Llengua Catalana Estàndard en els Mitjans de Comunicació (1) (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Comunicación Audiovisual - 1º curso
Asignatura Llengua Catalana Estàndard en els Mitjans de Comunicació
Año del apunte 2013
Páginas 8
Fecha de subida 10/12/2014
Descargas 22
Subido por

Descripción

Profesor: David Paloma

Vista previa del texto

CATALA EFICIÈNCIA LOCUTIVA DEFINICIÓ: Grau d’encert comunicatiu basat en la correcció fonètica, gramatical i lèxica d’un text oral o d’un text escrit per ser dit.
Correcció fonètica - Benvinguts a l’espai web de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec.
- Aquest espai vol ser exemple d’objectius diversos.
- La coordinadora gestiona el Casal Concòrdia i el camp municipal de les tres xemeneies.
Correcció gramatical - El públic no sabia que els actors improvitzaven (improvisaven) els textos.
- Si no ho hagués sapigut (sabut) encara hagués (hauria) valorat més l’obra.
- Cal que els polítics donguin (donin) més importància a la cultura.
Correcció lèxica: - Les carreteres van avui ben plenes: el tràfic (trànsit) és intens.
- S’hauria de solventar (resoldre) la qüestió de manera ràpida.
- El porter es va fer amb (va atrapar) la pilota amb seguretat.
Nivells d’eficiència locutiva a) b) c) d) ME ML = mal escrit & mal llegit ME BL = mal escrit & ben llegit BE ML = ben escrit & mal llegit BE BL = ben escrit & ben llegit EXEMPLES: a) A Sant Feliu de Llobregat el transport públic és insuficient i per això triguem molt en (a) arribar a Barcelona.
És una població que acull fires destacades, com ara la Festa del Bolet, on s’hi apleguen boletaires d’arreu.
La indústria tèxtil i paperera va ser molt important a Alcoi: va atraure a espanyols provinents de comunitats menys desenvolupades.
El Parc Audiovisual de Catalunya podria convertir a Terrassa en una ciutat moderna.
Maó, dins sa illa (s’illa) de Menorca, te és millor port natural de tot Europa.
La realització del projecte no s’adecua (s’adequa) al pla previst.
El mar Menor s’ha convertit en un viver de medusses (meduses) famolenques.
Aquest nivell afecta a:      Ortografia  medusses Apostrofació  sa illa Morfologia  llapissos Sintaxi  degut a que Lèxic  solventa b) Una altra opció d’oci, són les antitats (entitats), n’hi ha del que vulguis: el foment, EL (el) tenis, etc.
Olot. Municipi gironí famós pels seus bolcans (volcans).
Aquest nivell afecta a:    Ortografia  bolcans Tipografia  EL tenis Puntuació  una altra opció d’oci, son les entitats c) L’any 1925 el llavors (la R no es pronuncia) rei Alfons XIII va concedir el títol de ciutat a l’Hospitalet de Llobregat.
Es va convertir en mite literari el 1963 (es pronuncia seixanta).
Destaca el creixement de la tensió amorosa dels personatges (tg sonora).
Durao Barroso (s’ha de pronunciar de forma aproximada en el seu idioma) ha estat el president de la Unió Europea.
Aquest nivell afecta a:  Fonètica CRITERIS DE PRONUNCIACIÓ (1) Models referencials - Les llengües necessiten referents orals.
- Els models en què s’emmiralla cada llengua són diferents.
