3. Genètica bacteriana (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Nutrición Humana y Dietética - 2º curso
Asignatura Microbiologia
Año del apunte 2017
Páginas 16
Fecha de subida 24/09/2017
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

Raquel París. 2n NHD 3. Genètica bacteriana Existeix gran heterogeneïtat dins d’una mateixa especia bacteriana. Regió nucel·lar o nuclèol Regió amb estructura fibril·lar en les microfotografies electròniques no envoltada per una membrana. Es troba lliure dins del bacteri. Una de les grans diferencies entre eucariotes i procariotes es que al regió nucel·lar en procariotes no te membrana nuclear Característiques principals: -És una molècula de DNA circular (equivalent al cromosoma d’eucariotes), a vegades acompanyada de molècules més petites també circulars però no essencials (plasmidis: DNA circular i donen certes característiques al bacteri) -El DNA no està associat a histones (proteïnes molt importants associades ADN eucariota però en bacteris no n’hi ha.) -Està directament en contacte amb la membrana plasmàtica, fet important per la segregació dels cromosomes a les cèl·lules filles. à punt de control de segregació de material genètic perquè quan es dupliqui el DNA circular vagi cap a la cèl·lula mare i l’altra part cap a la filla. El nucleòtid bacterià esta format per DNA superenrotllat. El bacteri es una cèl·lula molt petita i el DNA que conte es molt mes llarg que la cèl·lula, per tant la molècula ha d’estar molt enrotllada per caber-hi. Per ajudar a mantenir l’estructura hi ha una sèrie de proteïnes que nomes conserven l’estructura dels dominis dins de la cèl·lula però no son histones, sinó que son molècules amb aquesta funció concreta. La mida del material genètic varia segons les especies. Le cèl·lules eucariotes com fongs, algues, vertebrats tenen mes de 10^4 kilobases de DNA mentre que els procariotes en tenen menys ja que tenen entre 10^3 i 10^5 kilobases. Però en general sempre hi ha mes quantitat de DNA que en els cloroplasts, mitocondris, etc. Raquel París. 2n NHD La replicació del genoma bacterià es bidireccional a partir d’un únic punt fix i té un origen de replicació, ja que es el punt on començarà a dividir-se el DNA bacterià quan la cèl·lula decideix dividir-se ha de dividir tots els components i això te lloc en u sol punt i la maquinaria de replicació té lloc dues vegades, una serveix per replicar cap a l’esquerra i l’altra cap a la dreta. La molècula de replicació circular es bicentenària, les dues cadenes es separen una forca de replicació replica una cadena i l’altra forca cap a l’altra banda. Finalment hi ha dues molècules de DNA circular idèntiques, tenen una cadena nova i una de vella, ja que la vella fa de motlle per la nova. Es replica bidireccionalment perquè així es mes ràpida la replicació. La duplicació i segregació dels cromosomes va acoblada al creixement de la bactèria per assegurar que les dues cèl·lules filles heretin un cromosoma. Primer hi ha una elongació de la cèl·lula, de manera que el mateix bacteri es va allargant fins que mesura el doble del bacteri original i en aquest moment tant la membrana com la paret del bacteri creixen formant un envà anomenat septe i aquest separa finalment les dues cèl·lules bacterianes filles. à la divisió bacteriana es binaria Mentre hi ha aquesta divisió els components cel·lulars es dupliquen i cada un va cap a una banda i a l’altra i el material genètic queda ancorat en un punt de la membrana i comença la replicació bidireccional i el punt d’ancoratge també es duplica i cada cadena queda en una bactèria filla. Variabilitat genètica en bactèries Genoma à conjunt de gens presents en l’organisme Genotipà sinònim de “genoma”, es a dir, és complement genètic de l’organisme Fenotipà manifestació externa del genotip Fenotipà genotip + ambient Soca o clonà població bacteriana que procedeix d’una mateixa bactèria inicial. Tots els individus tenen el mateix genotip Raquel París. 