6. Els límits de l'economia de mercat (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Teoria i estructura econòmica
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 04/04/2016
Descargas 12
Subido por

Vista previa del texto

Carme Rocamora i Seguí Teoria i Estructura Econòmica TEMA 5: Els límits de l’economia de mercat Limitacions/fracassos del mercat Tractarem aquestes a la part de la macroeconomia: Ho tractarem a la segona part del cus Ø La inestabilitat dels cicles econòmics: visió cíclica. L’economia vol intentar aconseguir una pauta de creixement molt més pautat, evitar la inestabilitat Ø La distribució desigual de la renda (eficàcia VS equitat): també ho tractarem a la segona part del curs: equitat és igualtat i eficiència és aprofitar millor possible els recursos per produir. Moltes vegades no va junt, perquè es pot tenir molta eficiència però pot ser que no sigui equitatiu Si tractarem: Existència de béns públics o socials En alguns casos el mercat no subministra suficient quantitat per cobrir tota la demanda social. Per exemple si cadascú vetllés pel seu propi interès no hi hauria carretes. Són béns no rendibles per un inversor particular, però si ho són per al conjunt de la societat Problema del consumidor aprofitat (free.rider-consumidor que no paga). Hi ha una sèrie de consumidors que s’aprofiten, no paguen però s’aprofiten del bé i no hi ha manera d’evitar-los La demanda que subministra el mercat no és suficient i ho fa l’estat de diverses maneres: producció pròpia (justícia política, exercit, educació), adquirint-lo a empreses privades i distribuint-lo gratuïtament (enllumenat, carreteres, ponts), subvencionant-ne parcialment l’adquisició (sanitat, habitatges socials).
à És a dir que tots els elements els fa en majoria l’Estat. Pot fer-ho subvencionant i que el ciutadà pagui una mica... .Per exemple la sanitat pots accedir a medicaments pagant només un tant per cent perquè l’altra part la paga l’Estat. Són béns doncs que si deixéssim que fos el mercat que els gestiona, no tindríem la quantitat adient.
Característiques dels béns Un bé és excloïble ho és quan es poden evitar els consumidors aprofitats.
Consumidor aprofitat o paràsit és el que no paga el consum perquè no pot ser exclòs del consum.
Un bé és no excloïble si qui l’ofereix no pot evitar els consumidors aprofitats Carme Rocamora i Seguí Teoria i Estructura Econòmica Un bé és rival en el consumi si no pot consumir-se per més d’una persona alhora En canvi no és rival en consum si pot ser gaudit per més d’una persona alhora, varies persones el poden gaudir.
Excloïble No excloïble Rival en consum Béns privats Aliments, roba (si jo em poso un vestit no se’l pot posar un altra) Habitatge Béns públics no purs Recursos comuns Pesca Muntanyes veïnals (bolets, aqüífers) No rival en consum Monopolis naturals Patents TV per cable Béns públics purs Far Embassament Policia Els excloïbles doncs son aquells que la gent no pot utilitzar a la vegada.
Els béns públics purs són per varies persones, tothom pot gaudir d’ells. El pagaran tots els contribuents espanyols.
Béns públics no purs: són béns que arriben en situació de congestió. Una sobreexplotació acaba generant una tragèdia.
Característiques: • Béns privats: excloents i rivals • Béns públics: béns en les que el cost d’estendre l’ús a una persona addicional és 0, i no es pot excloure a ningú del seu consum. Es aquell el consum del qual per part d’una persona no redueix la quantitat disponible per els altres: no es sobreexplota • Béns públics purs: no excloents i no rivals. Només poden ser oferts a tothom o a ningú, ja que no hi ha rivalitat en el consum • Béns públics no purs: pot existir certa rivalitat, per exemple educació no tots els alumnes poden aconseguir beca. El cas de la congestió (béns públics parcialment rivals): aules i carreteres. Reducció de la satisfacció per congestió. Recursos comuns The tragedy of the commons. Baixa la satisfacció perquè no és accessible Externalitats Sorgeixen quan la producció o el consum d’un bé afecta directament a consumidors o empreses que no participen en la compra o venda, i quan aquests efectes no es reflecteixen totalment en els preus de mercat Generem implicacions o efectes sobre consumidors o empreses, sobre individus, que no estan implicats directament en els processos de producció.
Carme Rocamora i Seguí Teoria i Estructura Econòmica Per exemple: sorolls avió, discoteques. També poden ser positives: gràcies a un hotel s’ha aguantat el comerç d’un comerciant.
Externalitat negativa Acció privada té efectes colaterals negatius: • Quan una acció privada té efectes col·laterals negatius o perjudicials sobre d’altres persones • Costos interns: el suporta l’empresa al fer l’activitat i costos externs • Cost extern és el cost d’una activitat econòmica que recau sobre persones diferents de la que fan l’activitat • Exemples: contaminació, tabac, aeroports Les externalitats negatives fan que els mercats produeixin una quantitat més gran de la que és socialment desitjable: si haguéssim de pagar a la fàbrica per la contaminació, es produiria menys però en canvi com no han d’assumir el cost de la contaminació.
Formes d’intentar fer que això que era extern torni a ser intern.
Posar internament les externalitats negatives Alteració dels incentius per tal que les persones i les empreses tinguin en compte els efectes externs dels seus actes La intervenció de l’Estat en el marc de les externalitats: obté informació sobre el tema, identifica els agents que la causen, mesurar l’impacte. A partir d’aquí poden establir doncs, llindars màxims amb sancions per sobrepassar la quantitat, poden establir impostos o concedir llicencies per contaminar , o poder establir prohibicions. És a dir que primer fas un anàlisi i després apliques mesures.
Com lluitar contra externalitats: recompensar al afectar i afegir un impost al productor, posar un tope de màxima producció, posar un llindar. Un pla diferent, obligar a que sigui d’una mesura. O bé tancar directament Salut: • Impost sobre menjar que conté més del 2,3% de greixos saturats (Dinamarca) • Impostos sobre el tabac.
Impostos pigouvians ambientals: Ecotaxes • Alemanys (electricitat i petroli) • Bitllets d’avió • Turisme Externalitats positives Quan una activitat privada genera efectes col·laterals positius sobre d’altres persones. Les externalitats positives fan que el mercat produeixi una quantitat Carme Rocamora i Seguí Teoria i Estructura Econòmica menor que la socialment desitjable, i per tant serà una quantitat ineficient.
Lligades sempre a les subvencions Educació, I+D, spill-overs (efecti difusió) Competència imperfecta: Els mercats no sempre funcionen amb competència perfecta. Si no, funcionen com monopolis i oligopolis, competència monopolistica; la monopolistica es caracteritzava perquè hi ha molts productors però amb el mateix producte. Productes iguals però amb diferents qualitats.
Si els mercats funcionessin amb competència perfecta donaria lloc a situacions de màxima eficiència, al permetre l’accés als consumidors a preus baixos, al estimular la innovació, al facilitar ‘entrada de noves empreses Però la major part dels mercats funcionen amb competència imperfecta i l’estat intervé en defensa de la lliure competència: Comissió Nacional de la lliure competència ...