Salut i comunitat (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Enfermería - 1º curso
Asignatura Ciències socials i salud
Año del apunte 2014
Páginas 7
Fecha de subida 27/12/2014
Descargas 23

Vista previa del texto

Unitat 1 – Salut i comunitat CIÈNCIES SOCIALS I SALUT Concepte de salut i determinants de la salut.
DEFINICIONS DE SALUT - Absència de malalties.
La salut és un estat de complet benestar físic, mental i social i no solament l’absència de malaltia o incapacitat. (Carta Constitucional de la OMS, 1946) La salut és un estat de benestar físic, mental i social, amb capacitat de funcionament i no solament l’absència de malalties. (Terris, 1980) La salut ha de ser una manera de viure cada cop més autònoma, solidaria i joiosa. (X Congrés de metges i biòlegs, 1976) DUES TENDENCIES AL PARLAR QUE ESTEM MALALTS 1. Valorar fonamentalment la infecció o malaltia com un agent microbià que entra en l’organisme humà. És la teoria bacteriològica de la malalta. Es valora més el comportament individual i familiar que les condicions socials.
2. Interpretació de caire ecològic-ambientalista que considera els factors explicatius de tipus ambiental i social en el procés de malaltia.
Tot això s’anomena multicausalitat d’emmalaltir DETERMINANTS DE LA SALUT - Biologia - Estil de vida - Entorn social i medi-ambiental - Sistema sanitari Així va definir els determinants de salut Lalonde l’any 1974.
CONCEPTES PREVIS Problema de salut estat considerat deficient per l’individu, el professional o la col·lectivitat.
Tot problema neix d’unes necessitats no satisfetes, és a dir d’uns determinants de la salut alterats en qualsevol dels seus nivells.
1. PERSPECTIVES PER EXLPICAR EL CONCEPTE NECESSITAT: Necessitats en salut: Criteri força subjectiu relacionat amb sentir-se bé Pineault: necessitat és lo desitjable en salut menys el que existeix.
Hogart: deficiència o absència de salut a partir de criteris biològics o epidemiològics i que condueix a prendre mesures de prevenció, de tractament i de control.
Brown: necessitat és l’estat sentit per l’individu i definit pel metge.
Donavedian: perturbació de la salut i del benestar.
Idea clau: la necessitat es satisfà en béns o recursos.
DIFERENTS PERSPECTIVES PER DEFINIR NECESSITAT Necessitat normativa: és la que defineix l’expert, el professional i l’administrador, en relació amb una norma determinada, desitjable. Qui no respon a la norma són considerats en estat de necessitat.
Necessitat sentida (felt need): es refereix a la percepció que té la gent sobre els problemes de salut i el que desitgen.
Necessitat expressada: equival a la demanda de cures i de servei per part dels individus.
Necessitat comparativa: expressa la necessitat que hauria de tenir un individu o població que presenti les mateixes característiques que un altre respecte a una necessitat.
2. PERSPECTIVES PER EXLPICAR EL CONCEPTE NECESSITAT: Necessitat: s’identifica la necessitat com un determinant de la vida, la seva realització es constitueix d’aquesta forma en un dret humà inalienable, al que s’ha d’accedir sota una distribució equitativa i segura, per part de tots els membres d’una societat, que s’ha de construir solidàriament pel màxim be comú (Breih, 2002) Idees clau: dret humà exigible; la seva mancança es relaciona amb processos que destrueixen la salut de la persona i de la societat; la seva satisfacció es relaciona amb processos que protegeixen la salut de les persones.
La necessitat s’identifica amb les dimensions de reproducció social: el procés de treball, de la vida, del consum, vida quotidiana, vida organitzativa, la consciència i la vida cultural, en relació amb les condicions naturals de l’entorn (Breilh, 2002).
La necessitat es satisfà fent possible el desenvolupament de capacitats que facultin al individu i a la societat per a disposar d’aquests béns.
Problema de salut: pèrdua d’autonomia i benestar. La salut d’una col·lectivitat s’identifica amb la morbiditat (persones afectades d’un problema de salut en un determinat espai i moment del temps), el perfil epidemiològic (factors de risc o processos de risc) de les malalties que la caracteritzen. A les diferents èpoques varien les condicions de risc que generen les societats occidentals. El problema de salut es relaciona amb els factors de risc i els processos de risc.
FACTOR DE RISC Contribueixen a definir una causa però no s’han d’equipar amb ella. Es consideren quan les causes d’emmalaltir es relacionen amb probabilitats a causa del contacte esporàdic o continuat amb elements que alteren el funcionament del cos humà. És un concepte fonamental a la 2ª meitat del segle XX.
El problema de tractar el risc en termes estadístics és que es descontextualitza i vulnerabilitat a característiques estrictament individuals.
Existeix la percepció social del risc darrera la racionalitat de la vida quotidiana.
PROCESSOS DE RISC Processos determinats: els que tenen una manera de produir-se definida, identifica.
Procés en el que un objecte adquireix propietats: condicions preexistents, característiques que desenvolupen, processos legals no arbitraris, és a dir, els esdeveniments.
