BLOC 4 (part 2) (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 2º curso
Asignatura Prehistoria
Año del apunte 2015
Páginas 6
Fecha de subida 20/02/2015
Descargas 10
Subido por

Vista previa del texto

- A partir d’aquí, amb els diversos préstecs culturals, es produeix una regionalització del fenomen, que duu al sorgiment de nombroses ‘’cultures’’: la cultura dels ‘’sepulcres de fossa’’, la cultura de ‘’Chassey’’, la cultura de ‘’Lagozza’’... : Ja al neolític mitjà, establiment definitiu del Neolític (4800-3200 aC aprox.).
- Interessant la mineria, i el cas de les primeres mines prehistòriques, a Gavà.
La neolitització de la zona atlàntica i les zones continentals d’interior (posterior al 4800 aC) - Aquestes zones, les més allunyades de la zona nuclear del Mediterrani oriental, són les que més tardanament es neolititzen. De fet, coincideix amb fenòmens com el megalitisme, propi del neolític avançat en altres punts d’Europa.
- Adaptacions que recorden en gran mesura a les del Danubi i del centre de Europa: - Ús important de la fusta per útils i construcció, a més de la pedra.
- Adaptació de les espècies domèstiques a climes més humits i freds.
- Recategorització de conreus. Més importància de l’ordi que el blat. La pesca i marisqueig segueixen tenint importància. Agricultura, pel clima, no s’acaba d’implantar a la zona Escandinava, desenvolupament de la ramaderia. Més important la ramaderia que l’agricultura en molts llocs.
- Importància dels bovins a la ramaderia. Noves espècies domesticades, els agriotips de la zona (ex: ren).
- Immediatesa en l’aparició del fenomen del megalitisme.
TEMA 11. La plenitud del neolític europeu. El megalitisme - El fenomen que en prehistòria europea anomenem ‘’megalitisme’’ és de difícil classificació. De fet, parlem de megalitisme per englobar un conjunt d’elements arquitectònics que utilitzen grans blocs de pedra (megalito = pedra gran) que sorgeix en el neolític però que es segueixen construint en el calcolític i es segueix utilitzant fins les primeres etapes de la edat del bronze (=des de finals del 5è mil·lenni fins inicis del 2n aC).
- Moment de màxima difusió: 3er mil·lenni; culturalment, a cavall del Neolític i el Calcolític. Pervivència d’usos posteriors en època prehistòrica i històrica (problemàtica del megalitisme).
- No obstant, no tot allò que popularment considerem megalític ho és arqueològicament (ex: talaiot). A més, el que veiem en l’actualitat, molts cops, no és l’estructura original, sinó la transformació de la mateixa al llarg del temps per el seu abandonament o usos posteriors. Tampoc funcions i usos originals...
- El megalitisme europeu: divers en arquitectura, en funcionalitat i en distribució geogràfica. Diferent segons les àrees geogràfiques.
- L’origen del megalitisme: difusionisme vs autoctonisme. A Europa, quan encara no hi ha datacions absolutes, es pensava que eren producte de la difusió cultural. Moda que s’expandeix a través del contacte cultural.
- Datacions absolutes: ja no són influència oriental. Encara que si pugui haver una tendència o moda arquitectònica, com hi va haver segurament altres préstecs culturals, no és pot parlar del megalitisme com una evidència d’uniformisme cultural allà on es manifesta: - Funcionalitat de l’arquitectura megalítica: - Usos simbòlics no funeraris.
- Usos simbòlics i funeraris.
- Altres...
- Altre problema: les estructures funeràries col·lectives: panteons o enterraments col·lectius sincrònics? Sembla que panteons. Enterraments progressius.
- El cas excepcional de la Costa de Can Martorell (Dosrius) (2550-2035 aC). Fins a 75 individus. Poc aixovar funerari, només puntes de fletxa = porta a pensar que serien fruit d’un conflicte (ferides dins els ossos). Guerra, a més són generalment mascles adults...
La diversitat tipològica del megalitisme - Megàlits no funeraris: menhirs i altres.
 Els menhirs són monòlits, una pedra allargada enterrada en el sòl. És dels pocs casos en què no es pot establir un ús clarament funerari d’un megàlit.
 Poden aparèixer aïllats, però son freqüents les alineacions (Carnac) o formant cercles (cromlecs o henges: Stonehenge).
