Técnicas de análisis economica (2014)

Examen Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Relaciones laborales - 1º curso
Asignatura Introducción a la Economía
Año del apunte 2014
Páginas 8
Fecha de subida 06/10/2014
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

LLIÇÓ 5. TÈCNIQUES D’ANÀLISI ECONÒMICA “La normalitat és una ficció dels manuals d’economia” Joan Robinson Com s’ha explicat a la lliçó 1, el procés de producció és a l’hora un procés de distribució, ja que en aquest procés, a més de generar-se els productes, es determina la renda per als qui participen (salaris i beneficis). Val a dir que aquest procés de producció i distribució permet la despesa dels individus (ús de la renda generada). Així, el valor que surt del procés de producció (valor afegit o producte net) es pot analitzar des de l’òptica de la producció, la renda i la despesa. En economia, aquest valor afegit el calculem mitjançant el que denominem magnituds macroeconòmiques o macromagnituds, la més coneguda de les quals és el producte interior brut (PIB).
5.1. El producte interior brut (PIB) És una variable flux que calcula la renda generada en un territori durant un període determinat (generalment un any); no indica el fons de riquesa (variable estoc) acumulat prèviament, sinó la renda generada en un període. El PIB indica la renda que produeix un país; és més rellevant que la riquesa, ja que indica la capacitat productiva i de generació de renda. Així, Nigèria té molt petroli i, per tant, és un país ric, però genera poca renda; Japó no té recursos naturals però té una alta capacitat de generar renda (PIB alt).
No hem de confondre la renda generada amb la suma del valor de totes les produccions realitzades per totes les unitats de producció, perquè això comportaria que s’estaria produint un error de doble comptabilització. Per exemple, si una economia només produeix vehicles, per a calcular el PIB se suma el valor afegit en la producció de cadascun dels components dels cotxes o el valor final dels cotxes produïts, però no ambdues coses. Per evitar la doble comptabilització es defineix el valor afegit com la incorporació de valor per part de cada activitat econòmica a les matèries primeres i a la resta de béns i serveis que, procedents d'altres activitats, s'usen per obtenir els productes.
Suposem que estem en una economia constituïda per un sol bé (pa), amb tres sectors productius: agricultura, que produeix blat; indústria, que produeix farina; serveis (forner), que serveix pa. En aquest exemple, l’agricultor produeix per valor de 0,20, el moliner compra el blat per valor de 0,20 i, al transformar-ho en farina, afegeix un valor de 0,3; finalment el forner incorpora 0,50 al valor de la farina. Així, el valor afegit o generat en el procés de producció és de 1,00 euros, coincidint amb el valor final de l’únic bé existent.
Compra entre empreses Pagament de salaris Beneficis del capital Valor de la producció (preu de venda) Agricultura Indústria Serveis -0,20 0,50 0,10 0,10 0,10 0,10 0,20 0,40 0,20 0,50 1,00 A més del valor afegit, existeixen dues magnituds a calcular. Una és la producció efectiva, és a dir, el valor del que produeix cada sector (en el nostre exemple és 0,20+0,50+1,00=1,70).
L'altra magnitud és el consum intermedi, és a dir, el que es consumeix per a arribar al producte final (en el nostre exemple: 0,20+0,50= 0,70). Pot obtenir-se el valor afegit també a partir d'aquestes dues magnituds: VA = PE-CI = 1,70 – 0,70 = 1,00. En realitat, el PIB es pot mesurar de tres maneres: 1 — Com a producció dels diferents tipus d’activitats econòmiques.
— Com a renda generada en l’economia i que procedeix dels salaris i beneficis (empresarials, del capital o de la terra) que obtenen els diferents agents econòmics.
— Com a despesa en béns i serveis dels diferents sectors (famílies, empreses, sector públic i sector exterior).
El PIB mitjançant la producció Si comptabilitzem el PIB considerant el valor total dels béns i serveis produïts, cal agregar el valor afegit de cada sector, és a dir, la seva contribució a la producció final. En calcular el PIB a preus de mercat caldrà incloure els impostos lligats a la producció, i restar les subvencions rebudes (el PIB a cost de factors, per exemple, no inclou ni impostos ni subvencions, com es detalla a l’apartat 5.2).
+ Valor afegit d’agricultura i pesca + Valor afegit de la indústria i construcció + Valor afegit dels serveis -----------------------------------------------------PIBcf + Impostos sobre la producció (com l’IVA) i les importacions – Subvencions -----------------------------------------------------PIBpm El PIB mitjançant la renda Podem calcular el PIB comptabilitzant les remuneracions rebudes: del treball (salaris) i del capital (beneficis o excedent d’explotació).
+ Remuneració bruta d’assalariats (remuneració neta + cotitzacions a la Seguretat Social) + Excedent brut d’explotació (excedent net + amortització) --------------------------------------------------------PIBcf + Impostos sobre la producció i la importació – Subvencions --------------------------------------------------------PIBpm El PIB com a despesa + Consum privat + Inversió privada1 + Consum públic + Inversió publica + Exportacions (vendes a l’estranger) – Importacions (compres a l’estranger) ---------------------------------------PIBpm 1 Inversió = formació bruta de capital = formació bruta de capital fix (p.e. màquines) + variació d’existències (p.
e. estocs al magatzems).
2 Producte interior brut a preus de mercat Preus corrents Unitat: milions d’euros 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2011 (P) 2012 (A) Despesa en consum final 484.359 550.490 636.835 742.132 834.371 829.615 835.041 818.081 - Despesa de consum de les llars 370.573 418.613 479.820 556.048 612.339 594.505 602.388 599.892 - Despesa de consum de les AAPP 108.360 125.397 149.756 177.536 212.003 224.511 222.215 207.673 Formació bruta de capital 165.618 194.188 237.806 304.968 316.697 238.638 222.276 203.256 Exportacions de béns i serveis 182.992 199.280 218.201 259.129 288.217 286.075 322.717 336.007 Importacions de béns i serveis 202.706 214.752 251.800 321.945 351.497 308.708 333.707 328.342 630.263 729.206 841.042 984.284 1.087.788 1.045.620 1.046.327 1.029.002 24.984 26.586 27.365 24.471 25.010 24.696 23.909 23.215 118.294 129.135 140.132 156.052 168.601 158.144 164.519 163.877 47.584 62.452 80.480 105.823 135.659 101.834 91.132 80.827 378.775 443.440 508.939 590.680 667.759 670.136 680.202 676.300 59.703 67.689 84.373 107.458 90.759 90.810 86.565 84.783 630.263 729.206 841.042 984.284 1.087.788 1.045.620 1.046.327 1.029.002 Remuneració dels assalariats 312.176 355.261 401.102 464.548 537.643 514.824 510.968 482.607 Excedent explotació brut 255.488 303.245 352.121 410.363 458.132 436.902 445.104 452.417 62.599 70.700 87.819 109.373 92.013 93.894 90.255 93.978 630.263 729.206 841.042 984.284 1.087.788 1.045.620 1.046.327 1.029.002 PIBpm Agricultura, ramaderia i pesca Industria y Energia Construcció Serveis Impostos nets s/productes PIBpm Impostos nets s/productes PIBpm 3 5.2. Altres macromagnituds El PIBpm és una de les diverses macromagnituds existents. Ara bé, ens pot interessar conèixer altres variables. Abans d’exposar-les convé explicar els conceptes següents: • Net/brut: una variable en termes nets equival a una variable en termes bruts menys l’amortització.2 És un concepte associat al capital ja que es deprecia (o amortitza) en el temps. Exemple: Inversió neta = inversió bruta – amortització Així, si una empresa inverteix 10 milions d’euros en maquinària, però 3 són per reposar material envellit, la inversió bruta és 10, però la neta és 7.
PIN = PIB – amortització PIB = PIN + amortització • Preus de mercat/cost de factors: una variable en preus de mercat = variable en cost de factors + impostos indirectes – subvencions. Exemple: PIBpm = PIBcf + impostos indirectes – subvencions.
PIBcf = PIBpm - impostos indirectes + subvencions.
La variable en cost de factors permet comparar els productes interiors sense tenir en compte la intervenció pública. Per exemple, si a Espanya els impostos (menys les subvencions) és 10 i a França 20, ens podem trobar, per exemple, que el PIBpm sigui el mateix (suposem 200), mentre que a Espanya el PIBcf serà de 190 i a França de 180.
• Interior/nacional: una variable en terme interior = variable nacional + rendes no nacionals a l’interior – rendes nacionals a l’exterior. Una variable en terme nacional = variable interior + rendes nacionals a l’exterior – rendes no nacionals a l’interior. La variable “nacional” calcula el produït pels espanyols, independentment d’on es trobin; la variable “interior” calcula la producció a Espanya, independentment de qui la faci (nacionals o estrangers). Exemple: PNBpm = PIBpm + rendes dels nacionals a l’exterior – rendes no nacionals a l’interior PIBpm = PNBpm - rendes dels nacionals a l’exterior + rendes no nacionals a l’interior Així, podem anar passant d’una variable a una altre. Exemples: 2 També s’utilitzen aquests conceptes (brut/net) per als impostos, però signifiquen una altra cosa: impost net = impost (brut o total) – subvenció.
