aparell locomotor (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Vic (UVIC)
Grado Enfermería - 1º curso
Asignatura Estructura i funció del cos humà
Año del apunte 2016
Páginas 12
Fecha de subida 14/03/2016
Descargas 22
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 3 SISTEMA LOCOMOTOR L’aparell locomotor està format per ós, articulacions i músculs.
ANATOMIA TOPOGRÀFICA O MEDIQUIRURGICA - Cap.
Artrologia: articulacions Miologia: músculs.
EIXOS - Eix vertical o longitudinal.
Eix transversal o horitzontal.
Eix sagital o dorsoventral.
Plà sagital o de simetria. (de costat) Pla frontal.
Pla transversal. (partit per la meitat) El plà es on ubiquem l’estructura anatòmica. Eix és nivell on estructura anatòmica fa un moviment.
DIRECCIONS - Cranial-caudal (proximal-distal) Medial-lateral (intern-extern) Ventral-dorsal (anterior-posterior) La part llarga dels ossos és la diàfisi i els extrems epífisi.
OSSOS - La principal funció és esquelètica (formar l’esquelet de sosteniment) i protegeix estructures (medul·la, òrgans...) També té funció hematopoyetica (formació de glòbuls rojos) Metabolisme fosfor-calci (reservori de calci) Poden ser llargs, curts i plans.
El nen te un 80% de materia orgànica i un 20% de mineralització càlcica.
L’adult té un 50% de materia orgànica i un 50 % de mineralització càlcica.
L’ancià té un 20% de materia orgànica i un 80% de mineralització càlcica.
PLASTICITAT OSSIA Capacitat de deformar-se i de tornar a la forma prèvia desprès d’haver resolt la sol·licitud. Si la plasticitat es perd i tenim una sol·licitud molt important l’ós és trenca.
Els ossos estan sotmesos a unes sol·licituds.
- Pressió: Estan sotmesos a la pressió del propi pes del cos i al transport de carregues.
Flexió: fem palanca amb els ossos.
Tracció: al transportar càrregues.
A les epífisis hi ha l’os trabecular o esponjós, fa que distorsioni la pressió i la distribueixi perquè l’os acepti aquesta pressió de manera més rendible. Aquest ós trabecular la trobem a les epífisis dels ossos llargs.
A les diàfisis dels ossos llargs no hi ha os trabecular sinó que hi ha la medul·la vermella de l’ós (cèl·lules formadores de cèl·lules sanguínies). S’anomena ós laminar o cortical.
L’os es capaç de reparar-se estructuralment de manera completa davant d’una fractura. Quan hi ha una fractura es forma un calli ossi i desprès es regenera. Les cèl·lules de l’hematoma de la fractura són capaces de transformar-se en cèl·lules ossies.
ARTICULACIONS Estructures que uneixen dos extremitats ossies de manera que aquesta unió de dos extrems ossis posa en contacte les superficies articulars. Aquestes superficies articulars s’uneixen mútuament i s’adapten permetent el moviment entre elles.
Les superficies articulars tenen característiques diferencials unes amb les altres. Això dona lloc a articulacions més movils o menys movils. Això permet múltiples adaptacions.
La mà esta formada per un conjunt d’articulacions que premeten diversos moviments.
ARTICULACIONS Hi ha tres tipus de grups articulars: SINARTROSIS No tenen moviment però uneixen dos ossos.
- Sinfibrosi: són fibroses i elàstiques. Exemple sutures crani a la infantesa.
Sincondrosi: sense moviment. Unió condral (cartilaginosa) Sinotosi. Sutures cranials de l’adult. Ja no són fibroses sinó que s’han mineralitzat. Unió ossia.
DIARTROSI Tenen molt moviment. Tenen cavitat articular. Exemple unió del fèmur distal amb l’extrem proximal de la tíbia. La forma d’unió proporciona un gran moviment en tres eixos.
És una articulació que té superficies articulars (les zones de contacte tenen unes superficies que permeten desplaçar-se entre elles, estan recobertes de cartílag hialí). També té una cavitat articular que permet el desplaçament.
Membrana sinovial, secreta el líquid sinovial que nodreix i lubrica al cartílag hialí. El líquid sinovial porta col·lagen, àcid hialurònic, etc.
Capsula articular: fibres que envolten l’articulació.
Lligaments: units a la capsula articular on hi ha més necessitat d’estabilitat.
