Tema 3. La visió (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Psicologia Fisiològica I
Profesor L.
Año del apunte 2017
Páginas 13
Fecha de subida 26/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Psicologia fisiològica Tema 3: Visió mariatorres 1. Energia lluminosa i llum El que percebem com a llum no energia electromagnètica però només captem una part de l’espectre electromagnètic. L’espectre electromagnètic ‘’visible’’ per l’ull humà són les radiacions entre 400 i 700nm. Dins d’aquest captem les que tenen la longitud d’ona més alta que són colors més càlids, en longituds inferiors verd-blavosos i als més baixos els lilosos. Per sota trobem la llum ultraviolada i per sobre el infrarojos que no som capaços de detectar.
L’energia electromagnètica esta formada per fotons però gràficament la podem representar en una ona:   Amplitud  Indica intensitat, la brillantor: quant més alta sigui la amplitud, hi ha més fotons.
Longitud  És la dimensió que ens donarà la percepció de color. Amb longitud d’ona també estem parlant de freqüència. A major longitud de la ona, la longitud és més baixa. Ex. Els colors blaus tenen una major freqüència (tenen la longitud d’ona més baixa). El color depèn de la longitud d’ona/freqüència, el color d’un objecte ve determinat, en part, per la longitud d’ona que reflecteixen.
Si tenim una bola de color vermella, absorbeix la llum blanca i reflecteix blava .
Quan barregem totes les longituds d’ones trobem llum blanca.
Un objecte només es veu del seu propi color si és il·luminat amb llum blanca o amb llum del seu color. Si no es del mateix color no es veurà.
La percepció del color es basa en tres components bàsics:    Matís  Fa referencia al color (longitud d’ona).
Brillantor o intensitat  Correspon a la percepció subjectiva de lluminositat (amplitud d’ona).
Saturació  Puresa relativa del color. Quan veiem un color vermell però es triant a rosa, no sabem si es rosa o vermell.
2. L’ull, la retina i les vies òptiques 2.1 L’ull Diverses estructures de l’ull permeten enfocar la imatge visual en la retina, que conté les cèl·lules receptores de la llum.
Un objecte en el camp visual produeix una imatge invertida en la retina (part posterior de l’ull), a la retina trobem els fotoreceptors (sensibles a energia electromagnètica). A la petita depressió trobem la fòvea que permet enfocar, forma part de la retina.
El nervi òptic transmet la informació cap al SNC. El disc òptic és el lloc on tots els axons que porten la informació visual es reuneixen i surten de l’ull formant el nervi òptic. Origina un punt cec perquè no hi ha fotoreceptors.
Psicologia fisiològica Tema 3: Visió mariatorres 2.2 La retina La retina està formada per diferents cèl·lules disposades en capes:  Fotoreceptors  Cèl·lules sensibles a la energia electromagnètica: Els cons (colors) i els bastons (blanc i negre).
 Cèl·lules bipolars  Connecten els receptors amb les cèl·lules ganglionars.
 Cèl·lules ganglionars  Són les que emeten els PA.
El nervi òptic està format per tots els axons de les cèl·lules ganglionars.
 Cèl·lules amacrines  Fan el mateix que les horitzontals però amb bastons perifèrics. Algunes també emeten PA.
 Cèl·lules horitzontals  Envien senyals des de diferents cons i determinen quants receptors connecten amb cada cèl·lula ganglionar.
Convergència Perquè la llum arribi als fotoreceptors ha de travessar totes les capes anteriors.
de receptors La retina conté dos tipus de receptors:   Bastons  Més abundants a la perifèria de la retina. Són molt sensibles a la llum, però en canvi no detecten diferencies en les diferents longituds d’ones (no detecten color). Ex. utilitzem quan entrem al cinema y no veiem res d’entrada. Presenten un processament neural molt convergent. Formen part del sistema escotòpic.
