Tema 3.1 Solucions (Dra. Oliva) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 3º curso
Asignatura Farmacia galenica I
Año del apunte 2016
Páginas 11
Fecha de subida 08/04/2016
Descargas 24
Subido por

Descripción

Tema 3.1 de Farmàcia Galènica I: "Solucions"

- Breu introducció de les formes farmacèutiques líquides
- Característiques principals de les solucions: definició de solubilitat i factors que influeixen, mètodes de solubilització de fàrmacs.
- Classificació de les solucions orals: per ingerir i per actuar a la cavitat bucal

Amb codi de colors a la classificació de les solucions orals perquè sigui més fàcil de recordar.

Vista previa del texto

Galènica 1 BLOC 3 FORMES FARMACÈUTIQUES LÍQUIDES SISTEMES DISPERSOS Un sistema dispers està format per 2 components: Fase dispersa/interna/oberta/discontínua: acostuma a ser minoritària. Es troba distribuïda en forma de partícules o gotícules en la fase dispersant.
Fase dispersant/externa/tancada/contínua.
Existeixen dos grans tipus de sistemes dispersos: 1. Sistemes dispersos homogenis 2. Sistemes dispersos heterogenis Podem trobar sistemes dispersos en els que una de les 2 fases és un gas. Aquests són els aerosols.
3.1 SOLUCIONS Una solució és un sistema homogeni i monofàsic que consta com a mínim de 2 components: dissolvent i solut.
SOLUBILITAT La solubilitat d’un solut en un dissolvent determinat és la concentració de solut en una dissolució saturada, en presència d’un solut en excés. Sempre s’expressa en forma de concentració i és una constant (tot i que hi ha múltiples factors que afecten a la solubilitat). Si es fixen les condicions de pressió i temperatura, la solubilitat és una constant per un determinat solut en un dissolvent.
TIPUS DE SOLUCIONS A. Solucions verdaderes: de molècules o ions de tamany inferior a 1 nanòmetre.
B. Pseudosolucions o solucions col·loïdals: la mida de partícula està entre 1 nanòmetre i 0,5 micròmetres.
Codi de colors: Solucions orals per ingerir Solucions orals per actuar a la cavitat bucal Galènica 1 Si en un problema no s’especifica, suposarem que el percentatge és %p/v.
ETAPES D’UN PROCÉS DE DISSOLUCIÓ: 1. S’han de vèncer les forces d’atracció entre les molècules del solut.
2. La barreja de la molècula de solut extretes amb les molècules del dissolvent. La solvatació es produeix quan el solut entra en les cavitats del dissolvent.
Procés de dissolució d’un sòlid iònic.
Codi de colors: Solucions orals per ingerir Solucions orals per actuar a la cavitat bucal Galènica 1 • Si considerem que el solut és un sòlid cristal·lí, a la primera etapa hem de considerar la fusió del sòlid i per tant també haurem de considerar les variacions de l’entalpia i de l’entropia l’en del procés de fusió. Per aquests casos, podem dir punt de fusió quan en realitat estem parlant de dissolució.
• Si el solut és un líquid, la primera etapa no té lloc.
• Si el solut és un gas, s’ha de considerar un procés de condensació amb els consegüents consegüen canvis d’energia.
L’entalpia de fusió és constant i independent del dissolvent. És sempre positiva (desfavorable), però el procés és possible perquè hi ha un augment d’entropia (augment del desordre).
FACTORS QUE INFLUEIXEN A LA SOLUBILITAT Temperatura:: en les dissolucions exotèrmiques, en contra del sentit comú, augmentar la temperatura perjudica la dissolució, per tant disminueix la solubilitat. En el cas de les dissolucions endotèrmiques un augment de la temperatura incrementa la solubilitat.