2n NHD El genotip bacterià està sotmès a mutacions, espontànies o induïdes, amb una certa probabilitat per individu y per generació, que determinarà l’heterogeneïtat genètica a la població bacteriana: Poden ser: NEUTRES à ni afavoreix ni perjudica a l’organisme POSITIVESà afavoreix a l’organisme i son acceptades per la selecció natural. NEGATIVES à perjudica el creixement i tendeix a desaparèixer. RESULTAT: dins d’una mateixa espècie bacteriana pot donar-se variabilitat genètica que es pot traduir en fenotips diferents per a un caràcter determinat à IMPLICACIONS TAXONÒMIQUES Cada por es mes difícil saber si un bacteri es d’una espècie o una altra a causa de la heterogeneïtat bacteriana. Organització del genoma bateria 1. Un únic cromosomaà cada gen està present en una sola còpia à en les bactèries la manifestació de les mutacions és més immediata. En les eucariotes els gens son diploides i si hi ha una mutació en un gent sempre queda l’altra copia però en procariotes es manifesta segur la mutació perquè només n’hi ha un. 2. 2. Els gens bacterians estan molt a prop entre ells à zones intergèniques (DNA no codificant) quasi inexistents. En eucariotes els gens estan separats per una quantitat de DNA que no codifica per a res i es molt llarga, per tant, si hi ha mutacions a l’atzar es molt provable que caigui en una zona no codificant (zona intergenèrica) 3. Molts gens bacterians organitzats en operons, amb regulació coordinada à un operó bacterià nomes existeix en cèl·lules procariotes i hi ha diversos gens i cada un codifica una cosa diferent però tenen una cosa en comú, la funció, i esta regulat de la mateixa manera. Si es produeix una mutació en un promotor falla tots els gens de l’opero i implica mes canvi que si fos la mutació d’un sol gen. 4. Els gens bacterians no contenen intronsà Zona de DNA que no codifica i es troba dins del gen. En eucariotes el contingut de ADN tenen molts introns però els bacteris no tenen tan espai per acumular introns i per tant les mutacions sempre recauen sobre algun gen. Raquel París. 2n NHD Efecte de les mutacions sobre les proteïnes Substitució de bases nitrogenades Dependrà de com es la substitució e bases, on es provoca i en quina part de la proteïna té lloc. El DNA es transcriu i passa a RNA i això es llegirà com un triplet i formarà la proteïna normal. Si la citosina es substituïda per una timina fa que es llegeixi la mateixa proteïna que en el cas anterior perquè el codi genètic es degenerat i es forma una proteïna normal. à mutació que no implica cap canvi, mutació silenciosa. Pot haver-hi un canvi i sigui molt dràstic, canvi de citosina per guanina i es llegeix un codó stop i per tant la polimerasa s’atura. Si aquesta mutació té lloc al final de al proteïna no passa res peròs i te lloc al principi la proteïna no tindrà cap activitat, serà a funcional. à mutació sense sentit. En lloc de canviar la tercera base nitrogenada canvi la primera o la segona i aquí dependrà del canvi, ja que pot ser que la pritana no tingui cap alteració greu però en altres casos mes dràstics pot provocar una proteïna a funcional. Inserció o deleció de bases nitrogenades Provoca una mutació mes important que en l’anterior ja que cada triplet de bases nitrogenades es regeix per un aminoàcid que formarà part ela proteïna. Si afegim una base o la traiem destrossa la pauta de lectura i la proteïna serà totalment diferent. Reversió fenotípica Recuperació d´una activitat manifesta d´una proteïna (prèviament perduda per una mutació) com a conseqüència d´una segona mutació. Pot ser: - Reversió genotípicaà a citosina canvia a timina per una mutació i després hi ha una altra mutació i la timina torna a canviar a citosina i per tant torna a ser com la original. Raquel París. 2n NHD - Supressió intra o intergènicaà la segona mutació afecta altres bases diferents a la de la primera mutació, bé en el mateix gen o en un gen diferent. Reversió fenotípica perquè la proteïna torna a ser activa però si que en la seqüencia hi ha la mutació original mes l’altra nova però una compensa a l’altra i queda funcional. Mutàgens químics i físics i mecanismes d’acció Augmenten la capacitat de mutació - Radiacions o Llum UVà formació dímers de pirimidina i quan s’ha de replicar el DNA hi hagi erros i delecions. No pot passar la polimerasa. o Radiacions ionitzants (raig X) à mes fortes i penetrants i provoquen en trencament de DNA, es destrueix i mort bacteriana. - Anàlegs de bases o 5-bromouracilà s’incorpora com una timina o 2aminopurinaà s’incorpora com una adenina - Composts que reaccions amb el DAN o Àcid nitrósà substitueix grups amino per grups hidroxils i provoquen erros als parells de bases o Hidroxilamina—z afegeix grups hidroxils o Agents alquilants à metila guanines o Entrecreuadors à provoca l’entrecreuament entre els dues cadenes de DNA i provocarà mutacions puntuals i delecions o Colorants intercalats à Inserció entre dos parells de bases i provoca un obstacle físic de manera eu es fan microinsercions i microdeleccions. Raquel París. 2n NHD Efecte mutagènic dels anàlegs de bases 5-bromouracilà es un anàleg estructural de la timina. Aquest quan s’hauria d’incorporar una timina s’hi incorpora ell i això fa que l’aparellament enlloc de ser amb una timina sigui amb una guanina quan es repliqui el bacteri. Aquesta mutació s’heretarà perquè quan hi ha la replicació les dues cadenes quedaran mutades, ja que la guanina després reconeixerà la citosina. 2-aminopurina à anàleg estructural de la adenina i reconeixerà com a parella la citosina. Exemples de mutants bacterians Depèn de com es la conseqüència fenotípica de la mutació: - Mutants nutricionalsà bacteris que han acumulat alguna mutació que els condiciona a alguna síntesi de component que es essencial per a la seva supervivència. Ex: síntesi d’alguna vitamina que amb la mutació no pot. *Auxòtrofà si en el medi de cultiu no s’afegeix triptòfan (o qualsevol altre element essencial) no podrà créixer - Mutants en utilització de sucresà alguna de les seves rutes catabòliques que permet que s’obtingui energia a partir d’un sucre no funciona bé. - Mutants resistents a drogues à Tenen algun canvi que fa que resisteixin a les drogues com els resistents ans antibiòtics - Mutants resistents a virus à hi ha virus que els seu punt d’acció son dels virus i la mutació els ajuda a ser resistents davant dels virus. - Mutants immòbils à s’ha mutat algun gen essencial per a la fabricació dels flagels i ara son immòbils. - Mutants no capsulats à falta algun gen per a la formació de la càpsula. Colònies resistents a antibiòticsà hi ha creixement pel resta de tota la plata del bacteri però al costat de l’antibiòtic si el bacteri es sensible hi haurà creixement però hi ha una sèrie de colònies que han pogut sobreviure a l’efecte de l’antibiòtic gracies a una mutació. Raquel París. 2n NHD Colònies pigmentades i no pigmentades à poden sintetitzar un pigment groc però si al ruta que porta a créixer el pigment groc esta mutada dona lloc a un pigment verdós. Test d´Ames per avaluar la mutagenicitat d´un compost químic Un producte mutagen pels bacteris també ho serà pels humans i això es útil per saber si els productes son innocus pels humans i per tant es fan proves prèvies amb els bacteris. Aquestes mutacions poden portar a càncers i per això cal fer comprovacions. Revertentà mutant auxòtrof per histidina i creix sense presencia d’ histidina Sempre que creixen bacteris hi pot haver alguna reversió per mutació que anul·la la primera mutació. El disc esta impregnat d’algun element que facilita aquesta capacitat de revertir i això implica que el disquet te capacitat mutàgena. A vegades un agent es mutagen però tal qual es innocu però si ens mengem aquest element en arribar al fetge es pot convertir en una molècula amb capacitat mutàgena. La recombinació es pot detectar per un canvi en les propietats fenotípiques de la població de bactèries: Un bacteri es divideix i dona lloc a dos bacteris i la transferència d’informació genètica del primera a la seva descendència es transferència vertical però també hi ha transferència horitzontal que es transfereix d’un bacteri a un altre. Recombinació à mecanisme pel qual es transfereix informació genètica d’un bacteri a un altre. Perquè tingui lloc hi ha d’haver un bacteri donador que passi la informació genètica a un bacteri receptor. Aquesta informació ve determinada per la cadena de DNA i quan arriba la cadena receptora s’ha d’integrar al DNA genòmic de la bactèria receptora. El tors de DNA que entra al receptor busca una zona homologa dins del genoma receptor. A la zona d’homologia es produeix un cruament i el fragment antic de DNA es desplaça i es degrada i el nou fragment queda integrat dins del genoma bacterià. Raquel París. 2n NHD En aquest cas son cèl·lules que no poden créixer sense triptòfan per això s’afegeix ADN que prové de bacteris que si que el poden sintetitzar i pot entrar dins dels bacteris que no el poden sintetitzar i es produeix recombinació i per tant ja poden créixer sense triptòfan. *Bacteriòfagà virus que infecten únicament bactèries. Mecanismes de recombinació genètica en bactèries El DNA de la cèl·lula donadora a la receptora pot passar a traves de 3 mecanismes - Transformació à Es transfereix de al donadora a al receptora es DNA nu (molècules de DNA sense cap mena de vehicle). El bacteri donador lisa i quan s’està morint es va fragmentant el DNA i surt a l’exterior en forma de DNA lliure i troben un altre bacteri, el receptor, on poden entrar-hi. - Transducció à El transport de les molècules de DNA necessiten una molècula vírica perquè transporti el DNA a al receptora. - Conjugació à La transferència de DNA del donador al receptor es a través de plasmidis i a més necessita que els dos bacteris entrin en contacte directe. Raquel París. 2n NHD Mecanisme de transformació bacteriana És quan un bacteri donador mor, es fragmenta el DNA i queden molècules de DNA lliures que es poden unir a unes proteïnes que estan a la membrana de la bactèria receptora. EL DNA es una molècula bicentenària i una nucleasa digerirà una de les dues cadenes de DNA mentre que les altres proteïnes protegiran l’altra cadena supervivent. Aquesta cadena entra a dins i l’*RecA ajudarà que hi hagi recombinació a través de talls i de nusos fent que el fragment antic surti a l’exterior i es quedi el nou de la cèl·lula donadora. Una cèl·lula bacteriana no sempre pot admetre DAN lliure, ha d’estar amb un estat competent ja que serà transformable en aquesta situació. El bacteri quan creix esta a diferents fases i a la seva fase exponencial és quan pot ser competent. *RecAà implicada Proteïna en la multifuncional recombinació homologa del DNA. Envolta el DNA de cadena senzilla que ha entrat en una cèl·lula, protegint-lo de la degradació de les nucleases. Mecanismes de transducció El transport del DNA es a través d’un bacteriòfag. Hi ha dos tipus de transducció: - Generalitzadaà qualsevol fragment (atzar) de DNA del donador pot ser transferit al receptor. - Especialitzada à el bacteriòfag que transferirà la informació no te perquè integrar-se en el DNA del bacteri. Generalitzadaà Una cèl·lula bacteriana on una partícula vírica o fag reconeix una partícula de la cèl·lula bacteriana, entra el seu DAN a dins del bacteri i controla els mecanismes de replicació i síntesi proteica del bacteri per multiplicar-se i abans de fer l’ensamblatge el bacteri comença Raquel París. 