Actuació terapèutica (2016)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 1º curso
Asignatura Fonaments científics, histórics i socials de la fisioteràpia
Año del apunte 2016
Páginas 14
Fecha de subida 16/06/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Fonaments científics Anna Trigueros TEMA 3. ACTUACIÓ TERAPÈUTICA AGENTS FÍSICS Els agents físics són els materials o l’energia que apliquem al pacient per a restablir la seva funcionalitat o per ajudar a la rehabilitació de les alteracions que presenten.
Es poden classificar de moltes maneres, però la més extensa és en base al seu efecte primari: Contraindicacions: No és recomanable aplicar agents físics en els següents casos ja que pot ser que la malaltia empitjori.
Fonaments científics Anna Trigueros o Patologies cancerígenes: és una gran contraindicació ja que pot crear que el tumor faci metàstasi o es faci més gran Tot i que en els pacient terminals es pot aplicar qualsevol tipus d’agent físic per tal de millorar el dolor i el confort del pacient.
o Embaràs: del pacient i de la fisioteràpia. Cada cop s’està més demostrat que no es poden aplicar agents terapèutics sobre les embarassades ja que s’està demostrant que no tenen nomes efecte a nivell local allà on s’aplica. I a més a més l’aplicació dels agents té un efecte constant sobre el terapeuta ja que tenen un radi d’acció i no només afecten a la zona aplicada.
o Implants metàl·lics i dispositius electrònics: Els marcapassos, implants per controlar crisis epilèptiques,… Poden veure’s afectats per els agents físics. El seu funcionament pot variar.
o Alteracions de la sensibilitat: és una contraindicació relativa, ja que l’aplicació D’AF es basa en la sensació del pacient de l’aplicació. SI hi ha una alteració de la sensibilitat pot ser que no noti la millora perquè té alterada al sensibilitat.
o Disfuncions mentals.
1. TERMOTERÀPIA Utilitzem qualsevol substància o qualsevol material que afegeixi calor augmentant la temperatura dels teixits corporals i provocant-ne un efecte terapèutic.
Finalitats: - Controlar el dolor Augmentar o millorar l’extensibilitat dels teixits tous, ja sigui del múscul, del lligament o de les càpsules articulars Augmentar el flux sanguini Accelerar la curació de teixits.
Principis físics de la termoteràpia Per entendre l’aplicació de la termodinàmica sobre el cos ens hem de basar el les 2 primeres lleis de la termodinàmica.
1a llei de la conservació de l’energia à l’energia és manté constant transformant-se en calor.
Entenent la calor com a la energia que li estem aplicant al pacient.
Si l’energia es transforma en calor els efectes que té sobre el cos són: - Elevació de la temperatura Expansió de la matèria que forma el cos. SI es un gas, dilatació o augment de la pressió.
Canvis en l’estat físic Acceleració de les reaccions químiques a nivell extracel·lular i metabòlic Reducció de la viscositat dels fluids.
2a llei de la termodinàmica à la calor no es pot produir per si sola si no que necessitem un agent extern que modifiqui el pas d’un cos fred a més calent, que ens modifiqui la temperatura.
Hi ha 4 maneres diferents de transmetre la calor: - Conducció à quan posem en contacte dos cossos que estan a diferents temperatures. De maneta que la calor es transmet del cos amb major temperatura cap al de menor temperatura.
Fonaments científics Anna Trigueros - - Radiació i convecció à les ones electromagnètiques per si soles no tenen efectes sobre el cos. El fet d’aplicar-ho en una certa distància fa que primer l’aire s’escalfi.
Convecció à només es dóna en els cossos que són fluids. EL fluid augmenta el seu volum i disminueix la viscositat. Això provoca que els molècules es belluguin i els xocs provoquin calor.
Evaporació à transmissió de calor mitjançant vapor i sudoració. Resultat de molts processos fisiològics.