Polaritat at del sòlid i del líquid: líquid o Els líquids polars dissolen amb facilitat els sòlids polars. L’aigua dissol estructures estructur polars (sòlids cristal·lins). També També dissol hidrats de carboni que presenten un elevat nombre de funcions polars (sacarosa).
o Els líquids apolars ars dissolen sòlids apolars. Els líquids apolars són els que es denominen dissolvents orgànics, com el benzè, tetraclorur de carboni, olis, parafines, etc.
Constant dielèctrica:: és una mida de la polaritat del medi i es relaciona amb la capacitat del dissolvent olvent per separar ions del solut. REQUERIMENT DIELÈCTRIC: són els valors de la constant dielèctrica que proporcionen una solubilitat òptima per a un solut determinat.
pH:: en funció del pKa es dissoldrà millor o pitjor. Cal vigilar amb els soluts amfòters, ja que el pH de màxima solubilitat pot no ser el de major estabilitat.
L’aplicació de l’equació de Henderson-Hasselbach, Henderson Hasselbach, permet determinar la solubilitat de cada solut en aigua a un pH determinat, sempre que es conegui el pKa i la solubilitat de les espècies no ionitzades.
POLIMORFISME:: a temperatura i pressió constants, la forma polimòrfica termodinàmicament més estable és la que posseeix eeix menor energia lliure, la menys soluble i la que posseeix un punt de fusió més elevat.
Codi de colors: Solucions orals per ingerir Solucions orals per actuar a la cavitat bucal Galènica 1 Les formes metastables, més solubles, en un període de temps més o menys llarg es transformen en la forma estable, això produeix la precipitació del solut.
Hidrats i solvats: quan les molècules de solvat són les mateixes que les del dissolvent em perjudica. Les formes hidratades són més estables, però menys solubles que les formes anhidres ja que estan envoltades de dissolvent.
Els solvats no aquosos són més solubles en aigua que les formes no solvatades, això és degut a que l’energia lliure de dissolució en aigua del dissolvent unit al sòlid és exotèrmica i contribueix a disminuir l’energia lliure de la dissolució.
GRAU DE CRISTALINITAT: les formes amorfes són més solubles que les cristallines. Hi ha tendència a recristal·litzar de forma espontània durant l’emmagatzematge.
Interaccions: solut-solut i dissolvent-dissolvent em perjudiquen la dissolució. Les interaccions solut-dissolvent (forces de Van der Waals i ponts d’hidrogen) afavoriran la dissolució.
Additius: la presència d’electròlits a la dissolució modifica la solubilitat del solut, si aquest no s’ionitza. Si incrementen la solubilitat parlem d’efecte salí positiu. Si disminueixen la solubilitat parlem d’efecte salí negatiu. Els sucres en general disminueixen la solubilitat.
SOLUBILITZACIÓ DE FÀRMACS Quan es pot dissoldre menys d’1mg/mL, parlem de problemes de solubilitat. Cal considerar vàries estratègies per millorar la solubilitat: a. Modificació del dissolvent: CODISSOLVENTS. Es varia la polaritat i així s’arriba al requeriment dielèctric.
b. Modificació del que es vol dissoldre: FORMACIÓ DE COMPLEXES. S’augmenta la solubilitat afegint una substància que formi un complex soluble amb el solut.
i.
Complexes moleculars: els enllaços han de ser dèbils, tipus Van der Waals perquè el fàrmac s’alliberi amb facilitat. Ciclodextrines: l’interior és apolar, per tant pot fer enllaços febles amb el principi actiu; i l’exterior és polar/hidrofílic, per tant podrà dissoldre’s en un medi relativament polar com és l’aigua.
ii.
Micel·les: estan formades per tensioactius. La formació de micel·les es dóna per sobre de la concentració micel·lar crítica. Com més lipòfils siguin els soluts, més es disposen a l’interior de la micel·la.
Codi de colors: Solucions orals per ingerir Solucions orals per actuar a la cavitat bucal Galènica 1 c. Modificació del fàrmac: sense que afecti al centre actiu del principi actiu i.