2n NHD a morir i es fragmenta el genoma bacterià. El normal es que hi hagi una fase d’ensamblatge on apareixen moltes partícules víriques però amb una baixa probabilitat que l’ensamblatge enlloc de reconèixer el fragment de DNA del virus reconegui un fragment de bacteri. Quan hi ha un gran nombre de partícules víriques creixents es destrueix el bacteri i surten a l’exterior. Si un fag amb DNA bacterià entra dins d’un bacteri es combina amb el DNA bacterià i queda integrat aquest DNA d’un altre bacteri dins d’un altre de receptor. Especialitzadaà El fag ha de ser atenuat, que significa que l’àcid nucleic del fag pugui integrar-se en el genoma bacterià. El bacteri ha de tenir una zona de DAN de gens de galactosa (necessaris per catabolitzar la galactosa) i al costat DNA del fag. Per una inducció el pròfag es desfà del genoma bacterià i torna a alliberar-se i aquest fragment lliure es replica, s’ensambla i quan n’hi ha molts el bacteri lisa i surt a l’exterior. En alguns casos aquest procés es erroni perquè en el primer pas, en el qual l’ADN tendeix a alliberar-se del genoma bacterià, l’escissió es incorrecta i agafa un tors del fragment de DNA del genoma bacterià i perd un tors del genoma del pròfag, es replica i al final hi ha la producció de nous virions que son defectius però tenen capacitat de transferència del genoma bacterià donador a un altre bacteri receptor. Raquel París. 2n NHD Transferència cèl·lula-cèl·lula d’un plasmidi conjugatiu Dos bacteris, un donador i un receptor. Perquè es doni la conjugació s’haurà de produir una interacció directa entre els dos bacteris i hi haurà una transferència dels plasmidis. La conjugació es produeix quan el vehicle es un plasmidi, que son molècules de DNA no essencials pels bacteris però que poden aportar beneficis. Tenim dos tipus de bacteris, un es la cèl·lula F+ (tenen el plasmidi F) i l’altra es F- (no te el plasmidi F). Primer el plasmidi F aporta una informació genètica que es la que es capaç de detectar un bacteri F- i el bacteri F+ genera una elongació anomenada pilus sexual que entra en contacte amb l’altra bactèria i aquest es comença a apropar i hi ha un contacte directe entre els dos bacteris. Un cop estan en contacte començ a sortir un fragment monocatenari del plasmidi F+ cap al bacteri F-. La cadena mono catenària que queda dins la cèl·lula donadora també te un sistema de replicació molt ràpid per re-posar el fragment perdut i dona lloc a dues cèl·lules que tenen el plasmidi però no hi ha transferència de material genètic bacterià, per tant els dos seran F+. L’F- passa a ser F+. Els constituents importants dels plasmidis son els ELEMENTS MÒBILS: - -Seqüències d´inserció (IS)à proporcionen regions d’homologia de seqüencia entre el DNA cromosòmic i el DNA del plasmidi F. El gen te uns fragments petits de DNA que son seqüencies terminals invertides d’uns 40 parells de bases cap a cada cantó. El fet de tenir l’enzim transposassa dona aquesta mobilització d’un lloc a l’altre - -Transposons (Tn) à seqüencies de DNA que es poden desplaçar al llarg de diferents posicions del genoma d’una cèl·lula, procés que s’anomena transposició. El procés pot causar mutacions i canviar la quantitat de DNA del genoma. entre les zones d’inserció hi ha zones de multi-resistència Raquel París. 2n NHD El plasmidi F és una molècula de DNA circular. Una regió del plasmidi conté gens que regulen la replicació del DNA. També conté gens transponibles que permeten al plasmidi integrarse en el cromosoma de l’hostatge. A més, també conté una regió gran de DNA, la regió tra, que conté gens que codifiquen funcions de transferència. Molts gens de la regió tra intervenen en la formació del parell d’aparellament, i la majoria d’ells estan relacionats amb la síntesi d’una estructura superficial, el pel o pilus sexual. Nomes les cèl·lules donadores produeixen aquests pels. El plasmidi conté una regió anomenada oriT que és l’origen de transferència durant la conjugació i té un sentit concret. La regió tra es transfereix la última. Les seqüències d’inserció poden recombinar-se amb elements idèntics en el cromosoma bacterià, fet que porta a la integració i a la formació de diferents soques Hfr. El plasmidi de l’E. Coli pot, en determinades circumstàncies, mobilitzar el cromosoma per la transferència durant el contacte entre cèl·lules. Quan el plasmidi F s’integra, es poden transferir els gens