Cons  Molt abundants a la fòvea i al seu voltant, són menys sensibles a la llum. Presenten un processament neural poc convergent, els utilitzem per la visió més detallada. Presenten una sensibilitat diferencial a les longituds d’ona (visió en color). Formen part del sistema fotòpic.
Si l’energia captada supera el llindar es provocarà un canvi en el potencial de membrana que provocarà canvis en la resta Els fotoreceptors envien informació a les cèl·lules bipolars i horitzontals, les quals connecten amb les cèl·lules amacrines i ganglionars. Els axons de les ganglionars (el nervi òptic) continuen fins al cervell.
La fòvea és on hi ha més agudesa visual, situada en la depressió (màcula). En aquesta part de la retina la llum no travessa totes les capes sinó que incideix directament en els fotoreceptors (cons). A la fòvea hi ha aquesta disposició però a més hi ha poca convergència de receptors, això es tradueix en més visió de detall (la ganglionar s’activa amb un fotoreceptor). Mentre que a la perifèria de la retina la convergència és més gran (la ganglionar s’activa quan s’activa qualsevol fotoreceptor).
Del nervi òptic anirà cap al tàlem. En el cas de la visió el nucli geniculat lateral és on s’originen dos sistemes/3 de processament de la informació. Processaran coses diferents.
Psicologia fisiològica Tema 3: Visió mariatorres 2.3 Via òptica Camp visual  tàlem  escorça visual primària  escorça visual d’associació El nostre camp visual el podem dividir en dues parts: hemicamp dret i hemicamp esquerra. La major part de tot el camp visual és captada pels dos ulls. Només les regions més laterals són captades únicament per l’ull ipsilateral. Com que el cristal·lí inverteix la imatge a la retina:   El camp visual dret és captat per l’hemiretina (meitat de la retina) esquerra de cada ull).
El camp visual esquerre és captat per l’hemiretina dreta de cada ull.
Si es capta un estímul en el camp visual esquerre, és captat per l’hemiretina nasal de l’ull ipsilateral i per l’hemiretina temporal de l’ull contra lateral.
Des de la retina els axons de les neurones ganglionars portaran la informació fins al tàlem, formant el nervi òptic (II parell cranial) i el tracte òptic.Al quiasme òptic els axons que provenen de l’hemiretina nasal creuen la línia mitja, mentre que els de l’hemiretina temporal segueixen ipsilateralment. I arriben al tàlem dret (concretament al nucli geniculat lateral).
La major part d’aquesta informació ha estat captada pels dos ulls, en canvi la part més lateral només es captada per un ull.
Des d’aquí la informació es condueix a l’escorça visual dreta i posteriorment a l’escorça visual d’associació.
Nucli geniculat lateral: Conté 6 capes principals:    Capes magnocel·lulars  Capes més internes (capa 1 i 2) Les neurones que es troben aquí són més grans, transmeten informació a l’escorça visual primària i és una informació que s’utilitzarà sobretot per la percepció de la forma (grollera), moviment, profunditat i petites diferencies de lluminositat.
Els arribaria majoritàriament informació dels bastons. Sistema cec al color, té una resolució temporal ràpida (RR transitòries)  EE en moviment, contrasts. Resolució espacial baixa (no detecta detalls fins).
Capes parvocel·lulars  Les 4 restants. Transmeten informació per la percepció del color i de petits detalls. Les neurones tenen camps receptors relativament petits i discriminen entre longituds d’ona (color).
Els arribarà majoritàriament informació dels cons. Té una resolució temporal lenta (RR sostingudes)  poca sensibilitat a contrast. Resolució espacial alta (detecta detalls fins). És més nou filogenèticament.
Subcapes coniocel·lulars  Es troben intercales totes les capes del NGL  Les neurones de les subcapes coniocel·lulars transmeten informació des dels cons sensibles al blau.
Psicologia fisiològica Tema 3: Visió mariatorres 3. Transducció i codificació de la informació visual a la retina A la retina es produeix la transducció i ja es comença a fer la codificació. Ex. Color.
