A_Encèfal_1 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Medicina - 2º curso
Asignatura Neurobiologia
Año del apunte 2016
Páginas 9
Fecha de subida 12/09/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

L’ENCÈFAL Morfologia externa base de  l’encèfal L’encèfal  és  una  part  del  SNC  que  deriva  de  les  5  vesícules   primitives (evaginacions que es formen en el tub neural durant   l’etapa   embrionària).   S’allotja   dins   el   crani   i   correspon a la porció no segmentada del cos embrionari.
El SNC es compon també de la medul·la espinal, la qual s’allotja   dins   el   conducte   raquidi   i   en   canvi   pertany   a   la   porció segmentada del cos embrionari.
L’encèfal   de   l’adult   pesa   aproximadament   1’2-1’5kg,   variant   en   funció   de   múltiples   factors (raça, sexe, edat...).
Visió sagital Des   d’una   visió   sagital   té   forma   ovoïdal   amb   un   diàmetre   sagital   d’uns   17cm   aproximadament. Les estructures que s’observen  des  d’aquesta visió són el cervell, el cerebel, la protuberància (terme llatí: pons) i el bulb (o medul·la oblongata); és a dir, 4 porcions, que deriven de 4 vesícules primitives. La que falta per completar les 5 que  s’han  esmentat  és  la  porció  anomenada   mesencèfal, però aquesta no es pot observar en un tall sagital.
Visió cranial Des   d’una   visió   cranial,   s’observen   els   dos   hemisferis cerebrals: dret i esquerre (HC. E. i HC. D.).
Aquests hemisferis no són llisos i estan separats per una cissura (cissura interhemisfèrica), la qual té un topall més avall (a certa profunditat).
Visió basal Nota.  En  el  crani  s’hi  distingeixen  3  compartiments:   - Compartiment  etmoidofrontal  (s’hi  recolza  la  porció  etmoidofrontal  de  l’encèfal).
- Compartiment esfenotemporal  (s’hi recolza  la  porció  esfenotemporal  de  l’encèfal).
- Compartiment  occipital  (s’hi  recolza  la  porció  occipital  de  l’encèfal).
Així  doncs,  pel  que  fa  a  la  cara  basal  de  l’encèfal: - Porció occipital: s’hi  veu  la  protuberància,  el  bulb  i  la  cara  inferior  del cerebel. A nivell de  la  línia  mitja  s’hi  veu  el  bulb raquidi.  A  les  parts  laterals  del  bulb  s’hi  observa  una   estructura  molt  voluminosa  que  s’anomena  oliva bulbar.  Cranialment  al  bulb  s’hi  troba   la protuberància (pons), que és una estructura molt voluminosa i ovalada formada per fibres transversals i té un solc a la línia mitja més enfonsat. Lateralment a la protuberància   i   al   bulb   s’hi   observa el cerebel, el qual es distingeix fàcilment per la gran quantitat de solcs petits que estan al voltant d’aquest.
- Porció esfenotemporal: d’una  banda,  en  la  part  lateral,  s’hi  ubica  el   lòbul temporal (recolzat   sobre   l’ala   major   de   l’esfenoide   i   la   cara   anterosuperior   i   l’escama   de   l’os   temporal).  D’altra  banda:  en  la   línia   mitja   s’hi   troben,   cranialment a la protuberància, dos cordons nerviosos blanquinosos i divergents que s’anomenen   peduncles cerebrals.
Aquests són estructures pertanyents al mesencèfal. Frontal a aquests peduncles apareixen  dues  estructures  hemisfèriques  blanquinoses  (s’observen  molt  bé)  que   són els tubercles mamil·lars.
Entre els peduncles cerebrals i els tubercles mamil·lars es crea un espai triangular ple de forats que rep el nom d’espai   perforat   posterior (pel qual hi passen nervis).
Frontalment als peduncles cerebrals hi ha també el tuber cinereum, que és el lloc  d’on  s’origina  la  hipòfisi.   Frontalment al tuber hi ha el quiasme òptic, estructura rectangular i blanca (la que s’observa   més   blanca,   ja   que   està   formada   per   axons   mielinitzats)   amb   dos   angles   anteriors o frontals (per on arriba el fascicle òptic, que ve del globus ocular i aprofita el forat òptic) i dos angles posteriors (per on surten les cintetes òptiques, les quals s’amaguen  després  dins  el  lòbul  temporal).
