure, i xoquen amb les antigues classes de Roma (patricis + plebeus) i es dediquen a estudiar el dret civil i donen opinions sobre les accions justes. Diuen “quina acció és justa, què és just?”. Aquesta activitat era sense cobrar salari, cobraven honoraris. Aquestes persones seran els juristes.
Aquests juristes es permetran donar opinions sense ser sacerdots. Això és una fita molt important del procés de secularització (és a dir fer que el dret sigui per a la societat allò que no només correspongui als deus sinó també als homes).
El primer pas per la secularització va ser amb la Llei de les XII Taules.
El segon, va ser l’any 304 aC quan un dels Pontífex va publicar el formulari de les Accions de la Llei (que tenien guardats de manera secreta). Amb la publicació el secretisme desapareix i el “caràcter màgic” desapareix. Alhora permet treure-li aquest caràcter litúrgic del dret i fer-lo més real. Tiberi Puruncari no només partia que tothom coneixia el text de les formules de llei sagrada sinó que també explicava perquè eren així. Ho feia amb arguments racionals (ja no eren sagraments) i per tant tothom podia entendre l’argumentació de les accions.
L’autoritat dels pontífex estava en funció de la seva ciència i doctrina humana. Això permet als equites una intervenció més gran al desenvolupament del dret civil.
Però aquests equites no tenien legitimació religiosa, el seu prestigi en dret era privat i no oficial. Aquesta legitimació oficial la trobaran amb el pretor. Ells seran qui amb la seva interpretació faran formules noves que seran validades.
Activitats dels juristes privats: 1)Cavere: fórmules que possibilitaven els negocis jurídics vàlids (ex: compra venta).
2)Agere: fórmules pertanyents ja dins d’un litigi o causa. Conduir la actuació davant dels tribunals i mostraven l’esquema de ‘actuació que hauria de seguir la part si volia triomfar amb la seva pretensió. Només era una proposta d’acció. Si era validada pel pretor, teníem ja la formula que servia per a que aquests nomenés el jutge.
3)Respondere: fórmules que donaven resposta a dubtes dels ciutadans.
Història del dret TEMA 2: Roma Aquí l’important és què feia el pretor al validar la proposta: Jurisprudència judicial. (encara que es basava amb la jurisprudència doctrinal).
2. FASE DE LA REPÚBLICA (des del 367 al inici del Principat) Amb la República, és molt important el: ius honorarium.
Un dels fets que ho possibilita és l’extensió territorial de Roma (passa a haver-hi províncies). El fet de que hi hagi relacions entre aquestes províncies que ajunten romans i no romans, el dret civil creat en l’època anterior ja no serveix.
Per tant, s’ha de crear un nou dret per a regular les relacions entre romans i estrangers. Es nomena l’any 242 aC al Pretor Peregrí, que s’encarregarà de solucionar possibles conflictes i facilitar les relacions, principalment tot allò referent al comerç. A més, crearà el Ius gentium (dret de gents). S’inspira amb la idea d’un dret comú per a tots els homes.
A partir del 242 aC ens trobem davant de dos Pretors (el peregrí i l’urbà). Aquests actuen amb l’edicte: donar manaments (obligatoris per a tota la població). Aquest dret que està en l’edicte (edicte perpetuo) serà el Ius honorarium. Hi costava “la programació” referent al dret durant tot el seu mandat.
L’any 67 aC es va obligar a seguir l’edicte perpetuo.
L’any 130 aC: Lex Abuntia per la qual el pretor urbà rep el procediment del pretor peregrí. Això vol dir que pot substituir per una fórmula escrita, les antigues accions de llei. A partir d’aquest moment, l’edicte del pretor urbà crearà nou dret romà (dóna noves solucions i modifica les velles). Accions fictícies, accions in factum, accions de transposició de persona. Permeten modificar la rigidesa del dret civil.
FONTS: Amb la República tenim: la llei (que continua funcionant), la jurisprudència doctrinal (que s’ha secularitzat) i la jurisprudència judicial. El que no tenim són els costums.
3. EL PRINCIPAT Es segueix amb l’edicte (pretor), amb la llei(cònsols+ assemblees populars) i amb la jurisprudència (juristes privats) de la República, però veurem que aquestes fonts patiran una involució ja que seran substituïts per la tasca legislativa i de producció del dret que realitzarà el Princep. Això serà a través d’un procés històric i gradual. No suposa una derogació sobtada.
Veurem com es va produint aquest fet.
