Bloc I. Tema 3: Processos intragrupals (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Psicologia dels Grups
Año del apunte 2015
Páginas 8
Fecha de subida 08/04/2016
Descargas 15
Subido por

Descripción

psicologia dels grups

Vista previa del texto

Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez T3: PROCESSOS INTRAGRUPALS MODEL DE DESENVOLUPAMENT GRUPAL Amb el pas del temps, els comportaments grupals son diferents en funció del moment evolutiu del grup. Neix, creix i mor. A cegades com a grup social no desapareixen però poden canviar molt internament.
Per fer aquest estudi evolutiu dels grups tenim 3 models: 1) MODEL SEQÜENCIAL DE DESENVOLUPAMENT DE B.W. TUCKMAN  model de síntesi. Recull els models que provenen dels grups de treball exclusivament. Continua sent el model que ens dota de mes coneixement per poder entendre el motiu evolutiu del grup.
FASES: A. FASE DE FORMACIÓ Relacions interpersonals - Orientació: tempteig. Es comporten d’una forma indecisa, perquè el membres encara no saben què és el que està bé i el que no.
El grup busca comprovar els límits de conducta interpersonal i de tasca.
Si sorgeix algun/a membre del grup que aporta iniciativa i normes, els membres del grup s’hi enganxen ràpid i hi ha una dependència cap al líder formal. Es tracta d’un lideratge emergent, sent un lideratge provocat pel moment en que es troba el grup Activitat de tasca - Identificar la tasca. Que hem de fer i com ho hem de fer? S’accepten les regles proposades pel que te més iniciativa dins del grup, el líder formal o emergent.
B. FASE DE TEMPESTA Un cop porten un temps dins del grup, els membres del grup li reclamen al líder fer les coses d’una altre manera i posen en dubte la seva autoritat. Comença a haver fricció i tensió perquè els membres del grup exigeixen més participació. Hi ha una insatisfacció al comparar expectatives i realitat. Aquesta fase es defineix com una tensió entre individu-grup.
Aquesta insatisfacció genera: Relacions interpersonals - Conflicte i polarització. Hi ha reaccions negatives emocionals, es comença a viure les regles del grup com a imposició que amenacen el manteniment del grup.
Activitat de tasca - Les respostes són més emocionals que racionals.
Discussions inacabables o inhibició.
Aquesta fase es resol aquesta fase amb una reelaboració compartida d’objectius, normes, tasques, participació, implicació, etc.
C. FASE DE COHESIÓ O NORMACIÓ un cop superada la fase de tempesta Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez Relacions interpersonals - Noves normes i nous rols Sentiment de grup - cohesió: el grup està bé junts, la gent sent atracció pel grup.
Sorgeixen nous dialectes  en 4 paraules ja s’entenen. Si no ets del grup no entens de que parlen.
Tendeixen a vestir igual (sobretot als 15 anys) Les normes no s’han d’imposar. Tothom ho compleix Grup pendent de la seva integració Identificació mútua.
Activitat de tasca - S’expressen opinions personals rellevants en relació a la tasca, com a conseqüència de la cohesió.
Treballen amb molts objectivitat. Les propostes són més adients i estan fetes amb més objectivitat Descens d’insatisfacció Apertura a altres membres del grup i a diferents aspectes de la tasca S’adrecen a si mateixos i a la tasca amb més objectivitat.
D. FASE DE EXECUCIÓ Moment en que el grup produeix molt bé Relacions interpersonals - Resolució de problemes interpersonals Rols flexibles i funcionals Principi de realitat  dedicació plena als objectius L’estructura interpersonal està en funció de l’objectiu comú. Suposa l’activitat de tasca i canalitza la seva energia en tal direcció Activitat de tasca - Controlen que la tasca surti bé Intens constructiu i fructífer Emergència de solucions Reciprocitat, autonomia i cooperació.
E. FASE DE CLAUSURA Arriba un moment en que l’objectiu comú ja no es compleix i el grup mor. Es una fase de dol. El grup es perd.
Relacions interpersonals - Sensació de pèrdua Es valora les relacions interpersonals i del grup  hem aconseguit o no l’objectiu Emergència de futurs suposats  un grup que ha funcionat bé parlen de que es tornaran a trobar: acomiadament.