Els processos de viure poden ser destructius o protectors.
Els processos destructius són processos de deterioració, insalubres, presenten iniquitat, privació i deteriorament.
Els processos protectors són saludable i beneficiós, presenten equitat, manteniment i perfeccionament.
PROMOCIÓ I PREVENCIÓ. NIVELLS Prevenció Primària. Promoció de la salut.
Polítiques (programades intervencions) que milloren de manera general el nivell de salut i intervenen en tots els determinants de la salut. Ex: Programes d’Educació per a la salut a les escoles....
Prevenció Primària. Prevenció Específica.
Polítiques que informen i capaciten als grups considerats en processos de risc.
Ex: programes dirigits a persones que treballen amb components perillosos.
SALUT COMUNITÀRIA, ANTECEDENTS I SITUACIÓ ACTUAL Les conferències internacionals i el paper de l’OMS.
La promoció de la salut i la prevenció de la malaltia.
1. ETAPES DE LA SALUT COMUNITÀRIA SEGLE XVIII  la malaltia e una explicació religiosa, un pecat o “culpa”. Es curava amb medicina natura, “fitoteràpia”.
ETAPA BIOLÒGICA-HIGIÈNICA (S.XIX): èmfasi en la millora de l’habitatge i la higiene, mesures de tipus ambiental, potabilització d’aigua i medicina preventiva (immutacions). “Procés de secularització” procés pel qual l’església perd poder per donar pas a la raó. A causa de les condicions de vida dels pacients, sorgeixen metges, enginyers/arquitectes que han d’anar a la zona rural.
IDEA CLAU: es tracta de fomentar la prevenció i evitar la mort epidèmica.
2. ETAPES DE LA SALUT PÚBLICA-COMUNITÀRIA ETAPA ASSISTENCIAL (FINALS DEL S XIX I PRINCIPIS DEL S XX): És caracteritza per la intervenció de l’Estat (a més de l’església) en la creació de serveis i l’atenció individualitzada.
IDEA CLAU: es tracta de cuidar a les persones i es comença a conèixer el procés de salut-malaltia.
ETAPA TERAPÈUTICA (DE 1930 A 1970): Gran desenvolupament de la investigació mèdica i farmacològica. Descobriment de les sulfamides i de la insulina.
La medicina com a panacea (remei) front la mort i el patiment.
Gran reconeixement social a la medicina curativa i assistencial.
IDEA CLAU: es tracta de curar a la persona.
ETAPA DE LA NOVA SALUT PÚBLICA (1970-198...): A partir de les aportacions de Marc Lalonde es considera que la salut pública ha de contemplar els canvis ambientals, les mesures preventives personals i les intervencions terapèutiques adequades a les condicions de vida de la població.
IDEA CLAU: es tracta de fer promoció de la salut i prevenció de la malaltia.
ETAPA DE LA SALUT COMUNITÀRIA (1980-200...) És reconeix que la ciutadania és un element actiu i que sense la seva participació, els programes de salut són menys efectius. La participació de la persona-ciutadaniausuària dels serveis com a peça clau de la salut. Es reconeix la necessitat de fer salut a les polítiques.
IDEA CLAU: treballar amb la comunitat, salut a les polítiques.
S. XIX S.XX 1950 1970 • Higienisme • S Poblacional --> Urbanisme --> Sanejament ambiental • Ciència • Teràpia farmacològica --> 1920 --> Insulina i Sulfamides • Reparació --> assistencial --> tractament farmacològic • Antibiòtics --> Interpretació bacteorològica de la malaltia • Cirurgia --> Heroi cultural --> Metge • Àmbit hospitalari • Primer transplantament de cor del món a Àfrica (1969) CONTEXT INTERNACIONAL: EL DISCURS DE LA SALUT La salut com a dret humà fonamental  responsabilitat social en matèria de salut: obligacions de l’estat.
La salut com a dret humà fonamental - Factor determinants: aigua, sanejament, recursos alimentaris, recursos econòmics, vivenda, ecosistema saludable...
- Atenció de salut HAN DE ESTAR A DISPONIBILIAT, ACCESSIBILITAT, ACEPTABILITAT I DE QUALITAT SEGONS L’OMS, EL DRET A LA SALUT ABARCA QUATRE ELEMENTS - - Disponibilitat: Haurà de tenir un número suficient d’establiments, bens i serveis públics de salut, així com de programes de salut.
Accessibilitat: Els establiments, bens i serveis de salut hauran de ser accessibles a tothom dins de la jurisdicció de l’Estat: No discriminació Accessibilitat física Accessibilitat econòmica (assequible) Accés a la informació Acceptabilitat: Tots els establiments, bens i serveis de salut hauran de ser respectuosos de l’ètica mèdica i culturalment apropiats, igualment sensibles als requisits de gènere i el cicle de vida.
Qualitat: Els establiments, bens, serveis de salut hauran de ser apropiats des del punt de vista científic i mèdic i hauran de ser de bona qualitat.
