LLIÇÓ 6 (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Diferències individuals
Año del apunte 2017
Páginas 5
Fecha de subida 20/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

L'estudi de les diferències entre homes i dones és un tema que té nombroses conseqüències a nivell polític i social, i es barregen amb estereotips i falses creences. Des de la Psicologia Diferencial es vol aportar arguments científics a aquesta controvèrsia.
Els rols masculins/femenins són rols socioculturals o es basen en diferències biològiques i psicològiques? Si que hi ha un cervell femení i un de masculí. Veiem, per exemple, que les àrees relacionades amb la intel·ligència en els dos sexes són diferents. També tenim hormones i cervells diferents que ens porten a tenir conductes diferents. Per exemple, l'home té més destreses motores, en canvi la dona té més capacitat de moviments "fins". És evident que hi han diferències biològiques i anatòmiques.
Fins al s. XX no comencen a sorgir investigacions per comprovar si hi ha diferències. Eleanor Maccoby interessada pel desenvolupament cognitiu i Janet Hyde per les diferències individuals en base al gènere. La dona està en una posició inferior i és vista com el sexe dèbil.
A nivell social també semblen evidents les diferències entre homes i dones en aptituds cognitives, com el rendiment acadèmic, l'aparició del llenguatge, la proporció d'homes i dones en les diferents carreres universitàries... Però les diferències es difuminen quan s'estudien aquests fenòmens de forma empírica.
En resum, els homes destacarien en aptituds vinculades a les matemàtiques i les ciències clàssiques i les dones destacarien més en l'àmbit de la lectura i la capacitat verbal en general. També hi ha més fracàs escolar amb homes que no pas amb dones.
PISA 2009: Podem veure com en els diferents nivells de competències hi ha un sexe que es veu afavorit, és a dir que mostra un rendiment més alt. Per exemple, en comprensió lectora, en nivells més bàsics destacarien més els homes però en nivells més avançats les dones.
En el cas de matemàtiques la tendència seria a l'inversa. En competència científica no s'observen diferències significatives entre ambdós sexes.
PISA 2012: Color vermell: diferències significatives En les competències matemàtiques veiem que predomina el sexe masculí, mentre que el sexe femení predomina en les comprensions lectores. En les proves sobre competències científica no s'observen diferències significatives ja que depèn del país hi ha diferències a favor dels nois i en d'altres a favor de les noies.
SAT (Diferències sexe i rendiment escolar USA) 1972 - 2010: La tendència d'homes i dones és molt similar. Hi ha una petita diferència que no disminueix, sinó que es manté.
Tots aquests estudis venen a dir que hi ha diferencies en el rendiment en diferents àrees en quant a homes i dones.
L'edat influeix en les diferències entre dos sexes, per exemple, en el cas de les matemàtiques la diferència entre ambdós sexes augmenta amb l'edat, mentre que en el cas de la comprensió lectora és al revés, la diferència disminueix. Pel que fa al rendiment acadèmic, les nenes tenen, de mitjana, un rendiment superior als nens, degut a que maduren abans. Als 16 anys els nens igualen, i en alguns casos superen, les nenes.
Diferències de gènere en variabilitat rendiment cognitiu:   Les diferències mitjanes en intel·ligència entre homes i dones són mínimes.
Les diferències en variàncies són molt significatives (hipòtesi de la variabilitat): o la relació de nens/nenes amb problemes específics de lectura és de 3/1 o la relació de nens/nenes en les puntuacions superiors del SAT-M és de 13 a 1 o hi ha més genis masculins i també més deficients mentals masculins (extrems) Aquesta hipòtesi no té en compte factors de caire sociocultural o educatiu, per exemple el tracta que se'ls dóna als nens, es tendeix a fomentar més l'èxit en els nois. Això pot influir en el rendiment.
Diferències de sexe en rendiment en matemàtiques (Hyde, 1990): Tenint en compte la grandària de l'efecte, veiem que la diferència és molt petita, per tant podem dir que no hi ha motiu per pensar que hi ha grans diferències cognitives.
Últims resultats….
Utilitzant dades PISA, existeixen diferències (en el sentit esperat) entre homes i dones en gairebé tots els països: – – De mitjanes De variabilitat Les diferències en variabilitat són més notables.
Les diferències en matemàtiques entre homes i dones són menors com més desenvolupat és el país. Això ens fa plantejar que no hi ha una diferència en el sexe del cervell sinó ne les oportunitats que es donen per fomentar el desenvolupament científic en les dones.
La diferenciació sexual actua durant tot el cicle vital, a partir de la influencia de factors biològics, psicològics i socials que actuen de manera diferencial segons períodes crítics de desenvolupament.