TIPUS DIARTROSIS: - - - - - Artrodia: superficies articulars planes. Te tres eixos de moviment però poc (eix transversal, eix vertical i sagital.) fa moviments d’abducció (separació de la línia mitja) i addució (aproximació a la línia mitja), flexió – extensió i rotació interna i externa. Exemples: articulacions interapofisaries vertebrals, intercarpianes, intertarsianes, acromioclavicular) Trocoides o trochus: superfície clinindrica (un plè i un buit). Un sol eix de moviment: vertical.
Moviments de rotació externa i interna (pronació-supinació). Exemples: articulació del colze en posició anatòmica, articulació radiocubital proximal.
Sella de muntar: forma còncava en el seu perfil i biconvexitat i binconcavitat en cada un dels costats.
Superfície sella de muntar. Flexió i extensió endavant i enrere i desplaçar-se a un costat i a l’altra (abducció i adducció) (2 eixos) exemple: articulació esternoclavicular i articulació trapeziometacarpiana.
Condilea o ginglimo: superfície el·lipsoïdal o ovoïdal, te de dos a tres eixos. Exemples: articulació radiocarpiana.
Troclears: superfície articular te forma de politja amb un eix transversal. Moviments: rotació endavant i enrere (flexió i extensió) exemple: cúbit proximal amb húmer distal (articulació huemerocubital) (flexió i extensió del colze) Enartrosi: superfície esfèrica, te tres eixos, fa abducció, addució, flexió i extenció i rotació interna i externa. Exemple escapulahumoral.
AMFIARTROSI Mínims moviments. No té cavitat. Unió de fibrocartílag de característiques heterogènies. Tenen moviment en els tres eixos del cos.
Exemple: unió cossos vertebrals. Si observem columna vertebral en un pla sagital (de costat) observem la columna cervical, unint el crani amb la primera vertebra (unió atlantoaxoidea) . La columna cervical està formada per 7 vertebres. C1-C7. En aquest nivell es presenta lordosi cervical. (convexitat anterior) A continuació hi ha 12 vertebres toràciques o dorsals i formen la cifosi toràcica (convexitat posterior). T1T12.
A continuació hi ha la regió lumbar formada per 5 vertebres. L1-L5. Té una lordosi lumbar (convexitat anterior).
El sacre és un conjunt de 4-5 vertebres fixes, que s’han unit entre elles en unió sinostosi. Té una incurvació cifosi sacre. El sacre en l’edat adulta és una sinostosis.
A la part final hi ha el coxis format per vertebres unides. A l’edat adulta és una sincondrosis.
Les curvatures de la columna permeten el moviment en tres plans, degut a la unió amfiartrosis de fibrocartílag.
Les vertebres es recolzen unes amb altres per la part anterior del cos vertebral. Entre un cos vertebral i l’altra trobem fibrocartílag.
CINTURA ESCAPULAR Constituïda per l’articulació escapulohumoral (ECPM) o glenohumoral, l’articulació acromioclavicular (artròdia) i articulació esternoclavicular (sella de muntar).
PREGUNTA EXAMEN: DESCRIU LES ARTICULACIONS QUE FORMEN LA CINTURA ESCAPULAR.
MUSCULS Provenen del miòtom (embrionari) FIBRA O CELULA ELEME NTAL - Fascicles musculars de tercer ordre: conjunt de miofibril·les envoltades per teixit connectiu.
Fascicles de segon ordre: conjunt de fascicles de tercer ordre empaquetats recoberts per teixit connectiu.
Fascicles de primer ordre: conjunt de fascicles de segon ordre envoltats per una capa de teixit connectiu.
El conjunt de tots els fascicles estan envoltats per una capa de teixit connectiu conforma el múscul.
Les envoltures dels fascicles i dels músculs s’anomenen fascies o aponeurosis.
ORGANS AUXILIARS DELS MÚSCULS - Fascies: envolten tot el múscul.
Beines sinovials.
Beines osteofibroses.
Burses sinovials: fa de lubricant per la zona de fricció dels músculs.
CONSTITUCIÓ MUSCULAR El múscul està anclat a les palanques ossies. Les zones d’anclatje són els tendons, que són prolongacions dels músculs.
El múscul està format pel cos o ventre, el tendó d’origen o proximal i el tendó d’inserció o distal.
El tendó d’origen o proximal és el que s’aproxima a la part superior. És el tendó i la fàscia que s’enganxa a l’ós.
Fan moviment amb cadena oberta. El múscul necessita un punt fixe per moure’s. La contracció muscular ha de ser voluntària. Ha d’augmentar el volum i disminuir la longitud i això produeix el moviment.
CADENA OBERTA: punt fixe proximal, punt mòbil distal.
CADENA TANCADA: punt fixe distal i punt mòbil proximal.