Efectes fisiològics Locals: aquells Efectes que es produeixen en el lloc on apliquem la font de calor. Quan apliquem calor augmentem la vascularització de la zona i el que fem és aplicar més oxigen i més nutrients a la zona.
o o o o o o o Augment de l’activitat cel·lular à a més a més augmenten les reaccions metabòliques de la zona i augmenta la expulsió de substàncies.
Producció d’un eritema à envermelliment de la zona a causa de la gran circulació.
Increment de l’extensibilitat del col·lagen à s’han d’aplicar temperatures inferiors a 40º perquè si no el col·lagen es desnaturalitza i no podrà tornar a fer la seva funció.
Normalització del to muscular à més aport sanguini, més flux, més oxigen i més nutrients que nodreixen el múscul per tant és més fàcil que el múscul es relaxi.
*Isquèmia: compressió del teixit vascular i no hi ha prous nutrients i es crea un cercle viciós amb la calor es trenca aquest cercle.
Disminució del dolor à té un efecte secundari ja que desbloqueja els estímuls dolorosos.
Augment del rendiment muscular à per el mateix aport de nutrients, funcionarà millor el múscul.
Reparació tissular Sistèmics o generals: no sempre busquem un efecte local en l’aplicació de l’agent. Quan apliquem una font de calor vasodilatem, però a vegades, a distància d’aquells zona també es produeix una VD reflexa.
o o o o Augment de circulació sanguínia.
Augment de la temperatura corporal ja que augmenta la vascularització sistèmica.
Sudoració Disminució renal i hepàtica ja que alentim el metabolisme.
Efectes terapèutics: - Disminuir l’espasmicitat muscular fent que el múscul es relaxi.
Efecte antiinflamatori sobretot a nivell dels teixits tous, no a nivell articular, sobretot en processos subaguts i crònics.
Efecte analgèsic per disminuir el dolor, efecte sedant Millora la mobilitat articular Alteracions de la pell com la psoriasis, processos infecciosos,...
Efectes adversos: - Cremades (sobretot en l’aplicació d’IR tant per part del fisioterapeuta i del pacient) Desmais i síncope que poden ser provocats per un excés de calor Hemorràgia, no es pot aplicar calo r ales zones ja hemorràgiques Fonaments científics - Canvis en la pigmentació de la pell Anna Trigueros Indicacions: o o o o En patologies de l’aparell locomotor subaguda o crònica, mai quan estigui la patologia en fase aguda.
En alteracions o malalties del sistema nerviós que cursis amb dolor o un augment del to muscular En trastorns de l’aparell digestiu Processos subaguts i crònics del sòl pèlvic, per dolors menstruals, dolors lumbars associant s la regla, pedres de ronyó,...
Contraindicacions: o o o o o o o o o o Processos inflamatoris aguts Hemorràgies Estats febrils Estats aguts posttraumàtics Processos infecciosos aguts Trombofeblitis i trombosis (al vasodilatar el trombó es pot moure i provocar una patologia més greu) Insuficiència del retorn venós i varius les extremitats inferiors Insuficiència coronaria, cardíaca i HTA (tot i que l’aplicació localitzada pot ser favorable) Tumors malignes Embaràs Fonaments científics Anna Trigueros Tècniques d’aplicació superficial: - - - Bosses de calor Compreses i parxes à els parxes porten substàncies químiques que al entrar en contacte amb la pell desprenen calor.
Peloides à substància rica en minerals que es barreja amb aigua calenta i s’aplica sobre el cos, un cop aplicada es protegeix amb una bossa de plàstic i una tovallola per tal de mantenir la calor.
Infrarrojos à aplicar a uns 50cm de distància i durant uns 10-15 minuts.
Parafina à el pacient submergeix la zona afectada en un bany de parafina i al treure la part afectada la parafina es solidifica. Es repeteix 6-8 vegades. Un cop acabat el procés es tapa amb una bossa de plàstic i una tovallola. Al cap de 15 min es treu.
Unitats de compressió à manegots neumàtics que se’ls posa aire calent i comprimeixen la zona.