- Porció frontal (recolzada sobre el compartiment etmoidofrontal): per una banda, a nivell de la línia mitja, la crista galli (pertanyent   a   l’etmoide)   s’introdueix   en la cissura interhemisfèrica.   Per   altra   banda,   en   l’os   frontal   s’hi   recolza   la   porció   orbitària   del   lòbul frontal. En la part lateral cal afegir el cervell olfactori,   que   en   l’humà   és   molt   petit en comparació a animals rosegadors, gossos, etc.
El cervell olfactori està format per tres parts: el bulb olfactori, porció més voluminosa i que  descansa  sobre  la  làmina  cribosa  de  l’etmoide;  es  continua  després  amb el tracte olfactori, i aquest amb dues estries olfactòries: medials i laterals (aquesta última s’amaga  en  el  lòbul  temporal).  Entre  aquesta  estria  olfactòria  lateral  i  la  cinteta  òptica   queda definit l’espai  perforat  anterior, per on hi circulen nervis i vasos.
Origen aparent dels parells cranials Per   la   base   de   l’encèfal   emergeixen   els   parells   de   nervis   cranials   (12   en   total,   enumerats i anomenats amb nombres romans), tot i que el seu origen real és troba en les  neurones  ubicades  en  el  tronc  de  l’encèfal.
Els parells són: - I PP.CC.: FILETS OLFACTORIS (en  realitat  està  format  per  una  agrupació  d’entre  15  i  18   petits nervis).
- II PP.CC.: FASCICLE ÒPTIC (NO nervi òptic). Procedeix de la fosa orbitària i passa per sota de les apòfisis clinoides superiors a través del forat òptic.
- III PP.CC.: MOC (Motor Ocular Comú; també anomenat OCULOMOTOR).   S’origina   (aparentment)  en  l’espai  perforat  posterior,  entre  els  peduncles  cerebrals.  Ha  d’anar  a   la fossa orbitària per provocar el moviment del globus ocular, i ho fa a través de la fenedura esfenoïdal.
- IV PP.CC.: TROCLEAR (o PATÈTIC).  És  l’únic  que  no  té  origen  a  la  base  de  l’encèfal  (es   veurà més endavant).
- V PP.CC.: TRIGEMIN. Es troba en la part lateral de la protuberància. Forma un gangli, anomenat de Gasser,   i   a   partir   d’aquí   origina   tres   nervis:   l’oftàlmic (que aprofita la fenedura esfenoïdal), el maxil·lar (que aprofita el forat rodó major) i el mandibular (que aprofita el forat oval).
- VI PP.CC.: es coneix amb els noms de MOE (Motor Ocular Extern, ja que es dirigeix cap a la fossa òptica per la fenedura esfenoïdal) o ABDUCENS.   S’origina   en  el   solc   bulboprotuberencial (que es forma entre el bulb i la protuberància).
- VII PP.CC. (FACIAL) i VIII PP.CC. (VESTIBULOCOCLEAR o ESTATOACÚSTIC): surten de l’angle   ponto-bulbo-cerebelós (format en la zona del solc bulbo-protuberencial).
Entren al penyal del temporal a través del conducte auditiu intern.
- IX PP.CC. (GLOSSOFARINGI), X PP.CC. (VAGUE) i XI PP.CC. (ESPINAL):  s’originen  del  solc   dorso-lateral del bulb. Surten pel forat lacerat posterior.
- XII PP.CC.: HIPOGLÒS. Surt del solc ventro-lateral  del  bulb  (per  sobre  de  l’oliva  bulbar).   Surt pel forat condili o hipoglòs.
ESCORÇA CEREBRAL Substància grisa La substància grisa està formada per les neurones (element principal), les cèl·lules de la glia (cèl·lules de sosteniment), vasos i fibres amielíniques (la mielina és el que confereix el color blanc).
La   substància   grisa   de   l’encèfal   es   troba   en   la   perifèria   de   l’escorça   cerebral   i   en   els   nuclis grisos, els quals es troben en el gruix de la substància blanca.
