EXERCICI FISIC (2016)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 1º curso
Asignatura Psicologia humana
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 05/04/2017
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 8. COMPORTAMENT I SALUT: EXERCICI FÍSIC Exercici i rendiment cognitiu L’activitat física és un element clau per evitar el deteriorament de la persona. A partir de dissenys experimentals i models animals podem obtenir resultats fisiològics, histològics i neuroquímics de la conducta esportiva, a l’hora que podem avaluar el rendiment en proves cognitives. A partir d’això s’inicia un estudi científic de la pràctica d’exercici físic i la seva relació amb la salut mental.
1. Processament de la informació: Estructures que participen en la memòria: escorça (àrea sensorial i motora), hipocamp, amígdala i estructures diencefàliques.
Principi de Hebb: la primera vegada que veiem un estímul un conjunt de neurones s’activen de manera que queden enfortides. De manera que la següent vegada que es presenta únicament una part de l’estímul, s’activarà una part de les mateixes neurones. I aquestes rescataran part de l’estímul de les altres de manera que recordarem el primer estímul.
Aprenentatge-memòria: és una propietat funcional de cadascuna i de totes les àrees de l’escorça, de tots els sistemes corticals. És global i no localitzable. Formada per la xarxa de neurones corticals i les connexions que hi ha entre elles. Es forma a traves de l’experiència amb la coactivació conjunta del cablejat neuronal. Les xarxes són variables i modificables amb l’experiència.
Duran l’aprenentatge es formen noves sinapsis i altres sinapsis s’enforteixen, sobretot en la infància. Aquestes connexions cel·lulars actuen com a traces de memòria i l’exercici físic pot ajudar al reforçament d’aquestes.
L’enriquiment ambiental: es va fer un experiment a partir de tres grups de rates segons la quantitat d’esstimuls d’aprenentatge que rebien. A partir d’aquí es va poder interpretar que els animals enriquits tenen menys neurones en numero respecte als menys enriquits. Però aquests tenen més sinapsis, són més grans i estan més desenvolupats.
⇒ Efectes de l’enriquiment ambiental: o Augment del pes i colom de l’escorça cerebral.
o Augment del volum de l’hipocamp.
o Augment del numero i gruix de les ramificacions dendrítiques.
o Augment de la densitat de les espines dendrítiques.
o Augment de la neurogènesi Neurogènesi Es va estudiar a partir de la marcació radioactiva de les bases. Aquestes es va injectar i posteriorment es van sacrificar les rates per tal de por veure les neurones noves. Es va poder observar que el primer dia s’havien fet un gran nombre de neurones, però aquestes no són funcionals i no s’acaben d’incorporar. Aquestes desapareixen en gran part, però en el cas dels animals enriquits promourà una major neurogènesi i sobretot, un major percentatge de neurones que s’incorporen al sistema.
Posteriorment a això es van preguntar si era pels estímuls o per l’exercici físic que duien a terme.
S’hi van trobar que la majoria de factors era gràcies a l’exercici físic.
A partir d’animals enriquits sense exercici, altres que únicament corrien i un tercer grup control. Es trobava un augment de la neurogènesi amb evidència directa al dia seguent de córrer, més que els enriquits. I posteriorment, en unes setmanes, els nivells de neurones que s’han realment adquirit també son lleugerament superiors als animals adquirits.
Models per estudiar l’exercici físic en rosegadors: Exercici forçat: a partir de cintes. Es mouen segons vulgui l’experimentador, de manera que tots els animals tindran la mateixa dosi d’exercici. És el model que es necessita per saber a quantitat d’exercici que hauríem de fer.
Exercici voluntari: rodes d’activitat que es troben a la gàbia. L’animal fa l’exercici que vol en quant a temps, intensitat, etc. L’animal ha d’estar sol a la gàbia per tal de saber la quantitat d’exercici que fa, i genera patologies psicològiques que alterin el seu patró de conducta, els resultats podrien ser causa d’aquest efecte.
2. Orientació espacial Test de Morris En un tanc d’aigua gran col·locat en una sala amb diferents coses que serveixen a l’animal per orientar-se. Hi ha una gran plataforma submergida a l’aigua a una certa alçada. L’animal aprèn a orientar-se i a trobar la plataforma cada cop més ràpid.
S’ha demostrat que tant els animals com les persones, en augmentar l’edat, triguen més de tems, o fins i tot no arriben a millorar el rendiment de la seva orientació a l’espai.
En un altre experiment es retira la plataforma. Dividim el tanc en quatre quadrants. Quant més recorda l’orientació apressa més estona s’està en el quadrant en el qual hi havia la plataforma. De manera que els animals vells estan en els quatre quadrants per igual.
Test de Morris en l’exercici físic Els corredors trigaven menys en trobar la plataforma i en treure-la estaven més temps en el quadrant en el qual es trobava la plataforma.
