Tema B7: El diencèfal (COMPLET) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Fonaments de Psicobiologia II: neuroanatomia
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 02/04/2016
Descargas 166
Subido por

Descripción

Tema B7: El diencèfal (COMPLET)

Vista previa del texto

Tema B7: El diencèfal 1. Localització i principals subdivisions 1.1: Localització Es troba a la part d’encèfal anterior, que està formada per:  Diencèfal: o Tàlem o Hipotàlem o Subtàlem o Epitàlem  Telencèfal (hemisferis cerebrals): o Escorça (substància grisa) o Substància blanca o Nuclis estriats o Prosencèfal basal La major part del diencèfal queda tapada pel telencèfal, i només en podem veure una part basal.
Voreja més o menys directament el III ventricle.
1.2: Principals subdivisions     Hipotàlem: Zona més ventral del diencèfal.
Tàlem: Dorsal a l’hipotàlem.
Subtàlem: Ventral al tàlem. No forma part del tàlem.
Epitàlem: Part posterior dorsal adjacent al mesencèfal (glàndula pineal). No trobem un dret i un esquerra, sinó que tot és una sola unitat.
2. El tàlem Són dos grups de nuclis amb forma ovoide i separats pel tercer ventricle. Estan comunicats entre ells a través de la massa intermèdia.
Massa intermèdia 2.1: Classificació dels nuclis 2.1.1: Classificació anatòmica: (les classifiquem en funció d’on es troben respecte a la làmina medul·lar interna): Està subdividit en diverses zones per una làmina fina de substància blanca en forma de Y, la làmina medul·lar interna:    Nuclis anteriors Nuclis medials Nuclis laterals 2.1.2: Classificació funcional: (La fem en funció de les regions corticals on projecten els nuclis del tàlem).
Trobem 3 nuclis diferents:   Nuclis específics (nuclis talàmics de relleu): Estacions intermèdies de processament i relleu en el trànsit d’informació fins l’escorça cerebral.  Fan parada en el tàlem i del tàlem aniran cap a l’escorça.
Reben feixos de fibres perfectament definits i projectes específicament a àrees funcionals concretes sensorials o motores de l’escorça cerebral (generalment àrees sensorials o motores primàries).
La majoria de la informació que s’envia a l’escorça abans passa pel tàlem.
o Trobem estacions de relleu sensorial:  Nucli ventral posterolateral: Rep informació somatosensorial del cos: Lemnisc medial, espinotalàmic.
 Nucli ventral posteriomedial: Rep informació somatosensorial de la cara i el gust.
 Cos geniculat medial: Rep informació auditiva.
 Cos geniculat lateral: Rep informació visual.
Exemple: la informació somatosensorial (dolor, tacte, epicrít, propicepció, temperatura...) arriba al tàlem des de la perifèria. En el tàlem aquesta informació fa relleu i es transmet a una neurona de tercer ordre en un nucli específic del tàlem. Des de aquest nucli la informació s’enviarà a una zona concreta de l’escorça, la zona somatosensorial primaria.
Exemple: Visió  un nucli del tàlem rep informació des de la retina, que envia la informació a l’àrea visual primària.
o També trobem estacions de relleu motor: El cerebel i els ganglis basals envien informació cap a l’escorça, i ho fan fent relleu en uns nuclis del tàlem, que són estacions de relleu motora:  Nucli ventral anterior  Nucli ventral lateral Nuclis d’associació: Reben informació de l’escorça i projecten a àrees d’associació de l’escorça.  No totes les zones de l’escorça fan la mateixa funció. Aquest nuclis el que fan es projectes a les àrees d’associació.
Reben informació de l’escorça i projecten a àrees d’associació cortical.
 Estan relacionats amb funcions com les emocions i la memòria.
Exemple: Nucli dorsomedial, que porta informació a l’escorça prefrontal.
Nuclis inespecífics (nuclis de projecció difusa): Reben informació molt variada de diverses estructures i la envien a zones àmplies de l’escorça.
Es relacionen amb el control de l’activació cortical.
Reben aferències de diversos llocs i es projectes a àrees bastant àmplies de l’escorça cerebral. Paper important en activació cerebral.
Exemple: Nuclis de la línia mitja i intralaminars  La informació retircular SARA envia informació a aquests nuclis i, per tant, formen part del sistema activador reticular ascendent. Enviaran informació cap a zones àmplies de l’escorça.
2.2: Principals aspectes funcionals    Estació de relleu sensorial i motor cap a l’escorça cerebral.  Nuclis de relleu Relacionat amb memòria i emocions  Nuclis d’associació Control dels nivells d’activació cerebral i dels estats de consciència.  Nuclis inespecífics.
3. L’hipotàlem Es troba per sota de la part anterior del tàlem, forma el terra del III ventricle.
És la única part del diencèfal que és visible parcialment des de l’exterior.
 Quiasme òptic: És la part del cervell on s'entrecreuen parcialment les fibres axónicas dels nervis òptics. En aquest entrecreuament la meitat de les fibres passen del nervi òptic dret a la cinta òptica esquerra , i viceversa.
 Tija hipofisiària: Conjunt d’axons d’on penja la hipòfisi.
 Cossos mamil·lars: Grup de nuclis (substància grisa) 3.1: Aspectes funcionals:    Principal centre de control del sistema nerviós vegetatiu i del sistema endocrí Importància en el control de conductes motivades: ingesta menjar i aigua, conducta sexual, etc.
Tot això fa que sigui clau en el control de la homeòstasi.
Coordina les respostes físiques lligades a canvis emocionals.
4. Subtàlem i epitàlem 4.1: Epitàlem: La glàndula pineal (o epitàlem) és una estructura única, forma per cèl·lules neurosecretores (secreten la melatonina).  Funcions: Ritmes biològics (conductes que es repeteixen)  Ritmes circadians (son/vigília) 4.2: Nucli subtalàmic Està relacionat amb el control motor.
El nucli subtalàmic, juntament amb els estriats i la substància negra formen un sistema que s’anomena ganglis basals.
...