Introducció de grups polars ii.
Formació de sals hidrosolubles: transformació d’un àcid feble a sal sòdica. Formació de sulfats, fosfats o clorhidrats de bases febles.
CLASSIFICACIÓ DE LES SOLUCIONS ORALS: PER INGERIR (acció sistèmica) • • • • Solucions Xarops Elixirs Altres: melitos, pocions, llimonades, ampolles i vials bebibles PER ACTUAR A LA CAVITAT BUCAL (efecte tòpic) • Col·lutoris: boca • Gargarismes: cordes bucals • ‘Enjuagues’: tipus Listerine *El temps que mantenim a la boca i la viscositat farà la diferència entre els col·lutoris i els ‘enjuagues’.
SOLUCIONS ORALS PER INGERIR Són formes farmacèutiques que contenen un o més fàrmacs dissolts en un vehicle adequat i que estan destinades a ser ingerides sense diluir o amb prèvia dissolució. La seva dosificació és per volum.
Components generals de les solucions orals per ingerir: • Principis actius • Vehicle: aigua purificada; etanol, glicerina i propilenglicol com a codissolvents.
• Substàncies auxil·liars: tampons, solubilitzants, humectants, conservants, viscositzants, saboritzants, aromatitzants, colorants, estabilitzants.
Els objectius dels components de les solucions per ingerir són 5: 1. Aconseguir la compatibilitat amb el medi fisiològic: tampons 2. Mantenir l’estabilitat física i química dels components: humectants, viscositzants, estabilitzants.
3. Facilitar la solubilització del fàrmac: solubilitzants 4. Prevenir el creixement dels microorganismes: conservants 5. Corregir la olor, sabor i color per facilitar la ingestió Codi de colors: Solucions orals per ingerir Solucions orals per actuar a la cavitat bucal Galènica 1 CLASSIFICACIÓ DE LES SOLUCIONS PER INGERIR SEGONS LA NATURALESA DEL VEHICLE Vehicle de naturalesa aquosa: o Siruposa: xarops, melitos.
o Edulcorades: solucions, pocions (forma farmacèutica intermèdia entre xarop i solució, usa edulcorants sintètics) o Acidulades: llimonades Vehicle de naturalesa hidroalcohòlica: elixirs (fins a un 20% d’alcohol), vins medicinals.
Altres: ampolles bebibles, vials bebibles, solucions extemporànies.
VEHICLES DE NATURALESA AQUOSA XAROPS Preparacions aquoses, límpides (tot dissolt), d’elevada viscositat, que contenen generalment sacarosa a concentració de quasi saturació (64-65% de sacarosa). També s’usa glucosa o sorbitol. Útil per administrar fàrmacs hidrosolubles. La densitat d’un xarop ha de ser de 1,313 a 15-20ºC. A densitats menors, es considerarà poció.
Funcions del sucre en els xarops: • CONSERVANT: l’elevada concentració de sucre confereix al xarop una elevada pressió osmòtica que impedeix el desenvolupament fúngic i bacterià. Les solucions ensucrades treuen, per osmosis, l’aigua que els microorganismes necessiten pel seu creixement.
Hi ha risc de precipitació si disminueix la temperatura i per tant, hi haurà risc d’errors de dosificació.
S’afegeixen conservants per precaució.
Poden haver-hi problemes de dissolució de fàrmacs poc hidrosolubles.
• VISCOSITZANT: l’alta concentració de sucre, amb la seva densitat de 1,313, fa que els xarops presentin una elevada viscositat. Aquesta viscositat augmenta l’estabilitat física del sistema.
• EDULCORANT: són formes altament edulcorades que faciliten l’administració oral de fàrmacs amb característiques organolèptiques desagradables.
Útils en pediatria i geriatria.