Ens situem en el context d’una gran crisi social per part dels ciutadans romans ja que s’acaben les terres del territori romà. Això provoca que s’envii mota gent a les colònies, on si que hi ha territoris per a treballar i viure.
A més, també hi ha una crisi constitucional. August dirà que ell te més autoritat que ningú però a nivell de “potestas” tindrà la mateixa que els altres. A nivell de constitució republicana té els mateixos poders públics que tenien els previstos per la constitució republicana. Però a nivell de principat, tindrà els poders de primer ciutadà.
Història del dret TEMA 2: Roma Li permetrà iniciar un sistema institucional que provocarà una desaparició gradual de les institucions republicanes a través de la pràctica.
Les assemblees populars, a l’època d’August ja no tenen aquell sentit de recollir tots els ciutadans de roma degut a la seva gran extensió. Això va provocar que perdessin legitimitat.
August els feia votar lleis (de molt poca importància) perquè no perdessin del tot la seva funció. Però ja no representen la voluntat del poble.
Els senadors cada cop es troben més lligats al que decideix el príncep i tenen menys llibertat per expressar lliurament la seva posició. El príncep no suprimeix el senat, però aquests senadors dependran molt de la voluntat del príncep. Els fa servir com una càmera de ressonància de la seva voluntat. Fa senats consults amb caràcter de llei, a partir d’ara serà un òrgan legislatiu: La proposta la fa el príncep i el senat es dedicarà a “aplaudir” el que digui el príncep ja que només es podran limitar a elevar el que digui August.
Els magistrats també perdran la seva independència ja que seran nomenats pel príncep i aquests es considerarà el seu superior jeràrquic, amb això podrà declarar que qualsevol afer que estigui tractant algun d’aquets magistrats, se li sigui enviat a ell per a resoldre’l personalment: Vocació (d’algun tema que no s’hagi decidit o pot exigir que la decisió del magistrat pugui ser vista i decidida de nou per ell, en diem apel·lació).
Pel que fa l’edicte (que anteriorment es podia canviar), ara no es podrà canviar. Adrià (un altre emperador) va cristal·litzar-lo, i la figura del pretor també s’asseca l’any 130 aC.
La jurisprudència doctrinal dels juristes privats liberals també es veurà afectada. No disfrutaran de llibertat. Els juristes liberals van desapareixent. El príncep donava “una etiqueta especial” anomenada Ius Respondendi: la opinió d’aquell jurista tenia l’equivalència com si ho hagués dit el propi príncep. L’opinió dels restants, va perdre molta importància.
L’important és tota la burocràcia que es crea en el palau del príncep. Per a despatxar tots els afers, es contracten juristes. Aquests juristes actuaran com a oficials del príncep: anònims + funcionaris.
-Tractaran el dret públic (assegurar les fronteres de l’imperi universal –Àfrica +Àsia+ Europa).
Aleshores a través del palau del príncep s’assegura aquest imperi a través d’actes del príncep que creen dret: Constitucions imperials (del príncep): edictes (ordres del príncep que afecten a províncies), mandata (ordres als funcionaris dins de l’imperi sobre temes diversos), recripta (resposta del príncep a una consulta formulada per escrit feta a instàncies d’una de les parts den un litigi, poden venir de qualsevol lloc de l’imperi, aquestes consultes són contestades pels juristes funcionaris en nom del príncep).
Ius novum=Constitucions. S’apliquen amb un procediment nou: Procediment extra ordinem.
Hi ha un sol magistrat que s’encarrega de tot el procés. Tot queda reduït a un funcionari de justícia. Desapareix el caràcter arbitral que tenia abans el procediment.
Aquest procediment tindrà una vigència, a partir de l’any 212 dC, territorial. Tots els habitants de l’imperi seran considerats ciutadans. Criteri d’aplicació territorial del dret per als ciutadans de l’imperi.
Història del dret TEMA 2: Roma 4. ÈPOCA DEL DOMINAT(284 FINS AL 476 dC) Època de Dioclecià.
El príncep en aquest període passa a Dominus. La seva legitimitat dotada pel poble (Constitucions fetes per l’emperador) es va perdent i en necessita d’una de divina. Es recolza amb la religió catòlica (cristianisme que neix a Judea i perseguida pels romans) ja que era considerada universal, total.
Constantí, en l’any 313 promulgarà l’edicte on tolera que els cristians puguin actuar lícitament dins de l’imperi romà (reconeixement com a corporació dintre del culte romà, es podien dedicar a la religió encara que aquesta no sigues la oficial).