 Poden estar lleugerament treballats escultòricament, adoptant formes antropomorfes o fàl·liques, o estar gravats amb motius figuratius i abstractes.
- Megàlits funeraris: els sepulcres megalítics. Generalment coneguts amb el nom de dolmen.
- Cistes amb túmul (els antecedents en complexitat: enterraments en fossa, enterrament en cista: caixa de pedra). Enterrament individual.
- Dòlmens simples. Lloc d’enterrament col·lectiu. Obliga a tenir accés a la cambra per anar dipositant els morts: o Llosa de dalt no tapada pel túmul de terra.
o Pou, cambra d’accés que condueix a la cambra mortuòria.
- Els sepulcres de corredor.
- Les galeries cobertes o catalanes (típicament català).
- Els cairns.
- Altres sepulcres associables al fenomen megalític: coves artificials i paradòlmens.
- Els megàlits com a identificador territorial i poblacional. Àrees centralitzades, dolmen estava vertebrant la regió on hi havia els diversos poblats. Comunitats s’identificaven amb aquest element visible des de la llunyania, generalment disposat en llocs elevats.
TEMA 12. Les primeres comunitats productores a Àfrica, Àsia i Amèrica 1. ÀFRICA Característiques generals d’un continent - Immensitat i diversitat geogràfica i ambiental (desert, boscos...). Diversitat de medis. És important que les condicions del medi han variat des del Neolític. Per exemple: el Sàhara no sempre ha estat un desert.
- Pocs estudis sobre Àfrica, més sobre Europa (etnocentrisme europeu).
- Abans es pensava que era una àrea de difusió del Pròxim Orient però és una àrea de domesticació important, amb àrees nuclears, però amb molts dubtes sobre cronologia i nuclis.
Holocè - Èpoques fredes: escassetat de pluges. Èpoques càlides: més pluges.
- Desertificació progressiva des del 9000 BC, i augment considerable des del 6000 BC.
Introducció geogràfica - Desert del Sàhara: vida animal i humana molt limitades.
- Sabana: règim hídric estacional. Més vegetació i espècies animals. Espècies adaptades al clima.
- Bosc de fulla perenne (hídric estacional). Possible assentament de comunitats.
- Bosc caducifoli tropical.
- Sembla que l’evolució de la domesticació neolítica (sobretot el nord) és diferent a altres sectors de la Terra.
Primer fase de ramaderia i després introducció de l’agricultura, força posterior.
- Wadi: curs d’aigua estacional, vertaders torrents que baixen de les muntanyes, que són suficients per mantenir la vida durant uns mesos.
- Ramaderia transhumant o nòmada. No necessàriament sedentarització ni agricultura.
- Evolució social cap a la complexitat, riquesa basada en la possessió de ramats, a diferència de l’agricultura que és en la de les terres.
- No significa que no hi hagi agricultura, sinó que socialment la ramaderia és més important, com podem veure etnogràficament en els Nuer (E. Pritchard). A vegades és més situació cultural que econòmica o de subsistència.
- Alguns defensen difusió o almenys unes influències molt possibles des del Pròxim Orient, però l’Àfrica té àrees nuclears pròpies.
- Algunes espècies domesticades: - Síndria (nord): molt antiga, una de les més d’Àfrica. Cronologies de 3000 BC. Zona no predominant de l’agricultura.
- Melca: c. 2000 BC. Origen Sudan? - Mill: c. 2000 BC: Mauritània i Sahel.
- Arròs africà: c. 1000 BC. Delta interior de Níger-Mali. Una de els espècies més importants actualment.
- Diferents tubercles (yames, semblants a les patates).
Cafè. Espècies en l’entorn forestal. Origen: arbre de muntanya. Expansió molt ràpida. No es sap molt bé la cronologia, però seria possiblement anterior al Neolític.
Primeres cultures neolítiques (Nord Àfrica) - Al nord d’Àfrica, les primeres comunitats productores, molts contactes amb l’Europa mediterrània. Molta diversitat en les comunitats neolítiques africanes. Podem diferenciar:  Influència neolític mediterrani.
 Neolític de tradició capsiana.
 Neolític saharià-sudanès.
 La vall del Nil.
- El Neolític mediterrani (5800 aC): - Pastors d’ovicaprins semi-sedentaris.
- Agricultura rudimentària, introducció lenta i irregular, no acceptada per tots els grups humans.
- Ceràmica cardial i contactes amb Europa.
- El Neolític de tradició capsiana (5000 aC aprox.): - Pastors d’ovicaprins semi-sedentaris.