TRANSDUCCIÓ Els cons i bastons estan formats per un segment extern i un intern. El primer conté discos de membrana on es troben les molècules sensibles a al llum, els fotopigments. Aquests absorbeixen la llum i són impresciblibles per la transducció:   Els bastons  Contenen rodopsina. Tots contenen els mateixos pigments.
Els cons  Són de 3 tipus diferents i cadascun conté un tipus d’opsina, màximament sensible a una longitud d’ona determinada.
El segment intern conté el nucli cel·lular i la terminal sinàptica, a través de la qual s’estableixen els contactes amb altres cèl·lules de la retina.
El fotopigment (rodopsina) esta format per:   Una proteïna que és la opsina.
Un lípid derivat de la vitamina A que és el retinal.
El fotopigment és sensible a la llum. El lípid és inestable. Quan estem en foscor la rodopsina és estable però quan incideix la llum provoca un canvi en l’estructura tridimensional del retinal, això activa l’opsina (la qual es destenyeix o blanqueja) iniciant la transducció.
En la foscor, la molècula de fotopigment esta tranquil·la i aleshores l’interior de la cèl·lula (el fotoreceptor) estaria despolaritzada perquè queden oberts els canals de sodi (Na+) i la tornen positiva perquè el GMP cíclic els manté així.
Quan incideix la llum la molècula canvia de configuració, quan això passa, activa a una proteïna G. Aquesta el que farà es activar un enzim i aquest baixarà els nivells de GMP cíclic. Si això passa els canals que estaven oberts es tanquen. Si els canals es tanquen i no entra Na+ i es produeix una hiperpolarització (es fa més negativa).
Això vol dir que en la foscor, el fotoreceptor com esta lleugerament despolaritzat, està alliberant constantment neurotransmissor (glutamat) però quan el fotoreceptor s’hiperpolaritza es redueix l’alliberació de glutamat.
Els fotoreceptors no connecten directament amb les ganglionars, ho fan a través de les bipolars. Quan estem en foscor el fotoreceptors es despolaritzen però les cèl·lules bipolars s’inhibeixen. Quan la llum incideix i l’alliberen menys NT, les bipolars s’activen i en conseqüència les ganglionars també i emetran PA.
Si ho traduïm als cons només s’activarien amb la longitud d’ona que fos.
!! La diferencia entre la traducció de la somastèsica i la visió és que el fotoreceptor no és una neurona però en el cas del corpuscle de Pacini es una neurona que es pot despolaritzar i emetre PA. L’estímul que activa el Corpuscle de Pacini és mecànic i aquí electromagnètic.
Psicologia fisiològica Tema 3: Visió mariatorres CODIFICACIÓ llum-foscor El camp receptor d’una neurona del sistema visual es la zona del camp visual on la presentació d’un estímul produeix un canvi en la taxa de resposta d’aquesta neurona.
Camp receptor de una cèl·lula ganglionar  Zona de la retina sobre la qual ha d’incidir la llum perquè es modifiqui la seva activitat (pot consistir un augment o una disminució de la seva taxa de resposta). El camp receptor de la ganglionar depèn dels fotoreceptors que estan connectant amb ella a través d’una cèl·lula bipolar.
Els camps receptors de les cèl·lules ganglionars de la retina són concèntrics, amb una organització antagònica, presenten un centre ON i una perifèria OFF. Depenent d’on incideixi la llum la resposta serà una o la seva contraria. Podem trobar dels dos tipus. Ex. Al centre del camp receptor, la ganglionar començarà a augmentar la taxa de descarrega i si incideix a la perifèria disminuiria la taxa de resposta.
No s’immuten quan no hi ha contrast. Si s’aplica la mateixa intensitat en el dos llocs no fan res (últim cas).