Estereotips i rols de gènere (Sociocultural): influeixen molt en les creences i en el desenvolupament cognitiu El sexe fa referència al dimorfisme sexual (biològic), que es determina biològicament a partir de la sisena setmana de gestació (els cromosomes sexuals determinen el sexe del subjecte). Aquesta diferenciació genètica marca el sexe gonodal i hormonal de l'individu. A partir d'aquest moment es produeix la diferenciació sexual de les estructures cerebrals i nervioses.
El període postnatal culmina amb la pubertat, una sèrie de canvi físics en el cos (canvis en els òrgans sexuals i en les estructures i capacitats cognitives) que suposa el final del procés de diferenciació sexual. Es produeixen canvis físics, però també psicològics i socials que completen la identitat de gènere adulta, és a dir, el sentiment de reconèixer-se a un mateix com a home o com a dona.
L'entorn social i cultural de determina el rol de gènere, que fa referència al conjunt de comportaments i actituds que s'espera dels individus en funció del seu sexe. El gènere és una construcció basada en factors biològics, psicològics i socials que afectaran en la manera de ser i viure.
En l'edat adulta i l'inici de la vellesa els patrons hormonals d'homes i dones són diferents. Les diferències en els nivells de testosterona i estrògens i el seu patró de fluctuació al llarg de la vida de les persones afecten també el patró diferencial d'envelliment entre homes i dones.
Cas "Caster Semenya" (2009)  una atleta va guanyar la medalla d'or i es va dir que biològicament no corresponia a una dona (intersexual?) però que a nivell de gènere si que s'identificava amb una dona.
Metanàlisi: És un mètode, utilitzar a partir dels anys 80, per combinar quantitativament els resultats de nombrosos estudis buscant resumir les evidències sobre una determinada qüestió. Agafar molts estudis sobre una mateixa matèria i fer un macro estudi sobre tots ells. Revisió quantitativa de les publicacions científiques/empíriques. Aquesta revisió el que fa es crear un índex que permeti comparar aquests diferents estudis. El resultat s'expressa amb l'índex d de Cohen, que representa la magnitud de l'efecte de les diferències entre les puntuacions dels grups, en unitats de desviació típica. d= 1 vol dir que hi ha una diferència de 15 punts de QI entre ambdós grups.
Guia per interpretar la d de Cohen: – – Magnitud de l'efecte: < 0.2 PETIT ; aproximadament 0.6 MITJÀ ; > 0.8 GRAN Negatius (dona>home) ; positius (homes>dones) Diferències intergrupals: – – – Les semblances entre sexes a nivell intel·lectual són superiors a les seves diferències.
Les diferències entre individus d'un mateix grup (intragrupals) són superiors a les diferències entre grups (intergrupals).
Les diferències a nivell cognitiu entre homes i dones depenen de la capacitat estudiada, del tipus de tasca, de les característiques del grup (nivell d’estudis, nivell socioeconòmic...) i de l'edat dels subjectes...
Diferències de sexe en QI: Els resultats coincideixen en mostrar una diferència al voltant de 3 punts de QI a favor dels homes en diferents estudis realitzar en nombrosos països. Per tant, considerant el QI com a indicador de la intel·ligència sembla evident afirmar que existeix una diferència mitjana favorable als homes. Però la puntuació en QI representa la combinació dels efectes de la intel·ligència general (g) i de la influència de les aptituds cognitives específiques necessàries. Per tant, resulta imprescindible estudiar les diferències entre sexes en intel·ligència general (g) per poder afirmar si existeixen diferències entre sexes en intel·ligència. Els resultats, d'aquests estudis, afirmen que no existeixen diferències significatives en la puntuació mitjana de g entre homes i dones. En estudis que han comprovat les diferències en volum cerebral  les diferències en volum cerebral entre homes i dones es deuen a aptituds específiques i no a intel·ligència general.
Si es comparen els dos sexes en els extrems de les corbes de distribució s'observen diferències significatives: pel que fa a eficiència verbal, la relació de nens/nenes amb problemes específics de lectura és de 3 a 1. Quan s'observa l'extrem superior en capacitat numèrica, la relació nens/nenes és de 12 a 1. També s'observa una major proporció de genis i de deficients mentals homes  HIPÒTESI DE LA VARIABILITAT: la distribució de les puntuacions dels homes en els tests mostra una dispersió major que la distribució de les dones. Els homes es distribueixen de manera més àmplia al llarg de tota la distribució, mentre que les dones s'agrupen al voltant de la mitjana. La proporció d'homes en les puntuacions extremes és major que la de les dones.