- Agricultura rudimentària.
- Existència de ceràmica, prova més convincent per indicar el canvi en l’economia de producció.
- El Neolític saharià-sudanès: - 9000 aC: comunitats de caçadors recol·lectors i pescadors.
- 7000 aC: mill i sorgo salvatges i presència de molins.
- 6000 aC: domesticació de bòvids al Sàhara oriental. Ramaders nòmades.
- 5700aC: ovicaprins.
Sàhara, art rupestre - Al Sàhara/Sahel mostres de cultura material i de pintures rupestres. Moltes evidències d’actituds caçadoresrecol·lectores en les representacions. Diferents estils:  Període arcaic (anterior al 5500 aC), grups de caçadors-recol·lectors (predominança de búfals).
 Període de caps rodons (6000-4000 aC).
 Període de pastors (a partir 5000 aC), representació de bòvids.
 Períodes protohistòrics (a partir 1500 aC), representació de cavalls, ‘’garamantes’’, i dromedaris.
- Problemes de l’art rupestre africà:  Difícil datació. Pocs estudis i poques troballes = poc conegut. Pintura datada a Líbia al 6000 aC aprox.
 Absència de dipòsits segellats, associació a contextos arqueològics datables.
 Estils (cronològics?), molt semblants...: bubalí, caps rodons, bovidià (pastoral), cavallí, camelià...
 Cova de les bèsties (Egipte), descoberta recentment. Molt espectacular. Wadi sura (‘’Vall de les imatges’’).
2. ÀSIA - Àrees geogràfiques: Sibèria, Japó, Índia, Xina, sud-est asiàtic.
Sibèria:  Nord de Manxúria (sud de Sibèria). Ocupació tardana.
 Neolític 4t-3er mil·lenni. Pesca, economia més ramadera que agrícola.
- Japó:  Ceràmiques en època arcaica, 10.000 BC. Les més antigues del món. Ceràmiques de gran qualitat.
 Període Jomon (10.000-5.000 BC). Forma de vida basada en la pesca, caça i recol·lecció. Primeres evidències d’agricultura?  Importància de l’agricultura, més que la ramaderia.
 Assentaments en aldees petites de cases de sostre de canya aguantades per postes. A vegades trobem una casa major que podria ser el centre comú.
- Xina:  Inicis neolitització (nord i sud de Xina). De cada vegada més clar que són àrees nuclears.
 País molt tancat a l’exterior: primeres excavacions xinesos anys 20-30, els arqueòlegs occidentals s’uneixen posteriorment, especialment en el període d’ocupació japonesa de la Xina.
 1949: la revolució maoista: a la recerca del bressol de la cultura xinesa. Es pensava que el riu Groc, model difusionista a la Xina des d’aquets nucli. Demostració que el poble xinès té una unitat d’origén i una originalitat comuna. Politització de la història.
 Període nacionalista xinès: indigeneïtat de la cultura xinesa. Sorgiment neolític des de Xina, no ve de l’exterior. Visió evolucionista-lineal.
 Arqueologia controlada per l’Institut d’Arqueologia Central, defensor de la teoria nuclear única.
 Primeres obertures/dissidències als anys 80. Obertura del règim de Deng Xiao Peng.
- Menys control polític sobre l’arqueologia. Institucions provincials no centralitzades.
- Forta activitat arqueològica. Extensió de les cronologies absolutes C14.
- Fa sorgir noves teories: o No centre únic: diversitat de nuclis de desenvolupament agrícola i cultural a la Xina.
S’accepta l’antiguitat de les dues zones de domesticació: Yangzé i NE Xina.
o Malgrat posar en evidència la diversitat provincial, no es posa en dubte una història xinesa comú.
 Punt de vista ha canviat molt: els occidentals excaven, resultats també en anglès molts cops, nous resultats...
- Temes plantejats en el Neolític xinès:  Nucli de domesticació al riu Groc vs diversos centres i difusionisme intern: existeix una unitat cultural xinesa?  Influència mongol en els inicis de la domesticació xinesa vs indigeneïtat del neolític xinès?  El matriarcat.
 La ceràmica més antiga?  L’antiguitat de la neolitització. Dels més antics del món, fins i tot més que el Pròxim Orient.
 La influència xinesa en tot l’Est i SE asiàtic.
 El naixement de les dinasties xineses: algunes semblen que primeres evidències a finals del Neolític.
