Tema 2.3 i 2.4 - Proteïnes transportadores i Pas a zones restringides (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 3º curso
Asignatura Farmacologia general
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 20/03/2016
Descargas 11
Subido por

Vista previa del texto

Carla Triguero Unybook: ctriguero TEMA 2.3 – PROTEÏNES TRANSPORTADORES DE FÀRMACS A TRAVES DE MEMBRANES PROTEÏNES DE TRANSPORT Estructures proteiques (monomèriques, dimerica, pilimerica...) que es troben en la membrana de la cèl·lula i que transporten substancies d’un costat al altre de la membrana (poden introduir molècules al interior o treure molècules al exterior) Condicionen tot el procés farmacocinètic, la eficàcia del tractament i la seguretat Es troben pràcticament en totes les membranes de les cèl·lules tots els teixits. Sobretot intestí, neforns del ronyons, fetge, etc.
Hi ha 2 tipus majoritàries de proteïnes de transport: - Proteïnes de caixa d’unió ABC (ABC binding cassette). Totes consumeixen ATP → poden anar en contra de gradient de concentració - Transportadors de soluts SLC (Solute Carriers) → Sempre funcionen a favor de concentració de gradient, no consumeixen ATP.
P- GLICOPROTEÏNA, MDR1 o ABCB1 Es troba en cèl·lules normals del organisme Expulsa del interior de les cèl·lules molècules estranyes cap al exterior cel·lular consumint energia (ATP) → Extrau fàrmacs del interior cap al exterior cel·lular.
Localitzacions: - Epiteli intestinal: evita la absorció intestinal de molècules exògenes - Epiteli renal: qualsevol fàrmac que entra, la P-glicoproteïna el torna a eliminar cap a la orina - Hepatòcit: excreta molècules estranyes cap a la bilis - Endoteli dels vasos sanguinis que irriguen el cervell Interacciona sobretot amb cations hidrofòbics El gen que codifica aquesta P-glicoproteïna és polimòrfic (podem tenir persones amb molta activitat p-glicoproteïna o molt poca activitat→ canviarà la distribució dels fàrmacs per aquestes persones) A més aquets gen és induible: Hi ha fàrmacs que interaccionen a traves de factors de transcripció amb el gen i incrementar la formació de la Pglicoproteïna També hi ha fàrmacs que són potents INHIBIDORS de la P-glicoproteïna→ afectarà a la eliminació i detoxificació de les altres molècules exògenes.
Ex: La quinidina s’uneix a la p-GP i bloqueja la seva activitat→ Resultat: augmenta al concentració plasmàtica d’altres fàrmacs que s’estiguin administrant alhora.
Hi ha una família “ half ABC transporter” (Proteïna BCRP) que es un sistema de protecció a nivell del SNC, testicles i fetal Sobretot per amides heterocícliques El gen també es polimòrfic 1 Carla Triguero Unybook: ctriguero PROTEÏNES SLC No hi ha consum d’energia-> actuen sempre a favor de gradient de concentració 2 famílies: - Transportadors d’anions i cations orgànics (OAT i OCT) es troben bàsicament al epiteli renal: faciliten la sortida del organisme cap a la orina de molècules hidrofíliques de baix pes molecular També hi ha polimorfisme - Transportadors d’anions orgànics: Alta densitat al fetge, hepatòcits→ fa que el fàrmac passi des de la sang cap al fetge i després la excreten per la bilis És el que fa que molts fàrmacs actuïn al fetge També hi ha polimorfismes Molts cops s’acobla la entrada de la molècula amb la sortida d’un altre anió endogen cap a la sang→ la carrega neta no es modifica (activitat electroneutre) TEMA 2.4 – PAS DELS FÀRMACS A ZONES RESTRINGIDES BARRERES BIOLÒGIQUES En condicions òptimes, els fàrmacs no es distribueixen uniformement a l’organisme, existeixen zones Restringides, condicionades per la existència de BARRERES BIOLÒGIQUES.
Hi ha zones que estan especialment protegides per evitar lesions químiques: - Hematoencefalica: protegeix el SNC - Placentària: protegeix el fetus - Hematotesticular: protegeix la formació dels gàmetes masculins.
Totes les barreres tenen una base anatòmica: la estructura dels capil·lars sanguinis que irriguen les zones → Els capil·lars dificulten el pas de la sang cap al interior del teixit.
La Hematoencefàlica és la més difícil de penetrar Les altres 2 filtren quin tipus de fàrmac passa, poden passar alguns.
BARRERA HEMATOENCEFALICA: Nomes deixa passar aigua, O2, CO2 i molècules molt liposolubles de baix pes molecular (extremadament selectiva) Nomes s’altera quan hi ha alteracions fisiopatologies greus que alteren la permeabilitat (trauma, infecció greu, etc.) Es deu a la estructura física típica dels capil·lars sanguinis del SNC Capil·lar normal vs capil·lar del SNC - Revestiment continu de cèl·lules endotelials (2), amb unions estretes (1) i absència de forats interns (6) i finestres.
- Hi ha un recobriment cel·lular que empaqueta de forma externa el capil·lar amb perícits (3) i Peus d’astròcits pericapil·lars (4) - Hi ha una lamina basal de col·lagen que envolta l’espai subendotelial (5) No es poden donar fenòmens de endocitosi 2 Carla Triguero Unybook: ctriguero Hi ha 2 barreres: - Sang- líquid intersticial/extracel·lular al SNC - Líquid extracel·lular – Líquid cefaloraquidi als plexes coroides o Barrera hematolicuoral.
A la pràctica no existeix diferència en la composició del líquid extracel·lular i el cefaloraquidi Només hi ha una zona (zona quimioreceptora) dins del SNC que és la única que permet el contacte directe entre el contingut de la circulació sanguínia i cèl·lules especialitzades (neurones) per detectar tòxics en circulació i eliminar-los (inducció del vòmit-> tenen receptors) Incrementa la permeabilitat per isquèmia, lesions, inflamació, etc.
BARRERA PLACENTARIA Es una barrera d’intercanvi de substancies entre el fetus i la mare.
Intercanvi de oxigen, nutrients i metabòlits (fetus passa els productes de rebuig i CO2 cap a la mare) Superfície entre 10 i 15 m2 (gran superfície) Te activitat hormonal→ pot modificar el metabolisme de la dona i protegeix al fetus d’infeccions i substàncies tòxiques.
Te capacitat metabòlica→ fàrmacs que passen de la mare cap al fetus es poden modificar.
La sang fetal és mes àcida i es poden concentrar fàrmacs bàsics (nicotina) BARRERA HEMATOTESTICULAR Barrera física del capil·lar Túnica pròpia separa la circulació sanguínia de la zona on es troben les cèl·lules productores de espermatozoides Hi ha cèl·lules detoxificants (cèl·lules de Sertori) que depuren substancies que penetrin la 1a barrera Nomes fàrmacs extremadament liposolubles poden arribar a alterar els espermatozoides 3 ...