Al igual que tots els drets humans, el dret a la salut imposa als Estats tres tipus d’obligacions - Respectar: Exigeix abstenir-se d’ingerir (inmiscuirse) en el gaudiment del dret a la salut - Protegir: Requereix adoptar mesures per que altres actors que no estiguin a l’Estat, interfereixin en el gaudiment del dret a la salut - Complir: Requereix adoptar mesures positives per donar plena efectivitat al dret a la salut CONTEXT INTERNACIONAL: EL DISCURS DE LA SALUT - - - 1974. Assemblea General de les Nacions Unides. Treballar en comú, corregir desigualtats i reparar injustícies (nord sud).
1977. XII Assemblea de l’OMS. Objectiu per l’any 2000: aconseguir que tots els habitants del món tinguin accés a un nivell de salut que els permeti desenvolupar una vida productiva, social i econòmicament.
1978. Alma Ata. Conferència Internacional sobre Atenció Primària en salut.
Orientada cap als serveis de promoció, prevenció, tractament i rehabilitació necessaris per resoldre els problemes de la comunitat.
1979. Comitè Regional per Europa de la OMS. Es desenvolupen els principis de l’Atenció Primària, èmfasi en la cura continuada i global.
- - - - - - - - - 1984. Oficina Europea de l’OMS. Adopció de 38 objectius de salut. Èmfasi en la higiene, el medi ambient i la reorientació dels serveis sanitaris cap a l’Atenció Primària 1986. Conferència Internacional de Promoció de la salut. Carta d’Otawa per a la Promoció de la salut. Salut com a dret humà fonamental. Reconeixement de l’estreta relació entre les condicions socials, entorn, estils de vida i la salut. Reorientar els serveis i els recursos i compartir el poder amb altres sectors, disciplines i amb la població (empowerment) 1986. Programa Internacional de Ciutats Saludables. Estratègies d’acció per fomentar i protegir la salut dels ciutadans, fent èmfasi sobre el medi ambient i polítiques de salut urbana 1988. 2ª Conferència Internacional de Promoció de la Salut. (Adelaide, Austràlia) Examinen els temes més destacats tractats en la Carta d’Otawa sobre una política pública saludable.
1991. 3r Conferència Internacional de Promoció de la Salut. (Sundswall, Suècia).
Tracten sobre els entorns que recolzen la salut. Major comprensió de les estratègies de promoció de la salut i la seva aplicació pràctica 1992. La Cumbre de la Terra (Rio de Janeiro, Brasil) Treballen sobre els riscos ambientals.
1994. 46èna Assemblea Mundial de la Salut. Cooperació entre les comunitats i els dispensadors de l’atenció en salut.
1996. Conferència de Liubliana (Eslovènia). Tracta sobre la Reforma de l’Atenció Primària (no a les restriccions de mercat).
1997. 4ª Conferència Internacional de Promoció de la Salut. (Jakarta, Indonèsia) Identifica 5 prioritats de cara a la promoció de la salut en el S XXI: promoure la responsabilitat social per a la salut; incrementar les inversions pel desenvolupament de la salut, augmentar la col·laboració per a la promoció de la salut; augmentar la capacitat de la comunitat (acció comunitària per a la salut) i l’empoderament (l’empowerment) dels individus; garantir l' infraestructura per a la promoció de la salut 1998. 51ª Assemblea Mundial de la Salut. 21 objectius pel segle XXI: la salut com a dret fonamental, l’equitat i la solidaritat entre habitants i països; la participació social i la responsabilitat individual, familiar, grup, comunitat i institucions.
2000. 53ª Assemblea Mundial de la Salut. Tracta sobre els problemes dels sistemes de salut 2002. 55ª Assemblea Mundial de la Salut. Plantegen tres reptes: denuncien les amenaces que suposa la manca de salut en els diversos països; invertir en millores del sistema de salut a escala mundial; aconseguir l’equitat en salut.
2009. 62ª Assemblea Mundial de la Salut. Presentació de l’informe de la Comissió sobre Determinants Socials de la Salut, que proposen tres recomanacions generals: millorar les condicions de vida quotidianes, lluitar contra la distribució desigual de poder, el diner i els recursos i la medició i anàlisi del problema (recollida sistemàtica de les iniquitats sanitàries i dels determinants socials de la salut.
2011. Conferència Mundial sobre els Determinants Socials de la Salut (Rio de Janeiro, Brasil) Compromís dels responsables de l’elaboració de polítiques una visió de les estratègies clau per implementar les mesures sobre els determinants socials de la salut.
PANORAMA DE LA POLÍTICA SANITÀRIA EUROPEA - Els tractats europeus imposen les obligacions als països membres de la UE.
Les accions comunitàries complementen les Polítiques Sanitàries dels Estats membres.
En el 2002 es proposa un nou Programa de Salut Pública (període 2003-2008) En el 2005 s’adopta una estratègia per la salut i protecció dels consumidors Nou programa comunitari en l’àmbit de la salut i la protecció dels consumidors (20082013) ...