Nota: en la tinció de plata es tenyeix la mielina, de manera que la substància blanca queda tenyida de color negre.
Aquesta  imatge  permet  observar  com  la  substància  grisa  s’introdueix  en  els  solcs, els quals   quan   són   més   profunds   s’anomenen   cissures   (que   són   les   que   delimiten   els   lòbuls  dels  cervells).  Així  doncs,  la  substància  grisa  s’introdueix  en  els  solcs  i  cissures.   En el solcs és més prima i en les circumvolucions és més gruixuda.
- La cissura de Silvio o lateral és la que ha permès adaptar el cervell a la base del crani.
- Hi ha una segona cissura fonamental que és el solc central de Rolando.
- Aquestes dues cissures permeten dividir el cervell en 4 lòbuls: - lòbul frontal - lòbul parietal - lòbul temporal - lòbul occipital L’escorça adopta el seu màxim gruix a la zona del solc central de Rolando (on fa uns 4,5mm aproximadament) i, a mesura que es va cap als pols (ens allunyem del solc central), aquesta es va aprimant (fins als 1.5mm).
Cèl·∙lules  de  l’escorça Les cèl·lules (neuronals)  que  es  troben  en  l’escorça  són: - Cèl·lules piramidals: són les més grans (fan unes 40 micres). Tenen un gran nucli centrat en la part de la base. En el vèrtex hi tenen una dendrita principal (que després es bifurca), i de la part mitja de la base en surt   l’axó.   Té   gran   quantitat   de   reticle   endoplasmàtic en la superfície. Aquestes cèl·lules tenen caràcter efector; és a dir, envien impulsos (tot i que també reben inputs).
- Cèl·lules dels grans o estrellades: són cèl·lules aparentment rodones però són en realitat polimorfes, amb un nucli central. Es ramifiquen i tenen moltes dendrites al seu voltant.   De   la   part   inferior   de   la   cèl·∙lula   en   surt  l’axó.   La   diferència   amb   l’anterior   és   que té un caràcter receptor (té més afinitat a rebre inputs).
- Cèl·lula fusiforme: té forma de fus, i del seu eix major en surten dues dendrites (una a  cada  extrem  de  l’eix).  Té  un  nucli  central,  i  de  la  part  mitja  en  surt  l’axó.
- Cèl·lules de Cajal-Retzius (o horitzontals): són molt petites (10 vegades menys que les piramidals). Tenen moltes ramificacions (com una espècie de rosari en la ramificació).   D’una   de   les   dendrites   en   surt   l’axó,   el   qual   es   bifurca   i   va   paral·∙lel   a   la   capa (es troben només en la capa molecular de l’escorça).
Interneurones: M: Martinotti; N: neuroglials; Ch: Chandelier.
C: Cajal o horitzontal; F: Fusiforme; E: Granular o Estrellada; P: Piramidal.
Citoarquitectura  de  l’escorça  cerebral La  citoarquitectura  de  l’escorça  neuronal  està  disposada  en  6  capes,  anomenades  amb   nombres romans: - I (capa molecular):   s’hi   troben   principalment   cèl·∙lules   de   Cajal-Retzius, així com cèl·lules glials, vasos, fibres amielíniques, etc.
- II (capa granulosa externa): hi ha cèl·lules dels grans. No surten de la substància gris.
- III (capa piramidal externa): és més ampla  que  l’anterior  i  està  formada  per  cèl·∙lules   piramidals, la mida de les quals varia (augmenta gradualment de més exterior a més interior/profund).
- IV (capa granulosa interna):  es  diferencia  de  l’externa  en  que  les  cèl·∙lules  dels  grans   es troben aquí en major densitat.
- V (capa piramidal interna): que de nou és més ampla (conseqüència de la major mida de les cèl·lules piramidals). Aquí les cèl·lules piramidals són de mida mitjana i gran i, de tant en tant, es troba una cèl·lula gegant, les   quals   s’anomenen cèl·lules piramidals gegants de Betz.
-VI (capa polimorfa o fusiforme): és on hi ha localitzades en màxima densitat les cèl·∙lules   fusiformes,   així   com   també   s’hi   troben algunes cèl·lules de les altres.
