Tema 4: Els gèneres interpretatius i argumentatius (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Fonaments del Periodisme
Año del apunte 2014
Páginas 5
Fecha de subida 31/10/2014
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 4: ELS GÈNERES INTERPRETATIUS I ARGUMENTANTIUS EL RELAT INFORMATIU El llenguatge informatiu és sec, rigorós, cenyit al fil de la notícia.
EL RELAT INTERPRETATIU El llenguatge interpretatiu té + llibertat expressiva, condicionat pel deure d’informar, es parla sense personalitzar, el periodista evita intervenir i no es jutgen els esdeveniments.
El que diferencia 1 text interpretatiu és que aporta explicacions, situa els fets en el context, té un estil + literari, empra recursos com la metàfora, la hipèrbole, té un tó + personal i no segueix la piràmide invertida. Elements diferencials: afegeix l’esdeveniment principal (antecedents i context, reaccions i interpretacions i anàlisis valorativa).
Titulació en gèneres interpretatius (titulació). Combinació de:   Títol indicatiu: indica de què va. És l’element atractiu (intenta enganxar-te) i balanç interpretatiu Avanttítol/subtítol enunciatiu: referència informativa del tema/notícia; et situa de què estan parlant i ens explica de què anirà la noticia) GÈNERES INTERPRETATIUS LA CRÒNICA “Narració directa i immediata d’una notícia amb certs elements valoratius que sempre han de ser secundaris respecte a la narració del fet en si. Intenta reflectir el que s’ha esdevingut entre dues dates, d’aquí li ve el seu origen etimològic en la història de la literatura. Integra una gran varietat de subgèneres” Martínez Albertos. (parteix de una noticia) REPORTATGE “El relat periodístic –descriptiu o narratiu– d’una certa extensió i estil literari molt personal en el qual s’intenta explicar com han tingut lloc uns fets actuals o recents, encara que aquests fets no siguin notícia en un sentit rigorós del concepte” J.L. Martínez Albertos.
ENTREVISTA “Una conversa duta a la lletra impresa” Manuel del Arco. “Les entrevistes es poden vendre com la mera reproducció d’una conversa natural. No hi ha res més elaborat, en canvi, que una entrevista” Javier Díaz Noci. L’important de l’entrevista és la persona entrevistada i el tema.
TIPOLOGIA    3 tipus: declaracions (senyor del trasplant de cor  és el tema), de personalitat (els entrevistem a ells perquè ells son l’important) i fórmules preestablertes Enquesta: mateixes preguntes (+ lligada a l’actualitat)i diferents persones (normalment es publica en el mateix moment) Èxit: gran acceptació popular (l’entrevista) ESTIL Entrevista informativa: Fidelitat: respecte màxim a la literalitat de les paraules i la intenció del discurs. Anotacions: mínimes. Llenguatge: senzill i concís. Tracte: sempre de “vostè” Entrevista de personalitat / literària: (dona + joc que l’autor de l’entrevista faci descripcions d’ambient, personalitat...). Personalitat: intervenen especialment les dots personals de qui la realitza: observació, ambient, suggestions... Llenguatge: narratiu i creatiu. El text té valor tant per les declaracions de l’entrevistat com x i mateix.
RETRAT “Biografia incompleta”, reportatge en el qual es traça el retrat d’un personatge procurant ressaltar tot el que sigui psicològicament revelador. El retrat no esgota tota la vida d’un home, sinó que posa l’accent periodístic en les fites biogràfiques fonamentals. L’anècdota és de gran valor, sempre que sigui fidedigna i ben escollida” Gonzalo Martín Vivaldi. “Es cenyeix a una persona (o personalitat). No és precís conversar amb el protagonista ni centrar la informació en les seves declaracions sinó, per exemple, en les de terceres persones que opinen sobre ell. No obstant, convé incloure frases del personatge en qüestió que hagin estat pronunciades en mitjans o actes públics” Grijelmo    ELEMENTS: (J.L Benavides y C. Quintero): entrevista amb el personatge, anècdotes i vivències, informació biogràfica, descripció de llar o feina, entrevistes amb altres fonts.