Banys de contrast à aigua freda-calenta repetidament Immersió piscina à immersió en aigües superior als 36º Tècniques d’aplicació profunda: - Microones (MO) à pot arribar als 8cm de penetració de la pell amb una freqüència d’entre 300 MHz – 300GHz. Pot ser pausat o continu. Aplicació entre 15-20 minuts.
Tenen una dosificació: 1. Calor molt suau, lleument perceptible 2. Calor suau, agradable 3. calor moderada, agradable i ben tolerada 4. Calor forta, quasi intolerable i s’ha d’aplicar en franges curtes.
Indicacions: analgèsia, relaxació muscular, augment del flux sanguini, augment del metabolisme local i de la viscoelasticitat des teixits.
Contraindicacions: en aquesta cas absolutes. Implant metàl·lics i pròtesis, marcapassos, embaràs, processos cancerígens, ferides obertes, processos hemorràgics, infeccions, mai aplicarem MO sobre aparells genitals ni testicles ni ovaris, pegats (nicotines, hormonals, medicació en parxe) i en el cas dels nens està demostrar que la termoteràpia profunda consolida la placa epifisària i per tant altera el creixement.
- Ultrasons (US) à transmissió d’ones mecàniques a través d’un gel conductor o aigua que permet que eles ones es propaguin i transmetin calor gràcies ala vibració de les ones. Per a que un US funcioni sempre ha d’haver-hi un gel entremig. Té una freqüència entre 0.7 MHz i 3.3MHz i té una penetració entre 2 i 5 cm i es pot aplicar de manera polsada o continua.
0.5-1.5 MHZ : estructures profundes.
2-3MHZ: pell i teixit subcutani.
Una aplicació entre 2 i 10 minuts. En estètica d’uns a quasi bé 30 minuts.
Hi ha diferents maneres d’aplicar els US. Fent circumferències amb el capçal, en forma de 8 o bé deixant fix el capçal.
Aplicacions: quan hi ha escurçament dels teixits tous, control del dolor, úlceres fèrmiques o upps, cicatrius, lesions tendinoses o lligamentoses i fonoforesi.
Fonaments científics Anna Trigueros Contraindicacions: tumors, embarassos, Teixit del SNC, ciment articular, components plàstics, marcapassos, trombofeblitis, ulls i òrgans reproductors.
Precaucions: inflamació aguda, plaques epifisàries, fractures, implant mamaris i cremades.
- Ones curtes à es necessita de dues bobines per a que es pugui produir l’efecte.
Freqüència de 1.8-30 MHz i pot arribar a una penetració de 8cm.
Indicacions: reducció del dolor i l’edema en cas que sigui una patologia crònica, afavoreix la cicatrització de teixits tous i de nervis i acceleració de la consolidació òssia.
Contraindicacions: embaràs, implants, marcapassos, aparells electrònics, càncer, ulls i òrgans reproductors, DIU.
2. CRIOTERÀPIA Aplicació de fred. Aplicació d’una o vàries substàncies sobre l’organisme que provoquen la disminució de la temperatura en els teixits.
Finalitats: - Controlar la inflamació El dolor L’edema Reduir l’espasticitat Facilitar el moviment Factors a tenir en compte per a aplicar-la: - La diferència de temperatura entre el cos i l’objecte La regió corporal a tractar El tipus d’aplicació del fred La conductivitat dels teixits (els teixit amb més greix tindran una penetració del fred menor) El temps i la intensitat d’aplicació Efectes fisiològics i terapèutics: - Analgèsia, eliminar el dolor, arribar a poder fer un efecte anestèsic.
Efectes vasculars: vasoconstricció inicial al aplicar el fred i si mantenir l’efecte fred un temps es provoca una vasodilatació induïda pel fred per via reflexa.
Disminució dels edemes i dels processos inflamatoris.