Aquesta disposició del camp receptor permet detectar canvis de lluminositat. Ex. Quan es mou un objecte o els ulls i contrastos de lluminositat.
  Les ganglionars amb camps receptors ON/OFF  Mesuren la lluminositat relativa d’un estímul visual respecte al fons. I senyalen increments en el nivell d’il·luminació del centre del seu camp receptor.
Les ganglionars amb camps receptors OFF/ON  Mesuren la foscor relativa d’un estímul respecte al fons. I senyalen disminucions en el nivell d’il·luminació del centre del seu camp receptor.
Psicologia fisiològica Tema 3: Visió mariatorres Quan els ulls veuen dos zones de lluminositat diferents...
  Cèl·lules ganglionars amb el camp receptor més allunyat de les vores  la seva activitat pràcticament no es modifica, ja que tot el seu camp receptor es troba il·luminat de manera uniforme.
Cèl·lules ganglionars amb el camp receptor en les vores  Incrementen o disminueixen la seva activitat ja que el seu camp receptro està parcialment il·luminat.
CORDIFICACIÓ color Existeixen tres tipus de cons, cadascun d’ells és més sensible a la llum d’una determinada longitud d’ona:    Cons blaus  Ona curta Cons verds  Ona mitja.
Cons vermells  Ona llarga.
La retina conté, aproximadament, el mateix nombre de cons vermells i verdes, però el de blaus és inferior. La distribució varia:    Centre de la fòvea  No hi ha cons blaus.
Fòvea  Els cons vermells són els mes nombrosos. Els cons del mateix tipus formen agrupacions.
Perifèria de la retina  Augmenta el nombre de bastons i disminueix els cons Codificació tricomàtrica  Tenim un sistema que ens permet detectar molts colors a partir d’aquests. Qualsevol color resulta de l’activació diferencial dels tres tipus de cons. Ex. El groc resulta de l’activació conjunta dels cons verda i vermells. Quan s’activen simultàniament els tres tipus veiem blanc. Evolutivament serveix per trobar aliments.
Quan algun d’aquests cons no funciona podem trobar ceguesa parcial pel color (dicromatisme):    Ceguesa pel vermell (Protanopia)  Els cons vermells estan plens d’opsina dels cons verds.
Ceguesa pel verd (Deuteranopia)  Els cons verds estan plens d’opsina dels cons vermells.
Ceguesa pel plau (Tritanopia)  No tenen cons blaus.
Ceguesa total pel color (Monocromatisme)  És extremadament rara.
La codificació tricomàtrica que té lloc als cons canvia a un sistema d’oposició al color en les cèl·lules ganglionars. Aquestes cèl·lules ,anomenades oponents simples responen quan la llum incideix en el seu camp receptor amb antagonisme centre/perifèria a parells de colors primaris. Els colors oposats són blau/groc i vermell/verd.
L’efecte observat és degut a l’adaptació de la resposta de les cèl·lules ganglionars.
Quan s’exciten o inhibeicen durant llarg periodes de temps, posterorment presenten un efecte rebot, mostran una taxa de respsota inferior o superior a la taxa basal. Ex. El verd inhibeix algunes ganglionars VERMELL/VERD, despres, quan aquesta regió de la retina s’esttimula amb la llum neutre reflextida pel quadrat blanc, les ganglionars Psicologia fisiològica Tema 3: Visió mariatorres VERMELL/VERD, que ja no estan inhibides per la llum verda, descarreguen més rapid del normal. Per això veiem una post-imatge vermella.
4. Anàlisis de la informació visual: l‘escorça estriada (V1) Situada en el lòbul occipital, àrea 17 (al voltant i per dins de la cissura calcarina, la major part està oculta). La major part de les seves aferències provenen del nucli geniculat lateral del tàlem ipsalateral. Té una organització retinotòpica (representació topogràfica de la retina). representació contralateral i hi ha una major representació de la fòvea (més agudesa).