Codi de colors: Solucions orals per ingerir Solucions orals per actuar a la cavitat bucal Galènica 1 TIPUS DE XAROPS: XAROP SIMPLE: aigua i sucre.
XAROPS MEDICAMENTOSOS XAROPS AROMÀTICS: porten aromatitzants i els farem servir per preparar xarops medicamentosos.
XAROPS SENSE SUCRES: útils per diabètics o en teràpies que segueixen una dieta hipocalòrica.
Tot i que no portin sucres, els hi anomenem xarops perquè mantenen la densitat típica dels xarops, mitjançant CMC (carboxi-metil-cel·lulosa) o altres polímers que confereixi la densitat adequada.
XAROPS SUSPENSIÓ: en aquest cas, el fàrmac està dispers en un vehicle aquós, viscós i dolç.
Poden ser: suspensions per ser administrades directament o suspensions de preparació extemporània.
Amb aquests xarops en suspensió disminuïm el mal sabor i minimitzem la inestabilitat.
COMPONENTS DELS XAROPS • Sucres: sacarosa, glucosa, sorbitol • Aigua: purificada, sense ions Ca, millor sense CO2. Els ions poden comprometre la solubilitat.
• Codissolvents: etanol, glicerina, propilenglicol.
• Conservants: àcid benzoic, benzoat sòdic.
• Correctors de sabor i aroma.
ELABORACIÓ DE XAROPS SIMPLES → En fred o Mitjançant agitació: en un recipient de vidre s’afegeix sucre sobre l’aigua a poc a poc, amb agitació manual o mecànica. També es pot afegir l’aigua a poc a poc sobre el sucre.
És necessari clarificar al final del procés. Clarificar és afegir una substància perquè precipitin elements no desitjables, i sempre continua amb una filtració.
o Percolació (a nivell industrial o semiindustrial) Un recipient tipus embut amb un llit de sacarosa cristalina. Es fa passar l’aigua purificada que va admetent la sacarosa.
Codi de colors: Solucions orals per ingerir Solucions orals per actuar a la cavitat bucal Galènica 1 o Sacarolitzador (a nivell industrial o semiindustial) A mida que l’aigua s’ensucra va passant per les plaques perforades.
Tant per percolació com per sacarolitzador, podem fer passar un líquid medicamentós en comptes d’aigua.
→ En calent: està desaconsellat.
Avantatges: - Desavantatges: Rapidesa del procés - Caramel·lització del sucre - Inversió de la sacarosa: - Xarops més dolços - Fermentació més fàcil: facilitarem el creixement microbià - Sucres formats són reductors: el fàrmac pot patir una reacció de reducció i perdre la seva activitat ELABORACIÓ DE XAROPS MEDICAMENTOSOS • Dissolució del sucre en un líquid medicamentós: gran control de la densitat del xarop (anem afegint sucre fins que arribem a la densitat desitjada).
• Dissolució dels seus components en xarop simple o aromàtic: cal controlar molt les quantitats ja que podem dissoldre massa i llavors obtenir una poció.
• Addició del xarop a un líquid medicamentós MELITOS Formes farmacèutiques líquides, de naturalesa aquosa i consistència siruposa, viscositzant i edulcorada per mel.
S’elabora de la següent manera: en calent es barreja mel, aigua purificada i caolín (clarificant). Es manté en calent fins que la densitat sigui 1,28. Es filtra. Així obtenim melito simple.
El melito medicamentós s’elabora simplement afegint el fàrmac al melito simple.
Codi de colors: Solucions orals per ingerir Solucions orals per actuar a la cavitat bucal Galènica 1 SOLUCIONS Són formes farmacèutiques que contenen un o més principis actius dissolts en un líquid. Es dosifiquen per volum. El seu vehicle és l’aigua purificada.