 Els contactes orient-occident.
 El naixement de les ‘’filosofies’’ xineses (Fengshui).
- Centres de neolitització: 2 neolítics: o Nord: mill i altres conreus (clima temperat-àrid).
o Sud: arròs asiàtic (clima subtropical).
- Característiques de la transició al Neolític a la Xina:  Procés de sedentarització iniciat pels grups epipaleolítics? La qüestió de la ceràmica xinesa: primeres ceràmiques en el 10.000 BC. Anteriors a les evidències de domesticació.
 Això implica: o Major sedentarisme? o Consum de nous productes, especialment vegetals? Evidències de recol·lecció d’arròs.
o Altres evidències de sedentarisme/territorialitat: enterraments (10.000 BC) i ritualització.
- Inicis neolitizació de Xina: 1. Nord Xina, la vall del riu Groc (Huang Ho). Cronologies de 7000 aC. Diverses cultures. Economia protoagrícola: mill, ceràmica, porc, galls...
- Neolític Antic:  Primeres comunitats agràries ja establertes al 7000 BC: al NE de Xina i riu Groc (secà de mills).
 Sedentarització i emmagatzematge.
 Formació de comunitats i territorialitat.
 Desenvolupament agrícola, camí a la domesticació.
 Naixement de la cultura i filosofia xinesa (feng shui). Primers ornaments de Jade, primers dracs i representacions humanes.
 Ceràmica: influència mongola al nord de la Xina? - El jade a la Xina: - Gran càrrega simbòlica. Simbolitza: noblesa, perfecció, moralitat, immortalitat, autoritat...
- Representa el contacte entre l’home i el món espiritual. Molt emprat en rituals i enterraments (diferenciació d’individus).
- La localització d’objectes de jade al Neolític Antic significa el naixement de la cosmologia xinesa (interpretació).
- El problema del conreu de l’arròs: - Primeres evidències de domesticació al 6000 aC. Però arròs plenament domesticat al 4500 aC.
- Expansió posterior de l’arròs.
2. Sud de Xina: arròs, porc...
- El gall. A partir del 6000 aC aproximadament. Múltiples orígens en diverses àrees del N i S de Xina, Tailàndia, Indonèsia i Índia: no únic focus. Prové de l’agriotip local Bankiva.
- Relacions i societats cada vegada més complexes, amb assentaments més grans: urbanisme. Gran vil·la.
Edificis grans que s’han interpretat com a comunals.
- Ceràmiques pintades, etc.
- Neolític Final (4000-2500 aC): - Naixement d’elits polítiques.
- Augment dels assentaments (capital de fins 90 ha). = augment de la població.
- Poder polític unit al desenvolupament de rituals públics...
- Metal·lúrgia.
- Escriptura? - Tot = entrada de Xina a la Història.
3. AMÈRICA - Els precedents: la ruta d’entrada. Tres teories: 1. Inicial. Des d’Oceania, per la Polinèsia fins a Sud-Amèrica.
2. Des d’Europa, vorejant les masses glacials fins al nord-oest d’Amèrica.
3. Des del nord-est d’Àsia, per Beringia, fins al nord-oest d’Amèrica. La de més consens avui en dia.
- Els estudis a través de la genètica del poblament d’Amèrica (imatge): ruta de Bering, sense excloure altres, com la més antiga i probable d’elles.
- El moment d’arribada:  Teoria del poblament tardà o del Consens Clovis (fa 14 mil anys). Cronologies negades recentment (jaciment de Monte Verde).
 Teoria del poblament precoç (entre fa 100.000 i 22.00 anys).
- En el període arcaic, des del 8000 aC, aprox.:  Fi de les glaciacions.
 Grans extincions de fauna.
 Cultura Folson.
 Inici agricultura.
- Zones nuclears: Meso-Amèrica i Zona Andina, les més segures, tradicionalment independents.
- La zona andina:  10.000 BC: grups de caçadors-recol·lectors, pesca a la costa. A les muntanyes trobem espècies úniques.
 Primers assentaments sedentaris (Huaca Prieta) (4000-3000 aC).
 Terres altes. Importància de l’agricultura (blat de moro, patata, carabasses...).
 Domesticació animal (alpaca, llama...). terres altes més important ramaderia que a la costa.
 Nous conjunts arquitectònics.
 Ceràmica.
- Nord-oest Amèrica del Nord: tribus semi-nòmades fins al s. XIX.
...