Preguntes Tema 3 (2016)

Examen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Economía - 3º curso
Asignatura Història Econòmica Contemporània
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 10/04/2016
Descargas 23
Subido por

Descripción

Preguntes model-examen de seguiment per preparar els exàmens d'Història Econòmica Contemporània amb en Josep Pujol.

Vista previa del texto

Preguntes de seguiment.
1. Sobre les polítiques econòmiques del segle XIX i el patró or, indicar si son correctes o incorrectes les següents afirmacions: a) Aquelles polítiques afavorien l’estabilitat dels tipus de canvi perquè prioritzaven la plena ocupació. F=Prioritzaven estabilitat preus, no existia terme plena ocupació.
b) Aquelles polítiques afavorien l’estabilitat dels tipus de canvi perquè eren pro-deflacionistes.
V. No vols augmentin preus (salaris) i en crisis treus diner, baixes preus.
c) Aquelles polítiques es basaven en despeses públiques elevades però sense generar dèficits.
F. Despesa per assegurar drets de propietat i a mitjans s. XIX despesa sanitària. No hi ha despesa per generar recuperació, despesa molt baixa.
d) Aquelles polítiques es basaven en reduïdes despeses públiques i sense dèficit. V. Sense dèficit inflacionari, ja que dèficit tenien tots.
Raonar les respostes (1/2 pàgina) 2. Sobre els tipus d’ajustaments que generaven els tipus de canvi fixos en el patró or, indicar si son correctes o incorrectes les següents afirmacions. (si posés el tipus d’ajust que la teoria valorava per un tipus de canvi fixe): a) En cas de desequilibri, els ajustaments eren simètrics. F. (V en la teoria).
b) En cas de desequilibri els ajustaments eren asimètrics. V. (F en la teoria). Per que el deutor no marca tipus d’interès, i el creditor no vol perdre diners. No tots els països poden substituir importacions, depèn l’especialització, per això és asimètric (Argentina vs. GB).
c) En cas de desequilibri els ajustaments eren via preus. F. (V en la teoria). Els preus no són flexibles a la baixa en una economia.
d) En cas de desequilibri els ajustaments eren via quantitats. V. (F en la teoria). Tanquen fàbriques i generen atur, això redueix quantitats i porta a l’equilibri.
Raonar les respostes (1/2 pàgina) 3. Sobre els tipus d’ajustaments que generaven els tipus de canvi fixos en el patró or, indicar si son correctes o incorrectes les següents afirmacions.
a) En cas de desequilibri els ajustaments eren pro-deflacionistes. V. Qui havia de reduir salaris ho feia, per que tancaven empreses, i qui els havia de augmentar no, posant més pressió sobre l’altre.
b) En cas de desequilibris els ajustaments eren pro-inflacionistes. F c) Les polítiques econòmiques que se seguien a escala nacional facilitaven l’aparició de desequilibris en les balances de pagaments. F d) Les polítiques econòmiques a escala nacional facilitaven l’estabilitat de les balances de pagaments. V. Contenció salaris, no caiguda tipus d’interès.
Raonar les respostes (1/2 pàgina) 4. Sobre els tipus d’ajustaments que generaven els tipus de canvi fixos en el patró or, indicar si son correctes o incorrectes les següents afirmacions.
a) Quan les balances de pagaments sortien de l’equilibri, els països amb superàvit patien inflació. F. Teòricament havien de, però no ho feien. Quan augmentaven les reserves, per no augmentar la circulació, apliquen polítiques d’esterilització, amb operacions de mercat obert, venent títols públics, retirant oferta monetària.
b) La reduïda despesa pública afavoria l’estabilitat dels tipus de canvi. V. Ex. GB.
c) Els ajustaments eren similars en els països creditors i deutors. F. GB i Argentina. Argentina no fixava preus exportació (no principal mundial), preus importació (no podia substituir importacions) ni tipus d’interès (deutor). Per tant, només podia abandonar tipus de canvi fixe.
GB en canvi canviava tipus d’interès i arreglava el desajust.
d) Els preus eren plenament flexibles a les variacions de l’oferta monetària. F. El principal component preus són salaris, i mercats molt segmentats. Baixada salaris subsector en crisis no es traduirà en baixada a la resta. Trigarà temps a traduir-se.
Raonar les respostes (1/2 pàgina) 5. Sobre el funcionament del patró or, indicar si son correctes o incorrectes les següents afirmacions.
a) Les reserves podien ser, de facto, en or o en divises convertibles en or. V. No hi ha or per tots, pel que alguns tenen equivalents, normalment lliures. Fins després 1aGM no es fa legal.
b) Gran Bretanya, en tenir la moneda clau, acumulava la major part de reserves mundials d’or.
F. Només el 5%. EEUU el 20-25%. Països creditors poden treballar amb baixes reserves perquè poden utilitzar tipus d’interès per corregir desequilibris.
c) Els països creditors mantenien equilibrades les balances de pagaments, alterant els tipus d’interès. V.
d) Els països deutors mantenien equilibrades les balances de pagaments, alterant els preus. F.
Alteraven quantitats pq els preus no eren fàcilment baixables.
Raonar les respostes (1/2 pàgina) 6. Sobre el funcionament del patró or a Gran Bretanya, indicar si son incorrectes o incorrectes les següents afirmacions.
a) Gran Bretanya equilibrava fàcilment la seva balança de pagaments en acumular la major part de les reserves mundials d’or. F. GB 5% EEUU 25%.
b) Gran Bretanya equilibrava fàcilment la seva balança de pagaments en ser un país fortament creditor. V. Ajust tipus interès c) Gran Bretanya equilibrava fàcilment la seva balança de pagaments en cas de desequilibris, gràcies a la flexibilitat que tenien els preus de les mercaderies a l’alça i a la baixa. F. Salaris component pipal no equilibrable.
d) Gran Bretanya equilibrava fàcilment la seva balança de pagaments en cas de desequilibris, gràcies a la flexibilitat que tenien els tipus d’interès a l’alça i a la baixa. V. Preu mercaderia sense inputs (salari treballadors fabriquen bitllets és mínim, cost tinta mínim, cost mínim; en comparació valor input). Per tant, preu fàcilment flexible.
Raonar les respostes (1/2 pàgina) 7. Sobre la balança de pagaments de Gran Bretanya durant el patró or, indicar si son incorrectes o incorrectes les següents afirmacions.
a) La balança comercial fou creixentment positiva. F. I cada cop més. GB comprava molt.
b) La balança d’invisibles, sense interessos i dividends, fou creixentment positiva. V.
Invisibles= Lloguer companyies vaixells britànics, prima assegurances cases assegurances britàniques, etc.
c) La balança de capitals fou creixentment positiva. F. GB invertia molt fora, per tant negativa, sortia capital. “Importava” deute d’un altre país. Per tant, importacions molt més grans que exportacions (deute GB comprat per altres).
d) La balança d’interessos i dividends fou creixentment positiva. V. GB tenia invertit molt a l’exterior, d’on rebia diners.
Raonar les respostes (1/2 pàgina) 8. Sobre l’economia de Índia durant el patró or, indicar si son incorrectes o incorrectes les següents afirmacions.
a) Índia funcionava en un patró or similar al de Gran Bretanya. F. Patró canvi-or amb circulació de monedes de plata. Reserves en lliures.
b) Índia tenia un elevat dèficit en la balança de pagaments, a conseqüència de les seves relacions comercials amb Gran Bretanya. F. El dèficit amb GB quedava molt compensat per exportacions a altres països, especialment asiàtiques (Xina i Japó).
c) Índia tenia superàvits permanents en la balança de pagaments, a conseqüència de les elevades exportacions del país. F. Tot el superàvit de la balança de pagaments se’n va a la Metròpolis, pel que la balança de pagaments queda negativa.
d) Índia absorbia gran part de l’or mundial, a conseqüència dels superàvits que tenia la seva balança comercial. V.
Raonar les respostes (1/2 pàgina) 9. Sobre Argentina durant el patró or, indicar si son correctes o incorrectes les següents afirmacions.
a) La balança comercial del país era fortament positiva. V. Molta més exportació que importació i rebedora de capital. Explicar que exportava i etc.
b) La balança de capitals del país era negativa. F. Rebia molta inversió estrangera.
c) El país podia substituir fàcilment les seves importacions per producció interior. F. Estava dedicat a l’exportació, pel que el mercat interior era molt baix i no hi havia industrialització, pel que ho havien de comprar si o si.
d) Era un país deutor. V. Dades ce balança.
Raonar les respostes (1/2 pàgina) ...