Aquesta hipòtesi ha estat rebutjada per altres investigadors, que defensen que les evidències que li donen suport estan basades en factors socials i polítics, i no en factors psicològics. En estudis recents s'ha vist que les diferències en la distribució són inexistents o s'estan reduint, i fins i tot s'han obtingut resultats contraris. La grandària de l'efecte és molt petita i això permet dir que no hi ha diferències entre els grups a nivell de QI total. Molts cops es demostra que aquestes diferències depenen del test utilitzat.
Diferències de gènere en aptituds intel·lectuals específiques: Existeixen diferències entre sexes en capacitat espacial, matemàtica (homes) verbal (dones). Hi ha un major consens entre els científics d'aquestes diferències. La magnitud de les diferències depèn del tipus de dades.
Quan es tenen en compte les puntuacions en les proves concretes que avaluen aquestes capacitats, els homes mostres puntuacions superiors en proves visuoespacial (rotació menta, solució de laberints, relacions espacials, lectura de mapes...). Pel que fa a la capacitat matemàtica, els homes mostren millors resultats en proves de raonament numèric i geomètrica però no en càlcul mental. Les dones són també millors en proves de fluïdesa verbal, capacitat d'articulació, destres gramatical, memòria associativa...
Si es tenen en compte les diferències globals entre sexes en intel·ligència fluïda (Gf), cristal·litzada (Gc) i visual (Gv) els resultats mostren petites diferències no significatives entre Gf i Gc. La diferència més notable i sistemàtica s'observa en Gv a favor dels homes.
   Gc: tasques verbals (dones) i tasques matemàtiques (homes). La mitjana de les diferències en Gc mostra una petita diferència no significativa a favor dels homes.
Gf: raonament inductiu, relacions entre figures i amplitud de memòria. Hi ha components verbals.
Les diferències entre sexes no són significatives.
Gv: tasques de rotació, de relacions espacials (homes) i visualització (no hi ha diferències significatives). La mitjana de les puntuacions mostra diferències moderadament significatives de Gv a favor dels homes.
Cal tenir en compte que el ritme de desenvolupament dels nens i de les nenes és diferent. Les nenes assoleixen el seu rendiment intel·lectual màxim abans que els nens. Important el moment evolutiu dels individus per entendre el paper modulador de l'edat en aquesta relació. Les diferències entre sexes són majors en adults que en adolescents. Si es té en compte el continu a partir dels 12 anys, s'observa que a aquesta edat les nenes presenten un QI superior. Al voltant dels 15 les diferències entre sexes són nul·les i als 18 els nois mostren puntuacions superiors a les noies. Molt important la variable de l'edat!! No es té en compte l'edat Hi ha algunes diferències entre sexes que tendeixen a desaparèixer, o suavitzar-se amb el pas dels anys (percepció espacial, resolució de problemes matemàtics), mentre que d'altres, com les tasques de vocabulari, visualització o rotació mental, sembla que no estarien influïdes pel sexe.
Diferències de sexe (Hyde, 2005):   S'ha de mantenir la hipòtesi de la similitud de gènere Homes i dones són molt similars en gairebé totes les variables psicològiques, en molts casos en magnituds de l'efecte són molt petites  46 metanàlisis i 124 magnituds de l'efecte avaluats: o 30% dels valors “d” són propers a 0 o 48% dels valors “d” entre 0,11 i 0,35 -> PETIT Les diferències són menys acusades com més desenvolupat és el país del que prové la mostra. Quan es tenen en compte grans mostres les diferències entre sexes no semblen estar disminuint, sinó que es mantenen estables al llarg de les generacions.
Per què? 1. Hipòtesi sociocultural: els homes i les dones reben una educació diferent. Els canvis en el sistema educatiu podrien tindre alguna cosa a veure amb la disminució generacional que s'observa en les diferències entre sexes. No s'ha trobat un patró regular del canvi en intel·ligència.
2. Hipòtesi sociològica: els homes i les dones tenen expectatives diferents 3. Hipòtesi dels determinants neuro-anatòmics: o les habilitats verbals i el funcionament analític semblen estar relacionades amb l’hemisferi esquerre o les habilitats viso-espacials i el processament global amb l’hemisferi dret o els homes i les dones mostren diferències en rendiment intel·lectual perquè lateralitzen de forma diferent o A nivell biològic, la superioritat dels homes amb el major volum cerebral (entre 8% i 14% més gran) no és explicativa, ja que no totes les àrees del cervell són igual d'importants en el funcionament cognitiu. Homes i dones poden a arribar al mateix rendiment a través de patrons d'activació cerebral diferents.
Les semblances són majors que les diferències. Aquestes es trobarien en la dispersió de les distribucions i en les capacitats específiques (verbal, espacial, numèrico-matemàtica). Amb el temps, les diferències s'estan reduint.
...

Comprar Previsualizar