Lex animata: font única de tots els poders. Els cristians son favorables en aquesta idea política perquè tenen el principi de dir que és compatible el fet de practicar la religió cristiana i el fet d’observar les actuacions polítiques de la societat.
A partir d’aquest moment de tolerància, Constantí intervindrà en la religió per mantenir la unitat de la fe. No vol que hi hagi diverses jerarquies que siguin difícils de controlar. Només hi ha una veritat religiosa: la cristiana.
Els emperadors a partir de Constantí utilitzaven la fórmula Cèsara batista: el papa sotmès a l’emperador. La jerarquia religiosa eren funcionaris (religiosos) dintre l’imperi. Això anava en contra de la llibertat eclesiàstica. L’emperador per sobre de tot.
Una altra gran característica: la manera de designar era successió hereditària. No es tracta un ciutadà )que podia ser qualsevol ciutadà), és déu qui permet a una dinastia en concret ser monarques. Déu legitima el seu poder.
Per últim, cal esmentar la rularització de l’imperi i la crisi de la vida ciutadana. S’acaba el creixement de la ciutat ja que allà no s’hi produeix riquesa, s’hi exigeixen mols tributs deguts a les guerres, els magistrats són obligats a acceptar els càrrecs, una inflació i fixació dels preus, intervenció en el mercat....això provoca que emergeixin els costums i apareix el dret romà vulgar (del poble). Els ciutadans són qui fixen les condicions. Els notaris tenen importància perquè fixen per escrit aquests nous contractes.
Època de divisió de l’imperi definitiva (Orient/ Occident). Encara que continuen mantenint la unitat de l’ordenament jurídic.
Es fan unes compilacions de tot el resultat de la jurisprudència doctrinal i la judicial.
En aquesta societat rularitzada es va perdre molta de la jurisprudència clàssica. Només en van quedar les leges. I aquestes són les que es van recollir en el Codi Teodossià. L’any 438 s’aprova que només tindrà leges i serà tant vàlid a Occident com a Orient. Té 16 llibres, i l’últim és el que regula les relacions entre església i imperi.
Codi Teodossià: vehicle de transmissió de les lleis romanes arreu. Però només hi queda el dret post-clàssic i d’aquest, queda tant reduït als textos d’alguns emperadors.
Per a poder tenir coneixement de tots els texts clàssics haurem d’anar al Digest de Justinià a l’imperi d’Orient.
Història del dret TEMA 2: Roma Tenim les lege al codi teodocià, però que passa amb els Iura? Es vol posar un ordre, i es redueix tot només a les citacions més importants: Llei de citacions (només es podien al·legar davant dels tribunals en base dels 5 juristes més importants fins aleshores).
En aquesta llei de citació es donen unes regles per ponderar qui té més pes en la decisió. La opinió que preval és la de la majoria, però si no hi ha acord o aquesta no es pronuncia, Papinià sempre tindrà més importància.
La jurisprudència adquireix un caràcter més mecànic. Amb tot això, aquesta iniciativa oficial (codificació leges + reducció de la jurisprudència al Tribunal dels morts o llei de citacions), a la pràctica d’aquesta societat cada vegada més rural i amb ,és contacte amb les tropes germàniques (molta inseguretat), donen cada vegada ,és valor als usos i costums. A base de comportaments i normes de competència. El costum torna a tenir grans valors: Teoria del costum= des de la època de Constantí ja es donarà una disposició de Constantí: Constitució imperial que diu que el valor del costum no es menyspreable però que la seva importància no venç en cap moment a la raó ni a la llei.
(s’accepta el costum sempre que vagi més enllà de les capacitats de la llei, que siguin costums que vagin a la mateixa direcció que una llei però en cap moment s’accepten aquells que vagin en contra la llei o s’hi contraposin) = divorci entre el llei oficial i el dret de la pràctica.
5. DRET ROMÀ A LA PENÍNSULA IBÈRICA a)política (romanització del territori, com entren els romans a la península) b) societat (romanització de les societats hispàniques) c) jurídic (romanització en l’aspecte jurídic) 5.1 POLÍTIC Amb la conquesta del territori es volia aconseguir una hegemonia dins del imperi. Era un pla estratègic.
Cartago: imperi que havia dominat tot Àfrica i fins i tot havia entrat a la península. Després d’aquestes guerres entre romans i cartaginesos es va arribar a un tractat de pau: nord fins a l’Ebre: romans. Al sud: cartaginesos.