Efectes sobre l’acció muscular: alteració de la força muscular, disminució de l’espasticitat i facilitació de la contracció muscular Efectes sobre la posició articular Aplicacions post-IQ (intervenció quirúrgica) Aplicacions ginecològiques Metodologia d’aplicació Per immersió: - Banys totals Fonaments científics Anna Trigueros - Banys parcials Banys parcials intermitents Banys de remolí (totals o parcials on hi ha un remolí que fa un efecte massatge afegit a l’efecte de la crioteràpia) Per gel: - Aplicació local Massatge amb gel Bosses de gel Banys de remolí Per embolcall i compreses fredes: - Embolcall fred Embolcall fred congelat Cold-pack Cold-pack químics Manegots freds: - Cryo-Cuff Aerosols, clorur d’etilè i fluorur de metà. (ús regulat) Xorros de gas fred (CO2) Criocinètica: aplicació de fred més exercici físic o estirament muscular. Normalment s’aplica uns 20 minuts o fins que l’esportista nota que se li està entumint la zona. Un cop s’acaba es fa l’exercici de rehabilitació entre 3 i 5 minuts fins que torna a tenir sensibilitat normal. És fan 5 cicles.
Crioestirament: crioteràpia més estirament muscular. Per tal de reduir l’espame muscular i millorar l’arc articular.
Indicacions - Control de la inflamació Disminució de l’edema (RICE) Control del dolor Millorar el to muscular Contraindicacions absolutes: hipersensibilitat al fred, intolerància al fred, malaltia de Raynaud, mala circulació i malaltia vascular perifèrica.
Contraindicacions relatives: branca nervi sensitiu superficial, ferida oberta, alteracions de la sensibilitat, deteriorament cognitiu i en nens petits.
Fonaments científics Anna Trigueros 3. CAMPS MAGNÈTICS Conegut també com magnetoteràpia o imanoteràpia. Aplicació d’una corrent alterna a la toroide o selenoide. Permeten fer una aplicació més local o més generalitzada.
Efectes El pacient no nota res ja que és a nivell cel·lular.
- Augmenta la microcirculació local Estimula la osteogènesis Augmenta el metabolisme del alci A nivell de la membrana cel·lular reestableix el potencial de membrana alterat, augmentant el metabolisme de l’oxigen.
Aplicació - <50G té un efecte analgèsic, és vasodilatant i relaxant muscular Si treballem entre els 50 i els 100G: edemes, úlceres i consolidació òssia Durada - 15-20 minutsà aplicacions locals en zones més petites.
30-60 minuts à quan la zona a tractar és més ample.
Indicacions - Afavorir la cicatrització, ja que regenera teixits.
Consolidació de fractures.
Regeneració de teixits tous, tipus lligaments, càpsules, tendons.
Lleu efecte antiinflamatori i analgèsic (més potent).
Fonaments científics Anna Trigueros - Osteoporosi Disminució d’edemes (de tipus vasculars, no limfàtics) Contraindicacions - Embaràs Marcapassos Processos infecciosos tant si estan aguts o subaguts Hemorràgies Febre Problemes vasculars greus Claustrofòbia 4. TRACCIONS Força mecànica o manual que apliquem a l’organisme per a fer una tracció, separació de les superfícies articulars i estira els teixits tous circumdants.
Es poden fer amb les mans (manual), mecànica o bé autotraccions que se les pot fer el pacient o postural (el pacient és capaç de col·locar-se bé i que funcioni) Efectes - Distracció articular Reducció de la protrusió discal, es fa menys compressió sobre el disc.
Estirament dels teixits tous Relaxació muscular Mobilització articular Indicacions - Protrusió o hèrnia discal à s’ha de tenir molta precaució, és més perillós amb les posteriors.
Pinçament de l’arrel nerviosa Hipomobilitat articular (rigidesa) Inflamació articular subaguda à quan s’augmenta l’espai, hi ha més espai per a reabsorvir.
Espasme articular subaguda à Espasme musculatura paravertebral Contraindicacions absolutes - Fractures inestables (MAI, ja que podem moure els fragments que estan sueltos) Lesió o inflamació aguda à augment la inflamació i per tant el dolor.