Activitat de tasca - Preocupació pel que s’ha aconseguit Tonus afectiu positiu o negatiu La dinàmica de les relacions interpersonals és separada de l’activitat de tasca (com s’organitza la feina).
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez 2. MODEL DE DESENVOLUPAMENT GRUPAL S. WORSCHEL, 1994 (Teoria Identitat Social – Grups Socials) fet des de la teoria de la identitat social, que defensa que el grups social es forma perquè hi ha una identitat compartida.
Ens explica uns continguts diferents al model de Tuckman. Està fet sobre la teoria de la identitat social. Explica un naixement i acabament del grup en funció del seu entorn.
FASES: A. DESCONTENT Els membres provenen de diferents grups: insatisfets i desatesos.
B. SUCCÈS DESENCDENANT Senyal que promou el canvi cap a la creació d’un nou grup obra expectatives de millora  ruptura amb l’anterior grup C. IDENTIFICAICÓ GRUPAL Comença realment el grup s’asumeix la identitat del grup i s’enforteixen; pressions a la conformitat o legitimació dels valors propis; es demanen manifestacions de lleialtat sacrificis; relacions tenses amb l’exogrup.
D. PRODUCTIVITAT GRUPAL Es defineixen els objectius del grup. Es treballa en conjunt per aconseguir-los, inclús cooperen amb l’exogrup si es considera necessari. Els conflictes entre els membres són deguts a diferents capacitats o idees sobre com portar activitats.
E. INDIVIDUALITZACIÓ Els objectius individuals es col·loquen damunt dels col·lectius  Apareixen subgrups, lluites de poder intern i exogrups vistos com possibles candidats.
F. DECLIVI Membres més centrats en identitat personal que grupal. Hi ha manifestes diferències entre subgrups, disminueix la confiança en el grup i els membres marginals comencen a abandonar el grup.
3. MODEL DE DESENVOLUPAMENT GRUPAL DE BENNIS I SHEPARD, 1956 (Orientació dinàmica)  afecta més en els temes emocionals.
GRUPS I EMOCIÓ: CONCEPTES PSICOANÀLITICS (BENNIS I SHEPARD): Autoritat i afecte Psicoanàlisi  bona teoria sobre les emocions.
 Conceptes claus de la psicoanàlisis de BION  Concepte de grup.
Entén el grup com una fantasia que condueix a la despersonalització. Una persona madura no necessita el grup. És un agregat d’individus en estat de regressió  Considera el grup com a fusió d’individus, on el membre que es fusiona amb el grup rebrà tot.
Davant d’aquesta concepció negativa de grup, afirma que el grup nomes es converteix en algo positiu o ev oluciona quan supera els estats emocionals bàsics, els quals són emocions automàtiques i inconscients. Si es superen aquests estats el grup serà útil, saludable i rendirà convertint-se en un grup de treball. Els supòsits emocionals són: Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez  Dependència del líder cal un lideratge autocràtic que condueix el grup des d’un estil tot poderós. La dependència del líder és un estat emocional en el qual els membres de penen del líder. La emoció de la dependència del líder, és que aquest calma l’ansietat i soluciona els problemes dels membres.
 Emparellament  estat d’esperança i emoció d’atracció per tenir relacions d’intimitat i sexualitat. Quan les persones estan en un grup sorgeix el desig de més intimitat i atracció sexual.
 Atac – fuga  emoció d’agressió i fugida. En els grups hi ha una tendència a que quan hi ha un problema o una situació difícil, es tendeix a agredir o atacar algun membre del grup o algú fora de l grup i després de l’atac es fuig. Hi ha una incapacitat d’abordar la dificultat que produeix la angoixa. Davant d’aquesta situació d’angoixa s’agredeix. Normalment, la primera persona que s’agredeix és a la professional o a la persona més feble del grup. Després d’aquestes agressions hi ha una fuga: o abandonar el grup o que el grup eviti parlar d’aquest tema. És una emoció bàsica.
Els supòsits emocionals han de poder ser reconeguts, identificats i superats, és a dir, que no comportin situacions conflictives o de dependència. Cal que el grup ho afronti de forma saludable i pugui superar-les.
 BENNIS I SHEPARD: Teoria del desenvolupament dels grups Un grup és madur quan te una manera de validar la seva experiència a partir d’un consens. Hi ha grups madurs i immadurs.