En aquest cas no ens fixem en el temps que triga en arribar, ja que pot estar més entrenat i anar més tard, sinó que s’observarà el recorregut.
En el cas d’animals envellits també es veu que les rates entrenades fan recorreguts més curts fins arribar a la plataforma.
3. Sistema anímic L’exercici pot tenir efectes antidepressius. Hi ha estudis que demostren que pacients deprimits, els fet de fer exercici fa que s’hagi d’administrar dosis menors d’antidepressius o altres fàrmacs. Tot i que no es pot treure tota la medicació.
El fet de fer exercici fa que hi hagi més factor de creixement nerviós BDNF. Fet que millora el sistema neurològic i al seu torn, disminueix la depressió ja que en pacients depressius, aquest factor es troba disminuït.
4. Memòries memòria executiva: sistema atencional, ens avisa quan hi ha variacions. Mentre no hi ha variacions a l’entorn, es manté de forma inconscient. Aquesta augmenta amb la pràctica d’esport.
A mesura que ens fem grans el colom de l’hipocamp disminueix. Però uns disminuiran més que altres, hi ha variabilitat individual. També disminueix els nivells de BDNF, de manera que correlacionen amb el volum de l’hipocamp. De manera que disminueix la funció de memòria.
En aquestes persones grans si es mesura la capacitat aeròbica, si aquesta es troba alta, el volum de l’hipocamp també és major. La capacitat cardiorespiratòria es correlaciona amb el volum de l’hipocamp.
En un experiment es va dir a 299 persones que caminessin cada dia. Es va seguir el seu desenvolupament durant 9 anys. A partir de ressonàncies magnètiques, morfometria i estimació del volum del volum del teixit cerebral, es va mesurar la substància gris de l’hipocamp. Es va observar que aquestes tenien un major volum de l’hipocamp i alguna altra zona del còrtex. De manera que tenien una millora d’aspectes cognitius. En augmentar la dosi de l’exercici, obtenim uns majors beneficis, però aquesta ha de ser constant en el dia a dia.
En els animals s’ha vist que si els hi donem BDNF la funció de memòria augmentava, en humans no esta totalment demostrat però es considera que pot ser així. De manera que les concentracions d’aquest volum de l’hipocamp, marcaran la qualitat de la memòria, i s’ha trobat una correlació lineal entre el BDNF i l’hipocamp. E manera que aquestes persones que tenen major volum, també tindran una major concentració de BDNF i, per tant, una millor memòria.
Aquest BDNF també disminueix en estat de depressió, en disminuir la serotonina. Estat més habitual també amb l’augment de l’edat. De manera que també podríem disminuir els nivells de depressió.
Hi ha estudis que a pacients se’ls donen antidepressius i dosis d’exercici, necessitaran un menor temps de recuperació i, per tant, dosis inferiors d’aquest medicaments.
S’ha descobert la irisina, una proteïna que es sintetitza quan un fa exercici. Situada a la grassa i al múscul. Però no se sap encara la funció concreta.
Efectes beneficiosos de l’exercici per a la salut general - prevenció de la hipertensió malalties coronàries diabetis tipus II osteoporosis 5. Funció immunitària i exercici immunitat innata No està relacionada amb la nostra experiència. L’exercici induït per factors com l'estrès oxidatiu, proteïnes de xoc de calor, un augment de la taxa metabòlica, catecolamines, cortisol i la insulina pot influir en: - El reconeixement de patògens: alterant l'expressió de molècules de reconeixement.
El transport cel·lular: alterant hematopoesis, l’expressió de molècules d’eliminació i adhesió de molècules.
Funcions efectores: expressió de citocines, eliminació de microbis, presentació i processament d’antígens.
Immunitat adquirida S’adquireix a través de l’experiència. L’exercici intens provoca una depressió de diversos aspectes de la funció immunològica adquirida. Aquesta depressió és transitòria i el nombre de cèl·lules i funcions generalment tornen al seu estat inicial durant el període de recuperació, dins de 24 hores.
Si la recuperació entre les sessions d'exercici és insuficient aquesta disminució temporal de la funció de la cèl·lula pot esdevenir una depressió crònica de la immunitat adquirida Inactivitat física Persona físicament inactiva: persones que fan menys de dos hores i mitja de caminar lenta o ràpidament. És independent al sedentarisme. És que cap múscul està treballant i no es posa en marxa cap procés metabòlic. Cada vegada hi ha més inactivitat física.
Conseqüències: apareix greix visceral acumulat i provoca una inflamació sistèmica crònica que dona lloc a malalties greus com: diabetis, tumors, malalties cardiovasculars, demència, depressió...
A mesura que aquesta activitat es va fent crònica també es van cronificant aquests processos, cada cop són conseqüències més greus.
...

Tags: