Tema 5 Fonaments del Dret (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Fonaments del Dret
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 11/09/2014
Descargas 11
Subido por

Vista previa del texto

5. La resolució jurídica de conflictes 5.1. La resolució de conflictes 5.2. Formes de resolució jurídica de conflictes 5.2.1. Resolució extrajudicial Es tracta de mètodes que no són realitzats per Jutges sinó per persones que actuen com a tals sense l’existència d’un procés judicial. Aquests processos resulten més econòmics, més ràpids i el que és més important, descongestionen l’administració pública ja que permeten que menys conflictes es posin en mans del poder judicial. Se’ls anomena justícia gratuïta i existeixen dos tipus de processos: la mediació i l’arbitratge.
 Mediació: per a tenir una societat “sana” s’ha de potenciar la capacitat de resoldre els problemes entre nosaltres mateixos. Per tant, podem dir que és un mètode de resolució de conflictes entre dues o més persones amb la intervenció d’una tercera persona, el mediador, que prendrà una decisió per a resoldre el conflicte sense que aquesta sigui una sentència ferma. Consta de diferents parts: o Premediacio: es parla amb les parts per separat, s’aplica el procés establert i es sol·licita el consentiment per acudir a la mediació.
o Mediació: 1) presentació i explicació de motius 2)Exposició de les diferents versions 3)Resoldre el problema buscant punts de connexió i divergències 4)Proposició de solucions 5)Acord.
Es tracta d’un procés regulat per la Llei de Mediació, per tant podem dir que no és un poder judicial però està regulat jurídicament. A més, la mediació es pot donar per un procés voluntari o obligat. Aquest últim es dóna quan el cas en concret està obligat per llei a passar per mediació abans de passar a mans del Poder Judicial.
 Arbitratge es un sistema de “justicia privada”. Se trata de un procedimiento alternativo a los tribunales de justicia que sirve para resolver de forma pacífica todas las cuestiones litigiosas que puedan surgir entre las partes de un contrato o todas aquellas cuestiones que, en el seno de las sociedades mercantiles, puedan surgir de las relaciones entre la sociedad, sus administradores y socios. La sumisión a arbitraje se produce mediante convenio arbitral que debe incorporarse como cláusula de jurisdicción en los contratos que suscriban las partes y, en el caso de sociedades, mediante su incorporación a los estatutos de la sociedad o mediante un contrato con este solo propósito.
La decisión final la adopta un tercero neutral denominado "árbitro", que es el equivalente al juez ordinario de los tribunales de justicia. Su decisión, que es vinculante para las partes, se denomina "laudo" y es el equivalente a una sentencia firme del juez. El laudo o resolución arbitral es título ejecutivo.
El arbitraje puede ser de derecho o en equidad. A falta de acuerdo de las partes sobre el tipo de arbitraje éste siempre será de derecho porque así lo establece la Ley.
És un mètode de solució de conflictes, normalment de caire empresarial, en el qual intervé una tercera persona imparcial (àrbitre), qui emetrà un laudo arbitral. Aquest procés tan sols té lloc si totes les parts hi estan d’acord voluntari. Durant el procés, l’àrbitre fa ús de la legislació existent per a resoldre el conflicte. És un procés de gran celeritat però no es pot recórrer, tan sols revisar.
 Conciliació: és una forma directa i amistosa de solucionar els conflictes que sorgeixen d’una relació contractual o que involucri la voluntat de les parts, amb la col·laboració d’un tercer anomenat conciliador. D’aquesta manera, fent constar allò acordat en una acta conciliatoria.
5.2.2. Resolució judicial Es tracta d’un acte processal provinent d’un tribunal mitjançant el qual es resolen les peticions de les parts i autoritza o bé ordena el compliment de determinades mesures. Requereix certes formalitats per a la seva validesa i eficàcia.
Un cop dictada la sentencia, el mateix tribunal no la pot modificar. Tot i això, es permet seguir un procés establert si així ho requereixen el recursos pertinents.
1) Inicio: el demandante ejerce una acción sobe el demandado 2) Fase de prueba: es la fase donde se deben probar los hechos.
3) Fundamentos: procedimiento de discusión de cuestiones de derecho y de hecho, antecedentes de los que deriva la causa de la acusación, interpretación jurídica de los hechos.
4) Resolución: los jueces están obligados a dictar sentencia Proceso: forma jurídicamente regulada mediante la que el Estado protege le ordenamiento jurídico.
El juez: debe ser independiente, inamovible, responsable y estar sometido a la constitución y al imperio de la ley.
5.3. La funció jurisdiccional 5.3.1. La funció dels jutges i els tribunals 5.3.2. Particularitats de l’actuació dels jutges i tribunals 5.4. L’organització judicial 5.4.1. Ordres jurisdiccionals 5.4.2. L’organització territorial de jutjats i tribunals a Espanya 5.5. El Tribunal Constitucional 5.6. Els tribunals internacionals CIADI, Tribunal Europeo de Derechos Humanos (Tribunal d’Estrasburg ) ...