- Els grups tenen constantment una ansietat que es converteix en una barrera per una comunicació vàlida entre els membres, és a dir, una comunicació per crear consensos sobre el que està passant.
En la mesura que un grup pugui parlar, discutir i entendre la situació és un grup madur, ja que pot validar la seva experiència a través d’un consens.
Després d’expressar les discrepàncies de tots els membres del grup, s’arriba a un acord i cada membre cedeix en algun aspecte. Així es continua sent un grup.
Característiques dels grups madurs: - S’accepten i s’estimulen les discrepàncies Els conflictes tenen a veure amb la tasca i no tant amb les relacions interpersonals És un grup que són capaços de parlar del seu propi funcionament  s’autoavaluen com a grup Desenvolupen la teoria de les àrees d’incertesa, que diu: en un grup hi ha dos àrees d’incertesa que creen ansietat i s’han d’abordar i resoldre 1) Poder  com repartim la influencia i el poder dins del grup 2) Afecte  com repartim l’afecte dins del grup. Afecte entès en termes de reconeixement personal.
El grup s’ha d’orientar en relació a l’autoritat i la intimitat. Cal que resolguin aquestes àrees d’incertesa per poder dedicar-se al seu objectiu. Bennis i Shepard parlen de 4 postures dins del grup: Dependents – antidependents  postures que es prenen en relació a l’àrea del poder (postures en els grups)  Dependent: membre que prefereix que dins del grup hi hagi algú que tingui l’autoritat i seguir aquesta autoritat. Aquesta autoritat pot ser un membre, molt membres o les normes que hi ha dins del grup. Ta mbé se’ls anomena reglementaristes. S’enfaden molt quan no es compleixen les regles i les recorden molt sovint o les demanden.
 Antidependents: antireglementistes. No necessiten un reglament, van ‘sobre la marxa’. No accepten la influència de les persones més influents del grup i són els que s’encaren contínuament amb l’autoritat del grup.
S’enfronten dins dels grups i han d’arribar a acords per establir el funcionament del grup.
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez Personals – antipersonals  postures que es prenen en relació a l’àrea de l’afecte  Personals: volen una relació molt propera dins del grup. Esperen que el grup els hi aporti relacions personals molt pròximes: tenir companyia, que se les escoltin, sortir amb els membres del grup, es preocupen contínuament que tothom estigui bé, etc.
 Antipersonals: no necessiten que tots siguem súper amics. Estem en grup i hi haurà de tot. No cal tenir una relació personal. Generalment posen molta distància en les relacions personals del grup, però segueixen estan en el grup.
El grup ha de decidir i discutir fins quin punt vol tenir relacions personals més o menys pròximes, intimes o sexuals.
Un grup que és madur ho aborda amb persones que tenen postures:  Persones lliure de conflicte: els permet ser més objectius i fan propostes. Fan de mediadors dins del grup per arribar a un acord.
 Persones en conflicte Catalitzadors: inicien impuls cap a la fase seguent per la seva Avaluació més objectiva i per treure profit de l’experiència.
Fases de desenvolupament dels grups: 1. Dependència – fugida DEPENDÈNCIA: Distribució del poder 2. Contradependència – fugida  no volem aquest lideratge, regles 3. Resolució – catarsis  es solventen a mida que els membres s’impliquen 4. Il·lusió – fugida  el grup ha resol la situació conflictiva, però és una cohesió aparent. És una il·lusió.
INTERDEPENDÈNCIA: Distribució de l’afecte 5. Desil·lusió – fugida  S’accepta que el grup està en conflicte 6. Validació consensual  mesura en què el grup arriba a un consens sobre com encarar el conflicte dins del grup.
COHESIÓ I CONFLICTE INTRAGRUPALS La cohesió apel·la a l’atracció dels membres del grup cap a aquest grup.
French 1941  És la força que manté units als membre d’un grup Festinger 1950  resultant de totes les forces per a que hi permaneixin.
Moreno 1959  eleccions reciproques i eleccions internes, restant les eleccions externes al grup. Entenem elecció com atracció.
 Tele positiu: atracció – elecció mútua  les dos persones es valoren de forma real i verídica.
(!) pensat per grups petits. Però i com ho fem pels grups grans? Es pressuposa que es coneixen tots entre tots com en el grups petits però no és així.