USOS HABITUALS: Premis, nomenaments, eleccions, successos de gran impacte (11M), obituaris i necrològiques (x persones que s’han mort i no necessàriament conegudes) ESTRUCTURES: (Alex Grijelmo):  Cronològica: relat biogràfic ordenat amb criteri temporal  Importància: revisió en importància descendent dels esdeveniments + destacats  Afinitat: agrupació dels fets biogràfics x afinitats o temes  Constants: elements que es repeteixen en la biografia d’una persona i que serveixen com element conductor ANÀLISI “És el negatiu fotogràfic de la crònica” Grijelmo. Es diferencia de un reportatge perquè la periodista no s’ha d’aixecar de la cadira ni ha d’agafar el telèfon. Si el títol és interrogatiu, normalment, intentarà donar una resposta al llarg de l’anàlisi tot i que no s’aconsella fer 1 titular amb ?.
A la crònica: predomina la informació, informació: noticia, la interpretació forma part de la sintaxi informativa i a l’anàlisi: predomina interpretació, informació: antecedents i documentació, la informació forma part de la frase interpretativa.
 ESTIL: construir: hipòtesis. No tesis. Poden plantejar-se hipòtesis alternatives a la principal. Interpretació: l’analista explica les accions o els fets i raona significats i causes. Excloure: judicis de valor, crides a l’atenció. Si fas un judici de valor caus en l’article de opinió.
ECO/SOLT “Una croniqueta: l’essència, l’escuma, l’esboç d’una possible crònica. La breu glossa d’un fet, d’un succés, d’una idea, d’una petita notícia. Es diferencia d’una simple nota perquè no només informa, sinó que jutja i valora, encara que el judici i la valoració siguin expressats a vegades amb una sola paraula” Vivaldi. “Reflexió breu sobre algun afer d’actualitat que apunta un tema sense esgotar-lo amb una extensió que va de 100 a 300 paraules i que alguns diaris utilitzen com a mitjà a través del qual expressen la seva posició ideològica” Santamaría.
 CARACTERÍSTIQUES: Breu: Entre 100 i 300 paraules, té usos diversos: comentar noticies, expressar crítiques, introduir humor. Indefinició: textos de tipologia i extensió molt diverses.
És revelador: mostra fílies i fòbies. No només informa sinó que jutja i valora  ESTIL: Flexibilitat: és 1 text lliure i desenfadat, estructura poc rigorosa, absència d’argumentació. Graduable: Lleu interpretació, crítica àcida, posició doctrinal. Risc: imposició d’idees GÈNERES ARGUMENTATIUS Què converteix un text en opinió? Aplaudiments (valoració positiva), xiulets (valoració negativa), recomanacions. Es basen en un estil molt lliure (excepció: els editorials) amb algunes limitacions: preocupació per l’inici i el final del text, submissió al llibre d’estil respecte a la llibertat de resposta del lector.
Titulació: un sol element: títol breu i contundent, 3o4 paraules que indiquen el tema o l’orientació ,sovint conté el sentit del judici explicat.
ARTICLE “L’escrit en el qual es desenvolupa una idea o es comenta un fet, preferentment d’interès general” Vivaldi. Parla de una idea o comenta un fet (d’altres gèneres) de caràcter argumentatiu; son variacions. L’autor es dona a conèixer en el text, no és exclusiu de grans nomes ni de grans temes (es pot parlar del que a un li sembli)  CARACTERISTIQUES: L’autor es dona a conèixer (signa amb nom, cognom, pseudònim o inicials), no és exclusiu de grans noms (cada diari té els seus articulistes), no és exclusiu de grans temes (Es poden dedicar a tota mena de qüestions).
  ESTIL: similar a l’editorial (Clar i entenedor. Fàcil de llegir), trets diferencials (El tema i el tipus d’article condicionen el to, pot utilitzar un estil més literari o col·loquial, no té pq prendre partit, l’estructura és lliure però convé anar al gra TIPUS:  Tribuna lliure (Espai cedit a col·laboradors + o - habituals, normalment, a les pàgines d’opinió.
 Comentari: dedicat a temes concrets, surt a la secció corresponent i és a càrreg de especialistes o periodistes destacats.