Hipermobilitat articular o inestabilitat articular HTA mal controlada Periferització dels símptomes à si els símptomes s’aguditzen quan traccionem no podem aplicar tracció ja que podríem causar un augment dels símptomes.
Contraindicacions relatives - Tumors, infeccions, artritis reumatoide, osteoporosis Embaràs (tracció cervical manual sí) Hèrnia hiatus, es podria augmentar el reflux Fonaments científics Anna Trigueros - Fragment anular desplaçat - Protrusió discal medial - Desaparició del dolor durant la tracció à voldrà dir que el que estem fent és una compressió medul·lar amb la tracció, s’haurà de parar amb la tracció.
- Claustrofòbia o aversió a les cinxes - Posició mal tolerada - Alteració cognitiva del pacient à si s’altera la sensibilitat no sabrem si el que estem fent és correcte o no.
5. FOTOTERÀPIA La utilització de la llum del sol (helioteràpia) o bé llum elèctrica de fonts de radiació activa (làser).
Efectes - Augment de la producció de col·lagen Regula la inflamació (tipus tèrmic), Vasodilatació Augment de la conducció nerviosa.
Indicacions - Cicatrització tissular, de teixit tou i ossi.
Artritis i artrosis Linfedema Trastorns neurològics Tractament del dolor Contraindicacions absolutes - Ulls Càncer Post radioteràpia Hemorràgia Glàndules endocrines i tiroides Contraindicacions relatives - Embaràs Placa epifisària Alteracions sensibilitat o cognitives Fotofòbia o hipersensibilitat Tractaments fotosensibilitzants (amb alguns fàrmacs) 6. CINESITERÀPIA Conjunt de procediments mitjançant l’ús del moviment amb finalitats terapèutiques. Hi ha 2 tipus: - Passiva à moviment que el fisioterapeuta indueix al pacient.
Activa à la realitza el pacient. Assistida (50% fisioterapeuta, 50% pacient), lliure (contragravetat, sense pesos) o resistida (amb aplicació de pesos).
Fonaments científics Anna Trigueros Objectius generals - Mantenir o recuperar l’activitat articular normal. Evitar la retracció dels teixits tous. Conservar l’esquema corporal. Mantenir o augmentar el trofisme muscular. Efectes locals - Millora la circulació Augmenta el volum muscular Millora de l’equilibri i la coordinació Facilita el moviment articular Efectes generals - Augmenta el treball cardíac Millora de la circulació general Eleva la temperatura 7. HIDROTERÀPIA, BALNEOTERÀPIA, TALASSOTERÀPIA Hidroteràpia à aplicació de l’aigua per al tractament de les disfuncions físiques o psicològiques.
Balneoteràpia à l’ús d’aigües mineromedicinals amb finalitats terapèutiques. Que procedeix de fonts subterrànies, bacteorològicament incontaminades. Han de contenir una mineralització d’1gr/kg d’aigua o 250mg de CO2. Poden estar clorurades, sulfatades, bicarbonatades, sulfurades, ferruginoses,... Són aigües oligometàl3liques o de mineralització dèbil.
Talassoteràpia à l’ús de l’aigua de mar amb finalitats terapèutiques. Aigua marina, 92 elements de la taula periòdica. Contenen entre 30 i 35gr sals/litre.
Fonaments científics Efectes fisiològics - Disminució de la càrrega (flotem) Tonificació, la resistència de l’aigua ens pot ajudar a tonificar.
Disminueix la pèrdua de densitat òssia.