COMPONENTS DE LES SOLUCIONS • Aigua: purificada • Estabilitzants • Regulador de pH • Conservants • Humectants • Aromatitzants, edulcorants i colorants • Solubilitzants ELABORACIÓ DE SOLUCIONS Normalment es prepara una solució amb tots els conservants i una altra amb el principi actiu. Es fan servir edulcorants sintètics. Sempre es filtra al final, ja que la solució ha de ser límpida.
*A la fórmula falta el propilenglicol.
Codi de colors: Solucions orals per ingerir Solucions orals per actuar a la cavitat bucal Galènica 1 El propilenglicol funciona com a cosolvent.
L’essència es posa en fred perquè no perdi el sabor.
POCIONS Formes farmacèutiques líquides de naturalesa aquosa i ensucrada sense arribar a consistència siruposa.
LLIMONADES Formes farmacèutiques líquides de naturalesa aquosa i acidulades amb cítric o HCl i ensucrada amb sucre o xarop. Hi ha principis actius que necessiten ser dissolts en un medi àcid.
VEHICLES DE NATURALESA HIDROALCOHÒLICA ELIXIRS Formes farmacèutiques líquides de naturalesa hidroalcohòlica. Grau alcohòlic: 15-20%. Contenen conservants.
Avantatges dels elixirs: - Millora de la solubilitat d’algun principi actiu: l’etanol té una constant dielèctrica molt baixa, així ens permet dissoldre principis actius a més baixa que l’aigua.
- Augment de l’estabilitat microbiològica - S’usen com a vehicles.
AMPOLLES I VIALS BEBIBLES Són solucions unidosis, el que facilita la dosificació i l’estabilitat. Poden contenir tot tipus de solucions.
Avantatges de les formes unidosis: - Mínim risc de contaminació microbiològica - Per fàrmacs fàcilment oxidables SOLUCIONS EXTEMPORÀNIES Forma adequada per fàrmacs inestables en solució aquosa, i que a més sigui de fàcil dissolució.
- Barreja de pólvores + dissolvent - Per liofilització: forma de dessecar per sublimació i/o congelació. Normalment, les substàncies liofilitzades tenen una gran avidesa per l’aigua, per tant serà fàcil dissoldre.
Codi de colors: Solucions orals per ingerir Solucions orals per actuar a la cavitat bucal Galènica 1 SOLUCIONS ORALS PER ACTUAR A LA CAVITAT BUCAL Són solucions que no s’ingereixen, sinó que estan concebudes per actuar a la cavitat bucal. Es classifiquen com a solucions per actuar a la cavitat bucal els col·lutoris, gargarismes i “enjuagues”.
COL·LUTORIS Són solucions aquoses i acostumen a portar: • Codissolvents: glicerina, sorbitol, etanol. Sempre vigilant que no sigui irritant.
• Viscositzants: gelificants naturals o de síntesi. Acostumen a ser una mica viscoses perquè sigui més fàcil de mantenir una estona a la boca.
• Edulcorants: no cariogènics (no càries) • Reguladors del pH: per pH neutre Ex/ solució de clorhexidina.
GARGARISMES Són solucions aquoses no viscoses (per facilitar el moviment del líquid a les cordes bucals) destinades a banyar la cavitat bucal i la zona orofaríngia. S’apliquen, sense diluir o prèvia dilució, amb el cap inclinat cap enrere, fent passar aire a través de la solució, que es reté entre la llengua i el pal·ladar. Es formulen igual que els col·lutoris però sense viscositzants.
Es formulen igual que els col·lutoris però sense viscositzants.
Ex/ pel tractament de les plaques de pus.
SOLUCIONS PER ‘ENJUAGUES’ Són solucions aquoses no viscoses. S’elaboren com els col·lutoris o els gargarismes, moltes vegades s’utilitzen aquestes formes diluïdes. Contenen substàncies destinades a: refrescar, desodoritzar i realitzar l’antisèpsia de la cavitat bucal.
Codi de colors: Solucions orals per ingerir Solucions orals per actuar a la cavitat bucal ...