Tema 15 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura Patologia medicoquirurgica
Año del apunte 2015
Páginas 2
Fecha de subida 19/03/2015
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

15. Fractures d’avantbraç Per posicionar la mà en l’espai disposem del canell i el colze que fan moviments de pronosupinació  Gran complex capsular i lligamentós per mantenir la bona estabilitat entre els dos ossos.
- Fractures d’olècranon: etiologia freqüent  traumatisme d’alta energia directe, com impactar l’húmer contra el terra, o indirecte per tracció del bíceps. Es perd la força del tríceps i l’estructura de palanca que permet el moviment. La classificació és senzilla: desplaçades o no desplaçades, comminutes o no. Aquesta informació determinarà el pronòstic. Les fractures no desplaçades poden classificar-se segons el traç  La solució de la fractura soluciona el problema. Si les fractura són inestables també s’associen a lesions de parts toves (lligaments) que poden ser simples o complexes, s’intenta fer una síntesi estable i complexa per tal d’intentar mobilitzar des del primer dia de cirurgia. S’ha d’intentar que l’articulació quedi perfecte, no es toleren esglaons articulars de més d’un mil·límetre, perquè donaran artropatia segur i/o amb dèficits funcionals. Quan la fractura no està desplaçada (tipus I) podríem fer un tractament conservador però un tríceps molt potent implica risc de desplaçament de la fractura de manera que es controlarà amb radiografies periòdiques fins a la consolidació total. Una fractura desplaçada s’operarà: o Bandes de tensió: amb aquesta tècnica es transformen les forces de tracció en forces de compressió en el focus de fractura  la mobilització precoç ajuda a la consolidació. Es farà en fractures de traç molt simple.
o Osteosíntesi: per a fractures amb placa i cargols.
Complicacions: rigidesa, pseudoartrosi, artrosi.
- - Fractures de cap del radi: en general precisen de reducció oberta (pelar el plàtan). Son bastant freqüents dintre les fractures de colze (més en dones). El diagnòstic es fa amb dues radiografies (anteroposterior i perfil). A vegades s’ha demanar un TAC perquè no es veu correctament o per tenir major informació o simplement per veure fins on arribar el traç de la fractura.
Classificació de Mason segons el grau de desplaçament: o Tipus I: no desplaçades. Si no ha estat pel traumatisme es quasi impossible que es desplaci per molt que el pacient faci moviment. Es poden fer mobilitzacions des del primer dia però ho impedeix el dolor molts cops. Un pacient col·laborador es podrà sotmetre a una artrocentesi per començar abans la mobilització (disminució del dolor per drenatge de la sang intraarticular).
o Fractures desplaçades: reducció i fixació amb placa.
o Tipus III: molta comminució amb un mil·límetre de desplaçament. S’intentarà la reconstrucció en gent jove, si els lligament del colze i l’avantbraç estan en bon estat es podrà extreure el cap del radi, si estan en mal estat es farà una pròtesi de cap de radi. Si aquesta pròtesi molesta en un futur es pot treure si els lligaments s’han recuperat de manera que la funcionalitat no es veurà afectada.
Fractures diafisàries d’avantbraç: poc freqüent en ancians i s’acostumen a produir per traumatismes directes d’alta energia. Pot ser diafisària de radi o de cúbit o d’ambdós inclosos o amb luxacions. El diagnòstic es fa de manera clínica, el braç cau, es fa una radiografia incloent les articulacions per sobre i sota del focus de fractura (canell i colze) per descartar lesions articulars. L’objectiu del tractament es la reducció sense cap error en l’angulació (en adults) ni alteracions en la longitud del braç ja que s’alterarà el moviment de pronació/supinació. A més hi ha una gran quantitat de músculs que s’inserten a aquest nivell de manera que en general es farà un tractament quirúrgic. Són ossos amb una gran cortical i triguen molt en consolidar.
Unes translacions de mig centímetre provoca el no contacte entre els fragments i ja caldrà fer una intervenció quirúrgica.
o Tractament: reducció oberta + osteosíntesi. Plaques que permetran mobilitzacions des del primer dia. Agulles només en nens.
o Complicacions: pseudoartrosi, consolidació viciosa, síndrome compartimental.
Montegia: fractura diafisaria de cúbit amb luxació del cap del radi a nivell del colze  Alineació del cúbit amb placa quedant el cap del radi en el seu lloc normalment.
Galia: fractura diafisaria de radi amb luxació de cúbit a nivell del colze. Reducció del radi implica la col·locació del cúbit.
- Per afavorir la cicatrització dels lligaments afectats s’acostuma a immobilitzar el moviment de pronosupinació amb agulles.
Complicacions: rigidesa de colze o canell o luxació que no s’ha vist a la radiografia.
Fractures de canell: principalment acostumen a ser del terç distal del radi. Són les més freqüents i més en senyores grans. El mecanisme lesional acostuma a ser per caigudes de baixa o alta energia, el radi distal anirà cap endavant o endarrere segons la posició en la que ha caigut el pacient. Si afecta a l’articulació la reducció ha de ser perfecte i ha de mantenir-se la congruència amb el cúbit per evitar alteracions en la pronosupinació. Les fractures també es classifiquen segons el desplaçament del fragment distal, la més freqüent es la fractura de Colles (fractura metafisaria de radi distal amb angulació dorsal). Fractura de Smith  igual però amb un desplaçament del fragment distal cap a volar.
Fractura de Barton dorsal o volar: molt més greu ja que és intra-articular. La part dorsal o volar va cap a posterior deixant l’articulació incongruent. SEMPRE seran quirúrgiques.
Fractura de Hit: de l’estiloides radial. Quirúrgica perquè és articular.
Diagnòstic: dolor, deformitat important indicativa del desplaçament del fragment distal. Radiografia en dos projeccions abans i després de la reducció, per veure com queda. En veure que hi ha un estat dubitatiu en si operar o no es farà un TAC. Es busca que el radi s’acosti el màxim possible a la normalitat per tal de no perdre la relació amb el cúbit (angulació de 23º).
Tractament: l’objectiu es restaurar l’articulació amb 2 mm de marge i restaurar la forma de l’epífisi i metàfisi del radi. Anestesia local en el focus de fractura, tracció per reduir fent la maniobra contraria al desplaçament produït. Cal fer uns guixos evitant les articulacions veïnes. Es precisen controls radiològics setmanals, si no es desplacen en 3 setmanes no ho faran posteriorment. El guix es porta durant 5 setmanes aproximadament. El tractament quirúrgic implica diferents tipus d’implant, es poden utilitzar agulles (mobilització precoç) o plaques que permetran el moviment des del primer dia. Quan la fractura no es sintetitzable o es oberta s’utilitzarà un fixador extern.
...