Efectes cardiovasculars - Augment de la circulació venosa Augment del volum cardíac Augment de la despesa cardíaca Disminució de la FC i la TA (freqüència cardíaca i tensió arterial) Efectes respiratoris - Disminució de la capacitat vital Augment del treball respiratori Millora de l’asma induït per l’esport Efectes renals - Diüresi Augment de l’excreció de Na+ i k+ Efectes psicològics - Relaxant (amb aigua calenta) Vigoritzant (amb aigua freda més tonificant) Indicacions - Escalfament o refredament de teixits Patologia traumatològica o neurològica Patologia respiratòria Embaràs Exercici Control del dolor Control de l’edema Contraindicacions - Ferides obertes Hemorràgia Infeccions Ingerts cutanis recents Alteració de la sensibilitat Epilèpsia Por a l’aigua Fàrmacs Ingesta d’alcohol Anna Trigueros Fonaments científics Anna Trigueros 8. ELECTROTERÀPIA L’ús de l’electricitat com a mitjà per a la curació. Hi ha tres tipus: - Baixa freqüència (0-1000Hz) (TENS, galvàniques) Mitja freqüència (1000-500000HZ) (interferencials) Alta freqüència (>500000Hz) (MO, diatèrmia) Indicacions - Estimulació muscular Modulació del dolor Curació-regeneració de teixits Control de l’edema Iontoforesi Contraindicacions absolutes - Marcapassos TVP (trombosis venosa profunda) Tromboflebitis Embaràs* Contraindicacions relatives - Patologia cardíaca Malignitat Embaràs* Ferides obertes Irritació pell Dèficit cognitiu 9. MASSOTERÀPIA Conjunt de moviments sistemàtic, manuals o mecànics, aplicats sobre els teixits tous del cos mitjançant diferents tècniques. Aplicació del moviment sobre qualsevol tipus de teixit tou del cos.
Aplicacions: terapèutica,estètica i de benestar (quan no hi ha patologia) Efectes fisiològics - Canvis en el to, l’elasticitat i la contractilitat del múscul.
Augment del flux sanguini.
Sobre la musculatura llisa intestinal, efecte relaxant i analgèsic.
Facilitador de l’evacuació intestinal.
Augment del flux sanguini arterial i arteriolar Millora el sentit venós (maniobres en sentit ascendent, de distal a proximal) Acceleració de la circulació limfàtica Inhibició del dolor Resposta vegetativa (sobre el SNA): o Sensació de benestar i relaxació (activació del simpàtic) à amb moviments relaxats i suaus.
Fonaments científics Anna Trigueros o Sensació de cansament, fatiga (activació del parasimpàtic) à aplicació de moviments bruscos - Efecte psicològic Metodologia d’aplicació Consideracions prèvies: - - Dur un ritme uniforme i constant Velocitat correcte (velocitat i pressió constant) Mantenir les mans relaxades i flexibles, adaptant-se a la zona corporal Col·locar-se una posició de bipedestació correcta.
Regular la pressió exercida en funció del teixit i dels objectius que ens marquem Alçada de la llitera: la camilla ha de quedar més o menys a l’alçada del trocànter major i a més a més cal adaptar la llitera a la morfologia del pacient.
La proximitat al cos del pacient, per evitar fatigar-nos i fer un gast excessiu d’energia.
Higiene correcta de les mans, ungles curtes, sense joies, rellotges,...
Les mans realitzen dues funcions durant el massatge: o Obtenen informació de l’estat dels teixits o Mobilitzar els teixits Temperatura de l’habitació entre 22º-24º, l’habitació ha de tenir: o Intimitat o Accessibilitat o Il·luminació tènue (genera un ambient de relaxació i de tranquil·litat) Procediment: 4 fases.
- Massatge superficial (fase inicial) Massatge mig Massatge profund Massatge superficial (fase final) Contraindicacions absolutes - Hemorràgies i deficiències capil·lars Flebitis agudes Patologia cardíaca no compensada Processos inflamatoris i infecciosos aguts Càncer (en fase terminal sí, per tal de pal·liar el dolor) Ferides obertes Processos litiàsics a qualsevol zona del cos Afeccions localitzades en zones d’encreuament vasculonerviós (forats poplitis, triangle d’scarpa i aixella) Contraindicacions relatives Embaràs (ni en zona lumbar ni abdominal) HTA (hipertensió arterial, si està controlada i medicada sí que es pot fer) Augment del dolor durant l’aplicació del massatge (segons la tolerància del pacient) Reaccions cutànies ...

Tags:
Comprar Previsualizar