La V1 està organitzada en 6 capes neuronals i 1 capa de substància blanca.
Aquesta segregació correspon a una segregació funcional.
La informació procedent del NGL del tàlem entra a la V1 per la IV cortical. El NGL dorsal conté 6 capes de neurones:    Sistema magnocel·lular  Capes més internes (1 i 2). Transmeten informació necessària per a la percepció de la forma, moviment, profunditat i petites diferències de lluminositat. Les neurones magnocel·lulars tenen camps receptors relativament grans.
Projecta a la IVc alfa i zona ventral de la capa VI, també a les capes I i III Sistema parvocel·lular  Les 4 restants. Transmeten informació a l’escorá visual primària necessària per a la percepció del color i de petits detalls. Les neurones d’aquestes capes tenen camps receptors relativament peitits i dicriminen entre longituds d’ona (color).
Projecta a la capa IVc beta u zona dorsal de la capa VI, també a les capes I i III.
Subsistema coniocel·lular  Es troben intercalades en situació ventral a totes les capes del NGL. Transmeten informació des dels cons sensibles al blau.
Projecta a la capa III i directament a àrees visuals d’associació (DESSAROLLAR) Cadascuna de les 6 capes del NGLd rep informació provinent d’un sol ull  Les capes 1,4 i 6 de cada NGL reben informació des de l’ull contra lateral, mentre que les capes 2, 3 i 5 reben informació des de l’ull ipsilateral.
La V1 està organitzada en columnes cel·lulars que contenen neurones amb propietats funcionals comuns. Varies columnes formen un mòdul funcional. Cada part del camp visual es analitzada per les neurones d’un únic mòdul funcional. A cada mòdul trobem:  Columnes de dominància ocular  Cada meitat del mòdul rep informació provinent d’un sol ull. No obstant, tenim neurones binoculars (localitzades per sobre i per sota de la capa IVc) en les que es combina la informació dels dos ulls. Totes les cèl·lules d’una columna tenen la mateixa dominància ocular.
Psicologia fisiològica Tema 3: Visió mariatorres    Columnes d’orientació  Les neurones d’una mateixa columna responen a la mateixa orientació de l’estímul visual.
Blobs  Neurones que reben la informació des dels sistemes parvocel·lular i coniocel·lular.
Responen principalment al color, però també a contrastos de lluminositat.
Interblobs  Els troben fora dels blobs. Contenen neurones que responen a l’orientació de l’estímul visual, al contrast de lluminositat, la textura (freqüència espacial) i disparitat binocular.
Les neurones de V1 responen de forma selectiva a trets específics de l’estímul visual:     Orientació i moviment.
Freqüència espacial-textura.
Disparitat retiniana (profunditat).
Color.
PROCESSAMENT: Orientació i moviment: Moltes de les cèl·lules de V1 són sensibles a l’orientació de l’estímul visual: responen de forma preferent a determinades orientacions. En base a la organització dels seus camps receptors, aquestes cèl·lules s’han classificat en:    Cèl·lules simples  Són sensibles a l’orientació i a la localització de l’estímul visual. El camp receptor d’una cèl·lula simple té zones excitatòries i inhibitòries. Contribució al processament de la forma dels objectes.
Cèl·lules complexes  Són sensibles a l’orientació en qualsevol localització.
Responen a patrons de llums amb determinades orientacions dins de qualsevol part del seu camp receptor. Participen en la participació del moviment.
Cèl·lules hipercomplexes  Són cèl·lules que responen a estímuls visuals d’una determinada orientació i longitud. Contribució a la detecció de límits i vores.
Totes tres treballen al mateix temps.
PROCESSAMENT: Freqüència espacial-textura: A V1 hi ha cèl·lules que responen a diferents patrons de contrastos de lluminositat. Aquesta anàlisi contribueix a la percepció de la forma i la textura de l’estímul visual.
Els contrastos de lluminositat continguts en una escena o estímul visual complex poden ser de diferents freqüències espacials: alta i baixa.
Freqüència espacial = cicles/graus d’angle visual Ja que la imatge retiniana varia en grandària segons la seva distancia a l’ull.
Psicologia fisiològica Tema 3: Visió mariatorres   Baixa freqüència  Superfícies grans de llum i foscor Alta freqüència  Objectes petits, detalls d’un objecte gran o bé objectes grans amb cantons aguts contenen patrons Quan t’allunyes de l’estímul l’angle es fa cada vegada més petit i perdem de vista els detalls (alta freqüència).
Les cèl·lules de V1 responen a freqüències espacials determinades, és a dir, neurones diferents detecten freqüències espacials diferents.
PROCESSAMENT: Disparitat retiniana-profunditat: La visió de la profunditat depèn de senyals monoculars i binoculars, essent les principals les:   Senyals monoculars: o Perspectiva lineal  Fa referència a l’aparent convergència de les línies rectes.
o Constància de la grandària  Es basa en el fer que la nostra percepció de la grandària dels objectes és relativament constant malgrat que la projecció dels estímuls visuals en la nostra retina varia en funció de la distància.
o Textures, interposicions i gradients  Si un objecte bloqueja la visita o està per davant d’un altre, assumint que està més proper a nosaltres. I la textura la percebem més detallada si és més propera a nosaltres.
o Lluminositat i distribució d’ombres  Podem crear un efecte de profunditat en un medi bidimensional.
Senyals binoculars  Ens proporciona una visió de la profunditat viva i real. Els nostres ulls estan separats (6cm), la imatge visual es projecta en regions lleugerament diferents d’ambdues retines  Disparitat retiniana. La majoria de neurones de V1 són binoculars. El nostre cervell combina aquesta informació i genera la percepció de profunditat. Ex. Les ulleres polaritzades (3D) aconsegueixen la visió de profunditat.
La disparitat retiniana ens permet una acurada visió de la profunditat. Els objectes que queden per davant o per darrera del punt o pla de fixació queden enfocats en zones lleugerament dispars de la retina (no idèntiques), i per tant, provoquen sensació de profunditat.
Les neurones binoculars de V1 mostren preferència de resposta per punts que es troben per davant o per darrere del punt de fixació.
Psicologia fisiològica Tema 3: Visió mariatorres PROCESSAMENT: Color: Als blobs arriben projeccions dels sistemes parvocel·lular i coniocel·lular, que porten informació del color.
Els blobs de V1 hi trobem cèl·lules amb receptors oponents dobles per colors oposats  Són cèl·lules amb camps receptors concèntrics amb antagonisme centre/perifèria i oposició doble al color.
   Una estimulació amb una longitud d’ona homogènia  No modifica la taxa de resposta si una basal de la cèl·lula.
cèl·lula de centre V+ (vermella) V- (verda) li incideix una llum vermella al centre i una verda a la perifèria  respondrà augmentant la seva taxa de resposta.
Si una cèl·lula del centre V+ (vermella) V+ (verda) li incideix una llum vermella a la perifèria i cerdà al centra  respondrà disminuint la seva taxa de resposta.
Passaria el mateix per les cèl·lules blau-groc.
5. Anàlisis de la informació visual: l’escorça d’associació (escorça extraestriada) Bona part d’aquestes àrees es troba al voltant de l’escorça visual primària, àrees 18 i 19 de Brodmann, al lòbul occipital.
Rep informació des de l’àrea visual primària i continua el processament. Des d’aquí, el processament de la informació visual continu per dues corrents:   Corrent dorsal  Processament que ens dona lloc a la localització dels estímuls visuals.
Corrent ventral  implicada en la identificació dels estímuls visuals.
Existeix una organització jeràrquica, a mesura que passem per una corrent o una altra les neurones processen informació més complexa i abstracte. Hi ha moltes regions que processen coses diferents fins a àrees associatives d’ordre superior.
En les escorces V1, V2, V3/VP, V3A, V4 i V8 s’observa una especialització en el processament de la informació visual:    El camp visual central (C), allò que veiem amb més nitidesa, té una gran representació en aquestes àrees corticals en comparació amb les representacions del camp visual perifèric (P).
Les escorces associatives d’ordre superior tenen unes regions especialitzades en respondre preferentment a cares/objectes (O) i altres especialitzades en el processament de localitzacions en l’espai, edificis i escenes (E).
MT+ respon fonamentalment al moviment.
Els camps receptors són progressivament més grans i analitzen una porció (extensió) major del camp visual.
Psicologia fisiològica Tema 3: Visió mariatorres V2,v3/VP i V3A L’àrea V1 envia informació a l’àrea V2, V3/VP i V3A situades al lòbul occipital. En aquestes ares es continua fent un anàlisis similar al que es feia en V1.
Representació retinotòpica  En aquestes àrees de l’escorça tenen una part dorsal (V2d i V3d, situades per damunt de la fissura calcarina, on es representa la part inferior del camp visual) i una ventral (V2d, V3d situades per sota de la fissura calcarina, on es representa la part superior del camp visual)  s’analitza informació de manera invertida.
A la V2 es continua tenint aquesta separació entre el nivell magnocel·lular i el parvocel·lular.
De fet a l’àrea V2 hi ha una organització per bandes, cadascuna d’aquestes bandes contenen informació que analitzen d’una forma diferent. Ex. Des de els blobs s’envien informació a les bandes estretes de la V2.
   Bandes pàl·lides  Reben informació dels Interblobs de V1. Formen par del sistema magnocel·lular i són sensibles a la orientació.
Bandes amples  Reben informació d la capa IV de V1. Aquestes neurones formen part del sistema magnocel·lulars i són sensibles a la orientació, al moviment i a la disparitat retiniana Les bandes estretes  Reben informació dels blobs de la V1. Formen part del sistema parvocel·lular i són sensibles al color.
A la V3 rep informacions de V1 i V2 i projecta a la V4 (ares temporals) i V5 (MT+) (àrees parietals posterior). Hi haurà neurones molt sensibles als contrastos de llum, orientació i a moltes direccions del moviment.
Aquí es comença a generar les corrents esmentades prèviament.
  Corrent dorsal  Processa moviment, profunditat i localització dels estímuls en l’espai. Rep informació fonamentalment dels sistema magnocel·lular i bàsicament es una corrent d’anàlisi de la informació que ens permet localitzar els estímuls en l’espai.
Corrent ventral  Projecta a l’escorça inferotemporal i a la CPF ventrolateral. És una via de processament que permet reconèixer els estímuls visuals i rep informació dels sistema parvocel·lular.
V4 i V8 Es localitzen en l’escorça inferotemporal, formen part de la corren ventral.
Són crítiques per la percepció del color i de la forma.
La visió del color es basa en senyals dels 3 fotoreceptors que responen a longituds d’ona. Però el color que percebem no ve determinada únicament per això, sinó que depèn del context  El color és una creació mental.
La constància (permet veure els colors dels objectes de manera constant sota il·luminacions variables. Ex. Llum normal/fluorescent) i el contrast simultani (en la percepció d’un color existeix la percepció del complementari de manera simultània. Ex. Sobre fons groc el gris adquireix una tonalitat blavosa) contribueixen a la percepció del color.
Psicologia fisiològica Tema 3: Visió mariatorres Que passa en aquestes ares si continuem amb el processament del color? V1 (blobs oponents dobles)  V2 (bandes estretes)  Globs Des de la V2 a l’escorça inferotemporal hi ha diverses àres especialitzades en el processament del color, els globs. Les que responen a colors similars es troben properes entre sí i formen columnes. Les columnes semblen estar disposades segons un mapa cromàtic.