cromosòmics junts amb el plasmidi. Després de la recombinació genètica entre el DNA donador i el receptor, la transferència horitzontal de gens per aquest mecanisme pot ser molt gran. Les cèl·lules que tenen un plasmidi F no integrat s’anomenen F+. Les que tenen un plasmidi F integrat en el cromosoma son cèl·lules Hfr, ja que hi ha una alta freqüència de recombinació genètica entre gens del cromosoma donador i del cromosoma receptor. Tant les cèl·lules F+ com les Hfr son donadores, però a diferència del que passa entre una cèl·lula F+ i una F-, la conjugació entre un donador Hfr i un F- porta a la transferència de gens del cromosoma de l’hostatge, ja que ara, el cromosoma i el plasmidi dormen una sola molècula de DNA. (Quan l’Hfr detecti un F- iniciaria un procés de conjugació i el factor F s’activarà de manera que l’origen de transferència iniciarà el procés de conjugació, es separa, es farà monocatenari i anirà a la bactèria receptora. Hi haurà un pas del factor F i un pas del genoma bacterià.) Raquel París. 2n NHD En alguns casos, els plasmidis F integrats es poden escindir del cromosoma. Durant la escissió es poden incorporar alguns gens cromosòmics del plasmidi F alliberat. Això te lloc perquè el plasmidi F i el cromosoma tenen múltiples seqüencies d’inserció idèntiques on pot tenir lloc la recombinació. Els plasmidis F que contenen gens cromosòmics s’anomenen plasmidis F’. Quan aquests plasmidis promouen la conjugació, transfereixen aquests gens cromosòmics amb una alta freqüència als receptors. En passar a un altre bacteri receptor pot unir-se a una regió homologa del bacteri receptor i aquest serà F-. IS3à reconeix fragments del genoma bacterià on es pot integrar el plasmidi. Un cop integrat el factor F s’integra entre el gen pro i el tra. El factor F es pot integrar en el cromosoma bacterià a nivells de llocs d´aquest on hi hagin ISs à El resultat és un cromosoma que es pot mobilitzar a un altra cèl·lula en un procés de conjugació Hi ha diferents tipus de plasmidis: - Plasmidi Fà tipus d’E.coli que es conjugatiu, integrable i críptic. Els conjugatius poden fer el mecanismes de conjugació. Integrable vol dir que es poden integrar en el genoma del bacteri i a part poden ser críptics o no, es a dir que es poden amagar o no (amagat: no donen cap fenotip immediat al bacteri) - Plasmidi Rà contenen gens que poden ser resistents a antibiòtics o verins i ajuden als bacteris a produir pilis Raquel París. 2n NHD Existeixen diversos tipus de cèl·lules Hfr (high frequency of recombination) depenent del lloc original d´integració del factor F en el cromosoma à Els gens es transferiran de manera ordenada en cada cas en el procés de conjugació Una soca Hfr concreta sempre donarà els gens en el mateix ordre, començant des de la mateixa posició. Tot i això, les soques Hfr que es diferencien en el lloc d’integració en el cromosoma del plasmidi F transferiran els gens en un ordre diferent. En alguns llocs d’inserció, el plasmidi F s’integra amb el seu origen apuntant cap a una direcció, mentre que en altres llocs apunta en direcció contraria. L’orientació del plasmidi F determina quins gens cromosòmics entren primer en la cèl·lula receptora i ens mostra com els gens adquirits per transferència horitzontal i recombinats en el cromosoma poden ser transferits en una nova cèl·lula receptora. Hfr1à segons el sentit de transferència s’iniciarà una transferència amb el sentit de l’origen de transferència. Però si el factor F no s’encerta per la zona d’inserció 1 i ho fa a la 4 l’origen de transferència començarà a transferir l’origen de transferència en una altra direcció. Factor R La R indica resistència. El factor aporta resistència i es un plasmidi integrable, pots ser conjugatiu o no però no es críptic perquè la informació que aporta al bacteri que te plasmidis R es rellevant, es manifesta en forma de resistència sobretot a drogues. Les principals zones son la zona Tra i les IS que son zones d’inserció per integrar-se en diferents llocs del genoma bacterià. Entre les IS hi ha regions de multi-resistències, es a dir, gens que codifiquen a proteïnes que donaran resistència a diverses drogues. Les resistències poden ser un gent que codifiqui alguna proteïna que trenqui alguna part important de l’antibiòtic fent-lo inactiu o també poden modificar l’estructura química afegint grups hidroxils o altres fent-los a funcionals. Raquel París. 