PART III- EL DISSENY ÈTIC EN L’EXPERIMENTACIÓ AMB ANIMALS (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 3º curso
Asignatura Bioètica i Legislació
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 15/03/2016
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

BIL- Part I mfiguls PART II: L’ÈTICA EN LA RECERCA 1. Els principis ètics en la pràctica científica • Principi de la llibertat en la recerca • Principi de transparència: avaluació i control • Principi del dret a la informació 2. Obligacions dels investigadors • Amb els subjectes d’estudi • Amb la societat • Amb els promotors • Amb altres investigadors 3. Els Codis de Bones Pràctiques en la Recerca 4. Principis ètics de la recerca en Biomedicina 1. Principis ètics en la pràctica científica Principi de llibertat en la investigació • • • Permet l’avenç de la ciència sense condicionants Apareix en la constitució Espanyola.
Té uns límits: No tot es pot fer, s’han de seguir: o Principi de cautela o L’imperatiu de la responsabilitat: Actua de forma que els efectes del teu acte siguin compatibles amb la permanència d'una vida humana genuïna (Hans Jonas 1903-1993) Principi de transparència El coneixement implica aquest principi, implica que la investigació ha de ser accessible per a la societat. La avaluació que és la base de la transparència assegura – que és èticament acceptable à el que determinen els Comitès d’Ètica – que és rellevant i ben dissenyada – que els proposants són capaços de dur-la a terme Després de la avaluació, que és abans, hi ha un control, és a dir, un rendiment de comptes que justifica els esforços Principi del dret a la informació El dret es tant abans, durant i després de la recerca.
Aquest principi implica: – un rendiment de comptes (finançament públic) i un control d’allò que es fa – evita repeticions innecessàries: per exemple, no cal provar un fàrmac en rates en diferents països, si ja es prova en un i es publiquen els resultats, no cal repetir innecessàriament els experiments – promou l’avenç del coneixement humà, vist com una cosa positiva Però té una amenaça, el seu cost.
Per exemple, imaginem que volem fer una recerca i demanem diners a la recerca. Un cop vull publicar els resultats, part dels diners els he de destinar a pagar la revista, i, un com publicat, el copyright es transfereix (els drets passen a ser de la revista), de manera que hauré de pagar pel meu article. Aquesta situació encareix el procediment i posa els països subdesenvolupats fora del sistema (el sistema es torna elitista): 1 BIL- Part I mfiguls La iniciativa open access té previst acabar amb la transferència del copyright i així acabar amb els problemes de diners. Però aquesta iniciativa també té problemes: – de validació dels resultats: les revistes contrasten els resultats, la iniciativa preveu publicar els resultats com es fa la Wikipèdia, que no té validació .
– de reconeixement dels drets derivats de la propietat intel·lectual: si és d’accés obert, és propietat de la humanitat.
La iniciativa, però, ha anat progressant.
2. Obligacions dels investigadors: 2.1 Amb els subjectes Compromís amb el principis de: – Autonomia – Beneficència – Dret a la informació – Respecte a la intimitat i la confidencialitat Tot això queda plasmat en el Consentiment Informat 2.2 Amb la societat • • • • 2.3 Produir informació rellevant i avançar en el coneixement Difondre els resultats i fer la ciència accessible a tota la societat à dret a la informació Evitar el biaix → gestionar els conflictes d’interès que comprometen l’objectivitat i la imparcialitat. Els conflictes d’interès són inevitables Mantenir la confiança pública en els resultats obtinguts 19/2/15 amb els promotors Els promotors són els qui paguen: • Cal que els compromisos amb els promotors quedin especificats en un contracte/conveni.
• No s’han d’acceptar clàusules que puguin comprometre l’equitat de la recerca i induir un biaix en els resultats obtinguts.
• Preservar la confidencialitat, preservant la informació privilegiada obtinguda. (amb patents i no vendre-ho a la competència) amb altres investigadors 2.4 • • Comunicació a través dels canals habituals, per evitar repeticions innecessàries i per difondre els resultats rellevants.
Portar-se èticament i promoure els comportaments ètics en la resa d’investigadors.
3. Els Codis de Bones Pràctiques en la Recerca Què són les Bones Pràctiques en la Recerca? Totes aquestes accions dels investigadors, actualment estan recollides en en el Codi de Bones Pràctiques en la Recerca, que es troba en totes les institucions d’investigació. Aquest codi recull de forma detallada les obligacions: • • Recull una manera de comportar-se: Una actitud intel·lectual à una actitud en el treball.
Té a veure en – Com es planifica i desenvolupa la recerca – Com es registren i difonen els resultats – Com es disseminen, s’apliquen i exploten els coneixements derivats de la recerca.
2 BIL- Part I mfiguls Què és el CBPR? És un instrument col·lectiu d’autorregulació, no és una llei.
És un conjunt de pautes d’actuació, recomanacions i compromisos sobre la realització de les activitats de recerca.
La seva força prové de: – que inclou preceptes legals i normes de les institucions – l’acceptació voluntària que en fan tots els actors involucrats en la recerca i molt especialment els investigadors. Si un investigador no vol seguir aquestes pautes no passa res, però els companys de la investigació poden senyalar que aquesta persona no està actuant correctament.
4. Principis ètics de la recerca en Biomedicina • • • Basada en el deure de socors Avalada perquè proporciona un increment del coneixement i pels avenços que pot representar per la salut i el benestar dels pacients No pot anar en contra dels drets dels subjectes (persones o animals) à Límit Els límits de la recerca en Biomedicina La recerca en biomedicina té uns límits. No es pot actuar contra els drets fonamentals dels subjectes, tant animals com persones. Aquests drets fonamentals són: – la dignitat – la integritat – la identitat dels éssers humans – sovint contrapesada pel principi de proporcionalitat 3 ...