Quan hi ha una lesió d’aquestes àrees trobem les cromatropsies (incapacitat per veure els colors).
  Acromatòpsia cerebral bilateral  Lesió molt gran que als dos hemisferis la visió seria en blanc i negre (la forma estaria intacte, però no observaríem tant matís).
Hemiacromatòpsia cerebral  Lesió en l’hemisferi contra lateral a la pèrdua de visió del color en la meitat del camp visual.
MT+/V5: percepció del moviment: Situada entre lòbul occipital i temporal, àrees 19 i 37. Forma part de la corrent dorsal. Rep informació des de V1 i nucli pulvinar del tàlem.
Esta formada per dues àrees:   MT  Medial temporal. Té neurones sensibles a la direcció i a la velocitat de l’estímul visual (estímuls molt més complexos que en la V1), sensibles als patrons de moviment format per dos o més components.
Comparació de la resposta de neurones de V1 i de neurones MT davant dels mateixos estímuls en moviment.
Organització modular (dins de cada mòdul hi ha columnes, cadascuna d’elles amb neurones sensibles a una determinada direcció del moviment).
MST  Medial temporal superior.
o MST lateral (MSTl)  Neurones sensibles a patrons complexes de moviment.
o MST dorsal (MSTd)  Neurones sensibles al flux òptic  És la experiència visual resultat del propi moviment en l’espai, quan ens movem o quan els objectes es mouen en relació a nosaltres: mides, formes, localització dels estímuls canvien en la nostra retina.
Ex. Patró expansió/rotació cap a dreta.
La percepció del moviment contribueix també a identificar la forma dels objectes. El continu flux d’informació entre el Complex MT+ i altres ares associatives visuals com l’àrea LOC i l’àrea STS (processament moviment biològic), permeten aquesta integració. Ex. punts movent-se que sembla una persona.
Psicologia fisiològica Tema 3: Visió mariatorres La lesió en alguna d’aquestes àrees implicaria un problema per veure el moviment.
L’acinetòspora tenen una lesió al MT+ on s’afecta la visió del moviment. Presenten una incapacitat per percebre moviment continu, només veuen posicions successives sense continuïtat.
Complex occipital lateral :LOC Forma part de la corrent ventral, és crítica per l’anàlisi visual de la forma.
Les neurones de LOC s’activen amb la visió d’objectes i cares definits per la lluminositat, la textura i cares definits per la lluminositat, la textura, el moviment o senyals esteroscòpics. En canvi no s’activen quan les característiques d’aquests estímuls visuals es presenten de forma aïllada.
LOS mostra activació:    Davant els objectes i cares específiques (independentment de la seva localització, grandària, color, textura i moviment). Ex. Lleó.
Davant cares però no quan s’analitzen les característiques de la imatge.
Davant la percepció de formes simples creades per contorns il·lusoris.
Efectes de les lesions del corrent ventral     Agnòsia associativa  La percepció de la forma dels objectes no està afectada (els poden copiar), però no poden interpretar el seu significat.
Agnòsia del color  Una forma especial d’agnòsia associativa, és la incapacitat de nombrar el color dels objectes, especialment si ho poses difícil.
Propoagnòsia  Incapacitat per reconèixer cares.
Agnòsia aperceptiva  Els pacients no perceben els estimulés visuals (tenen dificultats al copiar).
Efectes de les lesions del corrent dorsal : síndrome de Balint    Apràxia òptica  dificultats en el control del moviment dels ulls.
Atàxia òptica  dificultat en la guia visual del moviment.
Simultagnòsia  Incapacitat per reconèixer dos o tres objectes al mateix temps.
Si pregunta per color: Retina  cons  3 tipus de cons y passem a les ganglionars (no cal transducció perquè els bastons també fan transducció)  Codificació (a la retina es fa contrastos de llum/foscor i color)  Parvocel·lular  V1: blobs  V2 V3  V4 i V8 --- ...

Comprar Previsualizar