Tema 2. La psicoanàlisi (2016)

Apunte Catalán
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Història de la Psicologia
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 19/03/2016
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

Tema 2. La Psicoanàlisi 3 PRIMERES DISIDÈNCIES Societat Psicoanalítica Internacional (1910) Sigmund Freud Albert Adler C. G. Jung A   Accepten la importància de l’inconscient i la visió dinàmica del psiquisme No accepten l’excessiva importància concedida al sexe i l’agressivitat com a motivadors de la conducta humana.
Adler vs. Freud Adler          L’individu és primàriament SOCIAL Importància dels plans VALORS subjectius Emfàsi en caràcter ÚNIC i irrepetible de la personalitat Motivació vida: MOURE’S DE MENYS A MÉS, d’inferior a superior Orientació FINALISTA o teològica (futur) FORÇA del jo individual Freud  L’individu és primàriament SEXUAL  Teoria determinista d’arrel BIOLOGISTA  Estudi dels processos COMUNS  Motivació vital: REDUIR TENSIÓ o restaurar equilibri  Èmfasi en l’ EXPLICACIÓ CAUSAL (passat)  Jo més FRÀGIL per la pressió de l’allò El que caracteritza la personal és l’interès social i no només la sexualitat individual.
Una persona pot construir-se el futur segons els nostres valors, no estem determinats pel nostre passat o la nostra biologia. Això atorga un caràcter únic i irrepetible de la personalitat individual hi trobem una unicitat Aquesta psicologia d’ Adler, s’anomena psicologia individual. . Segons Freud en canvi, trobem uns aspectes comuns.
  Adler influeix molt en els humanistes, en la idea d’autorealització. L’impuls a ser cada vegada, més, millor, més complert és intrínseca en les persones.
La psicologia d’Adler està enfocada en poder desenvolupar els valors, els plans del futur mentre que Freud es centra en el passat.
Aportacions d’ADLER Els dos neixen en una família jueva però no tant ortodoxa com la de Freud.
o Sentiments d’inseguretat o Afany de superioritat o Interès social (sentiment de comunitat) o Estil / plans de vida o Factor dinàmic: metes o objectius PRIMERES DISIDÈNCIES JUNG (1875-1961): Psicologia analítica   Mitologia, Antropologia, Alquimia, Mística, Psiquiatria...
Tipus Psicològics: Extraversió/Introversió (dues grans actituds davant el món) o Extraversió: Interès està cap a fora, una mirada a les persones on allò interessant està fora d’un mateix, tenen una gran capacitat d’adaptació molt gran, els hi agrada viatjar, conèixer a molta gent.
o Introversió: Centra la seva mirada en el món intern subjectiu, tendeix a la reflexió, la concentració, s’interessa molt per les teories, les idees, no és que no els hi agradi les persones però es poden quedar fàcilment dins del seu món intern i estar bé Creu que les persones al llarg de la seva vida viuran els dos pols.
Diu que hi ha 4 funcions mentals: 2 funcions racionals   La sensació El pensament 2 funcions irracionals   El sentiment La intuïció funció que ens porta al coneixement de l’essència de les coses, pràcticament sense discurs, sense una anàlisi racional.
D’aquí obté 8 tipus de personalitat, a partir de les combinacions.
   Inconscient col·lectiu Arquetips: Persona, Anima, Animus, Ombra, Self Complexes Jung. Estructura de la Psique       Ego: consciència lògica i racional Inconscient personal: dipositari de les experiències reprimides i seu dels complexes Inconscient col·lectiu: més profund que el personal. Conté arquetips  Recull les experiències de tota la humanitat. Poso la consciència individual en contrast amb la col·lectiva.
Sí mateix (self): personalitat unificada, meta del procés d’individuació.
Complexes (en l’inconscient personal): Grups de sentiments, pensaments, percepcions i records organitzats en torn a un nucli dinàmic ( pot ser un arquetipus).
Arquetipus ( en l’inconscient col·lectiu): Imatges o formes universals de pensament acompanyades de forts components emocionals. Símbols de temes comuns universals que influeixen en la nostra conducta.
Hi ha 4 arquetips que destaca per la seva importància en l’estructura de la psique humana.
    4 arquetips = sistemes autònoms de la personalitat Persona: personalitat pública, la màscara que ens posem quan ens relacionem amb els altres. Funció control.
L’ànima (F)/l’ànimus (M): el costat femení de l’home i el costat masculí de la dona, respectivament. Funció comprensió.
L’ombra: l’aspecte fosc, malvat i inadaptat de la psique. Conté els instints reprimits de Freud i les personificacions del mal contingudes en l’inconscient col·lectiu.
Self: arquetips de la unitat perfecta en mig de la diversitat. Comporta el coneixement i desenvolupament de tots els sistemes de la psique i la resolució (integrant) dels conflictes entre ells.
Crítiques que s’ha fet a Jung: La dificultat de demostrar les aportacions que ell fa. Crearà un mètode que és el de la imaginació activa. Estàs despert i tens fantasies. Seguim aquest somni, aquesta fantasia que té un curs molt capritxós. Ell interpreta aquesta imaginació activa.
Aquesta tipologia de personalitat ha tingut molt ressò.
Pioneres psicoanàlisi infantil Anna Freud: Va identificar el mecanisme de defensa de la formació reactiva. Mecanisme pel qual el jo amaga els seus impulsos hostils (i per tant inacceptables per la societat) i els transforma en tot el contrari, resultant així en persones molt sol·licites i cuidadores.
Mélanie Klein PSICOLOGIA DEL JO HEINZ HARTMANN (1894-1970)   Desenvolupament humà general, normal; Potencialitats del jo ANNA FREUD (1895-1982)   Pionera de la psicoanàlisi infantil Mecanismes de defensa RENÉ SPITZ (1887-1974)   Nens institucionalitzats Vincle mare-fill Psicoanàlisi Klenià Melanie Klein (1882-1960)    Posició esquizo-paranoide. Dissociació de les pulsions libidinals i les agressives.
Posició depressiva: tendència a la integració Èmfasi en l’ alternança entre ambdues persones Psicoanàlisi Interpersonal Harry Stack Sullivan (1892-1949)  La personalitat es forma en un entorn interpersonal ESCOLA BRITÀNICA DE LES RELACIONS OBJECTALS William RD. FAIRBAIRN (1899-1964)   Importància de la criança La libido no busca el plaer sinó l’ OBJECTE, la connexió amb l’altre.
Donald W. Winnicott (1896-1971)    Fals self Mare suficientment bona. Contenció Objecte transicional John Bowbly (1970-1990)  Aferrament (“Apego”) ...