TEMA 12 - TRANSDUCCIÓ DE SENYALS VIA ADHESIÓ CEL·LULAR (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 2º curso
Asignatura Ampliació Biologia Cel·lular
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 24/11/2014
Descargas 19
Subido por

Vista previa del texto

Èlia Riubugent Camps TEMA 12 ⟶ TRANSDUCCIÓ DE SENYALS VIA ADHESIÓ CEL·LULAR 1. Introducció • importància interaccions adhesives⟶(ex.transmissió d'informació a nulci) -unió cell-cell o unió cell-matriu extracell (MEC) (ex. unions estretes, GAP, unions via cadherines...
-transducció d senyals • capacitat reguladora -migració -proliferació -diferenciació • proteïnes adhesives -integrines -cadherines -família Ig (CAM) -selectines -mucines 2. Transducció via Integrines • família integrines -heterodímers αβ⟶molta varietat (↑nº combinacions) ex. receptors de fibronectina són integrines amb 5α i 1β. R de laminina 6α i 1β...
-presents a totes les cells excepte glòbuls vermells -unió a MEC a través de fibronectina, col·lagen...
_r. fibronectina⟶expressió a fibroblasts⟶unió cell-MEC _r laminina⟶epiteli i múscul⟶unió cell.MEC _VLA-4 (col·lagen, laminina)⟶leucòcits, epiteli i endoteli⟶unió a MEC i leucòcits.
• • • resposta -creixement embrionari⟶necessitem trencament d'unions perquè les cells puguin migrar i proliferar.
-formació de tumors -apoptosi -homeostasi categoria de transducció de senyals -directa _unió al lligand (únic senyal extern) _unió creuada i agrupament _activació Tyr kinases o via MAPK -col·laboradores _modulen transducció de senyals d'altres receptors _receptors tyr-kinases⟶MAPK _receptors PDGF canvis: adhesió cel·lular, locomoció i expressió gènica -tenim 2 subunitats, la integrina activa o seqüenciar ≠ vies. Es pot modificar citoesquelet (activant una kinasa), activació proteïnes contactes focals (FAK), kinases Src (citosòliques), Ras (Ras activa MAPK⟶divisió cell), 2+ calreticulina(↑Ca )⟶associat sempre a fibres d'estrès.
-integrines inactives⟶estan plegades⟶senyal⟶talina es desplega⟶s'uneix a l'integrina⟶desplegament Èlia Riubugent Camps integrina⟶s'activa⟶pot reaccionar amb la MEC -on es faci la unió s'hi col·loquen varies proteïnes⟶funció estructural, ens serviran per formar les fibres d'estrès.
• • • • agrupació d'integrines⟶en un punt concret de la mb, al seu voltant hi ha proteïnes de contactes focals (ex. talina, vinculina i paxilina, sense activitat enzimàtica) i Src (amb activitat tyr kinasa) que està associada a mb.
-unió talina+actina⟶contacte focal⟶fibres d'estrès (feixos paral·lels d'actina que van de contacte focal a contacte focal) -unió Src i Paxillin -autofosforilació de FAK(kinasa d'adhesió focal) -creacció lloc unió mSOS -activació RasGTP -activació MAPK integrines -↓afinitat pel lligand ràpida associació/dissociació permet moviment - formació del complex proteic, quan la paxicilina s’uneix a aSrc⟶autofosforilació Src⟶nou lloc d’unió per proteïnes PI3K.
-activació de la Src⟶unió de FAK (enzim tyr kinasa) a la Src⟶ FAK s’autofosforila⟶nou domini proteïnes SH2 ⟶ unió de GEF⟶intercanvi nucleòtids⟶GDP a GTP amb Ras⟶activació Ras⟶activa via MAPK.
-depenent del tipus cel·lular i de l’estat en què es trobi tindrà una resposta o una altre. Això també dependrà dels varis senyals que la rebi la cèl·lula. La resposta no és dóna mai per un únic senyal.
- integrines⟶↓ afinitat pel lligand⟶↑↑vel. dissociació solució: agrupació d'integrines .
3. Transducció via cadherines • cadherines: adhesió calcidependent⟶inactivades estan plegades, quan hi ha presència de Ca⟶elongació.
• unió cells entre si⟶desmosomes, unions adherents, sinapsis • resposta: creixement cell, migració, supressió del creixement i supressió invasió de tumors • estan associades a filaments actina però no formen fibres d'estrès.
(plakoglobulines) • unions calcidependents • interacció amb filaments d'actina (catenines)⟶formació punts estrès • catenina unida a cadherina (cells epitelials) • catenina no unida (epitelials i no epitelials) -degradació del complex _casein kinasa _glicogen sintasa kinasa _APC -NO entrada a nucli -arribaa senyal Wnt _mediador local _impediex degradació _catenina entra nucli _activació desenvolupament embrionari: 2 tipus catenines: α i β⟶unió a cadherina (part intercell). α - actina i β - factor. (a la cell sempre hi ha β lliures, pot actuar de factor de transcripció i activar gens primarencs del cicle cell, de divisió) -cadherines actives⟶unió amb una cadherina homòloga.
-E-cadherines⟶unió membranal (uvomorulina, molt important durant Èlia Riubugent Camps l'embiogènesi⟶compactació embrió) Complex proteic=APC, lloc d'unió sense activitat enzimàtica+GSK (=glicogen sintasa kinasa) Complex proteic+catenina⟶APC s'uneix a la β de la catenina perquè es pugui fosforilar β⟶ubiquitinació⟶degradació als proteosomes⟶divisió de la cell que ja no està unida.
-gràcies a Wnt: evitem que βcatenina sigui fosforilada.
L'APC implicada en càncer de colon familiar.
Les cadherines tenen un lloc d’unió per la proteïna P120 permet unir un complex de proteïnes⟶activació PI3-K(p85-p110) P120 activa tot el complex. Quan s’activa el complex de la PI3-K es formen dominis SH2. La PI3-K⟶ fosforilarà PIP2 formant PIP3. El PIP3 atrau l’Akt (kinasa) que forma un senyal de supervivència evitant l’apoptosi.
També es pot formar senyals de transcripció gènica de diferenciació o proliferació, d’orientació de la polaritat, de la formació d’expansions basolaterals de la membrana...
4. Transducció via selectines • resposta inflamatòria • proteïnes transmembrana⟶entren amb contacte amb proteïnes citosòliques per poder interaccionar amb el citoesquelet d'actina • el leucòcit te integrines i lligands de selectines ICAM⟶proteïna adhesiva. Senyal⟶selectinesa mb⟶hi ha un reconeixament⟶es fa rodar el leucòcit (procés de rolling) fins que es torna a unir a ICAM d'una cell veïna. ⟶extravasació (el missatge permet avisar als leucòcits i l'entrada massiva d'aquests a la cell, s'ha de passsar entre dues cells endotelials.) • a l'endoteli⟶senyal inflamació⟶↑síntesi de selectines (es formen a AG i es porten a mb via vesícules) leucòcit ple de proteïnes adhesives⟶prot. unió a selectines, R específic i una αβ2 integrina. El leucocit va rodant per l'endoteli quan es troben una selectina són “caçats” ja que es fa una unió gracies a les selectines.
Aquestes fan que rodi fins que es les integrines entren en contacte amb les ICAM de l’endoteli. Aquestes el mouen fins que queda ancorat entre dues cèl·lules endotelials i el fan entrar. El leucòcits tenen uns receptors de quimioquines que detecten substàncies estranyes. Aquestes substàncies les solen alliberar els patògens. El leucòcit va seguint aquestes molècules fins que troba el patogen i el troba i els elimina.
...