4 Finalment, podem calcular la renda disponible (RD), una aproximació a la renda que queda en les llars després de que aquestes compleixin amb les seves obligacions amb l’Estat: RD = RNNcf – T + Tr – Bnd T = Impost sobre societats, IRPF i Cotitzacions a la Seguretat Social.
Tr= Transferències (per atur, pensions, etc.) Bnd= Benefici no distribuït (per les empreses) 5.3. Crítiques al PIB Es critica al PIB com a indicador de benestar perquè si bé reflecteix la renda generada en un país en un període de temps, no inclou altres aspectes: • Els costos de l’ús dels recursos naturals. Si desforestem l’Amazònia per aprofitar els recursos naturals segur que creixerà el PIB present dels països afectats, però això afectarà negativament sobre el PIB futur.
• Mesures de qualitat. Si un país gasta més en sanitat que un altre, el seu PIB augmentarà més, però això vol dir que el seu servei sanitari és millor? Avui es fabriquen cotxes més còmodes que fa 40 anys, aquesta millora de qualitat surt al PIB? • No informa sobre la desigualtat de la renda. Si el PIB és 1.000 milions d’euros i al país hi viu 1 milió de persones, el PIB per càpita és de 1.000 euros. Però segur que mentre alguns tenen milions d’euros altres es troben en situació de pobresa. Per tant, augmentar el PIB no garanteix la millora del benestar de tots els individus.
El càlcul del PIB només ens indica quina és la producció que realitza un determinat país.
Així mateix, el PIB per càpita ens mostra la renda mitjana d’un individu. Ara bé, com es distribueix la renda? A Espanya, la relació entre el 20% de la població que més ingressa i el 20% que menys ingressa ha augmentat, passant de 5,4, l’any 2000, al 6,0 el 2009, i 6,9 el 2010. Aquesta desigualtat també es dona a la Unió Europea (27 països), però els valors són significativament menors: 4,5 (any 2000) i 4,9 (2009). L’any 2009, destaca els majors nivells a l’Europa de l’Est (Letònia 7,3; Romania 6,7; Lituània 6,3), situant-se Espanya en quart lloc. Els millors índex es donen a Eslovènia (3,2) o els nòrdics (3,7).
Així, cal usar altres indicadors de benestar, més enllà de la renda. Un indicador resum és l’índex de desenvolupament humà (IDH), desenvolupat pel PNUD3, que combina aspectes de salut (esperança de vida), educació (taxa d’alfabetització i taxa bruta combinada de matriculació en educació primària, secundària i terciària), i nivell de vida (PIB per càpita) –cadascuna val un terç. En aquesta classificació, Espanya és una economia amb un nivell de renda alt, però amb un més alt nivell de benestar, si es tenen en compte indicadors d’educació i salut i no només de renda.
3 PNUD: http://www.undp.org/spanisH/ 5 5.4. Magnituds corrents i reals i taxa de creixement del PIB El PIBpm es valora en moneda (preus corrents) i, per exemple, si es té en compte el mètode de càlcul mitjançant la producció, consta de les quantitats produïdes (q) pel valor del seu preu (p). Com podem saber si un augment del PIB és degut a un increment de preus o de quantitats? Per saber-ho considerem els preus d’un any determinat com a base de referència i calculem el PIB de cada any sempre amb els preus de l’any base. Així tindrem els valors denominats a preus constants. Les variables mesurades a preus corrents, de cada any, les anomenem variables nominals o monetàries, mentre que les que es mesuren considerant preus constants són variables reals. Així, les variables nominals indiquen la magnitud del PIB en un determinat any. Les variables reals s’utilitzen per veure com ha augmentat el PIB realment, és a dir, en major quantitat de productes produïts (no perquè han augmentat els preus). Exemple (p=preu; q=quantitat): Preus corrents de 2010 = PIBpm = Σp2010*q2010 Preus constants de 2010, base 2000 = PIBpm = Σp2010*q2000 Respecte al creixement del PIB, si considerem que PIB = Σp*q (és a dir, cadascun dels productes produïts multiplicat pel seu preu). El creixement es pot donar per un augment de les quantitats produïdes o dels preus, o una combinació d’ambdues. Així, el creixement (∆) del PIB: ∆ PIB = (∆p*q) + (p*∆q) 1. Si ∆PIB = ∆p*q: increment del PIB però només per l’augment dels preus.
2. Si ∆PIB = p*∆q: mantenint-se constant el nivell de preus, situació en què sí que augmenta el producte. Només en aquest cas es pot asseverar que hi ha hagut un progrés econòmic: el país pot disposar d’una major quantitat de béns i serveis.
Per exemple: Creixement dels preus (p) = 4 %.
Creixement nominal del PIB = 7 % Creixement real del PIB = 7% - 4%= 3 %.
Malgrat que el PIB creix un 7%, ho fa només un 3% en termes reals. L’augment de la quantitat produïda (q) és del 3% i, en conseqüència, l’increment del benestar és del 3%.
Taxes: La taxa del creixement del PIB = PIBpm (any t) - PIBpm (any t - 1) * 100 PIBpm (any t - 1) Taxa del creixement del PIB el 2010 = PIBpm 2010 - PIBpm 2009 * 100 PIBpm 2009 A Espanya, les taxes de creixement del PIB a preus corrents, així com a preus reals (constants) són les següents (en el càlcul PIB real = PIB nominal / Deflactor del PIB): 2002/01 2004/03 2006/05 2008/07 2009/08 2010/09 2011/10 2012/11 ∆PIBpm 7,2 7,4 8,4 3,3 -3,8 -0,1 0,1 -1,7 ∆PIBpm real 2,7 3,3 4,1 0,9 -3,7 -0,2 0,1 -1,6 6 Exercici macromagnituds Sector Any 1 Any 2 V.A. Agricultura 3.471 3.468 V.A. Construcció 5.573 6.048 V.A. Serveis 48.495 51.442 V.A. Indústria 17.294 18.253 Consum Privat 47.941 50.930 Consum Públic 14.979 15.687 Excedent brut explotació nacional 33.557 35.069 Exportacions 21.903 23.605 Formació Bruta Capital Fix 17.909 19.800 Importacions 21.121 23.311 Impostos 6.950 7.760 1 2 Subvencions Remuneració bruta assalariats nacionals Rendes de la resta món Variació d’existències 40.639 43.595 - 637 - 547 171 258 1. Calculeu el PIBpm, PIBcf, PNBcf.
2. Quina és la taxa de creixement del PIBpm entre l’any 1 i el 2? 7 1. Calculeu el PIBpm, PIBcf, PNBcf.
Any 1 PIBcf = V.A. Agricultura + V.A. Construcció + V.A. Serveis + V.A. Indústria = = 3.471 + 5.573 + 48.495 + 17.294 = 74.833 PIBpm = Consum Privat + Consum Públic + Formació Bruta Capital Fix + variació d’Existències + Exportacions - Importacions = = 47.941 + 14.979 + 17.909 + 171 + 21.903 – 21.121 = 81.782 PNBcf = Remuneració bruta assalariats nacionals + Excedent brut explotació nacional = 40.639 + 33.557 = 74.196 Una altra manera (a partir PIBcf) PIBpm = PIBcf + impostos – subvencions = 74.833 + 6.950 – 1 = 81.782 PNBcf = PIBcf + Rendes de la resta món = 81.782 -637 = 74.196 Any 2 PIBcf = V.A. Agricultura + V.A. Construcció + V.A. Serveis + V.A. Indústria = = 3.468 + 6.048 + 51.442 + 18.253 = 79.211 PIBpm = Consum Privat + Consum Públic + Formació Bruta Capital Fix + variació d’Existències + Exportacions - Importacions = = 50.930 + 15.687 + 19.800 + 258 + 23.605 – 23.311 = 86.969 PNBcf = Remuneració bruta assalariats nacionals + Excedent brut explotació nacional = 43.595 + 35.069 = 78.664 Una altra manera (a partir PIBcf) PIBpm = PIBcf + impostos – subvencions = 79.211 + 7.760 – 2 = 86.969 PNBcf = PIBcf + Rendes de la resta món = 79.211 -547 = 78.664 2. Quina és la taxa de creixement del PIBpm entre l’any 1 i el 2? Taxa creixement = (PIBpmany2 – PIBpmany 1 / PIBpmany1)*100 = = (86.969 – 81.782 / 81.782)*100 = (5.187/81.782)*100 = = 0,0634 * 100 = 6,34% 8 ...