Però els romans fan un pacte amb els indígenes de Sagunt. Per protegir-se, els cartaginesos conquisten Sagunt i els romans com a protesta desembarquen a Empúries i comença la conquesta militar. Volen primer Cartago (Cartagena) i després ve el domini de tots els pobles de la península mitjançant estratègies polítiques i tractant a uns millors que als altres, donant suport als que capitulaven, etc...
Podem distingir 2 fases de conquesta: La primera per imposició: posant mà dura a un punt i reduir la resistència a una ciutat: Numància, que va resistir i inclús van aconseguir derrotar en algunes ocasions als romans però al final van haver d’entregar-se. La segona fase (133 al 33) es caracteritza per l’extensió de les formes de vida romanes i a més, a totes aquelles regions que vivien a les muntanyes lluny de la cultura, i els posaven a llocs del pla on els romans els Història del dret TEMA 2: Roma donaven nuclis urbans sense muralles (exposats si es rebel·laven al domini romà i tenien submissió política) i a més camps de treball, cases.... Això fa possible el sorgiment de municipis.
Grecs i fenicis: estaven a la península però per temes de comerç. Els indígenes tenien gran contacte amb ells i això va fer que tinguessin un nivell cultural més alt.
-Com més al nord: menys cultural.
5.2 SOCIETAT Aquesta romanització serà més fàcil a la zona Oriental ja que aquella societat indígena tenia una cultura més alta. Factors de romanització importants: -La llengua llatina (llengua=articulació del pensament. Cada llengua veu el món de la seva manera. Prendre la llengua del conqueridor fa que puguis veure el món de la seva manera.
Aquesta llengua es va estenent al compàs de la formació de municipis i colònies.
-Pressió de l’exèrcit: es va haver de demanar auxili als indígenes per a formar tropes auxiliars i a canvi els donaven la ciutadania romana i terres. Això feia que si “sacrificaves la teva vida” per Roma, al final et consideraves romà.
Un altre fet és que aquests membres dels nous exercits (legionaris) venien sense dona, fet que va possibilitar els matrimonis mixtes.
-Explotació de les mines: una de les riqueses més riques eren les mines d’or i plata. Van fer la via de la plata per comunicar aquestes mines amb els ports importants del mediterrani i així enviar els materials cap a Roma.
-Vies de comunicació: que anessin cap a Roma. Una gran via que unís tots els pobles de la mediterrània fins a Roma: Via Augusta + Via de la Plata 5.3 JURÍDIC Hm de tenir present que a Roma no tothom era igual davant del dret. Es discriminava segons el teu Status: civitatis, libertatis, familiae. Qui no gaudia d’aquestes 3 condicions, era considerat: Peregrí.
Els romans van establir un Status, a més, intermedi. Anomenat: els llatins. Van fer un tracte oficial (sobretot pel tema matrimonial i de comerç) amb aquelles persones dels pobles veïns i els deixaven gaudir del seu sistema jurídic.
El procés de romanització va provocar que el dret romà s’anés estenent i es va deixar aquest caràcter territorial. Es va aplicar al llarg de tota la Península i es va suprimir la diferencia entre romans, llatins i peregrins.
Aquest procés te diferents fases, la primera que va des de l’inici de la conquesta fins a la concessió de la llatinitat menor (a partir d’aquest moment, tots els habitants d’Hispània es podran regir pel dret civil en totes aquestes matèries com ara hereditàries, comercials, patrimonials...).
El que va passar és que molta gent, a nivell individual ja havia aconseguit aquesta concessió (o per participar al exercit, per matrimoni...) i va provocar que aquesta concessió no tingués gaires Història del dret TEMA 2: Roma efectes. A més es deia menor perquè aquells que havien tingut una magistratura en aquests municipis indígenes passaven a tenir també la ciutadania romana (només passa a la llatinitat menor).
La segona fase s’inicia amb l’època del principat i es tanca amb la Constitució de Caracal·la on es diu que tots els qui viuen dins de les fronteres de l’imperi (tots els peregrins), passen a ser ciutadans romans. Això es creu que va ser perquè així hi hauria més gent a qui fer pagar impostos.
En el darrer període queda el dret romà del dominat. És el que queda amb el codi Teodocià amb les leges i que s’aplica a través del tribunal dels morts (llei de citacions) i que més tard s’hi afegeix la importància dels costums. Que tot això es tradueix amb el que coneixem com a Dret romà vulgar.
...

Comprar Previsualizar