tema 4 (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Estructura de la Comunicació
Año del apunte 2017
Páginas 4
Fecha de subida 23/06/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

coromines

Vista previa del texto

TEMA 4 – ELS ACTORS ANUNCIANTS - Els principals anunciants (grans anunciants). Anunciant és qualsevol persona o empresa que paga uns diners a canvi que el mitjà faci publicitat dels seus productes o serveis.
Espanya: entre 20 grans empreses, 20 grans anunciants que fan del 20 al 25% de tota la inversió publicitària. Les xifres del 2016 ens diuen que entre els 10 primers anunciants, només 10 empreses concentren entre el 14 i el 15% de tots els diners que es dediquen a publicitat.
Si els anunciants dediquen molts diners a la publicitat en mitjans, els anunciants volen saber qui veurà el seus anuncis. Si una empresa com el Corte Inglés destina diners a una campanya vol veure qui veurà aquella campanya.
ORDRE GRUPS: 1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
Grupo El Corte Inglés (121,1 milions d’euros) (2,9%) Grupo Volkswagen (96,8 milions) (2,3&) Procter & Gamble España (70 milions) (1,7%) – Fairy, Ariel, Pantene, HS...
L’Oreal España (66,6 milions) (1,6%) Reckitt Benckiser (55,6 milions) (1.3) - Durex Vodafone España Grupo Once Grupo PSA Peugeot Citroen Aut. Esp.
Grupo Bankinter Grupo Nestle ORDRE INDIVIDUAL: suposen el 14% DELS DINERS que es dediquen a publicitat a Espanya.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
Corte Inglés Procter & Gamble Volkswagen L’Oreal Reckitt Benckiser Once Vodafone Orange Línea Directa Renault Aquest no és un tema gaire visible. No és freqüent que una empresa hagi retirat la publicitat per un tema que no els anava bé. L’any 2015 va sortir una informació sobre comportaments d’una sèrie de bancs, entre els quals HSBC, que va retirar la publicitat d’alguns mitjans i aquests mitjans ho van dir. Això és perquè no els agradava el tracte. Canal Plus van donar una sàtira en la qual sortien esportistes espanyols com si es dopessin o acusats de dopatge. Alain Afflelou van decidir que retiraven la publicitat. Van fer campanya a Espanya dient això i que ho feien per lo del dopatge, etc.
MERCAT El fet que la publicitat sigui una font d’ingressos fonamental pels mitjans ha estat el motor fonamental de cara a la realització d’estudis sobre publicitat i audiència. Dit d’una altra manera, l’interès pels perfils dels consumidors origina de la publicitat. L’inici d’aquests estudis es donà al paradigma del mercat liberal: els EEUU.
El primer mitjà que existí com a mitjà de comunicació de masses fou la premsa impresa de pagament. Per aquest motiu, a Estats Units es constituí una organització constituïda per agents i representants de la premsa, la qual es dedicava a fer auditories del nombre d’exemplars venuts i on. Aquest organisme es creà el 1914 i es coneix amb les sigles ABC (Audit Bureau of Circulation).
Seguint aquest model liberal, altres països incorporaren organismes semblants. En el cas d’Espanya, on existia premsa privada malgrat la censura, es donà al 1964 amb el nom de OJD (Oficina de Justificación de Difusión). Amb els anys, però, s’ha anat transformant i avui dia es coneix com a INTROL (Información y Control de Publicaciones). Fonamentalment té tres àrees d’activitat: • Proporciona informació sobre difusió de les publicacions.
• Proporciona informació sobre distribució dels exemplars gratuïts.
• Amb el sorgiment de les publicacions digitals, també publica informació auditada sobre el trànsit a internet.
Qui forma INTROL? Seguint el model d’EEUU es busca un organisme tercer en el qual hi ha una representació de la premsa dividida de la següent manera: • Diaris. 28,7%.
• Revistes. 22,2%.
• B2B (Bussiness to Bussiness). 10,2%. Es tracta del sector de màrqueting d’empreses.
• Agències. 27,8%.
• Anunciants. 11,1%.
Trobem que INTROL està organitzat en tres branques: 1.