El model de l’anglès “La llar original de l’anglès comú, tant en la seva forma oral com literària, és la parla educada de Londres i les comarques que l’envolten.” (Sweet, 1890)  Sweet: (1845 – 1912), va ésser un filòleg anglès, va fer una guia sobre l’anglès parlat El model del danès “Vaig proposar com a definició del millor danès la parla d’aquells per la pronúncia dels quals no es pot veure de quina part de Dinamarca procedeixen” (Jespersen, 1925)  Jespersen: Lingüista danès especialitzat en la llengua anglesa (1860 – 1943) La seva obra més coneguda en Mankind, Nation and Individual: from a linguistic point of view El model del castellà “Les dues normes més comunes són la del sistema centre-nord peninsular i la de l’americà o l’atlàntic” (Alarcos Llorach, 1994)  Alarcos Llorach: Filòleg espanyol que va contribuir a la introducció i difusió a Espanya de les teories lingüístiques (1922 – 1998) El model de l’italià “El florentí parlat per les persones cultes es va adoptar com a llengua de la unificació italiana” (Grassi, Sobrero, Telmon, 2003)  Grassi, Sobrero, Telmon: Profesors de dialectologia Un model de llengua referencial: el català “Hi ha diverses formes regionals de la varietat estàndard, matisades per alguns trets diferencials que no comprometen la intercomprensió [...] Totes les formes regionals de l’estàndard mereixen la mateixa consideració” (Marí, 1992) EXEMPLE: Cuina  Marí: (1949 – -) Professor de sociolingüística eivissenc, president de la Secció Filològica de l’IEC. Ha escrit obres sobre l’estandardització de la llengua catalana.
REFERENTS:      Català central Català nord-occidental Rossellonès Català occidental Català oriental (baleàric) Isoglossa: Línia imaginària que senyala el límit entre l’absència i la presència d’un tret lingüístic determinat i que contribueix a delimitar dues àrees dialectals. Als territoris de parla catalana, aquesta línia ha passat pel mig de Catalunya: el que queda a l’esquerra és el català occidental i el que queda a la dreta és el català oriental.
 Comarques per on passa la isoglossa:         Andorra (Andorra la Vella)  queda a la banda occidental Alt Urgell (Seu d’Urgell)  queda a la banda occidental Solsonès (Solsona)  passa pel mig Segarra (Cervera)  queda a la banda occidental Conca de Barberà (Montblanc)  queda a la banda oriental Alt Camp  queda a la banda oriental Baix Camp  queda a la banda oriental Tarragonès  queda a la banda oriental La normativa de la llengua catalana oral - Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana I i II (IEC) - Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià (Acadèmia Valenciana de la Llengua) La difusió de la llengua catalana oral - Llibres d’estil          és a dir en línia IB3 Llibre d’estil per als mitjans audiovisuals en valencià El català nord-occidental Guia fonètica per a les televisions locals resolc en línia Manual de pronunciació Diccionari de pronunciació en català Diccionari de dubtes del català oral (DDCOR) en línia “Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana” - Només una “proposta”? a) L’IEC reacciona davant d’una manca de reglamentació b) L’IEC busca complicitats: paper decisiu dels professionals dels MCM (prudència excessiva en el títol i en la terminologia) c) L’IEC ha de contribuir a la realització de la llengua estàndard oral. L’última paraula a l’hora de fer la llengua estàndard la tenen els professionals “i els usuaris afectats” (dels mitjans, de l’ensenyament...) - Àmbit general:  Qualsevol tret lingüístic vigent almenys en 2 dels 5 dialectes territorials - Àmbit restringit  Tret lingüístic d’un determinat dialecte, proveït de prestigi en el seu àmbit - Registre formal  Registre elevat, gramaticalment més correcte, conceptualment més equilibrat, estèticament més elegant...
“l’estil neutre dels mitjans de comunicació” - Registre informal  Registre que parteix de l’espontaneïtat d’expressió - La limitació de la flexibilitat  “El locutor ha d’actuar d’acord amb la seva pròpia competència lingüística” [...] No ha de barrejar trets”. “No se’n pot fer un ús promiscu”. (IEC 2001:12) - L’altra terminologia     Propi: la forma en qüestió és plenament adequada i es pot emprar en tots els registres Admissible: Forma tolerada, “aconsellable de reemplaçar-la per la pròpia en les situacions mes característiques de la llengua estàndard” D’acord amb els usos de cada parlar: Forma que, ni que sigui present en més d’un dialecte, hi té un abast geogràfic reduït o valoracions sociolingüístiques no uniformes No és recomanable: No és estàndard - Exemples 1. És propi de l’àmbit general el sistema de set vocals diferenciades: a (part), e (bé), e (cel) 2. En canvi, correspon a l’àmbit restringit el sistema de vuit vocals diferenciades propi de parlars baleàrics, les set generals més la vocal neutra: cadena (pronunciat amb vocal neutra en posició tònica).