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez Definicions actuals: Una persona es sent membre d’un grup quan comparteix una categoria social amb aquell grup.
Per formar part d’un grup no cal la interacció física, només aquesta categoria social compartida.
 Model COHESIÓ SOCIAL: orientació grups petits Hi ha una atracció interpersonal per les característiques personals i individuals. Hi ha una valoració del grup dels objectius més importants dels seus membres.
 Model IDENTITAT SOCIAL: orientació grups socials – grans.
Atreu ser membre d’aquell grup perquè hi ha una categorització social compartida. Aquesta categorització compartida augmenta l’autoestima. Hi ha una atracció social intragrupal per la pertinença a la mateixa categoria sociocognitiva, no per les característiques personals.
Com podem veure la cohesió en el grup de l’opus dei? Farem servir el model de la categorització social compartida. Com a grup gran, el model teòric que ens servirà més és el model de la identitat social.
EFECTES DE LA COHESIÓ: (+) Positius - - Comportament dels membres: + cooperació, +comunicació, +afavoridors de la integració, + conformitat Comportament intergrupal  augmenta diferenciació amb altres grups. Com més cohesionat està, més busca les diferencies respecte altres grups. (nosaltres som així, i ells no). Aquesta diferenciació sempre és postiva cap al propi grup i generalment negativa cap a l’exogrup.
Augmenta el rendiment del grup i la productivitat.
(-) Negatius - - Augmenta la pressió a la conformitat (augmenta la submissió) Augmenta la pressió cap a la uniformitat (redueix diversitat)  perquè no has expressat la teva opinió? Perquè el grup està tan cohesionat que no serveix de res. Provoca que no hi hagi entrada de noves idees, critica i diversitat.
Augmenta el risc del ‘pensament grupal’ CONFLICTE Què és un conflicte? Hi ha desacord i ningú vol cedir  no es pot prendre una decisió  no es pot solucionar el problema  no es compleixen els objectius perquè no es pot arribar a una decisió  si el grup no pot complir els seus objectius, el grup no té sentit  augmenta molt la tensió.
Altres motius pels quals hi hauria tensió o hostilitat en el grup: - Que no es puguin satisfer els objectius individuals i no comparteixin res amb els objectius col·lectius.
Com més importants siguin els objectius que ha de complir el grup, més conflicte i tensió hi haurà.
Un conflicte serà més fort com menys compromís tinguin els seus membres amb el grup (no cedeixin). Un grup que no pugui arribar a acords tindrà molts més conflictes.
La discrepància, el desacord, discussió, controvèrsia, una confrontació NO és un conflicte.
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez A partir de quin moment, fet o condició es passa de discrepància a conflicte?  Quan s’amenaça la dissolució del grup. Exemple: quan en els grups es creen dos subgrups i aquests es confronten entre ells, és un conflicte en la mesura que suposarà la dissolució del grup.
 Anul·lació, desaparició o expulsió d’un o varis membres.
 Sofriment i dany contra els membres  Voluntat d’anul·lació, desaparició, sofriment o provoca dany LEWIN:  Conflicte intragrupal Desequilibri en el sistema de forces amb resultat nul (parali tza o destrueix el grup) Causes de la tensió: - Individu Grup Entorn -  Mecanismes que serveixen per resoldre problemes Comunicació intragrupal Sentiment de pertinença Identificació grupal  Enfocament (+) Positiva - Com a motor de canvi  el grup l’utilitza per avançar i desenvolupar-se Com a pas de creixement (-) Negativa - Orientació psicològica Orientació estructural o Teoria realista del conflicte (Roux 1993) Fonts del conflicte:  Bens limitats i distribució dels recursos.  els que tenen més poder s’adquireixen més recursos. Això pot perjudicar algun dels seus membres.
Asimetries del poder formal i/o informal.
 o Teories sistemàtiques Origen del conflicte:  Grups  no són iguals en les persones. Acceptació destructiva o constructiva del conflicte.
Resolució del conflicte Mitjançant: - La destrucció o eliminació dels elements que el provoquen La cooperació Funcions de la Mediació Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez - Facilitar la comunicació eliminant bloquejos i distorsions Establir normes d’interacció basades en la raó i el respecte.
Suggerir possibles solucions atractives per a tothom.
...

Comprar Previsualizar