OJD. Inicialment, aquesta àrea era la principal i única de l’empresa, si bé avui dia només és una branca. Amb les tècniques actuals fa el mateix que feia llavors, auditar, acreditar els exemplars venuts; és a dir, s’encarrega de l’apartat de difusió.
Demana els comptes als diaris, els quals abonen dades en termes d’impremta, distribució, ingressos, etc.
2.
PGD. A partir del 1980 s’introduí a Espanya la premsa gratuïta, finançada exclusivament per la publicitat, fet el qual imposà la necessitat d’un nou tipus de control.
Conseqüentment sorgí la PGD (Publicaciones Gratuitas Ejemplares Distribuibles). En aquest aspecte només es poden conèixer els exemplars distribuïbles i no venuts; INTROL no pot estudiar les persones, sinó que només el nombre d’exemplars.
3.
OJD Interactiva. La creació de la premsa digital imposà la creació d’aquest organisme, el qual treballa sobre pàgines web i fa una auditoria de mitjans electrònics. Fa referència a publicacions online les quals, generalment, es financen per publicitat.
Com a exemples de quina mena d’informació ens proposa INTROL en cadascun dels casos: fotos El control d’INTROL és opcional, si bé evadir-lo comporta no poder acreditar cap mena de xifra⁠⁠ OJD: Qui forma INTROL: Información y Control de Publicaciones. Els diaris estan interessats en dir que en venen molt per tenir més publicitat. Hi ha un organisme extern que s’encarrega d’organitzar això externament. Són les agències comercialitzadores de publicitat. Un 11,1 d’anunciants, un 27,8 d’agències, un 10,2% de B2B (empresa de màrqueting que s’adreça a una altra empresa de màrqueting), 22,2% revistes, 28,7 diaris.
INTROL fa 3 tasques i està organitzat en 3 branques.
1. L’àrea que inicialment era tota l’empresa, ara és només una de les tres, que és la OJD (Oficina de Justificación de la Difusión) (té el nom que tenia la que es va crear en el seu moment, però ara és només una part). Treballa amb factures, demana els comptes als diaris i mira què han ingressat  auditar. Els diaris porten documentació justificant les vendes a OJD i ells justifiquen els exemplars venuts de la premsa de pagament.
No és obligatori donar les dades a la OJD. (Però suposo que si volen publicitat és imprescindible) 2. Quan es va crear la premsa gratuïta finançada per la publicitat, va haver de néixer el PGD (Publicaciones Gratuitas Ejemplares Distribuibles). PGD, no pot validar quants en distribueix, però sí que pot saber els que són distribuïbles (els que s’han imprès etc.).
No estudia persones, estudia exemplars.
3. OJD Interactiva (Oficina de Justificació de la Difusió Interactiva). Fa una auditoria de mitjans electrònics. De qualsevol mitjà, no només premsa, pot ser ràdio, tele, tot. No és de pagament aquí. Tenen un detector per descartar els robots. No tenim dades d’audiència pròpiament dites perquè no pot comptar si una persona es connecta 3 cops i té 3 IPs diferents amb l’ordinador, o si 3 persones diferents utilitzen l’ordinador 3 vegades i només compten com a una IP, per tant, no tenim informació d’audiència.
Cada vegada més està començant a donar la informació des de tauletes i mòbils.
EXEMPLES DE QUINA MENA D’INFORMACIÓ ENS PROPORCIONEN CADASCUNS DELS CASOS: 1. OJD: Període auditat: Juliol 2015 – juny 2016.
a. El país: Tiratge 267.362  Difusió: 210.034 b. ABC: Tiratge: 144.987  Difusió: 100.844 c. Ara: Tiratge: 24.208  dofisoçp 14.271 d. La Vanguardia: Tiratge 142.706  Difusió: 122.334 Especialitzats: e. Marca: Tiratge: 216.506  Difusió: 144.806 f. As: Tiratge: 183.878  Difusió: 130.821 ...
2. PGD: Període auditat: gener-desembre 2016 a. 20 minutos Barcelona: exemplars distribuïbles: 82.219 b. Més Tarragona Reus Costa Daurada: 24.564 exemplars distribuïbles.
3. OJD Interactiva  audiència.
a. Mediaset España: Gener 2017: i. 27.495.287 navegadors únics (mitjana/dia) ii. 87.174.933 visites.
iii. 211.786.068 pàgines vistes iv. Durada mitjana visites: 00:10:08.
b. RAC1.cat: 52.851 navegadors únics mitjana/dia, 2.476.082 visites i una durada mitjana de 00:09:26. 6.927.000 pàgines vistes.
...

Comprar Previsualizar