3. És també admissible en l’àmbit general, només, però en el registre informal, la pronunciació de la a de la vocal inicial de mots començats per en, em-, es- (encetar, embut...) 4. En l’àmbit general, són propis de registres marcadament formals sengles, ambdós, ambdues, quelcom, manta, manta i hom per als quals hi ha alternatives més habituals, com respectius, respectives, tots dos, totes dues, els dos, les dues, alguna cosa, res.
CRITERIS DE PRONUNCIACIÓ (2) <S> sonora - Una S intervocàlica és sonora malgrat la pressió de les interferències EX: centèsim, cesària, etc.
casos, gasos, etc.
casi, pròtesi, etc.
- Una S intervocàlica és sonora malgrat mots aparentment prefixats EX: presumpte, presagi, etc.  pressentir NO resolució, resoluble, etc.  ressorgir NO prosèlit, prosòdia, etc.  prosseguir NO - <x> dels grups inicials <(H)EX>, <INEX>, davant de vocal correspon al so [gz] EX: examen, executar, etc.
inexorable, inexhaurible, etc.
hexàmetre, hexàgon, etc.
<S> sorda - Una <-s-> intervocàlica és sorda en mots compostos per prefixació o a la manera culta EX: dinosaure, cromosoma, uníson, Meteosat, sacrosant, etc.
- Una <s> no intervocàlica és sorda, llevat de la <s> dels infixos <DINS>, <FONS> i el prefix <TRANS> EX: endinsar, etc.
enfonsar, etc.
transatlàntic, etc.
- Qualsevol grafia <SS>, <CE>, <CI>, <Ç> corresponen a essa sorda EX: frontissa, messies, percussió, granissat, etc.
alcaldessa, impressió, emissora, agressió, etc.
arrecerat, etcètera, poncella, velocitat, etc.
- La <x> en qualsevol posició diferent de la dels grups inicials correspon al so [ks] EX: sintaxi, lèxic, màxim, Alexandre, etc.
<X> inicial i postconsonàntica Occidental: pronunciació africada Oriental: pronunciació fricativa EX: xocolata, panxa, arxiu - <ix> Occidental: [ ] + Oriental: EX: peix, caixa <j> i <g> Valencià: pronunciació africada Oriental + nord occidental: pronunciació fricativa EX: joc, gerani, trajectòria - Cal adequar la pronúncia a la grafia <G>, <J> EX: gelea reial, pijama, bugia, etc.
<TG>, <TJ>, <TX> EX: viatge, platja, metge Els parlars apitxats - Presenten un sistema consonàntic més reduït. A causa d’un procés històric d’ensordiment, no presenta cap fricativa alveolar sonora /z/, /d /, /dz/ - El terme apitxat es correspon amb la denominació apitjat (premut), que constitueix a ensordir la /z/ en /s/, la /d / en /t / i la /dz/ en /ts/.
<l·l> - Reflecteix una pronúncia geminada que es manté només en alguns mots: al·lot, til·ler, cel·la,... (tot i que és freqüent entre mots en contacte): “el lot de llibres”, “vol la llibreta”, etc.
- La Proposta diu de fer les eles geminades, però els mitjans diuen de pronunciar-les simples “en els termes més desgastats, tal com es fa espontàniament”.
El ieisme - Pronúncia sistemàtica de [ ] en comptes de [ ]. No és un tret estàndard.
- Cal adequar la pronúncia a la grafia:     Vocalització de la <L> EX: auberoc  alberoc aubergínia  albergínia Palatalització de la <L> EX: llògic  lògic lliteratura  literatura llingüística  lingüística Elisió en mots plans acabats en –ol EX: plano  plànol llombrigo  llombrígol Dissimilacions EX: juriol  juliol fandilla  faldilla antre  altre <tl> i <tll> Aquests 2 grups marquen una frontera dialectal estàndard:   <TL> es fa com a lateral alveolar geminat a les Balears, al País Valencià i a Tortosa <TLL> es fa com a lateral palatal geminat a la resta del domini lingüístic <n> i <m> La perillosa interferència EX: premsa, impremta, immoral, pamflet, simfonia, samfaina ...