 Columna personal: tema lliure, x a periodistes / escriptors famosos.
Han de signar, periodicitat regular (diari, setmanal), llibertat d’estil i temes, breus, no subjectes a l’actualitat i barregen periodisme i literatura.
EDITORIAL “Article periodístic SENSE FIRMA que explica, valora i jutja un fet noticiós d’especial importància.
Aquest judici col·lectiu i institucional es formula d’acord amb una convicció d’ordre superior que reflecteix la postura ideològica de cada diari”. L’opinió del diari respecte de les notícies que publica. No necessàriament ha d’estar referit a una notícia puntual. Pot tractar qualsevol tema o fenomen social.
 TIPOLOGÍA:   Polèmic: és l’editorial qui, qui es mulla. Pren posició clara, intenta convèncer x via de l’argumentació i té diferents subtipus, segons el grau de crítica i combativitat  Interpretatiu/Explicatiu 1r estudia els fets minuciosament, després pren una posició subjectiva, analitza causes, conseqüències, transcendència, interrelacions i utilitza raons comprovables o arguments científics o tècnics. Es més analític i argumentatiu però no pren 1 posició tan clara.
 Objectiu /analític: Exposa els fets sense una presa de posició clara, actitud freda, apunta cap a la realitat els fets comprovables, poca opinió (+ pròxim a l’anàlisi) i el diari es reserva l’opinió o es manté a l’expectativa (x ex LA Vanguardia) ESTIL: Claredat ( ha de ser entenedor, concís i breu. S’ha de llegir sense esforç) i tó (Digne i una mica solemne. No hi ha lloc per al “jo”) CRÍTICA “Quan es parla de crítica, s’entén la referida als sectors de l’activitat humana que, un cop exposats al públic, requereixen l’oportú judici de l’expert que interpreta i valora. La crítica periodística, al temps que jutja, informa” Vivaldi. 1r diu què és, després hi ha una fitxa tècnica (l’especialitat: dansa, cinema...) i després el text ha d’opinar (x ex en el cas de l’espectacle de dansa, orientar-nos per si hem d’anar-hi o no. En crítiques com la dels cotxes son publicitat; els crítics van gratis als llocs (p ex cinema). Moltes vegades perquè parlessin bé d’un producte l’empresa del producte els hi feia regals, viatges... als periodistes.
   ÀMBITS: Clàssics: Arts plàstiques, arts escèniques, música, televisió i nous: Arquitectura i urbanisme, gastronomia, hotels, moda, automòbils i motocicletes...
CARACTERÍSTIQUES: ha de ser informativa: Ha de contenir per entendre i situar l’obra, al marge del judici del crític. i cal tenir un criteri elaborat: conèixer a fons el tema i estar al dia, ser equànime: que no depengui de moment o persona, reconèixer els valors positius i negatius.
ESTRUCTURA  Títol: Breu. Valoratiu. Pot portar avanttítol / subtítol  Fitxa tècnica: Conté les dades de l’obra  Text: estructura i estil lliure, ha d’informar i jutjar: necessita un veredicte ACUDIT GRÀFIC: “És l’expressió signada d’una opinió personal. En aquest sentit és similar a una columna o a qualsevol article signat” CARTES ALS LECTORS El lector pot opinar: sobre qualsevol tema, ha de signar (es fa responsable), el mitjà estableix normes de bon gust i d’extensió, a vegades son abreujades x el diari.
ASSAIG “Gènere literari i periodístic en el qual s’estudia didàcticament un tema cultural, sense esgotar-lo, sense arribar al tractat exhaustiu. Escrit que exposa un problema qualsevol, amb intenció didàctica, desenvolupament personal i fragmentari, en ocasions més intuïtiu que erudit, més suggeridor que definitori. L’assaig és més propi de la revista que del diari”. És 1 text on l’autor exposa 1 tema (article d’opinió quilomètric, s’agafa 1 tema i se li donen moltes voltes). Sobretot surten als suplements.
 CARACTERÍSTIQUES: extensió (Molt llarg. Normalment més d’una pàgina), llibertat temàtica (Habitualment: cultura, política, ciència i tecnologia), lloc de publicació (Propi de suplements culturals i revistes especialitzades) ...