Funcions de les capes - Les cèl·lules horitzontals de la primera capa (de  les  quals  no  n’hi  ha  massa),  al  tenir   tantes dendrites, són cèl·lules que estableixen moltes interaccions sinàptiques amb la resta  de  cèl·∙lules  de  l’escorça  cerebral.   - En la segona capa o granulosa externa (composta de cèl·lules receptores) les cèl·lules estableixen  connexions  intracorticals:  l’axó  no  surt  mai  de  l’escorça  cerebral;  “dialoga”   amb  les  altres  cèl·∙lules  de  l’escorça.
Neurones en negre: solament es distribueixen per  l’escorça  (M: Martinotti, N: Neuroglial, B: Chandelier, S: granulosa o estrellada, F: fusiforme, H: Horitzontal o Cajal); en vermell: neurones eferents (P: piramidals); en blau: fibres aferents.
- En la tercera capa o piramidal externa les cèl·lules són efectores, de manera que van a connectar amb altres  zones  que  estan  allunyades  de  l’escorça  cerebral  (surten  cap  a   la   substància   blanca).   L’axó   de   les   cèl·∙lules   que   surten   és   l’origen   de   les   fibres   d’associació  i  les  fibres  comissurals  (es  veurà  més  endavant).
- De la quarta capa (composta per cèl·lules dels grans en molta densitat) se sap que les projeccions  del  tàlem  que  van  cap  a  l’escorça  cerebral  van  a  parar  en  aquesta  capa  (a   les  cèl·∙lules  dels  grans  d’aquesta  capa  IV).
- La cinquena capa té cèl·lules piramidals, els axons de les quals són origen de les fibres de   projecció   (axons   que   se’n   van   a   llocs   subencefàlics;   a   tall   d’exemple:   les   cèl·∙lules   gegants de Betz arriben totes a la medul·la espinal).
Com  s’ha  dit  més  amunt,  el  gruix  de  l’escorça  cerebral  disminueix  cap  als  pols.  Això  es   deu fonamentalment   a   dos   fets:   desaparició   d’algunes   de   les   capes   i   disminució   del   gruix de les mateixes.
Classificació de Von Economo La classificació de Von Economo (1929) permet establir els diferents tipus de còrtex cerebrals, en funció de si aquests tenen o no les 6 capes. Així doncs, els tipus de còrtexs són: - Al·locòrtex: és el còrtex més primitiu, dins del qual es divideix entre: - Arxicòrtex:   és   el   més   primitiu   de   tots,   propi   d’éssers   poc   evolucionats,   tot   i   que els humans en tenim de residual en algunes zones. És doncs el cervell més primitiu, localitzat dins el sistema límbic (intralímbic).
- Paleocòrtex: més evolucionat (1-2 capes). Ubicat en el cervell olfactori.
- Isocòrtex : és aquell que té o ha tingut en algun moment les 6 capes. Es classifica en: - I. Homotípic: és un còrtex que té les 6 capes. Es troba en les zones 2, 3 i 4: - I. H. Frontal (2): es pot trobar en el lòbul frontal, parietal i temporal.
- I. H. Parietal (3): es pot trobar en el lòbul frontal, parietal i temporal.
Es diferencia   de   l’anterior   perquè   les   capes   granuloses   (tant   l’interna   com   l’externa)   són   més  gruixudes,   i   això és a expenses de les capes piramidals, que són en conseqüència més primes.
- I. H. Polar (4): ubicat en els lòbuls frontal i occipital. Aquí disminueixen els gruixos de totes les capes, però les capes que major aprimament pateixen són les piramidals (queden com làmines).
- I. Heterotípic: es caracteritza perquè va tenir les 6 capes durant el seu desenvolupament però ja no les té. Es diferencia entre: - I. H. Granular (5): el qual ha patit un procés de granulació; és a dir, les cèl·lules dels grans han envaït les capes piramidals, de manera que les cèl·lules piramidals desapareixen.
- I. H. Agranular (1): ha experimentat un procés de piramidització; és a dir, les cèl·lules piramidals envaeixen les capes granuloses, de manera que les cèl·lules dels grans acaben desapareixent.
Nota:  en  el  granular  hi  ha  moltes  cèl·∙lules  receptores  i  en  l’agranular  moltes  cèl·∙lules  efectores.
...

Comprar Previsualizar