2n NHD Estructura del factor de resistència a antibiòtics R100 à Els gens de resistència formen part de transposons Bombes d’extrusió à proteïnes transmembrana que permeten l’exportació de l’antibiòtic fora de la cèl·lula amb despesa energètica. Això els confereix resistència als antibiòtics. Hi ha dos tipus de factors R segons la mida: - Petits à menors de 10^7 daltons i tenen una o poques resistències si no son transmissibles, no tenen la zona trans - Grans à multi-resistències, tenen motles resistències, son transmissibles i tenen versatilitat estructural i les seqüencies d’inserció poden canviar de posició entre elles. Transposició Un fragment de DNA pot passar d’un canto a l’altre del fragment de DNA Perquè tingui lloc cal que hi hagi elements mòbils o transponibles. Els principals elements transponibles en Bacteria son les seqüències d’inserció i els transposons. Aquests elements tenen dos característiques importants: tenen gens que codifiquen la transposaasa (enzim amb capacitat de mobilitzar trossos de DAN d’un lloc a l’altre) aquesta transposassa té repeticions invertides curtes en els extrems, que també son necessaris per la transposició (els extrems dels elements transponibles no son lliures, sinó continus amb la molècula de DNA de l’hostatge en la que s’ha inserta l’element transponible) Mecanisme de transposició Quan hi ha una mobilització d’un tros de DNA d’un element tansposable en un moment donat, l’element escindeix d’on estava, va a un tros de genoma bacterià i el tros del costat a cada banda on hi ha aquesta inserció es repeteix. La inserció d´un element mòbil genera la duplicació de la seqüència diana Raquel París. 2n NHD Es repeteix perquè la transposassa un cop mobilitzat aquest fragment pot fer un tall en el genoma bicentenari bacterià i sempre es asimètric de manera que quan s’encerta el transposó l’aparell de síntesi de DNA duplica el segment en cada banda i hi ha aquestes repeticions de segment. I ens permet veure on hi ha la transposició. Conseqüències: El lloc d’inserció pot ser al mig d’un gen i queda interromput i s’inactiva. à transposició mutagènica. Altres propietats codificades per plàsmids PRODUCCIÓ DE BACTERIOCINES à proteïnes secretades que causen la mort de cèl·lules de la mateixa espècie o d’espècies properes, però a les quals és immune la soca productora Bacteriocinesà proteïnes secretades per bacteris amb els plasmidis i poden causar la mort a altres bacteris tant de la mateixa espècie com d’espècies semblants. El bacteri que les sintetitza es innocu a l’efecte de els bacteriocines. El nom de les bacteriocines varia segons l’espècie que les secreta: - COLICINES: Escherichia coli - MEGACINES: Bacillus megaterium - AGROCINES: Agrobacterium - PRODUCCIÓ DE FIMBRIES (E. coli) - PRODUCCIÓ D’HEMOLISINES (E. coli) à les hemolisines son unes molècules capaces de lisar els glòbuls vermells. Present en E. coli que tenen plasmidis. Aquestes E.coli tenen una avantatge evolutiva perquè tenen mes aportació nutricional perquè tenen ferro disponible. -PRODUCCIÓ DE TOXINES: - Enterotoxines (E. coli) - Toxina tetànica (Clostridium tetani) - Toxina eritrogènica (escarlatina) Streptococcus pyogenes. Nomes poden produir la malaltia si tenen el plasmidi. - CAPACITAT D’UTILITZAR HIDROCARBURS (Pseudomonas) à els que tenen un plasmidi amb capacitat d’utilitzar hidrocarburs poden utilitzar-los per extreure energia. Si no tenen el plasmidi no es poden nodrir d’hidrocarburs i per tant els plasmidis serien críptics. ...

Comprar Previsualizar