Tema 1 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Criminología y Políticas Públicas de Prevención - 1º curso
Asignatura Teoria del dret
Año del apunte 2014
Páginas 5
Fecha de subida 10/11/2014
Descargas 15
Subido por

Vista previa del texto

QUÈ ÉS EL DRET? Conjunt de normes que disciplinen i regulen una determinada societat.
1. Altres sistemes normatius: les normes socials.
- Normes socials (deixar propina, les regles de cortesia, etc.) → no hi ha cap sanció (penal, administrativa), però si que existeixen les sancions socials.
Aquestes normes les crea la societat (no necessàriament de manera intencionada).
La diferència entre les normes socials i les jurídiques rau en què les normes socials estan descentralitzades mentre que les jurídiques estan centralitzades (per jutges i òrgans).
INSTITUCIONALITZACIÓ: institucions que s’encarreguen de la creació i de l’aplicació de les sancions.
Trets centrals: no imposen una sanció coactiva ni centralitzada, no hi ha institucions creadores o aplicadores de normes, la sanció és social i informal.
- Les normes morals (no ajudar a un amic).
La diferència amb les normes jurídiques rau també en la seva descentralització.
Trets centrals: no imposen una sanció coactiva i centralitzada, no hi ha institucions creadores o aplicadores de les normes, la sanció és el remordiment (individual i informal).
No existeix cap òrgan moral que creï i apliqui normes morals, a diferència dels òrgans jurídics, que creen i apliquen normes jurídiques.
*Una decisió discrecional és aquella que ha estat presa seguint uns criteris establerts. Una decisió arbitraria és tot el contrari.
2. Relacions entre els sistemes normatius Les normes dels tres sistemes no es diferencien necessàriament pel contingut (robar, per exemple, està prohibit en tots tres àmbits). A més a més, també pot haver-hi contradiccions entre els tres sistemes (per exemple, el duel).
CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS DEL DRET 1. Conjunt divers de normes que regulen el comportament social. Són recolzades per sancions: l’amenaça d’algun tipus de dany als interessos dels infractors.
2. Recolzades per sancions: l’amenaça d’algun tipus de dany als interessos dels infractors.
3. El dret està institucionalitzat tant en la creació de Dret com en l’aplicació jurídica.
COMPONENTS NORMATIUS DELS SISTEMES JURÍDICS Sistema normatiu → Conjunt de normes 1. Prescripcions a. Emanen d’una voluntat de l’emissor de la norma (autoritat normativa).
b. Estan destinades a algun agent (subjecte normatiu).
c. Es promulguen per a què alguna cosa sigui obligatòria, prohibida o permesa (caràcter deòntic).
d. Per fer conèixer al subjecte de la seva voluntat, l’autoritat promulga la norma.
e. Per donar efectivitat a la seva voluntat, l’autoritat pot afegir a la norma una sanció.
f.
No totes les normes jurídiques tenen la mateixa forma. Trobem: i. Normes que estableixen competències.
ii. Normes definitòries.
iii. Disposicions transitòries, etc.
2. Costums Tenien una gran importància en el passat.
a. Marquen regularitats de conductes, disposicions o tendències a fer coses similars en situacions semblants.
b. Van acompanyades d’una certa pressió normativa.
c. Les costums no són dades als subjectes per autoritat alguna.
d. Les costums no són promulgades. Són prescripcions implícites.
3. Principis (en sentit estricte) Enfocament tradicional: a. Els jutges han de recórrer als principis jurídics quin hi ha absència de llei i de costum.
b. Aquests principis jurídics són part del Dret Natural o són part del Dret positiu (implícits en les normes positives y es poden deduir d’elles).
Els principis constitucionals en l’actualitat: a. En l’àmbit constitucional espanyol, varis capítols es refereixen als principis.
b. Es troben positivitzats i són aplicables no només en defecte de llei de de costum.
ELS SISTEMES JURÍDICS COM SISTEMES COACTIUS El Dret es caracteritza per la intenció de provocar certes conductes als éssers humans. Encara que no totes les disposicions estableixen actes coactius, la capacitat d’amenaçar amb produir un dany als infractors sembla un tret ineludible dels sistemes jurídics.
LA SANCIÓ El Dret pot exercir el control de diverses formes: 1. Prevenir: desincentivar una conducta no desitjable abans que aquesta es produeixi.
No s’espera, doncs, a que es produeixi el comportament que es vol desanimar, sinó que el Dret s’anticipa.
2. Promocionar: incentivar una conducta desitjable abans que aquesta es produeixi.
3. Reprimir: desincentivar una conducta no desitjable després que aquesta es produeixi.
És una tècnica en què les sancions constitueixen un exemple pragmàtic. A diferencia de les mesures de prevenció, s porta a terme actuant un cop el delicte s’ha produït.
4. Premiar: incentivar una conducta desitjable després que aquesta es produeixi.
TIPUS DE SANCIÓ A priori A posteriori Conductes no desitjades PREVENIR REPRIMIR Conductes desitjades PROMOCIONAR PREMIAR ELS SISTEMES JURÍDICS COM SISTEMES INSTITUCIONALITZATS Els sistemes jurídics inclouen regles primàries i secundàries. Les secundàries són: 1. Les regles de canvi: faculten a un individu o conjunt d’individus a introduir noves regles, modificar-les o eliminar-les 2. Regles d’adjudicació: faculten a determinar en forma revestida d’autoritat si en una ocasió particular s’ha transgredit una regla.
3. Regla de reconeixement.
LA SEGURETAT JURÍDICA Ens referim a la previsibilitat a la reacció dels òrgans de l’Estat i el coneixement de què exigeix el Dret de manera prèvia a l’acció. És fonamental perquè els individus facin els seus plans de vida.
Com garantitza el Dret la seguretat jurídica? 1. Redacció de normes clares, precises, poc abstractes i no excessivament tècniques (la tècnica legislativa).
Si es pretén que els ciutadans es comportin d’una determinada manera, que guiïn la seva conducta a través d’allò disposat a les normes jurídiques, aquestes han d’expressar-se amb un llenguatge que els resulti comprensible. Problemes del llenguatge natural: l’ambigüitat (més d’un significat), la vaguetat, la textura oberta.
2. Publicitat de les normes.
Si les normes fossin desconegudes per els destinataris, aquests desconeixerien què és el que el Dret els demana i, per tant, viurien en un estat d’inseguretat permanent, al desconèixer si les seves conductes estan prohibides o no.
3. Principi de legalitat: compliment de les normes per part de l’Estat i aplicació per tots els tribunals.
L’Estat ha de complir les seves pròpies normes i no pot dictar normes desfavorables per al ciutadà amb caràcter retroactiu.
4. Irretroactivitat: prohibició de l’aplicació retroactiva de normes sancionadores perjudicials.
RETROACTIVITAT: La retroactivitat en les normes està prohibit excepte quan és en benefici pel recurrent dins l’àmbit penal. En el dret civil no hi regeix una prohibició taxativa de la irretroactivitat (la retroactivitat està permesa).
o Discrecionalitat: situació en la que podem justificar una decisió. Marge per decidir en un sentit o altre in es poden donar raons.
o Arbitrarietat: situació en què no es dóna aquest marge.
5. Garanties processals.
Per què és rellevant la seguretat jurídica? 1. L’estabilitat social i la cooperació ( assegura expectatives).
2. Evitar l’arbitrarietat institucional.
3. L’autonomia i la igualtat formal.
...