Hi ha músculs que fan les dues.
EL MÚSCUL GLUTI MIG Mecanismes de compensació que permeten equilibrar el cos per a la deambulació.
El múscul gluti mig fa abducció de l’extremitat inferior. Fa equilibri pelvic, inclinació homolateral i ipsolateral. Actua amb cadena tancada, és un equilibrador de la pelvis.
CLASSIFICACIÓ DELS MÚSCULS - Forma: llargs, amples i curts.
Origen: bíceps, tríceps i quàdriceps.
Inserció: bicaudal, tricaudal o policaudal.
Situació: superficials o profunds.
Direcció: directe o reflex.
Fibres de tendó: periformes o semiperiformes.
Nombre de ventres: digàstric o poligastrics.
BICEPS Roda en sentit de supinació del braç. Flexió en cadena oberta. Supinació en cadena oberta.
Flexiona l’avantbraç a nivell del colze, supina l’avantbraç a nivell de les articulacions radiocubitals i flexiona el braç a nivell d’espatlla.
QUADRICEPS Recte anterior, vast intern, vast extern, crural.
COXAL Cara externa: format per pubis, ili i isqui.
Cara cotiloide acetàbul: on s’articula l’epifisi proximal del fèmur. Esta molt encaixat.
CINTURA PELVIANA La pelvis esta formada per dos ossos, dos coxals units.
hi ha quatre articulacions de la cintura pelviana: - Articulació sacroilíaca: diartrosi, anfiartrosi.
Articulació sacrococcigea: anfiartrosi.
Sínfisi púbica: anfiartrosi.
Articulació coxofemoral: enartrosi.
- Lligament iliofemoral.
Lligament pubofemoral.
Lligament isquiofemoral.
Lligament rodó.
L’articulació més important és la coxofemoral. És molt estable perquè te la capsula articular i lligaments molt potents.
La cintura pelviana consta de dos coxals que s’uneixen per davant a traves de la sínfisi púbica. Per darrera s’uneixen al sacre i formen l’articulació sacroilíaca.
Cada coxal esta format per ili, isqui i pubis.
ARTICULACIÓ COXOFEMORAL: ARTICULACIÓ SACROCCOCIGEA ARTICULACIÓ SACROILÍACA SÍNFISI PÚBICA EXTREMITAT INFERIOR Esta formada per el fèmur, la ròtula, la tíbia, el peroné, 7 tarsians, 5 metatarsians i 14 falanges.
L’extrem proximal del fèmur forma un cap arrodonit que s’articula amb l’acetabul del coxal, formant l’articulació coxofemoral.
ARTICULACIÓ DEL GENOLL Format per la epífisi distal del fèmur i l’epifisi proximal de la tíbia. Rotula esta formada per el còndil femoral extern i intern. Al costat extern es diu costat peroneal. Te un platet tibial intern i extern, que són superficies excavades amb forma el·lipsoïdal similar als condils femorals.
El genoll fa moviments d’extensió i flexió, i de rotació interna i externa (nomes quan el genoll està en flexió).
Els condils tenen una escotadura intercondília.
El menisc esta situat a sobre el platet de la tíbia.
L’articulació del genoll te dos eixos: el transversal que fa extensió i flexió, i un eix vertical que mou el socul a un costat i a l’altre.
Son dues articulacions en una.
1 FEMOROMENISCAL: contacte còndil femoral amb menisc. Eix transversal. Moviments de flexió i extensió. Es troclea.
2. MENISCOTIBIAL: contacte menisc amb tíbia. Un eix vertical: rotació externa i interna. Es trocoide.
ARTICULACIÓ DEL PEU I TURMELL Unió epífisi distal tíbia i peroné amb l’astragal. Formen articulació troclea. A la part final de la tíbia i el peroné acaba amb unes puntes: mal·lèol tibial i mal·lèol peroneal.
L’articulacio entre la tíbia, el peroné i l’astragal s’anomena tibiaperoneoastragalina.
CINTURA ESCAPULAR Hi ha dos cintures escapulars que uneixen els ossos d’extremitats superiors al esquelet axial. Cada cintura esta formada per una clavícula i una escapula. La clavícula està per davant i s’articula amb el manubri de l’esternum formant ARTICULACIÓ ESTERNOCLAVICULAR.
L’escapula s’articula amb la clavícula en l’articulació acromioclavicular i amb l’humer amb l’articulació glenohumeral.
...

Comprar Previsualizar


Comentario de lmeinhardt en 2016-06-27 20:21:54
No em deixa descarregar la versió gratis.